Malik va néixer l'any 2000, quan Somàlia vivia un nou capítol de la guerra que va començar el 1991. Els civils estan atrapats en el foc creuat i la inestabilitat.Així va néixer en Malik. Ja de petit es va traslladar d'un lloc a un altre amb els seus pares. Després van venir dos germans més. La família dormia on podia per exemple un dia sota un arbre, un altre dia al camp. Mai sabia què era casa. Els seus pares sobrevivien amb feines diàries, però després de deu anys de vida sols, no van tenir més remei que fugir de Somàlia.

El seu va ser el camp de refugiats de Dadaab, al nord-est de Kenya, al veí sud de Kenya. Van arribar després de caminar 700 quilòmetres. Dadaab és el camp de refugiats més gran del món, amb 500.000 persones. Malik va arribar amb 10 anys i diu que encara que era dur era el seu primer sentiment de normalitat. Abans no tenia escola, ni amics, i la situació era complicada diu ell, si volia aigua havia d'anar sol al pou que estaba a un quilometre aproximadament. Aquí ell va tenir sort i va trobar al que encara considera el seu millor amic Abdi Kadir, un noi somali de la regió de Puntlàndia a l'altre costat del país, als 16 anys va decidir renunciar a la vida. Va haver de deixar Dadaab i fer el seu propi camí, ja que semblava que anaven a tornar els refugiats.

Malik va ser carregat al dipòsit d'un camió de gasolina amb altres nois i comença un viatge pel desert fins a un lloc desconegut. Va descriure el lloc com una gran nau industrial amb parets molt altes i sense finestres. En aquest lloc de construcció, els nous subsaharians es van veure obligats a fer treballs de construcció com ara barrejar ciment. Els esclaus dormien en habitacions rectangulars sense finestres, amb bombetes enceses de dia i de nit. Els libis els van colpejar i humiliar. Sis mesos més tard, Malik va ser portat a una altra nau industrial similar, on van construir grans estructures rectangulars sense saber el seu propòsit exacte.

Un dia va conèixer a una escriptora i treballadora a Madrid

La humanitària Paula Farias gracies a ella va tenir una oportunitat al Col·legi Verge d'Europa, on va treballar

Canvis d'estudis i residència. Ara viu en una casa propietat del col·legi amb un altre matrimoni de treballadors.

Des de Kampala,

uns contactes dels homes de la mesquita d'Eastleigh els

van dirigir un camió. Amb ell, amagats als baixos, van arribar

al Sudan del Sud

Com la majoria dels seus companys patia tuberculosi

viatjar. Des del port, va anar al centre de detenció d'estrangers.

Algeciras i d'aqui va anar a Sevilla.

La vida al camp és horrible. És desagradable. No hi ha regles. No hi ha ningú que ens cuidi. Diu Alaa Aldin.

En realitat no tenia la intenció de romandre a Bulgària, però van tindre un incident: estava en un vehicle amb altres persones refugiades. Hem tingut una col·lisió. Vaig contactar amb el número d'emergències i va arribar la policia de fronteres.

Dos de nosaltres van ser traslladats a l'hospital a cavall. Haurem d'esperar la cel·la freda durant prop de 10 hores. Després ens van conduir al centre d´acollida de Harmanli.

Alaa Aldin, de 24 anys, va escapar de Síria fa tres mesos. Realment no tenia intenció de deixar Síria, però la situació a casa seva no li va donar cap alternativa.

Messi va néixer el 24 de juny de 1987 a Rosario, Santa Fe, el tercer dels quatre fills del seu pare, gerent d'una fàbrica d'acer, i la seva dona Cèlia Cuccittini, que treballava en un taller de fabricació d'imants. En els seus primers pasos al futbol va campar l'atenció del Barça a Barcelona, aquest seria el seu seguent destí.

També juga a la selecció Argentina.

El canvi climàtic estava alterant els patrons meteorològics a Uganda, canviant la temperatura i pluges irregulars i l'augment de la pobresa entre les persones refugiades i les seves comunitats d'acolliment. Això estaba agreujant altres problemes com la delinqüència, l'abandó escolar per part de la infantesa i l'augment dels índexs de violència de gènere.

El 2017, vaig córrer i vaig anar descalç durant dies per intentar escapar del conflicte al Sudan del Sud on després de tants dies vaig arribar a la frontera d'Uganda, Palabek.