La caiguda de l'Imperi romà by

mcadirat — 2024-03-17 17:38:27 UTC

Una economia en crisi – cessen les conquestes de nous territoris i, per tant: baixen els ingressos econòmics, augmenten els impostos i la pobresa.
El decaïment de l'exèrcit romà – per la disminució de la població s'han de contractar mercenaris bàrbars que lluiten a canvi de terres i diners i no tenien molta lleialtat a Roma.
L’expansió del cristianisme – L’emperador Teodosi va declarar el Cristianisme com l’única religió oficial. Els cristians no volen adorar l’emperador com un Déu i es desmitifica la figura de l’emperador.

mcadirat — 2024-03-17 17:46:35 UTC

Les invasions dels pobles germànics – alguns pobles germànics intentaven a travessar la frontera (limes en llatí) i també feien pactes amb l'imperi romà (foedus).

A segles IV i V dC els pobles germànics travessen la frontera (limes) massivament.

Els huns venien d'Àsia i van envair la Germania i després van continuar envaint els dos imperis romans.

mcadirat — 2024-03-17 17:49:04 UTC

L'any 476 dC els hèruls saquegen Roma i el seu líder Odoacre substitueix l'emperador de l'imperi romà d'occident – Ròmul August (que tenia només quinze anys).

Això es considera el fi de l'Edat Antiga i inici de l'edat mitjana.

mcadirat — 2024-03-17 17:55:07 UTC

L'aparició i domini de nous regnes cristians
La influència de l'Església en els regnes cristians, després de la caiguda de l'imperi romà ha estat molt gran. Va ajudar a preservar l'alfabetització a Europa Occidental i va actuar com la força unificadora a Europa.

mcadirat — 2024-03-17 17:56:22 UTC

La ruralització de la vida i la disminució del comerç
El naixement de les llengües romanços (el llatí vulgar va donar pas a llengües com l'italià, castellà, català, portuguès, francès i el provençal.)

mcadirat — 2024-03-17 17:58:07 UTC

Ostrogots – (zona d'Itàlia i Dalmàcia) van viure moments d'esplendor amb Teodoric, però finalment van ser absorbits per l'imperi romà d'Orient.

mcadirat — 2024-03-17 17:58:30 UTC

Visigots – (sud de la Gàl·lia (actual Franca) i Hispània (Península Ibèrica). Van aconseguir la unitat territorial amb Leovigild i la religiosa amb Recared.
Sueus - (actual Galícia i una part del Portugal)
Francs (a nord de Gàl·lia) i es van consolidar amb Clodoveu
Burgundis (zona est de la Gàl·lia)
Alemanys (al voltant del riu Roín)

mcadirat — 2024-03-17 18:12:33 UTC

Angles i Saxons (actual Anglaterra) tenien l'heptarquia. Angles, saxons i juts van formar set regnes (Kent, Sussex, Wessex, Essex, Northúmbria, Ànglia oriental i Mèrcia), que l'any 827 es van unificar en un de sol regne.
Vàndals (nord d'Àfrica, illes Balears, Còrsega i Sardenya)

El regnes que van durar més en temps eren els Francs i els Visigots.

mcadirat — 2024-03-17 18:13:23 UTC

L'imperi romà d'orient va evitar els atacs dels pobles germànics i no va patir la ruralització i decadència de les ciutats.

Constantinoble va brillar per segles durant l'edat mitjana.

Aquesta es va convertir en el centre de la civilització. Els turcs otomans finalment la van conquerir l'any 1453.

mcadirat — 2024-03-17 18:14:55 UTC

L'any 395 dC Teodosi va dividir l'imperi romà en dues meitats i el va repartir entre seus dos fills.

Es van crear l'imperi romà occidental (amb l'emperador Honori i capital Roma) i l'imperi romà oriental (amb l'emperador Arcadi i la capital Constantinoble).

mcadirat — 2024-03-17 18:17:48 UTC

L’any 455 dC els vàndals novament saquegen Roma. Roma va ser atacada per Genseric, rei dels vàndals i alans.

Els vàndals van entrar a la ciutat i van prendre amb si totes les riqueses que van poder.

mcadirat — 2024-03-17 18:57:06 UTC

L'any 410 dC els visigots provocant el saqueig de Roma sota el comandament del cabdill Alaric.

Els visigots van assetjar i van saquejar a Roma, que havia quedat indefensa.

mcadirat — 2024-03-17 19:49:53 UTC

El naixement de les llengües romanços (el llatí vulgar va donar pas a llengües com l'italià, castellà, català, portuguès, francès i el provençal.)