És a dir

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

Diccionari del Grup Enciclopèdia

Diccionari Català-Valencià-Balear

Diccionaris de Larousse Editorial

Diccionari invers de la llengua catalana

Diccionari de sinònims

Diccionari de sinònims de frases fetes

Termcat

Gramàtica essencial de la llengua catalana

Novetats gramàtica 2016

Gran Enciclopèdia Catalana

Corrector de Softcatalà

Traductor de Softcatalà

Traductor Apertium

Models de documents administratius

Com comunicar

Oralitat

Itineraris d'aprenentatge de llengua catalana

Enxaneta

Examen: 7 de juny a la tarda

Tel.: 609547014

(bruixot comú) [bruixa comuna]

(pediatre gasiu) [pediatra gasiva]

(orfe tranquil) [òrfena tranquil·la]

(abat prudent) [abadessa prundent]

(heroi boig) [heroïna boja]

(assistent loquaç) [assistent loquaç]

(gendre cortès) [jove/nora cortesa]

(bomber rude) [bombera rude]

(boletaire pobre) [boletaire pobra]

2. El que és cert és que no en vol saber res.

3. La normalitat i l’anormalitat no són tan fàcils de distingir.

4. El sindicat guanyador de les eleccions ha estat la UGT.

5. Veure com actua aquest home és d’allò més desagradable.

6. L’índia i el català es van instal·lar a la mateixa habitació.

7. Tot allò espontani de l’espectacle em captivà.

8. Faran l’avaluació els mateixos professors.

9. El curs constarà de diverses sessions.

10. Ja fa massa dies que dura aquesta història!

11. No hi havia prou cadires per a tothom.

12. Quant a l’organització, deixa’m que parli amb el Pere.

13. Crec que ni el mateix Casanova entenia el que feia.

14. Vaig recórrer tot Barcelona per a trobar aquell vi.

15. Una obra no inspira confiança fins que no se’n veuen els resultats.

16. Des de la capital mateixa, Lleida, és possible fer diverses excursions.

• Després de l’accident no coneixia ni el seu germà.

• Es va trobar la Isabel i el seu marit. Però no els va saludar, ni a ell ni a ella.

• Cada dia anava una hora amb/en bicicleta.

• Van comprar el cotxe ja fa anys, el 2001.

• S’equivocava en la manera de tractar-los.

• No hi ha res a dir.

• Té gust de plàstic.

• Li passaren tots els mals en veure el seu amic.

• Hi Ha quatre mitjons de llana i dos de cotó.

• En començar la pel·lícula, s’adormí.

• No ha cregut mai en els horòscops.

• Ella no hi tenia res a veure amb tot aquell embolic.

• Són les dotze i encara estic en / 0 dejú.

• Treballava en col·laboració amb la universitat.

• Tinc hora al dentista d’avui en vuit.

• Hem d’estar en contacte amb una agència si el volem vendre.

• Per tenir èxit, cal treballar en equip.

• Ja té el permís de conduir camions.

• Va fer un tractament molt eficaç contra / per a les al·lèrgies.

• En conjunt, han estat unes jornades prou interessants.

• Han fet una col·lecta per als damnificats del terratrèmol.

• Estic d’acord a anar-hi.

• Confia en el seu futur.

• Confia que tot sortirà bé.

• Fa dies que penso a fer vacances al maig.

• S’entossudeix a no sortir de casa.

• Tinc interès a fer-ho bé.

• S’ha fet pintar el pis per uns estudiants.

. Si no t’agrada aquesta melmelada, malament rai, perquè no n’hi ha CAP ALTRA / D’ALTRA...

.ARRAN d’aquells fets, mai més no es van parlar.

.La cursa s’ajorna per culpa del mal temps.

.Degut al canvi sobtat de temps tothom va mig adolorit.

.Tireu cap amunt.

.Se sent pudor DE benzina.

.S’ha comprat una camisa DE ratlles.

.Vindrem cap aquí.

.Ho faig AMB vista A guanyar-me’ls ràpidament.

.Fins el / AL febrer no tenim cap plaça.

2. No traguem les cadires. - Traguem les cadires.

3. No conclogueu la sessió abans de les quatre. - Concloeu la sessió abans de les quatre.

4. No encengueu el foc si no és necessari. - Enceneu el foc si és necessari.

5. No segueu de qualsevol manera. - Seieu de qualsevol manera.

6. No vingueu a casa. - Veniu a casa.

7. No jagueu en aquesta estora. - Jaieu en aquesta estora.

8. No mogui el braç. - Mogui el braç.

9. No us cregueu el que us estan dient. - Creieu-vos el que us estan dient.

2. Creia que la mare ja en devia tenir prou.

3. Si cal, torna-li-ho a explicar.

4. Crec que l’avi ja deu ser al casal.

5. Miquel, hauries d’ajudar-me a acabar la verema.

6. No sé quants anys té, però per l’aspecte que té deu ser menor d’edat.

7. Hauré de marxar abans perquè havia de fer un encàrrec.

8. Quina hora deu ser? Estic ben distret.

2. M’hauria agradat que l’Eloi hagués parlat clar.

3. No ho hauríem hagut de fer.

4. Ho hauries pogut dir!

5. No hi hauríem anat si no ens ho hagués demanat.

6. Ja li ho hauria explicat jo si m’haguessis dit que a tu et costava tant.

7. Els hauríem hagut d’acollir a casa.

1. infligir o infringir?

Els verbs infligir i infringir s'assemblen molt formalment, però tenen significats ben diferents. Infligir vol dir 'aplicar una pena a algú': Li va infligir un càstig molt sever pel seu comportament; La pena que van infligir al noi va ser pintar la paret on havia fet un grafit. En canvi, infringir significa 'transgredir un pacte, una llei, una norma, etc.': Els veïns opinen que la resolució de l'Ajuntament infringeix els pactes sobre zones verdes; Els conductors que sobrepassen els límits de velocitat infringeixen les normes de circulació.

2. composar o compondre?

El verb compondre significa 'formar, constituir, integrar, combinar'; també 'crear, elaborar, confeccionar' i 'arranjar'. No és correcte el verb composar amb aquests significats. El verb compondre es conjuga com respondre. Cal dir, per exemple:

▪ Es dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons).

▪ És un llibre compost de dues parts (i no És un llibre composat de dues parts).

▪ Els membres que componen la família (i no Els membres que composen la família).

▪ Les peces que componen l'exposició (i no Les peces que composen l'exposició).

▪ L'orquestra es compon de gran varietat d'instruments (i no L'orquestra es composa...).

▪ Es distreu component poemes (i no Es distreu composant poemes).

Pel que fa al verb composar, significa 'imposar arbitràriament una contribució o una multa'; 'actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat'; 'jutjar, sentenciar com a àrbitre'. Per exemple: Composaren els traginers per haver robat mercaderia. Les ocasions en què podríem usar composar, doncs, són força més limitades que aquelles que se'ns presenten per usar compondre, que són molt habituals.

3. assenyalar o senyalar?

El verb assenyalar significa 'mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal', per exemple: No assenyalis la gent amb el dit, és de mala educació. També té el significat de 'dir, manifestar, indicar', per exemple: El conseller va assenyalar que els objectius de la legislatura s'havien complert. Cal assenyalar un dia per a la reunió de zona. Hi comparegueren tots el dia assenyalat.

El verb senyalar significa 'fer o posar un senyal en una cosa', per exemple: Cal senyalar la roba que la nena s'endurà de colònies. També significa 'fer una ferida que deixi un senyal a algú', per exemple: Va caure de la bicicleta i ha quedat senyalada. Així doncs, per indicar a algú que empleni un camp o respongui a una pregunta en un formulari, qüestionari, etc., tant es pot fer servir assenyalar com senyalar, per exemple: Assenyaleu la resposta que considereu correcta. ('indicar') Senyaleu la resposta que considereu correcta. ('posar un senyal, una creu, etc.')

4. baixar o abaixar?

El verb baixar pot ser intransitiu i transitiu; en canvi, abaixar és sempre transitiu. Com a intransitiu, el verb baixar s'utilitza quan les persones o les coses fan l'acció de baixar. Per exemple: Han baixat al jardí, Aquest cap de setmana la temperatura baixarà, Els preus no baixen mai. Quan es fa servir com a verb transitiu, baixar significa que algú desplaça de dalt a baix alguna cosa o algú. Per exemple: Ja he baixat les maletes, Has de baixar la roba del terrat, Pots baixar el nen de la trona?

En canvi, abaixar significa 'fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior, a un grau inferior d'intensitat'. Per exemple: Han abaixat el preu del peatge, Quan el va veure, va abaixar la vista, Abaixa la ràdio, que no et sento.

5. provar o tastar?

En català el verb provar és incorrecte en el sentit de prendre una petita quantitat d'un menjar o una beguda, per apreciar-ne el gust. En aquest context cal substituir-lo per tastar. Per exemple: Si no tastes la tonyina no sabràs si t'agrada. Tasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal. En el sentit figurat d'experimentar una sensació, un plaer, etc., també es fa servir tastar: Ha tastat el poder i s'ha trastocat. Ja has tastat el geni del nou encarregat?

Emprovar

Posar a algú (una peça de vestir) per veure si li cau bé. Ara acaben d'embastar l'americana; si s'espera una mica la hi podrem emprovar. Avui mateix tallarem el vestit, i demà ja podrem emprovar.[...]

6. abonar1

1 v. tr. [LC] Acreditar de bo. Aquesta acció l’abona. Un altre vindrà que m’abonarà. Els votants abonen la seva gestió.

2 1 tr. [LC] Sortir fiador (d’algú), respondre’n. Faci el que faci, son pare l’abona. 2 2 tr. [LC] Donar com a cert. Els fets abonen la teva suposició.

abonar2

1 1 v. tr. [LC] Pagar (per altri) un abonament. El vaig abonar als concerts. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Estar abonat als desenganys, al mal de cap.

2 1 intr. pron. [LC] Prendre un abonament. Abonar-se al teatre, als banys, al diari, al metro. M’he abonat per anar cada vespre al teatre. 2 2 intr. pron. [LC] per ext. Els vaig dir que no miressin prim i s’hi han ben abonat.

3 1 tr. [ECT] Pagar 3 1 . 3 2 tr. [ECT] Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú). 3 3 tr. [ECT] Tornar uns diners que abans havien estat deixats en dipòsit a canvi (d’un objecte). Li abonarem els envasos buits. (recordeu que la terra s’adoba)

7. posar o ficar?

El verb posar s'utilitza en el sentit de 'fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per exemple: posar un llibre a l'armari posar la corretja al gos posar la data a una carta.

Cal anar amb compte de no confondre aquest significat amb el del verb ficar, que vol dir específicament 'fer entrar dins un lloc'. Per exemple: ficar la clau al pany ficar els peus a l'aigua ficar els caramels a la butxaca Així doncs, no és correcte utilitzar el verb ficar en els casos següents: ficar la sopa a la taula, ficar l'olla al foc, ficar una coma en un escrit... Cal dir: posar la sopa a la taula, posar l'olla al foc, posar una coma en un escrit...

8. pol·lucionar o pol·luir?

El verb que designa l'acció de 'fer perdre qualitat (a un entorn) per causes diverses d'origen extern al mateix entorn, contaminar-lo' és pol·luir, i pertany a la 3a conjugació. Per exemple: Els residus van pol·luir les aigües del riu. Els residus pol·lueixen l'aigua. Vaig veure com pol·luïen el poble construint una central nuclear. Les accions dels humans han pol·luït l'ecosistema.

La forma pol·lucionar no és correcta en català.

9. arrabassar

1 v. tr. [LC] [AGF] [AGA] Arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i rabasses, per conrear-lo.

2 1 tr. [LC] [AGF] [AGA] Arrencar (una planta) de soca-rel. Els ceps arrabassats per la torrentada. 2 2 tr. [LC] per ext. Una bala li arrabassà una mà. Arrabassar l’ànima del cos.

3 1 tr. [LC] Prendre violentament (alguna cosa) a algú. Li va arrabassar el llibre de les mans. 3 2 tr. [LC] per ext. Arrabassar a algú els diners, una herència.

4 intr. pron. [LC] [AGA] Rebordonir-se.

La forma arrebatar no és correcta en català

10. mesurar

1 1 v. tr. [LC] [FIM] [FIF] Avaluar la quantitat (d’una cosa) per comparació amb una unitat. Mesurar la llargària, el pes d’una cosa. Mesurar la durada d’un discurs. 1 2 v. tr. [LC] [FIF] Avaluar la quantitat de volum (d’una cosa) posant-ne porcions dins un recipient que serveix d’unitat. Mesurar vi, oli. Mesurar grans. 1 3 v. tr. [LC] Tenir (tal o tal dimensió). La torre mesura trenta metres del cim a la base.

2 tr. [LC] Apreciar (quelcom) en el seu valor. No cal mesurar els seus mèrits pels seus èxits.

3 tr. [LC] Conformar a una mesura determinada, moderar. Cal que mesuris bé les teves paraules.

amidar (medir no és una forma correcta en català)

1 v. tr. [LC] Determinar, prendre, les mides (d’alguna cosa). Amidar amb el metre. Amidar a pams. Amidar un camp. 2 v. tr. [LC] Avaluar amb una mida (una magnitud lineal). Amidar la llargària i l’alçària d’una paret.

Intentava que agradés a tothom. Com a mínim ho intentava.

Posa'n més al pastís també, de sucre.

El tabac, l'has agafat?

Per què vas explicar-los-ho, tot això?

El tema de l’adverbi, repasseu-lo vosaltres pel vostre compte.

On l'has amagada, la xocolata?

Vull escriure'ls una carta, als oncles, explicant-los tot el que ha passat.

Puc donar-li un consell, senyor?

Qui de vosaltres tres els donarà la benvinguda, a les gimnastes sueques?

Era el metge de la família. L’era des que va néixer la teva àvia.

És molt ric però no ho sembla.

Són les secretàries de l’oficina? Apa, no les són.

-Vam passar pel poble on/en què/en el qual residia el seu pare.

-Vaig trobar un amic amb qui/amb el qual jo havia fet el servei.

-Dona’m les eines amb què/amb les quals ho has fet.

-M’ha deixat una enciclopèdia de què/de la qual tinc molt bones referències.

-L’obra de què/de la qual parlàveu és de Carles Riba.

-Era una causa per què/per la qual havien lluitat sempre.

-L’actriu de qui/de la qual et parlava no ha tingut èxit.

-Aquesta és la casa pairal on/en què/en la qual va néixer el meu pare.

-La pilota amb què/amb la qual juguen els nois és meva.

-L’estudiant a qui/al qual han donat el premi, és aquell que seu al costat de l’Anna.

-La marca de tabac de què/de la qual et parlava s’ha exhaurit.

-Els criteris amb què/amb els quals actuava la comissió són discutibles.

-El líder, amb qui/amb el qual tots anaven, es va retirar del debat.

Cada set anys aproximadament, TV3 emet un reportatge ‘únic i irrepetible’, segons que diu l’anunci. I a fe de déu que ho (FUNCIÓ: ATRIBUT, REFERENT: ‘únic i irrepetible’) és: ‘Generació D’ és únic i irrepetible perquè fa el seguiment vital d’alguns jóvens de la primera generació televisable que ha crescut en democràcia. Els (FUNCIÓ: CD , REFERENT: Els jóvens) veiem entrevistats quan tenien setze anys, vint-i-dos, trenta i, la setmana passada, trenta-set, any amunt, any avall. El document, doncs, ja comença a fer respecte.

El 1989, els (FUNCIÓ: CI, REFERENT: els jóvens) sentim dir frases com: ‘als de quaranta, els parlo de vostè’; el 1996, ‘faig la prestació social substitutòria’; el 2004, ‘jo no tenia panxa i ara tinc panxa’, i el 2011, ‘600 euros costen molt de guanyar’. Al programa-mare dels ous, un ‘30 minuts’ del 89, podem sentir les paraules ‘gaire’ i ‘gens’, les negacions amb ‘pas’, articular-hi (FUNCIÓ: CC , REFERENT: Al programa-mare dels ous) neutres i pronoms febles. És significatiu que el mostrari de jóvens, com a gran exotisme, barregés exemplars de poble i de ciutat (incloent-hi (FUNCIÓ: CC , REFERENT: en el mostrari de jóvens) el percentatge corresponent de castellanoparlants). Així era el país fa vint anys. Amb aules de nanos totalment batejats, suposadament heterosexuals, i pentinats. Avui, dels nostres protagonistes, no podem pas dir que siguin del tot representatius de la societat actual, però quan els van triar, qui ho (FUNCIÓ: ATRIBUT, REFERENT: això) havia de saber, com hi ha món.

A banda de mostrar com se’ls (FUNCIÓ: CI REFERENT: a ells) va posant el temps com els (FUNCIÓ: CI ,REFERENT: a ells) ha evolucionat la indumentària, els cabells, les ulleres i els raonaments, l’interès del programa està en el fet que cap espectador no se’l pot mirar com qui veu ploure. Perquè, en aquests hòmens i dones, ens hi (FUNCIÓ: CCL, REFERENT: en aquests hòmens i dones) veiem a nosaltres mateixos. Tot plegat, combinat amb una banda sonora fulminant, té un component emocional del qual no se salva ningú. L’arribada dels fills, els revessos, els divorcis, el pas del temps que ja no fa tanta gràcia. Els protagonistes, amb el seu anar i venir personal, ens fan reflexionar si som allà on volíem ser. I algun n'hi (FUNCIÓ: SUBJECTE , REFERENT: algun protagonista) ha, cal remarcar-ho (FUNCIÓ: CD NEUTRE, REFERENT: AIXÒ), que ja no ens ho pot explicar. Doncs això: la vida mateixa, a l’un cantó i a l’altre de la pantalla.

Ja ho (FUNCIÓ: CD NEUTRE, REFERENT: AIXÒ) veuen: ni morbo, ni xonis, ni Ana-rosas, ni vividors. Així són els programes de testimonis de ‘la nostra’. Som d’aquesta manera, què hi vols fer. Esperem que, malgrat les retallades i les bufetades, tant els uns com l’altra continuïn sencers per al pròxim episodi, perquè la cosa promet. ‘Com et veus d’aquí a set anys?’, els demana un text sombreimprès. Indirectament, també ens inquireix a nosaltres. En el transcurs de la nostra vida, potser mai abans una pregunta així no ens havia semblat tan arriscada. Des que podem pensar i fabular, potser mai abans la resposta que tenim al cap no s’havia acostat tant a un desig. I si no, feu-ne (FUNCIÓ: CN, REFERENT: D’AIXÒ) la prova. Que la sort ens acompanyi, xiquets.

b) En aquell local no la hi acceptaven, la targeta de crèdit.

a) No hi ha manera de fer sortir el gat de dins de la rentadora.

b) El gat s’ha entaforat a la rentadora i no l’en puc fer sortir.

a) Omple de cava aquesta copa fins a dalt de tot. És la d’en Jordi.

b) Aquesta copa és la d’en Jordi. Omple-la-hi de cava fins a dalt de tot.

a) Cada vegada que havia de parlar en públic es tornava vermell.

b) De vermell, s'hi tornava cada vegada que havia de parlar en públic.

a) He anat al camp a veure els teus germans i no els trobo per enlloc.

b) He anat al camp a veure els teus germans i no els hi he trobats.

a) Era molt bo però hi faltava sal.

b) Era molt bo però n'hi faltava, de sal.

2. Hem d’aclarar aquesta qüestió, abans de decidir res. Hem d’aclarir aquesta qüestió, abans de decidir res.

3. Jo no penso pagar la deuta a no ser que em demanin perdó. Jo no penso pagar el deute a no ser que em demanin perdó.

4. Ha donat més voltes que una baldufa i al final no s’ha donat compte que vivim molt a prop. Ha fet més voltes que una baldufa i al final no se n’ha adonat que vivim molt a prop.

5. El sector del textil està vivint moments molt preocupants. El sector del tèxtil està vivint moments molt preocupants.

6. No va provar ni la sopa, últimament està molt desganat. No va tastar ni la sopa, últimament està molt desganat.

7. Li han robat el bolso i ha de renovar totes les targes. Li ha robat la bossa i ha de renovar les targetes.

8. No va agafar bé la curva i quasi ens estampem. No va fer bé la corba i quasi ens estampem.

9. Tenia un aire jovenil malgrat els seus seixanta anys. Tenia un aire juvenil malgrat els seus seixanta anys.

10. Amb aquests productes no solucionaràs la calbície, posa-t’ho al cap. Amb aquests productes no solucionaràs la calvície, fica-t’ho al cap.

11. Ens vam conèixer en un chat tot i que érem veïns. Ens vam conèixer en un xat tot i ser veïns.

12. Escriu-me la teva direcció en aquesta fulla. Escriu-me la teva direcció en aquest full.

13. Arrel de l’avort, es va quedar com un secall. Arran de l’avortament, es va quedar com un secall.

14. S’agobia perquè no té temps per a res. S’angoixa perquè no té temps per a res.

15. L’únic que hi havia era un baül que vam poder restaurar. L’únic que hi havia era un baül/bagul que vam poder restaurar.

16. Se m’ha borrat mig document que havia d’entregar pel matí. Se m’ha esborrat mig document que havia d’entregar durant el matí.

17. Si no et contentes amb el que et dic és perquè saps el fallo que has fet. Si no estàs content amb el que et dic és perquè saps l’error que has comès.

18. Si l’avió aterrissa a l’aeroport, els segrestadors alliberaran els rehens. Si l’avió aterra a l’aeroport, els segrestadors alliberaran els ostatges

• Fru-fru: s’escriu amb guionet perquè és un compost repetitiu.

• Socioeconòmic: els compostos amb -o entre els elements s’escriuen sense guionet normalment.

• Barbamec: s’escriu sense guionet perquè és un compost inclòs en la norma general.

• Sis mil tres: les xifres únicament s’escriuen en guió entre les desenes i unitats i les unitats i les centenes. I aquest no és el cas.

• No-bel·ligerància: En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats.

• Pit-roig: s’escriu amb guió perquè el compost resultant pot dificultar o alterar la lectura dels components, a causa de les lletres concurrents.

• Mà-llarg: el primer element té accent gràfic.

-Altres errors fonètics

• Especialment com a dental fricativa sorda quan hauria de ser alveolar i no dental.

• Utilització i derivats pronunciat utilisasió.

• Aquest any no sensibilitza la s per contacte amb la vocal.

• Sensibilitza la r a final de paraula tardors.

• Omet moltes elisions (de ells, de incertesa, etc.)

• Les terminacions verbals de la 2n del plural les fa en n i no pas en m.

-Altres errors gramaticals

• Casi

• Per lo tant

• Los per els

• Seus anàlisis

• Ciclo

• Como per com

• Des de que

• Llavorans

• Com per quan

• En que per amb el fet que

• Vui per vull

• Afecta a molts

2. cas que

3. malgrat que / encara que / tot i que / però

4. el que / allò que

5. cosa / fet /circumstància

6. tret que / llevat que / fora que

7. la qual

8. mesura que

9. no obstant

10. el

11. sinó

12. que / en el fet que

13. se n’

14. els

15. el que / allò que / el mateix que

16. mateixa

17. a / d’

18. en

19. s’hi

20. als

22.c

23.b

24.a

25.b

26.b

27.a

28.b

29.c

30.c

31.c

32.a

33.b

34.c

35.a

37. tibat

38. encetat

39. crida

40. coberta

41. abordar

42. bada

43. atiar

44. tronada

45. tall

46. arrencar/ arrancar

47. dret

48. clavar

49. plegar

50. coll

Contrasenya: 6jo3pz0hb4