"Ens batem per la Llibertat, per totes les múltiples formes de la llibertat humana. Ens batem, doncs, per la nostra llibertat d'homes; però ens batem també, i principalment , per la nostra llibertat de catalans. Els nostres enemics són els de sempre: aquells militars de la llei de jurisdiccions i la pàtria inconsútil, que tantes vegades han parlat d'arrasar Catalunya i sembrar-la de sal; aquells  bisbes sempre més decantats a servir el Cèsar que a Déu, i que el Cèsar de torn enviava a Catalunya a perseguir capellans liberals i catalanistes; els polítics que han entrebancat deliberadament totes les manifestacions del l´esperit català, que s´han oposat en tot instant a que trobessin satisfacció les més mínimes aspiracions catalanes; són tota la gent del "dialecto soez "  i el "hable usted cristiano" ; són totes les formes i totes les varietats de l´anti-Catalunya, units en el mateix odi a l´ànima de Catalunya i la mateixa enveja de la riquesa de Catalunya.(...) Ja ho he dit altres vegades. Però hi ha coses que no seran mai prou repetides. A les altres terres hispàniques, la gent del nostre camp es baten per la seva llibertat d´homes. Nosaltres ens batem per la nostra llibertat d´homes i  de catalans ; i alhora per la nostra existència. No per la nostra existència  individual: per la nostra existència  col-lectiva guanyi qui vulgui en aquesta contesa, els altres  pobles hispànics continuaran essent en el fons el que eren: no hi perdran  cap tret essencial de llur fesomia característica. Si nosaltres perdéssim, Catalunya passaria a ésser un nom solament, una simple expressió geogràfica. Com a poble hauria mort. Si no definitivament , perquè sembla que Catalunya tingui, com el fènix , el privilegi de renéixer de les seves cendres, i quan un hom la diria més perduda és quan es troba en els inicis d´una més triomfal resurrecció".