És un assaig sobre la vida al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau del mateix autor, que relata els fets viscuts. El llibre no se centra en les atrocitats que es van cometre durant la Segona Guerra Mundial, sinó que ho enfoca des d'una perspectiva psicològica, ja que Viktor Frankl era psicòleg. Al llibre, ens explica l'organització dins el camp, així com la fam que hi passaven o també aspectes com l'humor o els somnis dels interns. El fet que no acabi de descriure els fets gràficament fa que per mi sigui un dels millors llibres per entendre la vida als camps.

Penso que aquest llibre m'ha aportat una visió més exacta del que van ser els camps d'internament. Llegir aquest tipus de llibres ajuda molt a entendre el context de les guerres que van passar, però també de les que es poden esdevenir en un futur.

Recomanaria aquest llibre a tothom que tingui ganes d'aprendre sobre la Segona Guerra Mundial i també a tots els qui tinguin una visió fal·laç sobre aquesta època i els camps d'internament. En els dos casos es trobaran un testimoni clar i sincer.

El llibre, fou aprovat per la UNESCO el 1995, defineix la intolerància, les seves causes i com combatre-les. En un context de conflictes socials i desigualtats, el text defensa que la tolerància és clau per a la convivència i que no significa acceptar-ho tot, sinó respectar la diversitat i garantir la igualtat.

Llegir aquest llibre ha estat interessant, tot i que en alguns moment pot resultar una mica teòric i dens. Malgrat això, m'ha fet pensar en situacions del dia a dia en què la intolerància està present. També m'ja ajudat a entendreque ser tolerant no significa acceptar-ho tot sense qüestinar-ho, sinó saber conviure amb diferències i defensar el respecte pels drets humans. A més a més, m'ha aportat una visió més clara sobre la importància del respecte i la convivència en una societat diversa. No només es manifesta en grans conflictes o actes violents, sinó també en actituds quotidianes, com els prejudicis o l'exclusió d'aquells que són diferents. M'ha fet refleionar sobre la responsabilitat que tenim com a individus per promoure la tolerància i evitar la discriminació.

Crec que és important llegir llibres d'aquesta temàtica perquè ens ajuden a entendre millor els problemes socials i a ser més conscients del nostre paper en la construcció d'una societat més justa. A més, ens permeten qüestionar les nostres pròpies actituds i creences, cosa que és essencial per créixer com a persones i evitar caure en estereotips o actituds intolerants sense adonar-nos-en.

Cada vegada hi ha mes prejudicis, som nosaltres qui decidim i com decidim canviar-ho, i lectures com aquestes ens donen eines fer fer-ho de manera més responsable i empàtica.

Recomanaria aquesta lectura a persones interessades en temes socials i de drets humans. Encara que pot no ser una lectura lleugera, val la pena dedicar-hi temps perquè ens ajuda a reflexionar sobre com podem ser més justos i oberts amb els altres en el nostre entorn. A més, ens permeten qüestionar les nostres pròpies actituds i creences ja que llegint aquests tipus de lectures ens permet avançar com a societat.

Aquesta revista té un simple contingut del Gandhi, on explica amb imatges i petits breus textos el seu pas sobre la terra. Mahatma Gandhi va néixer el 2 d'octubre del 1869 a Porbandar, una petita ciutat a la vora del mar d'Aràbia. Ell va ajudar a aconseguir la independència del seu país de manera totalment pacífica. A més a més, per Gandhi la no-violència era un autèntic acte d'amor envers la humanitat.

Personalment, llegir aquesta petita i breu revista m'ha aportat veure que en aquells temps les coses eren molt més complicades d'aconseguir i que el fet que ell ho fes de manera pacífica i no amb violència com molta gent pensa que s'arreglen les coses, doncs ja és un gran

"'triomf"' i algo a admirar.

Considero que és important llegir llibres sobre aquestes temàtiques, pel simple fet que donen a conèixer sobre la no-violència i com ho van viure persones conegudes o també autors de llibres de la seva experiència personal, que et poden fer caviar la teva visió.

Recomano aquesta revista, com ja he comentat, perquè és important com

a persones que tinguem en compte tot el que ha anat passant en anys anteriors i també per a conèixer i tenir cultura sobre aquestes temàtiques, ni que sigui la mínima.

El llibre tracta sobre el racisme observant-lo des d'una perspectiva educativa i reflexiva. L'autor narra tant les causes com les conseqüències socials que aquest comporta. També manifesta la seva defensa de la tolerància i el respecte entre diferents cultures.

En aquest diàleg l'autor fa preguntes a la seva filla per entendre-ho millor. Per ajudar-la a reflexionar utilitza exemples de situacions quotidianes i remarca la necessitat d'actuació.

L'obra va ser publicada el 1998. Tal com he pogut observar en la introducció, en el context de l'època trobem un paper important dels estrangers. Aquests són el causant del tema de conversació sobre el racisme de l'autor i la seva filla.

Personalment, aquest llibre m'ha agradat molt, ja que a part de ser fàcil d'entendre i de llegir, tracta un tema actual i ens ajuda a reflexionar-hi. De fet, el llibre m'ha aportat moments de reflexió i d'aprenentatge i m'ha ajudat a obrir més la ment i a tenir en compte altres punts de vista. Considero que és molt important llegir llibres d'aquesta especialitat o d'una altra semblant perquè molta gent no té aquests temes en ment i haurien de considerar-los.

Sens dubte recomanaria aquest llibre, tant a grans com a petits, per a conscienciar-los que aquest tema és real i actual.

Llegir aquest llibre m'ha aportat sabers molt necessaris per a poder fer-me una idea de com van patir els republicans exiliats i la brutalitat dels camps nazis, cosa que sovint no ens mostren amb tanta claredat d'altres fonts. Crec que és fonamental llegir llibres d'aquest tipus per no oblidar el passat de molts dels nostres avantpassats i aprendre'n per evitar que es repeteixi. A més, ara valoro la importància dels drets humans.

Recomano aquest llibre a tothom qui vulgui conèixer verídicament el testimoni d'un supervivent dels camps nazis i era viure allà. Malgrat la duresa del llibre, és una lectura enriquidora i molt necessària.

Des del primer moment, la novel·la em va enganxar tant per la seva duresa com per la seva capacitat de transmetre esperança. A través del protagonista, he pogut compendre millor la realitat de moltes persones que pateixen les conseqüències d'un conflicte que sovint no entenem del tot. A més, el llibre m'ha ensenyat valors fonamental com la perseverança, la importància de l'educació i la necessitat de no rendir-se mai, per molt complicades que siguin les circumstàncies.

Per això, considero que és molt important llegir llibres com aquest, ja que de del meu punt de vista, ens permeten obrir els ulls a realitats sovint oblidades i fomentar l'empatia cap a altres cultures i religions. A més, històries com la de l'Ichmad ens fa adonar que l'educació és una eina molt important per canviar el món.

Per tot això, recomano "Com el vent entre els ametllers" a qualsevol persona que estigui interessada en històries de superació i en conèixer altres punts de vista sobre la guerra i la pau. Sens dubte, és lectura que et marca.

És molt interessant veure com tots aquells drets que avui en dia ens sembla lògic tindre no sempre han estat aplicats. Aquests garanteixen que cada persona pugui desenvolupar i utilitzar les seves qualitats humanes i poder viure dignament.

M'ha semblat molt curiós la dificultat que va requerir aconseguir-los. Es van necessitar moltes organitzacions com la ONU, la UNESCO i fins i tot ONG com UNICEF, que encara a dia d'avui estan lluitant per què els drets que es van establir per a preservar la pau i la justícia es compleixin.

Des del meu punt de vista, és molt important llegir aquest tipus de llibres, no només per aquells que tenen passió per la lectura, sinó també per aquells que volen tindre un enriquiment de tot allò que ens ha portat a tindre la societat en la qual avui convivim.

Aquests llibres ens aporten una cosa molt necessària, un altre punt de vista, Estem acostumats a veure les coses sempre de la mateixa forma. Com diu el llibre, si ets dona ho veuràs com a dona i si ets un home ho veuràs com un home.

Per aquesta raó, recomano aquest llibre, recomano veure la vida de totes les formes possibles.

L'argument de la història ens situa en la perspectiva d'un professor que, com els seus alumnes, no entenien com va ser possible que aquest règim totalitari pregués el poder que va tenir fa un segle. Per aixó, el profe va dur a terme un experiment en aquesta escola que consistia principalment a instaurar un règim semblant als dels nazis que es basava en la comunitat i la disciplina amb el nom de "L'onada".

Aquest experiment es va descontrolar i va donar lloc a la discriminació dels qui no en formaven part. Aleshores el professor va decidir obrir-los els ulls i mostrar-los en el que s'havien convertit.

Considero que aquesta història parla d'una manera molt sencilla i en alguns casos sense cap tipus de coherencia sobre un tema molt delicat com va ser l'Alemanya Nazi.

Per concloure, tot i que és un llibre que simplifica molt les coses, si vols adquirir una idea de com van ser els pensaments d'aquell temps i de com es va desenvolupar aquella situació et pot guiar a formar unes idees més complexes al respecte.

En primer lloc aquesta revista consta d'un índex amb deu apartats, els quals ens van indicant el desenvolupament del conflicte. L'argument principal sería que al 1936 una gran part de l'exèrcit es va alçar en armes contra el govern. Així va començar un conflicte sagnant que va durar gairebé tres anys, i de la victòria dels rebels en va sorgir una dictadura llargai terrible. Aquella ferida profunda ha marcat la nostra història i continua marcant el nostre present. Podríem dir que totes les guerres són espantoses, ja que busquen acabar amb l'enemic amb la força de les armes. Però les guerres civils són les més cruels de totes, perquè quan esclaten, la societat s parteix pel bell mig i tothom ha de triar un bàndol. Entre el 1936 i el 1939, dos grups oposats es van afrontar amb molta duresa a Espanya, i la guerra va tenir un gran impacte a Catalunya. A més a més, la manera d'entendre què passava canviava segons les idees de cadascú.

Pesonalment, a mi m'ha ajudat a saber-ne més del tema, també podria ser perquè a mi m'agrada molt la història i ha pogut influir-hi això, però jo crec que aquesta revista si que serveix per aprendre i fer-ho de una manera més divertida, ja que hi ha dibuixos i és molt més curt que un llibre, llavors no et sembla que sigui tot tan llarg. Per complementar, llegir lectures així et pot ajudar amb molts aspectes, t'enriqueixes en cultura general i crec que és interessant saber dels fets que van pasar anys enrrere al país que a dia d'avui estas vivint. Aquesta revista la recomanaria a tota la gent a qui li agrada la història, però si m'he de dirigir a un públic en concret diria alumnes de 2n de batxillerat, sobretot els que volen fer la màteria de "Història d'Espanya" a la Selectivitat, ja que crec que és una molt bona eina per entendre millor el temari i ens pot servir de molta ajuda.

El conflicte que es desenvolupa en aquest context s'inicia amb la protesta inicial d'un porc vell que actua com a líder al llarg de tot el llibre i és un dels personatges més importants. Aquest porc un dia decideix que és injust haver de viure per servir la família Jones, que era la propietària de la granja, i declara en un discurs dirigit a tots els animals de la granja les seves intencions de rebel·lar-se i de començar a gestionar aquell lloc i les seves pròpies vides per ells mateixos.

Per a convèncer la resta d'animals va utilitzar totes les experiències dels altres animals per a descriure l'entorn cruel i injust en què es veien tancats par a mantenir el comerç de la família propietària i el fet que les gallines pensessin en tots els seus ous que havien sigut venuts, que les vaques recordessin la incomoditat que els provocava l'extracció de llet i que tots els animals revisquessin la seva por a ser assassinats perquè els Jones poguessin menjar, va fer que iniciés una rebel·lió amb el compromís de ser lliures i desfer-se dels humans.

Tot i que al principi tot funciona amb una calma relativa i el compliment de les lleis pròpies que havien establert és acceptat per tots, a poc a poc la gelosia entre grups i la rivalitat entre els animals que es segreguen per espècies crea una sèrie de situacions violentes que desmunten el règim creat.

Segons la meva opinió és un llibre molt interessant que m'ha ajudat a desenvolupar certes idees i opinions sobre el totalitarisme i la segregació per espècies, races, religions o opinions. Crec que el millor d'aquest llibre és que et permet fer una analogia amb la història humana amb un entorn menys agressiu, però, tot i això, et permet reflexionar i visualitzar alguns conflictes passats i actuals amb més claredat.

Personalment aquest llibre m'ha fet pensar molt i m'ha ajudat a entendre millor la situació actual que es viu a Palestina. He après com l'ocupació d'Israel afecta la vida dels palestins, des del transport (pels bombardeijos) fins a la sanitat (no deixen entrar camions d'ajuda sanitària) pasant per l'alimentació (no disposen d'aigua potable i en bon estat). També m'ha impactat molt la manera en què l'autor combina entre la història personal del protagonista i el trasfons del conflicte (la causa i les conseqüencies que han de patir gent innocent). Opino que és molt important llegir aquest tipus de llibre, sobretot entre els joves, peruè ens ajuden a concienciar-nos de coses que no es mostren prou, tant a les xarxes socials, com a la televisió. És fonamental conèixer els rerefons dels conflictes i les conseqüencies per tal de millorar l'empatia. Per acabar, nomès m'agradaria dir que recomano moltíssim aquest llibre a tothom independentment de si estàs conscienciat amb el conflicte ja que aquesta història t'ajudarà a tenir una perspectiva per entendre-ho tot. Tot i que és una lectura una mica dura, considero que és necessari prendre consciència que pateixen milions de persones innocents.

He desidit llegir aquest llibre perqué crec que entendre la història dels drets humans és essencial per valorar-los i defensar-los. He après que res del que tenin avui ha estat fàcil d’aconseguir i que encara hi ha països on aquests drets no són respectats. Ens sembla un tema molt interesant perquè ens afecta i ens ajuda a ser més consients de les injustícies que encara avui existencies .

Recomanaria aquest llibre perquè permet entendre millor la importància dels drets humans la més que és fàcil de llegir. Crec que és una lectura nessesària, sobre tot per a els més joves perquè ens ajudaria a aer concients i a valorar més la llibertat que tenim.

Aquest llibre és un manual d'estratègia militar escrit al segle V aC durant la dinastia Zhou Oriental. L'obra destaca la importància de la intel·ligència i la planificació en la guerra, però també s'aplica a àmbits com ho són els negocis o l'esport.

Durant els segles es va dubtar de l'existència de Sun Tzu i es va atribuir el llibre a Sun Bin, però el descobriment dels manuscrits de Yinqueshan el 1972 va confirmar que l'obra de Sun Tzu era la més antiga. Avui en dia, continua sent un text influent i àmpliament traduït.

L'experiència de lectura d'aquest llibre m'ha enriquit molt i he après a valorar la importància de la planificació, la intel·ligència i l'adaptabilitat, no només en la guerra com exposa en el llibre sinó en la vida diària.

Aquest antic còmic m'ha fet pensar de manera estratègica i afrontar els reptes amb paciència i visió a llarg termini. Aquest és el motiu pel qual és important llegir llibres semblants.

Recomano aquest còmic a qualsevol persona interessada en la història i en l'estratègia i pensament tàctic. Tot i ser una lectura curta, o deixa de ser profunda.

El llibre tracta d’algunes conseqüències que tenen lloc a Viena (Àustria) després de la Primera Guerra Mundial, concretament, com patien els veterans de guerra. Andreas Pum, un veterà de guerra paralític (havia perdut un cama) que inicialment confia en l’ordre establert, s’enfronta a la dura societat de postguerra.

Llegint aquesta lectura he après més sobre com la classe benestant gaudia dels seus privilegis i com els militants encara que havien perdut una extremitat durant la guerra seguien sent de classe popular, sense privilegis i marginats. A part d’això m’ha aportat conèixer un vocabulari més culte i formal. Considero que és de molta importància llegir aquest llibre o llibres de temàtica semblant perquè l’obra et fa posar-te a la pell de les víctimes de la guerra i veure diferents punts de vista dels afectats, ja sigui de classe popular, mitjana o benestant.

Recomano aquest llibre a lectors que volen gaudir de llibres amb un context històric de postguerra. Aquest llibre és molt captivador i interessant de llegir. Conté molts moments inesperats que no t’esperes mai que passin i un final trist.

^{A mi llegir aquest llibre m'ha ajudat a comprendre una mica milllor el que va passar durant la 2a Guerra Mundial i a empatitzar amb els jueus que estaven tancats als camps de concentració.}

^{Crec que és important haver llegit aquest llibre ja que tracta d'un tema molt important del qual tots n'hauríam de ser conscients.}

^{Recomano molt llegir aquest llibre ja que és molt enriquidor a nivell d'història i t'ajuda a conèixer nous punts de vista.}

^{És un llibre molt bonic en temes d'amistat, però a la vegada trist i cruel, que t'ensenya on de lluny pot arribar la innocència d'un nen petit i la crueltat dels soldats i militars.}

"Persépolis" ens parla d'una nena que viu a Pèrsia, al segle XX, concretament l'any 1974, quan el país entrava en un estat de monarquia on hi va haver molts canvis com l'obligació de totes les nenes i dones a portar el mocador i separar els nens de les nenes al col·legi. Margi és la nena protagonista, és molt curiosa i s'interessa molt per la política del país i la seva religió. Hi havia molta inestabilitat al país ja que hi havien moltes revoltes per aconseguir la democràcia. Al final del llibre, veiem com el rei marxa i s'estableix una democràcia.

Aquest llibre m'ha aportat una visió diferent de la infància d'una nena i quines preocupacions té, que són completament diferents a les que tenim nosaltres en el primer món. Per aquest motiu, he après a valorar la sort que tinc de viure en un país com el nostre i gaudir una mica més de les llibertats que tenim. Ha sigut important llegir "Persépolis" per saber més de la història i veure més enllà de l'actual.

A futurs lectors els recomanaria aquest llibre ja que té una lectura fàcil, però una història amb un rerefons molt profund, i a tots ens aniria bé un cop de realitat de la sort que tenim per haver nascut aquí.

La novel·la explica les experiències viscudes de Neus Català, una noia d'uns vint anys solidària i amb ganes de menjar-se el món que col·laborava amb la Resistència després d'haver-se fet càrrec de 182 nens i haver-los portat a l'exili d'Espanya, on havia començat la guerra civil.

Els va dur a França, on es va enamorar i traslladar per viure amb el seu enamorat. No obstant, van ser deportats i van traslladar-la als camps de concentració de Ravensbrück i Holleischen.

Durant la seva estada, va haver de sobreviure sota unes condicions pèssimes i tortures de tot tipus. Tot i això, sempre va mantindre una posició optimista, lluitadora i solidària amb les seves companyes.

Des del meu punt de vista, aquest tipus de llibres són capaços de transmetre una quantitat de sentiments molt grans, destacant l'empatia.

Mitjançant aquest llibre he pogut conèixer en primera persona com era la vida dins un camp d'extermini nazi més detalladament. A més, recomanaria llegir-lo a qualsevol lector amb ganes de conèixer un tema històric. Prendre consciència sobre aquests fets és important per a tothom.

Aquest llibre es va fer mentre Xina entra en crisi de l'estat feudal, degut a l'arribada de la dinastia Zhou. El llibre, explica tècniques i estratègies militars, cada capítol tracta un aspecte específic de la guerra.

M'ha semblat un llibre molt difirent per la manera en què es redacta, ja que Sunzi ho fa des d'una visió propera al conflicte. Algunes parts del llibre són bastant sentimentals i m'han emocionat. M'ha servit per aprendre sobre conflictes externs a Europa, ja que generalment no els donem tanta importància.

Recomano llegir aquest llibre a les persones interessades amb la història, ja que m'ha sorprès molt aquest conflicte xinès del qual jo no tenia cap informació. És un llibre emocionant i alhora estratègic.

"Podries" parla de la gent que ha de marxar involuntàriament de casa seva, i com afecta això a la resta de la societat. Ho explica de manera breu, amb paràgrafs curts i poques pàgines. Malgrat l'escassa quantitat de lletra que apareix en el text, l'autora és clara i precisa, i el llibre és molt fàcil d'entendre. Primerament ens introdueix frases fent-nos pensar en què passaria si haguéssim nascut en un altre país, com ara quina roba duiríem, o si sabríem llegir, o inclús de quina manera ens haguéssim pogut criar. Al final del llibre ens parla de la idea de tenir les mans obertes per a tothom, ja que la situació d'una persona podria haver estat la nostra, i crec que tothom ha de tenir el dret a ser ben rebut per part de qualsevol persona.

Com a opinió personal, aquest llibre m'ha recordat que realment hi ha greus problemes en la nostra terra, els quals podem solucionar si fem pinya entre tots. Una persona no tria on neix i per això no té menys dret a tenir privilegis que la societat d'un altre país té. Crec que hem d'estar preparats per donar qualsevol tipus d'ajuda a aquells que ho necessiten i així fer-los sentir com a casa. Personalment crec que és essencial estar acostumat a llegir llibres d'aquest tipus, ja que segurament tothom tindrà aquesta idea en la ment, però no li estarà donant la importància que es mereix perquè no estarà acostumat a sentir-ne parlar.

Finalment, recomano moltíssim aquest llibre en particular, ja que trigues molts pocs minuts a llegir-lo i pel poc temps que t'ocupa t'emportes coneixements que probablement no estaves recordant en aquell moment. Sempre recorda què passaria si la mala situació que estan passant diverses persones l'estiguessis vivint tu.

El tema principal és la persecució jueva i la lluita per la supervivència. L'obra és el diari personal de l'Anna, on narra la seva vida i els conflictes que passaven abans i després d'entrar a l'amagatall d'Amsterdam amb la seva família i dos famílies més. Durant més de dos anys, l'Anna relata la seva vida quotidiana i les seves pors, fins que són descoberts l'any 1944 i els porten al camp de concentració juntament amb la seva mare i la seva germana gran Margot.

És important llegir llibre de temàtiques semblants ja que ens recorda en situacions actuals, com la guerra d'Ucraïna o el genocidi a Palestina. Ens ajuda a reflexionar ja que ens adonem que està passant la mateixa situació tot i que no estem en la mateixa època i ens fa qüestionar si realment hem avançat.

Amb aquesta lectura he pogut comprendre millor com és la vida refugiats que abandonen tota la seva vida per salvar-se. He aprés a reflexionar més del meu dia a dia i no haver de queixar-me del que tinc o del que no tinc.

Recomano aquest llibre a persones de tot tipus ja que ajuda a recordar la història a ser agraïts de no estar en la mateixa situació.

La meva opinió envers el llibre és que realment fa reflexionar atès que veus com va augmentant i creixent el nazisme i com un noi de la nostra edat amb anys de diferència passa de poder viure tranquil a haver de marxar. Crec que el llibre, a més, reflecteix molt bé la influència que tenim en aquesta edat dels amics i com d'importants poden a arribar a ser per nosaltres. També opino que expressa molt bé com la societat pot afectar i fer creure realment barbaritats com que els jueus eren el dimoni. A més, personalment soc del parer que s'hauria de llegir aquests tipus de llibres per conscienciar a la població de les desgràcies que es va arribar a fer per no repetir-ho.

Conseqüentment, recomano aquest llibre perquè trobo que és assequible, no és gaire llarg però expressa i tracta molts temes a la vegada.

Però el nazisme comença a agafar força a Alemanya i aquesta relació que semblava indestructible canvia de destí quan el Konradin, influenciat pels seus pares, no pot oposar-se completament a les idees de Hitler.

És impressionant com tot i ser un llibre curt et pot fer sentir un impacte emocional tan gran. M'ha fet reflexionar sobre l'estupidesa humana de classificar persones segons la seva ideologia, però més enllà, he vist com és d'important tenir una influència positiva en la nostra vida. És important tenir algú al nostre costat que ens motiva; a perdonar en lloc d'odiar, a respectar en lloc de menysprear i sobretot a reflexionar en lloc d'actuar impulsivament.

Qui no coneix la història està condemnat a repetir-la. Hem d'explicar a les futures generacions la història, hem d'explicar com pot d'ignorant ser la ment humana i on ha arribat la crueltat. Hem de conèixer per no repetir. Per tot això, recomano "L'amic retrobat" de Fred Uhlman.

El principal tema tractat en el llibre és la Guerra Civil espanyola i les dificultats amb les quals es trobava la població de zones rurals: escassetat d'aliment, bombardejos i un ambient violent. En Josep Joy, protagonista de la història, és un home de mitjana edat que és l'hereu d'una família de quatre germans. Tots ells viuen en una zona costanera i s'ajuden entre ells com poden. Per desgràcia, un dels germans, Ramon, mor a causa d'una atac aeri. A més, eviten el Joan de la FAI perquè no els prengui la mula, tenen discrepàncies amb els veïns per l'aigua, en Josep marxa a Barcelona en busca d'un mag atrapat en una presó i, fins i tot, s'enfronten a un soldat alemany ferit. Tots aquests fets són contemplats per la Pineda i l'Anton, els petits que no gaudeixen d'una infància desprocupada i fàcil.

La lectura d'aquest llibre m'ha despertat molta tristesa i impotència ja que la narració transmet amb molt de detall el que vivia la gent d'aquella època violenta. A més, he pogut reflexionar sobre la infància dels xiquets i recordar que avui en dia hi ha milers d'infants que pateixen la mateixa situació.

Aquest llibre és molt recomanable a partir dels catorze anys ja que consciencia sobre els fets d'una guerra que va passar fa menys d'un segle a Espanya.

Aquesta obra consta de 48 petites històries sobre la seva pròpia família, on relata el conflicte de Palestina durant 70 anys. Explica des de com la seva família va haver de desplaçar-se per culpa del conflicte quan ell encara era un infant, fins a la Guerra dels 6 dies o l'ocupació militar, entre d'altres. Aquestes històries són a partir de 1948, quan l'Estat d'Israel va ser creat i tots els palestins van haver de fugir del seu país i casa.

Aquesta lectura m'ha ensenyat moltes coses i també me n'ha aportat d'altres. Jo amb aquest llibre he pogut conèixer una mica més de la història de Palestina i he pogut aprendre el que van passar totes aquelles famílies i també el que van sentir. Crec que és molt important llegir llibres d'aquesta temàtica, perquè ens ajuda a conèixer el que passa al nostre voltant i, a més, el que va ocórrer anys enrere al nostre món. Sobretot penso que aquesta obra és de gran importància, ja que hi ha gent, majoritàriament joves, que no saben que el conflicte de Palestina va començar ja fa més de 70 anys i que no només és una "petita guerra" que va tenir començament dos anys enrere.

Jo recomano aquest llibre a aquelles persones que vulguin estar més informades sobre aquest tema o que tenen curiositat per saber com van sentir-se els palestins en aquella època i les vivències que molts van haver d'experimentar.

Aquest llibre va ser escrit 50 anys després de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Tracta sobre els seus últims vint-i-dos mesos de vida, tot i que també ens fa un breu resum de la proclamació de la Segona República. En aquest temps, Companys va defensar la República i es va negar a lluitar contra les forces franquistes, fet que el va obligar a exiliar-se a França el 26 de gener de 1939 i va acabar amb la seva execució el 15 d'octubre de 1940, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola.

"Exili i mort del president Companys", m'ha fet adonar de la dura vida que va tenir amb la finalitat de defensar la seva terra i voler evitar la guerra, fet que no va ser possible. A més més, tot i no aconseguir-ho, el va acabar afusellant. A l'acabar el llibre m'he adonat que per sort aquests fets no ocorren avui en dia però sempre hem de ser conscients del que en un temps no gaire llunyà algunes persones van fer per evitar la guerra i defensar les nostres terres.

Personalment, recomanaria aquest llibre a tots aqueels que estiguin interesats en la seva vida i en el que va passar durant aquests període perquè explica molt detalladament els fets que van succeir i les experiències que va viure a l'exili i a més a més, erquè dona fragments extrets de textos oficials i frases literals dites per Lluís Companys.

La lectura m’ha aportat una nova visió sobre com la lluita no sempre ha de basar-se en la confrontació, sinó que es pot transformar el món a través de la perseverança, la veritat i el respecte. Crec que és essencial llegir aquest llibre o d’altres de temàtica semblant per entendre que els grans canvis socials poden sorgir des de la pau. Recomano aquest llibre a qualsevol persona interessada en la història i la filosofia de la no-violència. És ideal per a joves i estudiants que vulguin conèixer el llegat de Gandhi i reflexionar sobre com els valors com la pau, la veritat i la resistència pacífica poden aplicar-se en la nostra vida quotidiana.

Llegir aquest llibre m'ha fet reflexionar sobre les conseqüències de la violència i la guerra, veure com les ciutats on avui dia caminem i vivim, anys enrere van estar destruïdes i hi va morir tanta gent. M'ha fet valorar la importància de la pau i la no-violència i sobretot del diàleg. Crec que conèixer fets com aquest ens ajuda a entendre la necessitat de respectar les diferències i lluitar pels drets, però de forma pacífica sense repetir errors del passat. També m'ha ensenyat a preservar la majoria històrica per no oblidar l'esforç i el patiment de les generacions anteriors.

Recomano aquest llibre a tothom que vulgui entendre i aprendre la història de Catalunya, d'una manera més lúdica, però emotiva. Aquest còmic és una lectura fàcil i entretinguda, però et fa reflexionar sobre temes com la violència, la llibertat i la necessitat de tenir un futur amb pau.

El llibre tracta d'una família que presencia com al seu país esclata una guerra, la qual provoca la mort del pare. La mare decideix fugir del país junt als seus dos fills. Realitzen un recorregut molt llarg en diversos transports com cotxe, tren...

Finalment, arriben a la frontera, on un guàrdia els avisa que està prohibit creuar-la, però un home desconegut els ajuda a passar a canvi de diners. Ja creuada la frontera, recorren encara més trajecte fins a arribar a la costa. Pujen a una petita barca junt amb molta més gent i naveguen mar endins. Durant el trajecte, explicaven històries de terror (algunes marines, fet que terroritzava els nens). Mentre viatgen amb la barca, un dels fills observa com els ocells viatgen lliurement, sense fronteres. Aquest succés l'apasiona.

Finalment, comencen a veure terra a l'horitzó, i és en aquell moment, on la família se n'adona de la nova vida que tindran.

Penso que és un llibre molt bonic que toca termes delicats com la guerra, la mort o l'exili i els dona un toc infantil, però en dona consciència del problema alhora. Llegir llibres com aquests t'aportan sentiments d'empatia i d'agraïment, ja que t'adones de la sort que pots arribar a tenir en aquest sentit i opino que és important tenir constància d'aquest tipus de llibres ja que projecten realitats sobre la nostra societat.

Recomano aquest llibre ja que és breu i et genera certes emocions.

L'extens contingut que aporta és per a conscienciar la gent, ja sigui jove o gran. La publicació està inspirada des de la creació del país a dia d'avui. Tot i que han passat molts anys, el projecte ho resumeix molt bé.

La revista m'ha aportat moltes coses bones, ja que al dedicar-hi tant temps i esforç he après moltes coses. Una de les coses ha sigut mostrar més interès pel patiment de Palestina i els seus habitants, que lluiten perquè altres no envaeixin les seves terres.

Llegir publicacions d'aquest tema o semblants és molt important, ja que t'ajuda a reflexionar i a valorar més el que tens, perquè estàs veient com la gent pateix sense importar la seva edat.

L'apartat que més m'ha agradat d'aquesta publicació és la creació literària, ja que trasllada complexitats a un relat imaginari que reflecteix les dures realitats de la violència i la resistència que està patint Palestina.

Finalment, crec que aquesta revista l'hauria de llegir la gent, ja que és la primera que es fa a tota Espanya i t'ajuda a reflexionar sobre el que està passant avui dia, cosa que ja no s'està fent perquè no afecta directament. A més, és molt entretinguda i fàcil de llegir, per això crec que agradaria a tots els lectors que se la llegissin.

Anna Frank va néixer a Frankfurt del Main, Alemanya, el 12 de juny de 1929 i va morir el 1945. Ella era jueva igual que tota la seva família. Per aquest motiu van haver de refugiar-se i passar tota la seva vida amagats. Doncs en aquell moment el país estava sota el lideratge de Hitler, el qual decreta un boicot a botigues, metges i advocats jueus. Doncs els nazis sostenen que els "autèntics" alemanys no han de comprar res als jueus, i d'aquí en deriva la persecució nazi i la Segona Guerra Mundial. Motiu pel qual es traslladen als Països Baixos, en específic Amsterdam. I després de l'ocupació alemanya, es van haver d'amagar en un annex secret d'un edifici d'oficines a Amsterdam. Durant aquest temps Anna va escriure el seu diari, on relatava fets commovedors que li passaven diàriament. Un temps més tard van ser descoberts i deportats a un camp de concentració on l' Anna i la seva germana hi van morir de Tifus.

La lectura d'aquest llibre m'ha ajudat a compendre millor la història de la Segona Guerra Mundial, l'holocaust i tot el relacionat com: la raça ària, els camps de concentració... I a més he reflexionat sobre la importància dels drets humans i els perills de la intolerància. Doncs he vist que s'ha de valorar la llibertat, la pau... i valorar tot el que tenim , ja que so sabem quan ho podem perdre. Finalment m'he inspirat en la seva força i esperança que tenien malgrat la situació.

Crec que és important conèixer la història per què no torni a passar i tots en tinguem consciència d'on venim.

Recomano aquest llibre, perquè és una via molt entenedora que ens ajuda a compendre el temma fàcilment. I que pot agradar i commoure a tota aquella persona que el llegeixi.

La cronologia d'aquest llibre es trasllada a mitjans del segle XX per narrar una història de la guerra civil espanyola i l'exili republicà.

Es divideix en trenta dos capítols que segueixen una estructura lineal amb flahbacks que permeten entendre millor els personatges. La naracció és en primera persona a travès de la veu del protagonista.

A més, els temes que abarca aquesta obra són: l'amor, l'amistat, la guerra civil i l'exili republicà.

L'argument d'aquest llibre consiteix en el Jan, un noi que viu a Sabadell i la seva millor amiga , la Laia. Tots dos comparteixen una infància feliç fins que esclata la guerra i pasen fets horribles per als personatges, canvien les seves vides per sempre. en Jan s'exilia a França on perd l'esperança.

En la meva opinió, aquest llibre m'ha semblat una experiència bonica i trista a la vegada. He après que la guerra no només afecta als soldats sinó també a famílies senceres que es veuen obligades a separar-se i començar de zero.

Recomano aquest llibre a qualsevol persona que vulgui conèixer millor els fets de la guerra civil espanyola d'una perspectiva mes humana i emotiva. Es una lectura fàcil i ràpida i amb un missatge important de la pau, la resistència i sobretot l'amor

AUTOR: Bernard Benson

EDITORIAL: Claret

CONTINGUT: Aquest llibre és molt senzill però ple de significat. Conte un llenguatge clar, hi ha poca lletra a cada pàgina, està acompanyat amb moltes il·lustracions i explica de manera fàcil perquè necessitem la pau.

El missatge principal és que la violència no condueix enlloc, no és bona per a ningú i que si volem un món millor, hem d'aprendre a viure sense conflictes. Ho fa posant com a protagonistes 2 infants que van a parlar amb el senyor Rondallaire sobre quina és la veritable història del dia de la pau.

OPINIÓ PERSONAL: Llegir aquest llibre m'ha fet reflexionar sobre que sempre hem d’actuar amb respecte i comprensió cap a la resta. La pau és empatia i bondat.

Tot i que no m'agradi llegir i fes molt temps que no llegia res i que fos un llibre curt, he tomat a llegir.

M'ha recordat a partits de futbol on a vegades hem acabat amb violència, però no ens ha portat res bo a ningú de cap equip. Entre tots podem contribuir a fer un món millor.

RECOMANACIÓ: Recomano aquest llibre a tothom, ja que és molt fàcil de llegir, però especialment als més joves, perquè té un fort missatge que, si tots el complíssim, podríem contribuir a fer un món millor.

Crec que és fonamental llegir sobre aquesta temàtica per comprendre les injustícies globals i fomentar la solidaritat. Recomano aquesta revista a futurs lectors perquè no només informa, sinó que també inspira a reflexionar i actuar. És una eina valuosa per a aquells que busquen entendre el conflicte des d'una perspectiva humana i cultural.

Llegir aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre la pau, Casals diu “La Pau no és absència de Guerra, sinó un esforç constant per construir un món millor”, d’aquesta frase es pot aprendre que la Pau no només és no guerra, és construir un món millor. També m’ha impressionat com Pau Casals va utilitzar la seva música, com el cant dels ocells obra que reflecteix el dolor de la república, com a eina de protesta i esperança.

Crec que és important llegir un llibre com aquest perquè ens ajuden a entendre la història des d’un punt d’un exiliat. A més, pot veure que la música pot ser una eina de reivindicació.

Recomano aquest llibre a qualsevol persona interessada en la història, la música i els valors de pau i llibertat. És una lectura no gaire pesada que aporta valors a tothom.

Eren membres de les Brigades Internacionals , persones decidides a ajudar el bàndol republicà en la lluita contra el feixisme. Van establir un hospital amb més de cent llits , tres quiròfans i sis equips quirúrgics mòbils. Aquest hospital va ser oblidat i ignorat un cop acabada la guerra civil, però a partir de l'any 1982 es van començar les tasques per recuperar-ne la memòria i instal.lar-hi uns plafons que n'expliquen la història.

Aquesta lectura m'ha aportat nous coneixements en l'àmbit de la sanitat en temps de guerra i veure com aquesta gran tragèdia va causar tants morts i ferits. Crec que és important que tothom llegeixi articles o llibres en relació alts temps de guerra i més si són del nostre país. Ens ajuda a entendre la història que va afectar la majoria dels nostres padrins. Recomano per als següents lectors d'aquest article que es posin a la pell de totes les persones que van quedar marcades per la guerra civil i entendre molt bé tots aquests fets.

Un dia, va decidir no fer cas als seus pares i va començar a explorar els voltants de la casa i, mentre explorava, va conèixer a l’Shmuel, un nen de la seva edat que vivia a la “granja” i anava vestit amb un pijama de ratlles. A mesura que la història avança, el Bruno i l’Shmuel queden cada tarda d’amagat, un a cada banda de la tanca i juguen al parxis o el Bruno li porta menjar i berenen junts, fins que un dia el Bruno decideix entrar a la “granja” per conèixer.

El final és molt trist, però ens fa reflexionar molt sobre com va afectar l’Holocaust als més innocents, que a pesar de que tinguem diferents religions o cultures, tots som iguals i tots tenim dret a tenir una vida digna i feliç. A part, també el recomano perquè és un llibre breu de 20 capítols que ens ensenya que l’amistat ho pot tot.

Aquest llibre tracta d'un experiment social sobre l'ultranacionalisme alemany: un mestre que, posteriorment a l'època nnazi, va decidir començar a actuar i parlar com un ultranacionalista per veure si els seus alumnes obeïen. Amb el pas del temps, va començar a veure com els alumnes assumien que ell era el líder i entre ells s'unien per fer diferents accions revolucionàries, com penjar cartells amb el nom del seu "grup", per així, atreure més gent. Finalment, arriba a un punt incontrolable, on alguns ja no distingeixen la realitat de la història que ells han creat.

Des del punt de vista personal, em semblen molt interessants aquests tipus de llibres perquè aprens d'història i sobre fets que han condicionat la humanitat. M'ha aportat nous coneicements, spbretot sobre la ment humana, ja que me n'he adonat que som molt manipulables i que si no coneixem la història, estem comdemnats a repetir-la.

Personalment, recomano aquest llibre a tothom, ja que mostra una realitat que pocs coneixem, o volem conèixer. Considero que sempre hem pensat que sabem distingir el bé i el mal, però amb històries com aquestes es demostra que, amb la repetició d'una idea, es crea la creença. Això fa que ens puguin manipular i controlar fàcilment. Per aquest motiu, recomano aquest tipus de llibres.

El llibre es centra en Daniel, un lutieur jueu que és deportat al camp d’Auschwitz.Allà, el comandant del camp descobreix descobreix el seu talent per fabricar violins i li encarrega la construcció d'un instrument perfecte. Per Daniel, aquesta tasca és una mena de salvació, un objectiu que li dona forces per continuar vivint, malgrat les terribles condicions del camp.

El tema principal de la novel•la és la situació que van patir les víctimes de l’Holocaust, però també parla de la vista la resistència a través de l’art. El violí no només simbolitza l’esperança, sinó tambe la vida d’en Daniel.

Personalment, aquesta novel•la m'ha impactat molt, tot i que ja havia sentit a parlar

dels horrors de l’Holocaust a Història. Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre com l’art i la passió poden mantenir viva l’esperança d’algú, fins i tot en les circumstàncies més inhumanes. Es impossible no empatitzar amb el Daniel i la seva lluita per poder sobreviure.

Jo sí que recomanaria aquesta novel•la. Tot i ser un llibre curt, transmet un missatge molt profund. Crec que és important recordar aquesta època per tot allò que vam haver de passar les persones.

Personalment penso que amb només quaranta-dos pàgines que té el treball (incloent-hi els annexos) crec que l'he pogut treballar molt bé i es pot entendre d'una manera resumida gran part del context. i situació viscuda. Gràcies a la recerca i investigació, aquest m'ha aportat un gran aprenentatge i nous coneixements que anteriorment no tenia tan desenvolupats.

Com he esmentat anteriormente, penso que és important llegir articles, llibres o mirar pel·lícules d'aquest tipus o semblants, ja que no se li dona la importància que se li hauria de donar pel greu i horrorós que va ser. La gent no n'és concient que fàcilment, veient com està el món. Podria tornar-se a repetir, si ja no s'està fent.

Sincerament recomanaria llegir el meu TDR ja que, com he dit anteriorment, resumeix molt bñe el que va l'Holocaust amb poques paraules tècniques i fàcils d'ententre. Gràcies a ell, es pot tenir una idea i/o uns fonaments bàsics d'aquesta tragèdia.

La revista va ser impulsada per la idea d'organitzar un festival per recaptar fons per al poble palestí que pateix una guerra. Un munt de joves de la Casa de les Ciències es van agrupar en diferents tallers per col·laborar amb la causa. D'aquesta idea va sorgir el grup de Literatura, al qual pertanyem alumnes del Pedrolo com el Zakaria Ben Oudda, Youssef Makhlouf i jo. Dins d'aquest grup ens dedicarem als apartats de política i creació d'una taula.

Amb l'objectiu de donar a conèixer l'estat actual i les bases del conflicte vam separar-nos per abastar els diferents àmbits d'aquest país, des de la seva història i cultura fins a la política actual. Temes interessants són tocats tal com la forta impressió de la religió dins del conflicte, o per sentir el problema des de dins, s'han organitzat entrevistes a afectats i a activistes importants del poble.

El fet de participar activament en aquesta campanya m'ha suposat un fort impacte en com veig el món, i m'ha fet comprendre que ignorar els conflictes mundials em converteix en un idiota, ja que tard o d'hora em pot afectar a mi també, sense deixar de banda les raons morals.

Com anteriorment he esmenat, hem fet l'apartat de política i el d'historieta de ficció. Per al de política simplement hem investigat les notícies i diferents fons d'informació. En canvi, el de la historieta ens ha suposat una certa dificultat perquè havíem d'intentar trobar una manera d'explicar un conflicte tan complex als petitons. Crec que vam superar les nostres expectatives i vam fer un bon treball.

Crec que ningú ha de cometre l'error d'ignorar el que passa al món, per molt que sigui a l'altra punta. Per això recomano que llegeixin aquesta revista i ens motivin a fer més projectes com aquest al jovent, que ens enriqueix d'una forma espectacular.

En aquest s'hi presenta un resum de cada article de la Declaració dels Drets Humans, s'aquí el nom de l'obra. Margarit ha adaptat el document oficial per facilitar-nela comprensió i fomentar-ne la difusió. Això ho ha assolit gràcies a l'ús d'il·lustracions que contextualitzen el contingut de cada escrit i d'un llenguatge senzill, fàcil d'entendre i que no requereix d'un coneixement previ per a poder comprendre'l.

La lectura d'aquest llibre et fa reflexionar, et fa veure el que mereixes pel fet de ser humà, els mínims als quals tens dret. Una cita de Meritxell Margarit que m'ha resultat especialment important és al principi del llibre, a la primera pàgina, quan diu: "Es tracta de garantir que cada persona pugui desenvolupar i utilitzar les seves qualitats humanes". L'explicació i el sentit que li trobo a aquesta cita és també el motiu de la meva recomanació de lectura. Som humans, som éssers únics, amb capacitats que segurament no arribem a conèixer ni nosaltres mateixos, som una espècie intel·ligent, capaç d'arribar molt lluny. És per això que la Declaració dels Drets Humans defensa el lliure ús d'aquestes capacitats per a assolir una vida digna, amb el valor i respecte que mereixem. Com a persona, el mínim que pots fer és encuriosir-te pels teus drets fonamentals. Per molt que et marquin el camí, ets tu qui dona cada pas. Ampliar el teu coneixement de temes com aquest és una inversió a la teva persona, perquè només llavors avançaràs i et mouràs pel camí correctament, amb consciència en la presa de cada decisió.

El 1962 va ser arrestat i condemnat a cadena perpètua per la seva activitat política. Va passar 27 anys empresonat, la major part a l’illa de Robben, però mai va abandonar la seva lluita per la justícia. El 1990, gràcies a la pressió internacional i als canvis polítics, va ser alliberat.

El 1994 es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica en unes eleccions democràtiques, promovent la reconciliació entre blancs i negres. Va governar fins al 1999, defensant la pau i els drets humans. Després de la seva presidència, va continuar treballant en causes socials fins a la seva mort el 2013.

Mandela és recordat com un símbol de resistència i reconciliació. La seva vida demostra que la justícia i la llibertat són possibles fins i tot davant les adversitats més grans.

Penso que aquest llibre ens mostra que, la lluita d'un pot significar un canvi per a tots. Recomano investigar en el que ha fet Mandela i prendre exemple.