"No i jo" de Delphine de Vigan. by Paco Capacete Núñez

Paco Capacete Núñez

fcapacete — 2015-04-21 17:49:56 UTC

Quins personatges han aparegut en aquests primers dotze capítols? Quina impressió et causen?

fcapacete — 2015-04-28 18:01:10 UTC

En aquests dotze primers capítols han aparegut diversos personatges, però personatges principals

tenim quatre. Na Lou (La protagonista), na No, el professor de na Lou, Marin, i en Lucas, un company

de classe de na Lou.

Per començar, Lou, la nostre protagonista, és una nina de trezte anys i que va dos cursos avançada perque

té un QI de 160. Però encara això, Lou és un poc asocial. A l'hora del pati està sempre sola i quasi no parla

amb els seus companys de classe. També podem dir que Lou té pànic a parlar en públic.

Na No, Nolwenn, és una al·lota que viu al carrer, i que té molt que veure amb na Lou, ja que na Lou ha de fer

una exposició oral sobre el sense sotre, i na No li ajudarà. Sembla freda, que podria justificar-se, amb el que ha sufrit.

El professor de na Lou, Marin, és el típic professor dolent, critica moltes coses, es podria dir que és "El terror de la seva escola".

Finalment, en Lucas Muller, un company de na Lou, de moment no han tingut quasi contacte na Lou i ell, però jo penso que junt

na No, en Lucas representarà un paper important en aquesta novel·la.

Comenta el següent fragment de la novel·la. "Som capaços d'enviar avions supersònics i coets a l'espai, som capaços d'identificar un criminal a partir d'un cabell o d'una partícula minúscula de pell, de crear un tomàquet que dura tres setmanes a la nevera sense arrugar-se gens i de guardar milions de dades en un xip microscòpic. Som capaços de deixar morir gent al carrer."

fcapacete — 2015-04-28 18:01:53 UTC

Jo crec que amb aquest fragment, la protagonista, Lou, ha deixat molt clar que la societat humana fa vergonya. És un paràgraf que impacta molt, però és totalment cert. Des de el meu punt de vista, aquest "comentari" de la protagonista, és una clara i directa crítica cap a la societat humana. En quant a significat, aquest paràgraf vol dir, que els humans podem fer moltes coses que semblen increïbles, però no obstant, no podem fer que una persona tingui, com a mínim, un sostre. Per finalitzar, m'agradaria dir que estic totalment d'acord amb aquesta reflexió. Fins i tot, podriem dir que l'ésser humà s'ha centrar molt més en altres coses com per exemple la tecnologia, la medicina (Que també esta molt bé) però també hauriem que tenir una solució per aquest problema del sense sostre.

Fotografia que representi qualque aspecte de la novel·la.

fcapacete — 2015-05-05 18:03:43 UTC

Fes un comentari al Padlet (100 paraules) relacionant la novel·la amb la trajectòria vital de l'autora.

fcapacete — 2015-05-19 07:38:11 UTC

Entre la novel·la "No i jo" i la seva pròpia autora, podem trobar unes quantes de coincidències, com per exemple aspectes de la novel·la que fan referència a la vida personal i privada de na Delphine de Vigan, l'autora d'aquest llibre.

Per començar, la primera similitud més "a la vista" és que l'autora es francesa, com normalment els personatges dels seus llibres, en aquest cas, Lou, una nina de França.

Una altre comparació que podriem fer, i crec jo que la més rellevant, es que al igual que na Lou, na Delphine va passar una època dolenta amb la seva família, és a dir, la seva situació familiar, era molt semblant a la de na Lou.

Com a última coincidència, podem dir, que el primer llibre que va escriure na Delphine de Vigan el va escriure baix el pseudònim de Lou, com la protagonista de "No i jo".