Quan veig aquesta fotografia del meu pare em sento trista.
Em sento sola sense el meu pare, ja que un pare és insubstituïble.
Ell era tendresa i tot amor.

Esta foto fue hecha en Año Nuevo de 2014. Celebrábamos Año Nuevo con mi pequeña y generosa familia.
Esta fotografía me regresa al tiempo cuando podia pasar con mi familia en Ucrania.  

 Soc una persona que m’agrada la natura. Em dona molta vida i molta tranquil·litat. Es respira aire pur i m’encanta escoltar el cant dels ocells, el soroll de l’aigua, el verd del camp i el so del vent movent  els arbres i les fulles. Cada vegada  que puc, m’escapo.  M’encanta fer senderisme. 

 M'agrada molt aquesta foto i em sento orgullosa i tranquil·la quan  veig el mar. Quan estic enfadada,  al costat del mar  sento  que parla amb mi i jo parlo amb ell i trec tot que tinc a dins. M'agrada un munt quan el sol es posa vermell.

El dia 7 de març de l'any passat va morir la meva dona. Encara que no hi havia amor entre nosaltres en va saber greu. No ens vam poder despedir.

Ara estarà amb la meva filla que va morir quan tenia 26 anys. Que descansin en pau.

Tu ets l’amor més bell i sincer de les nostres vides.

Ets el nostre nen.

Et volem i t’estimem tant.

Ets un més de la nostra família.

T’estimem Cor. 

21/02/2020 un dia molt especial per mi. Estava super contenta, feliç, havia arribat un dels dies més importants de la meva vida, l’operació de la CRS. Cinc anys d’espera, patint i estant molt trista. Vaig baixar al quiròfan amb un somriure espectacular, estava super emocionada.

Recordo el que aquesta imatge va provocar en mi. Recordo la meva àvia regant tots els matins les seves plantes i els hi parlava. Li vaig preguntar per què ho feia, va respondre que  elles l'escoltaven  i que es sentien estimades i li agraïen amb boniques flores d'olor.

Vaig recordar la seva imatge encara que no tingui cap fotografia.

Tinc emoció agradable i un gran amor. M’agrada la ciutat per la seva cultura i riquesa històrica.,  castells i esglésies amb pedra picada que era més resistent i donava un caire important a la construcció.

M'agrada aquesta foto perquè m'agrada la natura.

M'agrada la companyia de la meva germana. 

Escoltar el so del vent quan toca les fulles dels arbres. Em fa sentir una pau immensa.

Todavía recuerdo aquellos días, hace cinco años, cuando mi padre murió, después de una semana de sufrimiento por un tumor en la cabeza. 
Esa semana pasó como si fueran siete años, no lo podíamos ver sufrir, no podía hablar ni moverse.
La voluntad de Dios estaba por encima de la nuestra y murió.
Mi padre era bondadoso y generoso por esto fue amado por grandes y pequeños.

Mi padre fue y sigue siendo mi ejemplo a seguir en sus modales, su trato y su amor por las personas . Espero que Dios tenga misericordia de él y lo pordone y lo admita en Hannah al-firdaws.

M’agrada molt aquest jugador, perquè juga molt bé.

És del meu país ,que es el SENEGAL.

QUAN juga em poso molt alegre.

 Parla amb tothom, riu amb tothom, però no sóc amiga de tothom.  L'amistat en aquesta època està sobre la boca de tots, però al cor de pocs.  

 Amb el temps vaig aprendre que cal creure en fets i no en paraules, quins grans amics poden convertir-se en grans desconeguts.  He après, que a la vida, no es tracta de ser perfecta, sinó de ser feliç

En veure aquesta imatge sento un gran amor per aquestes persones, són els que sempre estan amb mi. També sento nostàlgia perquè estranyo  molt a la meva mare, ella va morir  fa dos anys. Sento una immensa alegria en veure al meu petit créixer cada dia i aprendre noves coses.

Ells son la meva mare i els meus germans. Els meus germans tenen 8 anys però en aquesta foto tenien 7 anys. Aquesta foto va ser el primer dia de classes aquest semestre. Quan veig aquesta foto em causa alegria i emoció, em fan sentir molt orgullosa. Els estimo molt.