·Forma: L'adenocarcinoma ductal de pàncrees normalment forma una massa irregular i duradora, que pot tenir una consistència dura i fibrosa. Sovint té un marge mal definit, però pot formar estructures nodulars o infiltrants que dificulten la separació neta del teixit sa.

·Textura: El teixit tumoral de l'adenocarcinoma de pàncrees és sovint d'aspecte firm i fibros, el que es coneix com a desmoplàsia, que és la formació excessiva de teixit conjuntiu (fibrosi) com a resposta al tumor. Aquesta fibrosi pot fer que la massa sigui més dura al tacte.

Diagnòstic secundari:Dolor abdominal

Segons pas: Desprès d’analgèsics és donat d’alta ja que han trobat que el dolor és causat per un adenocarcinoma ductal de pàncrees. 

-Forma: Les metàstasis pulmonars d'aquest tipus de càncer solen ser nòduls o masses, normalment de mida variable, que poden ser solitàries o múltiples.

-Textura: La textura de les metàstasis pulmonars en el cas de l'adenocarcinoma mucinós de còlon és sovint sòlida, però pot tenir una consistència una mica més suau o gelatinosa a causa de la secreció de mucina.

El diagnòstic de l'adenocarcinoma ductal de pàncrees implica una combinació de proves d'imatge com la TAC, RMN, ecografia endoscòpica (EUS), i proves moleculars com la biòpsia i l'anàlisi de marcadors tumorals (CA 19-9).

-Pancreatoduodenectomía (cirurgia de Whipple): Extirpació del capçal del pàncrees, el duodè, part de l'intestí i la vesícula biliar en tumors localitzats.

-Esplenopancreatectomía: Extirpació de la cua del pàncrees i la melsa en uns certs casos.

-Cirurgia pal·liativa: Si el tumor és inoperable, es realitzen procediments per a alleujar símptomes.

( IMAGEN 1)

2. Quimioteràpia:

-Adjuvant: Després de la cirurgia, per a reduir el risc de recaiguda, usant combinacions com a gemcitabina amb nab-paclitaxel.

-Neoadjuvant: Previ a la cirurgia per a reduir la grandària del tumor i fer-lo *resecable.

En estadis avançats: Tractament per a controlar el tumor metastásico, amb esquemes com FOLFIRINOX o gemcitabina. (IMAGEN 2)

3. Radioteràpia:

Utilitzada de manera pal·liativa per a alleujar símptomes com el dolor o l'obstrucció biliar en casos no operables.

Pot combinar-se amb quimioteràpia per a millorar els resultats.

Tractaments Dirigits i Immunoteràpia. (IMAGEN 3)

Tractaments dirigits: En funció de les mutacions genètiques del tumor (per exemple, *KRAS), s'utilitzen inhibidors específics. (IMAGEN 4)

4. Immunoteràpia: Opcional en casos amb alteracions moleculars que permeten l'ús d'inhibidors dels punts de control immunitaris. (IMAGEN 5)

La colonoscòpia és el mètode més comú per detectar càncer de còlon. Consisteix en la visualització directa del còlon a través d'un tub flexible amb una càmera a l'extrem.

2.Biòpsia:

Durant una colonoscòpia o una cirurgia, es poden obtenir mostres de teixit de la massa sospitosa per a la biòpsia. Aquesta mostra es revisa sota el microscopi per determinar si és cancerosa i per identificar el tipus específic de càncer (en aquest cas, adenocarcinoma mucinós)

3.Tomografia Computada (TAC):

La TAC (o CT en anglès) és una tècnica d'imatge que utilitza raigs X per obtenir imatges detallades del cos. En el cas del càncer de còlon, es fa servir per avaluar l'extensió del tumor (estadificació),

4.Ressonància Magnètica Nuclear (RMN):

En el càncer colorectal, s'usa especialment per examinar el recte i la seva proximitat als òrgans adjacents, com el recte o la vagina en dones. També pot ser útil per avaluar la resposta a la teràpia.

Ressecció quirúrgica:

És pot practicar una resecció parcial del còlon sigmoide, retirant tant el tumor com una part del teixit circumdant, incloent els ganglis limfàtics per evitar la propagació de les cèl·lules canceroses.

Radioteràpia:També s'aplica en algunes situacions de càncer rectal (més enllà del còlon sigmoide) com a tractament preoperatori o postoperatori per controlar la propagació local.

Forma: El carcinoma epidermoide pot presentar-se com una massa irregular i lobulada, amb una forma que sovint depèn de la localització i de l'estadi del tumor. Les lesions poden ser sòlides, però en alguns casos també poden tenir una forma ulcerada o erosionada, especialment en els carcinomes epidermoides de la pell o de les vies respiratòries (pulmó, esòfag).

Textura externa: Els carcinomes epidermoides sol·licitats en la pell o en altres superfícies mucoses solen tenir una superfície irregular, rugosa o escamosa. Les lesions poden tenir una textura seca i gruixuda, i en alguns casos poden presentar una escorça o crosta a la part superior si es produeix necrosi o hemorràgia dins de la massa tumoral.

Textura interna: En les formes ulcerades, el centre de la massa pot mostrar una textura més dura o fibrosa, amb àrees de necrosi central. A l'examen microscòpic, es poden observar zones de queratinització (formació de queratina) dins del tumor, la qual cosa li dóna un aspecte més denso o cerós.

Segon pas: Tractament amb radioteràpia a l’hospital.

Carcinoma epidermoide a la cavitat oral: neoplàsia maligna que s'origina de les cèl·lules escamoses de l'epiteli que recobreix la mucosa, és la més freqüent de la cavitat bucal.

Terapèutics:

-Radioteràpia: La radioteràpia pot ser utilitzada en casos seleccionats, especialment si el càncer s'ha estès a òrgans adjacents o si el pacient no és candidat per a cirurgia. La radioteràpia pot ser útil per reduir el tamany del tumor abans de la cirurgia o per alleujar els símptomes en casos de metàstasi.

Secundari: Tractament quimioteràpic per a un tumor

Textura: La textura del càncer de pulmó de cèl·lules petites és dura i sòlida, sovint amb una consistència granítica o fibrosa. Això es deu a la proliferació de cèl·lules petites, uniformes, de morfologia pleomòrfica.

Segon pas:El pacient es diagnosticat amb càncer de pulmó de cèl·lules petites amb metàstasis hepàtica confirmada en estudis d'imatge.

- Biòpsia i Anàlisi Citológica

• La quimioteràpia es pot utilitzar com a tractament adjuvant després de la cirurgia per reduir el risc de recidiva del càncer. També es pot emprar com a tractament principal si el tumor no és operable o si hi ha metàstasi. Els fàrmacs comuns inclouen fluorouracil (5-FU), oxaliplatina i leucovorin, entre altres.

2. Radioteràpia:

• La radioteràpia pot ser utilitzada en casos seleccionats, especialment si el càncer s'ha estès a òrgans adjacents o si el pacient no és candidat per a cirurgia. La radioteràpia pot ser útil per reduir el tamany del tumor abans de la cirurgia o per alleujar els símptomes en casos de metàstasi.

• També s'aplica en algunes situacions de càncer rectal (més enllà del còlon sigmoide) com a tractament preoperatori o postoperatori per controlar la propagació local.

Segon pas: Per determinar la natura de la massa, es realitzar proves d'imatge, com una radiografia, ecografia, o ressonància magnètica (RM) de la cama esquerra.

Aquestes proves ajuden a localitzar la massa, avaluar la seva grandària i a determinar si s'ha estès a altres teixits.

-Tomografia computada (TC) toràcica, abdominal i pèlvica

-PET-CT (Tomografia per Emissió de Positrons)

-Radiografia toràcica

-Proves de funció hepàtica i renal

-Marcadors tumorals