Naixement: desembre de 1770, Bonn, Alemanya

Defunció: 26 de març de 1827, Viena, Àustria

Influenciat per: Wolfgang Amadeus Mozart, Johann Sebastian Bach, Joseph Haydn, Georg Friedrich Händel, Friedrich Schiller

Germans: Kaspar Anton Karl van Beethoven, MÉS

Pares: Johann van Beethoven, Maria Magdalena van BeethovenLudwig van Beethoven va ser un compositor, director d'orquestra, pianista i professor de piano alemany. El seu llegat musical abasta, cronològicament, des del Classicisme fins als inicis del Romanticisme. Wikipedia

Naixement: desembre de 1770, Bonn, Alemanya

Defunció: 26 de març de 1827, Viena, Àustria

Influenciat per: Wolfgang Amadeus Mozart, Johann Sebastian Bach, Joseph Haydn, Georg Friedrich Händel, Friedrich Schiller

Germans: Kaspar Anton Karl van Beethoven, MÉS

Pares: Johann van Beethoven, Maria Magdalena van BeethovenLudwig van Beethoven va ser un compositor, director d'orquestra, pianista i professor de piano alemany. El seu llegat musical abasta, cronològicament, des del Classicisme fins als inicis del Romanticisme. Wikipedia

Naixement: desembre de 1770, Bonn, Alemanya

Defunció: 26 de març de 1827, Viena, Àustria

Influenciat per: Wolfgang Amadeus Mozart, Johann Sebastian Bach, Joseph Haydn, Georg Friedrich Händel, Friedrich Schiller

Germans: Kaspar Anton Karl van Beethoven, MÉS

Pares: Johann van Beethoven, Maria Magdalena van Beethoven

El Rigoletto (1851), Il trovatore (1853), La traviata (1853), Don Carlos (1867), Aida (1871) i les òperes perfectament acabades com Otello (1887) i Falstaff (1893) figuren entre els drames musicals més apreciats de tot el món.

Totes aquestes obres i alguna més d’un dels més genials compositors de tots els temps les podeu trobar en aquest enllaç de les vostres biblioteques.

El 1792 Beethoven va viatjar de nou a la capital austríaca per treballar amb Haydn i Antonio Salieri, i es va donar a conèixer com a compositor i pianista en un concert que va tenir lloc el 1795 amb gran èxit. La seva carrera com a intèrpret va quedar bruscament interrompuda a conseqüència de la sordesa que va començar a afectar-lo a partir de 1796 i que des de 1815 el va privar per complet de la facultat auditiva.

Els darrers anys de la vida de Beethoven van estar marcats també per la solitud i una progressiva introspecció, tot i això va prosseguir la seva tasca compositiva, i fins i tot va ser l'època en què va crear les seves obres més impressionants i avançades.

Obres de Ludwig van Beethoven

La tradició divideix la carrera de Beethoven en tres grans períodes creatius o estils, i si bé l'ús els ha convertit en tòpics, no resulten menys útils a l'hora d'enquadrar el seu llegat.

La primera època abasta les composicions escrites fins al 1800, caracteritzades per seguir de prop el model establert per Mozart i Joseph Haydn i el classicisme en general, sense excessives innovacions o trets personals. A aquest període pertanyen obres com el cèlebre Septimino o els seus dos primers concerts per a piano.

Una segona manera o estil abraça des del 1801 fins al 1814, període aquest que es pot considerar de maduresa, amb obres plenament originals en què Ludwig van Beethoven fa gala d'un domini absolut de la forma i l'expressió (l'òpera Fidelio, les seves vuit primeres simfonies) , els seus tres últims concerts per a piano, el Concert per a violí).

La tercera etapa comprèn fins a la mort del músic i està dominada per les seves obres més innovadores i personals, incompreses en el seu temps per la novetat del llenguatge harmònic i la forma poc convencional; la Simfonia núm. 9, la Missa solemnis i els darrers quartets de corda i sonates per a piano representen la culminació d'aquest període i de l'estil de Ludwig van Beethoven.

Neix el 27 de gener de 1756 a Sàlzburg i el bategen amb el nom de Johannes Chrysostomus Wolfgang Amadeus Mozart, tot i que els seus pares li diuen Wolferl.

El seu pare, Leopold Mozart, un gran violinista i compositor, li ensenya música des de ben petit, així com a la seva germana gran Maria Anna, a qui anomenaven Nannerl. Als sis anys Mozart ja composava, improvisava i interpretava grans obres al clave i al violí.

Leopold Mozart veient el gran talent del seu fill decideix emportar-se’l a ell i la seva germana de gira per les grans corts europees. Reis, nobles, prínceps i el mateix Papa volien veure com tocava el nen prodigi. En les gires també va poder conèixer a grans músics com Haydn.

Amb 13 anys el fan Mestre de Capella de Salzburg, però deixa la feina per anar a Viena, volia treballar a la Cort. Això no és possible i llavors ha de guanyar-se la vida escrivint encàrrecs, donant classes... És el primer compositor que treballa per lliure.

Arriba a composar més de 600 obres i viatja per arreu d’Europa, però tot i la seva fama no disposa de gaire diners. Viu en la pobresa amb la seva dona Constanza Weber, amb qui tindrà dos fills.

Poc abans d’acabar l’òpera de La flauta màgica una persona anònima li encarrega una missa de Rèquiem (per un funeral), anticipant-li gran quantitat de diners. Mozart s’hi obsessiona, no para de pensar en aquell desconegut i en acabar l’obra per cobrar els diners, cosa que no va poder fer.

Wolfgang Amadeus Mozart mor el 5 de desembre de 1971, a l’edat de 35 anys, a Viena.

Realment semblava que escrivís el Rèquiem pel seu funeral, doncs Mozart mor sense poder acabar l’obra, i és la seva dona qui demana a d'altres compositors, però principalment al deixeble de Mozart, Süsmayer, que acabin l'encàrrec per poder cobrar.

Les més de 600 obres van ser catalogades per Ludwig Köchel, per això les trobem referenciades per K (o K.V.) i un número.

ESTIL

La música de Mozart es caracteritza per la seva bellesa melòdica. Els diferents temes i motius mostren l'alegria i el caràcter del seu compositor.

SELECCIÓ D'OBRES

Don Giovanni

Júpiter

La flauta màgica

Les noces de Fígaro

Rèquiem K 626

Sonata per piano KV 331

Nom original (de) Johann Chrysostomos Wolfgang Gottlieb Mozart Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Naixement (la) Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart Modifica el valor a Wikidata

27 gener 1756 Modifica el valor a Wikidata

Salzburg (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata

Mort 5 desembre 1791 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)

Viena (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata

Causa de mort valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Sepultura St. Marx Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Dades personals

Religió Catolicisme Modifica el valor a Wikidata

Alçada 1,63 m Modifica el valor a Wikidata

Activitat

Camp de treball Òpera, simfonia, concert, música de cambra, quintet de corda, composició per a quartet de corda, música simfònica, música religiosa, música clàssica, música i interpretació de piano Modifica el valor a Wikidata

Lloc de treball Salzburg

Viena Modifica el valor a Wikidata

Ocupació compositor, músic, organista, pianista, pedagog musical, violinista Modifica el valor a Wikidata

Activitat 1761 Modifica el valor a Wikidata – 1791 Modifica el valor a Wikidata

Ocupador Hieronymus von Colloredo

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata

Gènere Classicisme musical i sardana Modifica el valor a Wikidata

Moviment Classicisme musical Modifica el valor a Wikidata

Professors Johann Schobert, Johann Christian Bach, Leopold Mozart i Giovanni Battista Martini Modifica el valor a Wikidata

Alumnes Johann Nepomuk Hummel, Franz Xaver Süssmayr, Barbara Ployer, Thomas Attwood i Ignaz von Seyfried Modifica el valor a Wikidata

Influències

Johann Joseph Fux i Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata

Instrument Orgue, clavicordi, clavicèmbal, fortepiano, violí, viola, piano i orgue Modifica el valor a Wikidata

Obra

Obres destacables

Sonata per a piano núm. 8 K. 310

Quartet de corda núm. 19 K. 465

Concert per a piano núm. 21 K. 467

Simfonia núm. 38 «Praga» K. 504

Petita Serenata Nocturna K. 525

Don Giovanni K. 527

Concert per a clarinet K. 622

Rèquiem K. 626

Trajectòria

1761 Compon Andante i Allegro, K. 1a i b

1764 Compon les Sonates per a violí núm. 5-10, K. 10-15

1765 Compon la Simfonia núm. 1, K. 16 i el motet God is our Refuge, K. 20

1766 Compon les Sonates per a violí núm. 11-16, K. 26-31

1767 Es representen a Salzburg la primera part del singspiel sacre Die Schuldigkeit des ersten Gebots i l'intermezzo Apollo et Hyacinthus, viatja a Viena i agafa la verola

1768 Compon l'òpera bufa La finta semplice i el singspiel Bastien und Bastienne

1769 Es representa La finta semplice a Salzburg

1770 Es representa l'òpera seria Mitridate, re di Ponto a Milà

1771 Es representa l'òpera seria Ascanio in Alba a Milà

1772 És nomenat mestre de concerts a Salzburg. Compon l'òpera seria Il sogno di Scipione. Es representa l'òpera seria Lucio Silla a Milà

1773 No aconsegueix un càrrec a Viena; compon molts quartets de corda i simfonies i el motet Exsultate, jubilate

1774 Compon el Concert per a fagot

1775 Es representen l'òpera bufa La finta giardiniera a Múnic i l'òpera seria Il re pastore a Salzburg

1776 Compon la Serenata Haffner

1777 Compon el Concert per a piano núm. 9 «Jeunehomme»

1778 Interpreta a París la Simfonia París; mort la seva mare; escriu Concert per flauta i arpa i Sonata per a piano, K310

1779 Organista de la Cort, compon la Missa de la Coronació i Simfonia concertant

1780 Rep l'encàrrec de Múnic per escriure l'òpera seria Idomeneo, on es desplaça per assajar

1781 Idomeneo és un èxit i es converteix en músic independent a Viena

1782 Es casa amb Constanza Weber, s'estrena el singspiel El rapte en el serrall , compon la Simfonia Haffner

1783 Compon la Simfonia Linz

1784 Dona una sèrie de concerts públics per als quals compon els concerts per a piano núm. 14 a 19

1785 Compon el Concert per a piano núm. 21

1786 Producció de l'òpera bufa Les noces de Fígaro, compon els concerts per a piano núm. 23 a 25, Kegelstatt Trio, Simfonia Praga

1787 Visita Praga dues vegades, s'estrena l'òpera bufa Don Giovanni mentre Les noces segueix tenint un gran èxit, compon Petita Serenata Nocturna

1788 Problemes econòmics greus; compon les seves millors simfonies, la 39, 40 i 41 i el concert per a piano Coronació

1789 Viatja per Dresde, Leipzig, Potsdam i Berlín per buscar feina; compon Quintet per a clarinet

1790 S'estrena l'òpera bufa Così fan tutte a Viena, dona concerts a Alemanya

1791 S'estrena l'òpera seria La clemenza di Tito a Praga, el singspiel La flauta màgica és un èxit a Viena, compon el Concert per a clarinet, comença el Rèquiem però mor abans d'acabar-lo

Família

Família Família Mozart Modifica el valor a Wikidata

Cònjuge Constanze Mozart (1782–1791) Modifica el valor a Wikidata

Fills Karl Thomas Mozart, Franz Xaver Wolfgang Mozart Modifica el valor a Wikidata

Pares Leopold Mozart Modifica el valor a Wikidata i Anna Maria Mozart Modifica el valor a Wikidata

Germans Nannerl Mozart Modifica el valor a Wikidata

Premis

(1770) Orde de l'Esperó d'Or Modifica el valor a Wikidata

Signatura

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0003665 Allocine: 36960 Anime News Network: 64140 Allmovie: p103711 IBDB: 485475

Youtube: UCmeFxYk5BSbJGWN9OgTAIhw Spotify: 4NJhFmfw43RLBLjQvxDuRS iTunes: 12374 Last fm: Wolfgang+Amadeus+Mozart Musicbrainz: b972f589-fb0e-474e-b64a-803b0364fa75 Lieder.net: 1945Songkick: 8344253 Discogs: 95546 IMSLP: Category:Mozart,_Wolfgang_Amadeus Allmusic: mn0000026350 Find a Grave: 745 Project Gutenberg: 1368 Modifica el valor a Wikidata

Wolfgang Amadeus Mozart (alemany: Johann Chrysostomos Wolfgang Gottlieb Mozart) (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791),[1][2][ˈvɔlfɡaŋ ʔamaˈdeːʊs ˈmoːtsaʁt] [ˈvɔlfɡaŋ ʔamaˈdeːʊs ˈmoːtsaʁt] (?·pàg.), fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.[3] La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició. Era el germà petit de la pianista i compositora Maria Anna Mozart. La seva obra inclou més de sis-centes creacions, majoritàriament reconegudes com a obres mestres de la música simfònica, concertant, de cambra, per a fortepiano, operística i coral, aconseguint una popularitat i difusió internacional.

En la seva infantesa més primerenca a Salzburg, Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en el domini d'instruments de teclat i del violí. Amb només cinc anys ja componia obres musicals i les seves interpretacions eren de l'estima de l'aristocràcia i la reialesa europea. Als disset anys va ser contractat com a músic a la cort de Salzburg, però la seva inquietud el va portar a viatjar buscant una millor posició, sempre component de forma prolífica. Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven, forma part de l'escola de Viena.

En els seus anys finals, va compondre moltes de les seves simfonies, concerts i òperes més conegudes, així com el seu Rèquiem. Les circumstàncies de la seva primerenca mort han estat objecte de nombroses especulacions i elevades a la categoria de mite.

Biografia

Sovint és considerat com l'artífex del retorn de les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de les seves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula de George Lucas: Star Wars Episodi IV: Una nova esperança (1977). A banda de Star Wars, també és autor de les bandes sonores d'algunes de les pel·lícules més populars de la història del cinema, com ara Jaws (1975), Star Wars (1977), Encontres a la tercera fase (1977), Superman (1978), L'Imperi contraataca (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), ET, l'extraterrestre (1982), Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Sol a casa (1990), La llista de Schindler (1993), Parc Juràssic (1993), Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.^[3]

A Londres van causar l'admiració del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge, el jove músic va compondre la seva primera simfonia[11] i el seu primer motet God is our Refuge, als nou anys, i va conèixer Johann Christian Bach, fill petit de Johann Sebastian Bach (tot i que, en aquesta època, tenia molt més d'èxit que no el seu pare, que era conegut com «el pare de Johann Christian Bach», que exercia una gran influència sobre la seva obra). A Holanda, va enlluernar tocant l'orgue més gran i complicat del món.

Sovint aquests viatges eren durs a causa dels mitjans rudimentaris de transport d'aquell temps,[12] la necessitat d'esperar pacientment les invitacions i el pagament de les actuacions per part de la noblesa[13] i les llargues malalties, algunes gairebé mortals, patides lluny de casa seva: en primer lloc va emmalaltir Leopold, l'estiu de 1764 durant la seva estada a Londres,[14] i després van emmalaltir tots dos nens a l'Haia durant la tardor de 1765.[15]

Després del seu servei militar a les Forces Aèries,^[5] tornà a Nova York i ingressà a la famosa Juilliard School, una de les més prestigioses escoles de música dels Estats Units, amb alumnes tan famosos com Philip Glass i Itzhak Perlman, on rebé classes de piano de Rosina Lhevinne.^[4] A Nova York treballà com a pianista de jazz.

L'any 1956 ingressava a la Twentieth Century Fox com a pianista en la seva orquestra d'estudi, tocant sota la direcció de Jerry Goldsmith i Elmer Bernstein entre d'altres. En aquest període, comença la seva primera experiència com a compositor per a populars espectacles de TV durant els anys 1960, incloent-hi Gilligan's Island, Wagon Train, i especialment Lost in Space i Land of the Giants per al productor Irwin Allen.^[6]

El seu primer èxit a la pantalla gran arribava el 1967, quan era nominat a l'Oscar per la seva banda sonora per al drama de Mark Robson Valley of the Dolls. Des d'aquell moment, la carrera de Williams s'anà consolidant pel·lícula rere pel·lícula, catapultant-lo a la part superior de la jerarquia de la música de cinema, una posició des de la qual s'ha aguantat des de mitjans de la dècada del 1970.^[7]

Els seus temes s'han introduït veritablement en el coneixement del públic d'una manera que pocs altres compositors han aconseguit. Ha atret talents clàssics com Itzhak Perlman, Yo-Yo Ma, Mark O'Connor i Christopher Parkening per a treballar amb ell en les seves bandes sonores, i fins i tot ha trobat temps per escriure peces clàssiques, música de concert per als Jocs Olímpics, i dirigeix orquestres a tot el món.

Orígens

Roncole és un llogaret proper a la ciutat de Busseto i que, en aquell temps pertanyia a França, després de la annexió de el nord d’Itàlia per part de Napoleó. De fet, va ser ciutadà francès fins que els exèrcits aliats d’Àustria i Rússia van expulsar als francesos d’Itàlia.

La seva casa natal, a Roncole Verdi -anomenada així en honor del compositor- s’ha mantingut intacta fins avui i està oberta a el públic. Així doncs, Verdi va néixer i es va criar a la modesta posada que regentava el seu pare -que també era botiguer i camperol.

Pietro Baistrocchi, l’organista de la parròquia, aviat va advertir el seu talent musical, de manera que als vuit anys d’edat el seu pare li va comprar una miserable espineta -com ell mateix la va definir posteriorment-, i que actualment s’exhibeix a la Casa Verdi, a Milà. Quan Baistrocchi morir, al voltant de 1823, Verdi li va succeir com a organista de l’església.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Biografia

Infantesa a Bonn

Va néixer a Bonn al si d'una família humil d'origen flamenc. El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa i beet, en flamenc, vol dir 'remolatxa', element que indica que procedia dels antics camperols del ducat de Brabant.[3]

Casa de Beethoven a Bonn

Era el segon fill de Johan van Beethoven, originari de Mechelen als Països Baixos austríacs i de Magdalena Keverich. El seu pare era pianista, violinista i cantant a la capella del príncep-arquebisbe Clemens. La seva mare era filla d'un inspector de les cuines del príncep.

El seu prestigi local com a compositor i pianista ja traspassava les fronteres de la seva pàtria; el violinista Rodolphe Kreutzer (destinatari de la Sonata per a Violí núm. 9 de Ludwig van Beethoven), Ignaz von Seyfried (deixeble de Mozart), els fabricants de piano Stein i Graff, i l'editor Hasslinger, entre d'altres, desitjaven que el jove fes un concert a Viena.

WikiMatrix

Gracias a su dominio de la orquestación, que evidencia un profundo conocimiento de Mozarty Haydn, Rossini crea una variedad de timbres, matices y ritmos que juegan un papel importante en el desarrollo de la intriga.

Gràcies al seu domini de l'orquestració, que evidencia un profund coneixement de Mozart i Haydn, Rossini crea una varietat de timbres, matisos i ritmes que juguen un paper important en el desenvolupament de la intriga.

Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

GènereMúsica contemporània Carrera militarBranca militarForça Aèria dels Estats Units d'Amèrica InstrumentPiano, clavicèmbal, clarinet baix, saxòfon baríton i baix Segell discogràficSony Classical
20th Century Fox Records
Philips
MCA Records
Philips Classics Records
Columbia Records Obra

Obres destacables

• Música de Star Wars../... 29+

FamíliaCònjugeBarbara Ruick FillsJoseph Williams

Amplia

Premis

Durant els anys en què Mozart s'estava formant, la seva família va realitzar diversos viatges per Europa, en els quals el van mostrar, juntament amb la seva germana Nannerl, com a nens prodigi. El 12 de gener de 1762, la família sencera va marxar cap a Múnic. Van començar amb una exhibició a la cort del príncep elector de Baviera Maximilià III i, més tard, el mateix any a la cort imperial de Francesc I a Viena. A Viena, van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va acabar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus, tant, que fins i tot el seia a la seva falda i li feia petons. Va ser allà on, en una ocasió, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys després seria guillotinada durant la Revoluc

L'avi de Beethoven, Ludwig, va ser un mestre de capella destacat: dirigia els grups d'instrumentistes i cantaires de les esglésies. El seu fill i pare de Beethoven, Johann, també era músic però no va tenir gaire èxit. Tenia problemes amb la beguda i estava obsessionat a convertir el seu fill en un gran compositor, en un segon Mozart.

Des de petit Beethoven va mostrar grans dots per a la música: amb només set anys, va oferir el seu primer concert públic a Colònia (Alemanya). El seu pare l'obligava a tocar a altes hores de la matinada per als amics i li feia practicar tot el dia diferents instruments com el piano, l'orgue i el clarinet. Amb deu anys va deixar l'escola per centrar-se plenament a la música.

La seva mare es deia Maria Magdalena Keverich. Va tenir sis fills més, però només en van sobreviure dos: Kaspar Anton Karl i Nikolaus Johann.

D'Alemanya a Viena, ciutat que el va acollir fins a la mort

Amb 16 anys, a punt de fer-ne 17, i amb el propòsit de rebre classes dels millors músics i tocar per a l'aristocràcia, persones amb poder polític i econòmic, Beethoven va fer les maletes i va viatjar cap a Viena (Àustria), la capital de la música clàssica europea.

Tot i això, la seva mare va morir el juliol d'aquell any de tuberculosi, una malaltia bacteriana i va haver de tornar a Bonn per acomiadar-se'n i fer-se càrrec dels seus germans. El seu pare era incapaç de fer-ho pel fet que, després de la mort de la seva dona, el seu alcoholisme es va agreujar.

Quan el seu pare també va morir, el 1792, Beethoven va tornar per segona vegada a Viena per treballar i aprendre de grans compositors com Joseph Haydin (1732-1809) i Antonio Salieri (1750-1825).

A la dècada de 1970 va compondre el seu primer gran èxit, la sèrie de tres Trios per a piano, violí i violoncel, dedicats al príncep Lichnowsky. Mostrava que era capaç d'alternar temps ràpids i lents.No se sap exactament quin dia va néixer, només es conserva la inscripció del dia del seu bateig que va ser el 17 de desembre de 1770. Se suposa que no havien passat més de dos dies després del seu naixement perquè antigament els batejaven ràpidament; es considera que va néixer el 16 de desembre.

L'avi de Beethoven, Ludwig, va ser un mestre de capella destacat: dirigia els grups d'instrumentistes i cantaires de les esglésies. El seu fill i pare de Beethoven, Johann, també era músic però no va tenir gaire èxit. Tenia problemes amb la beguda i estava obsessionat a convertir el seu fill en un gran compositor, en un segon Mozart.

Des de petit Beethoven va mostrar grans dots per a la música: amb només set anys, va oferir el seu primer concert públic a Colònia (Alemanya). El seu pare l'obligava a tocar a altes hores de la matinada per als amics i li feia practicar tot el dia diferents instruments com el piano, l'orgue i el clarinet. Amb deu anys va deixar l'escola per centrar-se plenament a la música.

La seva mare es deia Maria Magdalena Keverich. Va tenir sis fills més, però només en van sobreviure dos: Kaspar Anton Karl i Nikolaus Johann.

D'Alemanya a Viena, ciutat que el va acollir fins a la mort

Amb 16 anys, a punt de fer-ne 17, i amb el propòsit de rebre classes dels millors músics i tocar per a l'aristocràcia, persones amb poder polític i econòmic, Beethoven va fer les maletes i va viatjar cap a Viena (Àustria), la capital de la música clàssica europea.

Tot i això, la seva mare va morir el juliol d'aquell any de tuberculosi, una malaltia bacteriana i va haver de tornar a Bonn per acomiadar-se'n i fer-se càrrec dels seus germans. El seu pare era incapaç de fer-ho pel fet que, després de la mort de la seva dona, el seu alcoholisme es va agreujar.

Quan el seu pare també va morir, el 1792, Beethoven va tornar per segona vegada a Viena per treballar i aprendre de grans compositors com Joseph Haydin (1732-1809) i Antonio Salieri (1750-1825).

A la dècada de 1970 va compondre el seu primer gran èxit, la sèrie de tres Trios per a piano, violí i violoncel, dedicats al príncep Lichnowsky. Mostrava que era capaç d'alternar temps ràpids i lents.

Aquest gran viatge de la família de Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig, van recórrer les principals ciutats d'Europa, tot aconseguint grans èxits. A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Lluís XV. L'anècdota explica que, en aquesta ocasió, l'amant del rei, l'altiva madame de Pompadour, no va permetre que el nen Wolfgang l'abracés per por d'espatllar el seu vestit.[10]

A Londres van causar l'admiració del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge, el jove músic va compondre la seva primera simfonia[11] i el seu primer motet God is our Refuge, als nou anys, i va conèixer Johann Christian Bach, fill petit de Johann Sebastian Bach (tot i que, en aquesta època, tenia molt més d'èxit que no el seu pare, que era conegut com «el pare de Johann Christian Bach», que exercia una gran influència sobre la seva obra). A Holanda, va enlluernar tocant l'orgue més gran i complicat del món.

Verdi va viure l’època de l’Risorgimento i va ser un símbol de la unitat italiana. El seu nom és un acrònim que significa Vittorio Emmanuele Re D’Italia, que es va utilitzar en l’època per designar el rei que havia de governar en una Itàlia lliure i unida.

Obra

En la seva tercera òpera, Nabucco -que el va portar a la fama en 1842-, el públic italià va associar la història de el poble jueu a Babilònia amb la situació d’opressió i captivitat que vivia el país transalpí sota el domini austríac.

El Rigoletto (1851), Il trovatore (1853), La traviata (1853), Don Carlos (1867), Aida (1871) i les òperes perfectament acabades com Otello (1887) i Falstaff (1893) figuren entre els drames musicals més apreciats de tot el món.

Totes aquestes obres i alguna més d’un dels més genials compositors de tots els temps les podeu trobar en aquest enllaç de les vostres biblioteques.

Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle xix. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.

En 1792 Beethoven viajó de nuevo a la capital austriaca para trabajar con Haydn y Antonio Salieri, y se dio a conocer como compositor y pianista en un concierto que tuvo lugar en 1795 con gran éxito. Su carrera como intérprete quedó bruscamente interrumpida a consecuencia de la sordera que comenzó a afectarle a partir de 1796 y que desde 1815 le privó por completo de la facultad auditiva.

Los últimos años de la vida de Beethoven estuvieron marcados también por la soledad y una progresiva introspección, pese a lo cual prosiguió su labor compositiva, e incluso fue la época en que creó sus obras más impresionantes y avanzadas.

Obras de Ludwig van Beethoven

La tradición divide la carrera de Beethoven en tres grandes períodos creativos o estilos, y si bien el uso los ha convertido en tópicos, no por ello resultan menos útiles a la hora de encuadrar su legado.

La primera época abarca las composiciones escritas hasta 1800, caracterizadas por seguir de cerca el modelo establecido por Mozart y Joseph Haydn y el clasicismo en general, sin excesivas innovaciones o rasgos personales. A este período pertenecen obras como el célebre Septimino o sus dos primeros conciertos para piano.

Una segunda manera o estilo abarca desde 1801 hasta 1814, período este que puede considerarse de madurez, con obras plenamente originales en las que Ludwig van Beethoven hace gala de un dominio absoluto de la forma y la expresión (la ópera Fidelio, sus ocho primeras sinfonías, sus tres últimos conciertos para piano, el Concierto para violín).

La tercera etapa comprende hasta la muerte del músico y está dominada por sus obras más innovadoras y personales, incomprendidas en su tiempo por la novedad de su lenguaje armónico y su forma poco convencional; la Sinfonía n.º 9, la Missa solemnis y los últimos cuartetos de cuerda y sonatas para piano representan la culminación de este período y del estilo de Ludwig van Beethoven.

Efectivamente, en 1789 caía La Bastilla y con ella toda una concepción del mundo que incluía el papel del artista en su sociedad. Siguiendo los pasos de su admirado Mozart, Ludwig van Beethoven fue el primer músico que consiguió independizarse y vivir de los encargos que se le realizaban, sin estar al servicio de un príncipe o un aristócrata, si bien, a diferencia del salzburgués, él consiguió triunfar y ganarse el respeto y el reconocimiento de sus contemporáneos.

Más información en la monografía sobre Beethoven.