Va ser l'únic fill del matrimoni format per Vicenç Caldés Arús i Teresa Rusiñol Roviralta. 

Calders va estudiar a l'Escola Sant Pere Claver i, el 1920, el van matricular a l'Escola Mossèn Cinto. 

Entre 1929 i 1934 va estudiar a Llotja, l'Escola Superior de Belles Arts. Allí va conèixer a Mercè Casals, amb qui es casaria més endavant.

 El 1933 va entrar a treballar al Diario Mercantil, on també treballava Tísner (qui havia sigut el seu cmpany de classe), com a redactor. Aquell mateix any el diari va tancar i el seu director, Josep Janés i Olivé, va fundar un altre diari anomenat Avui. Va ser en aquest diari on Calders va publicar per primer cop un conte. Aquell diari, però, va acabar tancant.

El 4 de novembre de 1935 es va casar amb Mercè Casals i el 31 de juliol de 1936 va néixer el primer i únic fill d'aquest matrimoni, Joan Caldés i Casals. Al juny d'aquell mateix any, Calders va publicar el seu primer llibre, El primer arlequí. El desembre del 1936, es va publicar la primera novel·la de Calders, La Glòria del doctor Larén.

Durant la Guerra Civil, Pere Calders va dirigir amb Tísner L'Esquella de la Torratxa.

A la fi de 1937 es va inscriure com a voluntari de l'exèrcit republicà. Aquell mateix any va presentar la novel·la inèdita “La cèl·lula” al Premi Joan Crexells, que es va perdre en el seu viatge de retorn de l'exili. De la seva experiència a la guerra en va escriure la novel·la “Unitats de xoc”, publicada l'any 1938. També va escriure la novel·la “Gaeli i l'home Déu”, publicada el 1986.

El 8 d'octubre de 1962 tota la família Calders-Artís va embarcar amb destí Bilbao. Finalment, el 7 de novembre, el vaixell va arribar a Bilbao on els esperava el pare de Calders. Des d'allí van agafar un tren per anar a Barcelona i en aquest trajecte es creu que es va perdre un bagul que contenia la novel·la inèdita La cèl·lula. Un cop a Barcelona, se'n van anar a viure a un pis de Sant Cugat del Vallès que els hi havien aconseguit els pares de Calders. El 1963, gràcies al fet que la seva antiga empresa, UTEHA, havia comprat l'Editorial Montaner i Simón, el van nomenar gerent de producció. Aquell mateix any va presentar l'última novel·la que havia escrit, “L'ombra de l'atzavara”, al Premi Sant Jordi de 1963, premi que va acabar guanyant. Aquell mateix any 1963 va començar a publicar articles a la revista Serra d'Or gràcies a Joan Triadú.

A l'octubre de 1992 va publicar el que seria el seu últim recull de contes, “L'honor a la deriva”. L'any següent va rebre el Premi Nacional de Periodisme per l'article titulat “Sense carta de navegar”, publicat al diari Avui. Calders cada cop es trobava pitjor de salut i a mitjan 1994 va deixar de publicar a l'Avui i a El Temps. El 10 de juny d'aquell any el van traslladar a casa de la seva filla Tessa per poder ser atès millor.

L'octubre de 1941 va començar a col·laborar a Full Català. Amb els relats publicats durant aquell temps que duia a l'exili, Calders va guanyar el Premi Concepció Rabell de narrativa en els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic el 3 de maig de 1942. L'any 1943 va entrar a treballar a UTEHA on hi va estar treballant fins que se'n va tornar a Barcelona. Al llarg del seu exili també va col·laborar amb diverses. El 22 de juliol del 1943 va rebre el divorci de Mercè i, aquell mateix dia, es va casar amb Rosa Artís.

El 5 de maig de 1947 va néixer el primer fill del seu segon matrimoni, Raimon Calders i Artís. Després d'aquest naixement es van traslladar a Chapultepec. Aquell mateix any va publicar el conte “La ratlla i el desig” a la Revista de Catalunya, amb el qual va guanyar uns dels premis dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1948. 

El 1949 va néixer la segona filla del matrimoni, Glòria Calders i Artís i, un any després, va néixer la seva tercera filla, Tessa Calders i Artís. 

Als inicis dels anys 50, Joan Triadú el va instar a fer un recull dels diferents contes que havia anat escrivint a l'exili. Aquells contes conformarien el llibre “Cròniques de la veritat oculta”. Calders els va anar enviant a Catalunya, on el seu pare els va passar a màquina i els va presentar al Premi Víctor Català de 1954, on va guanyar el premi i va ser publicat el 1955 per l'Editorial Selecta. “Cròniques de la veritat oculta” va ser un èxit i va fer que la crítica considerés Pere Calders com un dels grans contistes catalans.