Exemple:  Com podia dir una cosa així, en Pere? Que s’havia begut l’enteniment? Però... que no sabia que els estarien esperant des de les 7h? Era incorregible, aquest noi! Què el podria fer canviar? Ella ja n’havia desistit.

Quan parlem d’una narració, és evident que hi juga un paper importantíssim el narrador. Però, el primer que ens hauríem de demanar és què és el narrador. En una definició ràpida, d’urgència, diríem que el narrador és el pont, l’intermediari entre els personatges que apareixen a la narració i l’autor; està clar que també podríem arribar a dir que el narrador és el pont entre l’autor i el lector.

Dintre d’aquestes característiques, ràpidament ens adonem que és important el punt de vista que tingui el narrador i com aquest actua dintre de l’obra.

Quan parlem del punt de vista parlem, per tant, de la focalització, ja que és a partir del punt de vista que la narració avança mitjançant l’acció. Per classificar els diversos tipus de narrador d’una obra caldrà tenir present si el narrador es troba dins de l’obra –és a dir és personatge intern- o bé es troba fora de l’obra –és a dir és extern a l’obra.

Fixem-nos-hi bé: el narrador extern, és a dir qui percep l'obra com una realitat que li és aliena, evidentment no coincideix amb cap dels personatges de la narració. Aquesta mena de narrador es coneix amb el nom d'heterodiegètic. Com a element extern a l'obra, la característica més destacada que té és l'objectivitat, manté, doncs, un paper totalment allunyat d'una visió parcial, no pretén influir en els fets i només es dedica a descriure’ls.

Els diversos tipus de narradors externs a l'obra són:

. El narrador omniscient, que té una visió àmplia i panoràmica del conjunt del que narra. Sap tot el que passa dins de la narració; té una mena d'ull global, amb una visió de 360 º respecte no solament del present sinó del futur i del passat; coneix tots els sentiments dels personatges i, per tant, domina tota l’acció i la informació de la narració.

.Narrador extern o observador. És un ens que "tramita" la informació únicament a partir del que veu o sent. No pot reproduir informació -per tant pensaments- si els personatges no la diuen directament en presència seva.

.Narrador-editor. Ens aquell tipus de narrador que ens explica els fets a partir d’un escrit que ha trobat. El narrador-editor arquetípic és el que apareix a “El Quixot”. És igualment un narrador omniscient ja que parla de la història que ens explica com si fos un lector més. Algunes pel·lícules, en les quals l'acció es desenvolupa a partir de la informació que s'obté d'un conte permet, igualment, que parlem d'un narrador-editor.

El narrador esdevé intern –també conegut amb el nom d’homodiegètic- quan és un personatge o un protagonista de la història. La narració es fa, sobretot, en primera persona i els fets s’interpreten subjectivament. Fixem-nos, doncs, que hem fet un gir en la manera d'observar els fets.

Entre els diversos tipus de narradors interns hi ha:

. Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona en què el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És aquí on pot aparèixer el monòleg interior.

. Narrador testimoni. El narrador queda al marge del relat; és a dir no és el protagonista d’allò que explica sinó que és un personatge secundari que ens explica les trifulgues d’aquest protagonista. Podríem trobar un clar exemple d’aquest narrador testimoni en el cas del noi Meravelles que acompanya en Batman o bé el doctor Watson que acompanya en Sherlock Holmes. El detectiu no sap més que el lector, i igualment li passa al noi Meravelles. Tots dos testimonien el que fa el personatge principal.

El narrador testimoni utilitza la primera persona. És una narració objectiva de l’escenari, tot i que els fets són descrits subjectivament. De vegades aquets narrador testimoni no participa dels fets sinó que ens els explica o els llegeix mitjançant cartes.