Es presenta Saïd, el capità d'un vaixell pirata, i Blanca, una presonera cristiana. Saïd és ferit i Blanca l'ajuda a recuperar-se. Durant aquest temps, es crea una relació especial entre ells dos, tot i ser de cultures i religions diferents. Blanca també té sentiments per Saïd, però es troba en un dilema perquè sap que la seva relació no serà acceptada per ningú.

Segon Acte:
En el segon acte, els captius a bord del vaixell pirata comencen a perdre l'esperança mentre Joanot serveix menjar. El sentiment amorós entre Saïd i Blanca creix, però Malek intenta causar problemes. Saïd el destitueix com a segon de bord i nomena Joanot en el seu lloc. Joanot revela un secret obscú. Saïd es torna gelós quan Ferran declara el seu amor per Blanca. Intenta matar Ferran i Carles, però Blanca els salva. La situació es torna caòtica mentre es descobreix que han avistat terra. Joanot organitza una revolta dels captius contra els pirates. Al final, els captius prenen el control del vaixell i derroten els pirates, però Blanca intervé per protegir Saïd.

Tercer Acte:

Els cristians governen la nau i relaten la batalla que s'ha esdevingut. Blanca munta guàrdia al camarot de Saïd perquè ningú li faci mal i quan la volen fer fora, amenaça de suïcidar-se amb el punyal que guarda. Tots intenten convèncer-la que deposi la seva actitud. Joanot diu que es farà passar per Saïd i el salvarà. Ferran intenta convèncer-la i s'adona que està molt enamorada de Saïd, i finalment Carles imposa la força i mana que la facin sortir, però, en el moment que els soldats van cap a ella, surt Saïd del camarot. Es lliura a Carles i provoca la compassió de Ferran i la desesperació de Blanca. Carles intenta matar-lo, però es desmaia de l'emoció. Ferran decideix ajudar-los a escapar de nit, amb una barca.

 Quan Saïd s'acomiada de Blanca, apareix Carles. El pare de Blanca renega de la seva filla en saber que estima un musulmà i intenta matar Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint 

Conclusió:

Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort. Mig moribunds, es llancen al mar tots dos.

A mi de primeres el títol em suggereix sobre una obra de teatre que passara en el mar i en el cel.

Pero amb el pas de l'obra podem observar que es posa aquest títol amb la referencia de que en Said es el mar i la Blanca el cel. Com sabem en la historia aquet dos no acaben junts, si ens podem fixar el mar i el cel sembla que estan junts pero en realitat mai estan junts, això seria per lo que li van posar aquest nom.

Bàndol dels Cristians:

Blanca

Carles

Ferran

Bàndol dels Moriscos:

Hassen

Said

Malek

Osman

Mohamet

La Blanca: És una jove cristiana que es troba enmig del conflicte entre els cristians i els moriscos. Inicialment, ella manté prejudicis envers els moriscos, però a mesura que coneix en Saïd i experimenta el patiment i l'amor.

En Carles: És un personatge cristià que representa els ideals de justícia i honor. La seva relació amb la Blanca i el seu enfrontament amb en Saïd i els moriscos desencadenen una transformació en la seva visió del món.

En Ferran: És un altre personatge cristià que inicialment expressa prejudicis envers els moriscos i busca la venjança per la mort del seu pare. No obstant això, al llarg de l'obra, en Ferran experimenta una evolució emocional.

En Joanot: És un personatge cristià que representa la crueltat i la intolerància cap als moriscos. La seva evolució, si n'hi ha, és més limitada en comparació amb altres personatges, la seva participació en l'obra i les seves accions il·lustren les conseqüències de l'odi i la falta de compassió.