També estava Don Julián (un comte), qui havia portat a la seva filla amb Don Rodrigo perquè formés part de la reialesa. Però Don rodrigo la va violar. Quan Don Julián es va enterar, es va enfadar molt i va fer un tracte amb el Moro Muza perquè l'ajudés a venjar-se i a derrotar a Don Julián. Ell a canvi li donaria diners i terres a Àfrica. Però el Moro Muza només va complir una part del tracte.

Finalment Don rodrigo va aconseguir reunir 40.000 soldats.

Després de que les tropes dels descendents de Witiza desertessin (ho van fer per complir la seva venjança contra Don Rodrigo), Don Rodrigo va quedar en desavantatge numèrica contra el general Tarik.

Això fa que l'exèrcit del general Tarik assassini a l'exèrcit de Don Rodrigo. També hi ha gent que diu que Don Rodrigo va morir en la lluita.

Finalment els supervivents fugen a la capital del regne (Toledo), i aconsegueixen refugiar-se allà durant un temps.

Per una part el general Tarik i per l'altre el Moro Muza, l'avenç musulmà és imparable. Per culpa d'això, cau Toledo i amb ella la resta de ciutats del regne.

Al 714 pràcticament tot el regne està sotmès menys una petita part (Astúries).

Aquest mateix any el Moro Muza es declara primer governador de la província unida al califat Omeya de Damasc (Al-Andalus).

D'aquí surt el valiat (714-756).

Carles Martell aconsegueix frenar l'avenç de l'imperi musulmà a Poitiers al 732.

Després de derrotar les tropes, els abasíes van assassinar a tota la família Omeya i es van apoderar del califat.

Llavors van establir una nova capital (Bagdad), creant així el Califat Abasida de Bagdad.

Al-Andalus estava sotmesa en el caos per les lluites de poder. Cosa que va fer més fàcil trobar gent que volgués enderrocar el vell poder i instaurar un de nou, sent Abderramán I el candidat perfecte.

Abderramán I guanya i a l'any 756 proclama l'emirat independent de Còrdova.

El regnat va estar marcat per moltes revoltes, la que més va destacar va ser "El cantar de Roldán".

Durant el seu regnat ell va dirigir part de la construcció de la Mesquita de Córdova.

El seu regnat és generalment tranquil, cosa que li permet confrontar al regnes cristians del nord.

Ell mor al 796 d. C. heretant així el regne el seu fill: Al-Hákam I

Finalment ell mor al 822 d. C. i el succeeix el seu fill: Abderramán II

I aquell serà el moment de riquesa més alt d'Al-Andalus des de la seva fundació.

Amb tants diners es dedica a embellir la capital de l'emirat. També construeix la gran biblioteca cordovesa en la que hi havia els documents més importants de l'època, convertint-la així en el major focus cultural del món àrab.

Una altra de les guerres més icòniques i més importants a la reconquista és la del "Castillo de Clavijo". Finalment van acabar guanyant els cristians en aquesta.

Seguidament van anar a Sevilla, i al 844 d. C. L'emir reuneix un exèrcit, s'enfronta als vikings i guanya, assassinant-ne a un gran número.

Durant aquest període van regnar Muhammed I, Al Múndir i Abd-Allah I. Ells hauran de fer front a una sèrie de protestes i rebel·lions mozárabes per part de les tres marques d'Al-Andalus.

A això se li afegeix una crisi econòmica fent que es perdin els ingresos per part de la gent no musulmana.

Omar Ben Hafsún liderará una rebel·lió que durará 48 anys provocant la rabia de muladís i berebers, reben l'ajuda dels regnes cristians.

Amb un exèrcit va per la marca inferior fent campanya en contra de Omar Ben Hafsún. I les seves fortaleses van caient contra l'empenta dels exèrcits omeies.

D'aquesta manera, Abderramán III va prenent les ciutats de Sevilla, Jaén, Granada, Murcia, Màlaga i València.

Llavors es dirigeix cap als regnes cristians, va cap allà amb un gran exèrcit i aconsegueix numerosos èxits militars (entre d'ells la capital de Pamplona: Navarra al 924).

Després d'aquestes victòries i amb l'ordre restablert a Al-Andalus, Abderramán III proclama el Califat Omeya de Còrdova. Coronant-se com a primer califa l'any 929 d. C.