Els fotoreceptors, mecanoreceptors, quimioreceptors, termoreceptors i receptors de dany) es poden trobar en diversos tipus cel·lulars (parènquima fotosintètic, epidermis, meristema...)

No hi ha cèl·lules excitables especialitzades (neurones i fibres musculars)

Diversos tipus cel·lulars poden ser excitables (floema, cèl·lules custòdia dels estomes, parènquima fotosintètic...)

Velocitat de propagació de l'impuls elèctrica més lenta que en animals

Respostes menys dirigides i precises que en animals

Diversos tipus cel·lulars (meristema, epidermis, floema, parènquima fotosintètic...) poden secretar missatgers químics que poden actuar localment o a distància (fitohormones).

En les primeres el mecanisme es basa en el creixement i divisió cel·lular que de vegades és diferent en unes cèl·lules respecte a altres (Ex: germinació, aprofundiment de les arrels...)

En les segones el mecanismes són més variats. Pot ser una variació en el contingut d'aigua de les cèl·lules, modificacions en el citoesquelet, alliberament de compostos volàtils, regulació gènica... (Ex: tancament de flors, reorganització de cloroplasts en l'interior de la cèl·lula, defensa front herbívors...)

Mecanoreceptors i quimioreceptors de les cèl·lules de les arrels detecten la disminució de la turgència cel·lulari i l'augment de l'osmolaritat intracel·lular.

Això provoca un augment de la síntesi i secreció de la fitohormona ABA.

L'ABA es transporta pel xilema fins les fulles.

En elles obre canals per a la sortida d'ions de l'interior de les cèl·lules oclusives, que va seguida de sortida d'aigua.

En conseqüència les cèl·lules oclusives perden turgència i es tanquen els estomes.

A la vegada l'ABA també promou la síntesi de la fitohormona etilè responsable de la caiguda de les fulles.

Fan moure parts de la planta amb una direccionalitat clara, be cap a l'estímul (tropisme positiu), be en sentit contrari a l'estímul (tropisme negatiu).

Són lents.

Fan moure parts de la planta sense direccionalitat.

Són ràpides.

Si els fotoreceptors d'un costat reben més llum que els de l'altre hi ha un transport lateral d'auxina cap al costat menys il·luminat. En conseqüència les cèl·lules d'aquest costat creixen i es divideixen més que les de l'altre costat i la tija es corba cap a la llum (fototropisme positiu)

L'estimulació dels fotoreceptors obre canals per a l'entrada d'ions que va seguida de l'entrada d'aigua. En conseqüència les cèl·lules augmenten la seva turgència i les fulles, flors, tiges, s'obren o s'estiren

La fitohormona auxina produïda en la fulla inhibeix la seva caiguda mentre que la fitohormona etilè la promou.

Si els nivells de la primera baixen per l'envelliment de la fulla la producció de la segona augmenta activant gens d'apoptosi (mort programada cel·lular) que sintetitzaran enzims hidrolases que degradaran les cèl·lules que uneixen la fulla amb la tija i aquesta caurà.

En plantes caducifòlies, a l'arribar l'estació freda la reducció del fotoperíode es detectada pels fotoreceptors de la fulla que disminuiran la síntesi d'auxina i en conseqüència l'augment d'etilè i la caiguda de les fulles

A més de defenses físiques (espines o pilositat) les plantes responen a les agressions dels herbívors.

Receptors de dany i quimioreceptors que detecten components de la saliva dels herbívors disparen impulsos elèctrics i senyals químics que provoquen l'alliberament de la fitohormona àcid jasmònic en tota la planta.

Aquesta fitohormona activa gens de producció de toxines i substàncies amargants (defensa directa)

A la vegada també activa gens per a la producció de nèctar extra i compostos orgànics volàtils que atreuen depredadors de la plaga. (defensa indirecta)

A la vegada

Termoreceptors i mecanoreceptors de les cèl·lules de la llavor detecten l'augment de T i l'entrada d'aigua i frenen la producció de la fitohormona àcid abscísic (inhibidora de la germinació) i estimulen la producció de la fitohormona gibberel·lina (promotora de la germinació). Aquesta mobilitza la degradació de les reserves de l'endosperm perquè pugui començar el desenvolupament de l'embrió i es formi la plàntula. A la vegada promou la síntesi de les fitohormones auxina i citoquinina que estimularan el creixement i divisió cel·lular.