CLAUDE ARRIEU (1903-1990)

Claude Arrieu, nascuda a París, ocupa un lloc una mica a part a la música francesa contemporània a causa de la seva personalitat i la seva independència.
Si la seva producció simfònica i instrumental és reveladora de la vivacitat del seu estil així com de l'originalitat del seu llenguatge harmònic i orquestral, les nombroses obres escrites per Claude Arrieu (líriques, cantates, melodies, cançons) afirmen la seguretat del seu pensament i la naturalitat de la vena melòdica.
Stéphane Mallarmé, Francis James, Louis Aragon, Jacques Audiberti, Jean Cocteau, Paul Eluard, Jean Follain, Maurice Fombeure, Jean Tardieu o Louise de Vilmorin són alguns dels poetes que n'hi hauria prou per indicar l'eclecticisme i el refinament que posava en totes les coses i del que la seva música és el reflex alhora espiritual, intel·ligent i sensible.

Ha rebut encàrrecs del Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM), Radiotelevisió de Portugal – Antena 2, Festival Mixtur, Societat Filharmònica de Badajoz, Art no Tempo, Festival Ensems, DGArtes, Densité 93, Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Cançó (INAEM), entre d'altres.

Becada per la Fundació Gulbenkian i el Ministeri de Cultura, ha rebut diferents premis nacionals i mundials, com el Premi d'Estructura de la Societat Portuguesa d'Autors / Antena 2 RTP el 2017 (Portugal), Premi Francisco Guerrero Marín del Premi per a Adolescents Compositors de la Fundació SGAE – CNDM el 2017 (Espanya), Premi FIDAPA del Concurs Mundial d'Estructura 'Città di Udine' el 2018 (Itàlia), Convocatòria per a Adolescents Compositors de Plural Ensemble el 2018 (Espanya), Concurs Mundial d'Estructura 'Manuel de Falla ' el 2016 (Espanya), Premi Universal d'Estructura Fernando Lopes-Graça el 2017 (Portugal).

Les seves obres van ser interpretades al Festival Mixtur, Aula de (Re)estrenes de la Fundació Juan March, PHONA Cicle de Noves Músiques de Mallorca, Període de Concerts de Melodia Contemporània de la Fundació BBVA, Període de Melodia Present de Societat Filharmònica de Badajoz, Festival Ensems (Espanya); Nief-Norf Festival (EUA); Festival Melodia Viva, Síntese – Període de Cançó Contemporânea da Guarda (Portugal); XVIII World Saxophone Congress (Croàcia); Mishima Contemporary Music Days (Japó); Contemporània – Festival di Nuova Melodia (Itàlia); Halleiner Gitarrenfestival (Àustria); Wittener Tage für Neue Kammermusik (Alemanya).

Es compositora i pianista 

El 1986 va acabar els seus estudis al "New Music Theatre" de la Universitat de Música de Colònia amb Mauricio Kagel.

Ha realitzat investigacions d'etnomusicologia a llocs com Amèrica del Nord, Escandinavia, Sibèria i el Nord d'Àfrica. El 1992 va rebre el premi Bernd Alois Zimmermann.

Ha participat en nombrosos concerts, instal·lacions i performances per tot el món, així com en produccions de televisió, ràdio i documentals

També ha participat en grabacions  en CD, produccions  de vídeo i exposicions d'art.

Els seus últims treballs inclouen l'òpera Colorful 🤬, 2008 (interpretada al Festival for New Music, Sky Music 2, per a piano i orquestra a Waterloo, Ontario 2009, una banda anomenada Equilibrio per a la pel·lícula The Yishan Islan del creador Isaac Julien, estrenada el 2010 a Madrid, amb l'Atelier Gombau i Juan Carlos Garvayo i Isabel i dues estrenes mundials a Darmstadt, Alemanya, el 2011. El 2014.  María de Alvear va rebre el premi nacional de Música en la categoria de Composició.

watch?v=q_cq0C-ZpHQ

 Ruth Crawford va ser una compositora estadounidense, maestra, transcriptora i arranjadora de música popular. Va ser la primera dona a rebre la beca de Guggenheim en l’especialitat de composició.

La seva tasca en la música popular i tradicional americana, que va transcriure, arranjar i teoritzar, va ser una important contribució al renaixement de la música folklòrica americana.

https://es.hrvwiki.net/wiki/Ruth_Crawford_Seeger#Career_(1921%E2%80%931953)

Va morir molts anys després el 9 d’agost del 1955 a South Hadley, a l’estat de Massachusetts, (Estats Units).

Va treballar de moltes coses relacionades amb la música i amb les coses que ho envolten,

els seus treballs van ser: Compositora, professora de música i crítica musical.

Els seus estudis van ser molts entre ells es troben que va acabar tots els seus estudis i la seva carrera de compositora musical. I no només això sinó que també va anar al Conservatori, concretament el que es troba a París.

 

https://www.youtube.com/watch?v=fUTgHPK5N44

La compositora/cantant Camila va entrar en grup musical anomenat fifth harmony, on van elaborar cançons que van ser la banda sonora de pel·lícules famoses molt reconegudes: Hotel Transylvania 1-2 amb la cançó I’m in love with a monster.

Es una compositora i professora de mexicana. Pertany a la generació de dones compositores nascudes en la segona meitat del segle xx. Va estudiar el batxillerat al col·legi de les Ciències i Humanitats i la licenciatura en  composició a l’Escola Nacional de Música on va ser deixeble de Federico Ibarria i Mario Lavista. Amb el Mario Lavista, es va formar en el Taller de Composició del Conservatori Nacional de Música. Té la capacitat de sintetitzar un estil simètric en la seva música, en ella s’adjunten la tradició europea, els recursos nous propis de la música contemporània i del jazz, a més d’elements mexicans.

Va estudiar piano a l’Escola Vida i Moviment, amb Robert Saxton a la Guildhall School, of Music and Drama, gràcies a una beca del British Council i es va doctorar en Composició i Música Electroacústica a The City University de Londres.

Ha estat professora de composició a l’Escola Nacional de Música de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

La música de Gabriela Ortiz combina estils tradicionals com rock, música africana i afro-caribenya. 

Aquestes son unes de les seves obres: Altar de piedra, Altar de muertos, Puzzle-tocas, etc...

Música:
 https://www.youtube.com/watch?v=kq0lLsSWsu0&t=1s

Una obra basada en una seqüència de catorze notes amb ritmes entrellaçats, interpretada per tres grups de músics. L'efecte que produeix simula un disseny musical semblant a un trençat sonor, on després que es toquin les freqüències més agudes d'aquests instruments, esmorteeixen.

S'empra la seqüència de Braid, com a cànon interpretat per la instrumentació de registre intermedi del gamelan.

Es tracta d'una obra estrenada el 1994 al teatre La Mama de Nova York. Basada en el personatge de Karna propi de la tradició èpica India i Indonesia. Combina el gamelan, l'oratori vocal i el teatre d'ombres amb titelles de cuir javaneses.

 

octorat a la Universitat Wesleyana (Connecticut), on es va especialitzar en música indonesia i india. Va formar part de grups formats per Philip Glass, Jon Gibson, Alvin Lucier, Philip Corner i Daniel Goode.


Formació

Va obtenir el títol del Batxillerat en lletres a l'Institut Sarah Lawrence i el grau i el doctorat a la Universitat Wesleyana (Connecticut), on es va especialitzar en música indonesia i india. Va formar part de grups formats per Philip Glass, Jon Gibson, Alvin Lucier, Philip Corner i Daniel Goode.

Va néixer a Seül (Corea del Sud) el 14 de juliol de 1961, però actualment viu a Berlin. És considerada com una dels 50 millors compositors contemporanis del món, d’entre només tretze dones. Ha estat guanyadora del Grawemeyer Award el 2004, el Premi Arnold Schönberg el 2005,  el Premi de Composició Musical de la Fundació Prince Pierre el 2010, el Premi Ho-Am de les Arts el 2012 i el Premi Wihuri Sibelius el 2017.

Quan Unsuk tenia dos anys, el seu pare va comprar un piano per als serveis litúrgics de l'església. Chin es va mostrar interesada en aprendre piano i solfeig i els va aprendre de forma autodidacta. A l'edat de 8 anys ja tocava el piano en alguns casaments i celebracions. 

Després de descartar una carrera com a pianista, Unsuk Chin va estudiar composició amb Sukhi Kang a la Universitat Nacional de Seül. També va estudiar amb György Ligeti a la Hochschule für Musik und Theater d’Hamburg de 1985 a 1988.

 La música de Chin ha sigut destacada al Festival de Lucerna, al Festival Música a Estrasburg, al Festival d'Estiu Suntory a Tòquio i al Festival Settembre Música a Itàlia.

Al 2007 va dirigir “Alice in Wonderland”, que es va estrenar mundialment. Unsuk es va fer més coneguda per això.

Va començar a compondre als 5 anys. Va estudiar amb  més compositors i es va graduar amb un màster en composició. Va realitzar estudis de direcció d’orquestra a Weimar.

A partir del 1970, Badian va ser membre de la Unió de Compositors i Musicòlegs. Va ser directora musical al departament de teatre radiofònic i professora de música a l’Escola de Música George Enescu de Bucarest.

Va emigrar amb la seva família a Canadà al 1987 i es van quedar a Montreal.  Al 1995 es va traslladar a Ottawa.

Ara és professora d’estudis teòrics, examinadora, lectora de proves, fabricant d'exàmens per al Reial Conservatori canadenc d'exàmens de música, membre de la Lliga Canadenca de Compositors, i membre associat amb el "Canadian Music Center". 

Al 1992, va obtenir un Doctorat en Música.

Maya Badian ha compost obres per a orquestra; per a conjunts instrumentals i vocals; per a cor; música per a teatre instrumental i per a multimèdia. 

Badian ha compost més de 100 obres per a cor, orquestra, conjunts instrumentals i vocals, i també per a multimèdia. 

Concert: https://www.youtube.com/watch?v=D_zOc_Ry0SM

Es va mudar a Nashville amb 14 anys per realitzar una carrera de música country,  Va signar amb la companyia discogràfica independent Big Machine Records i es va convertir en l'artista més jove.

Amb més de 200 milions[1] de discs venut a tot el món és una de les artistes més exitoses actualment. Al llarg de la seva carrera, ha guanyat molts premis, entre ells 11 Grammys.

Taylor Swift va ser el primer àlbum d'estudi homònim de la cantant i compositora country Taylor Swift, l'àlbum va ser llançat el 24 d'octubre de 2006. Musicalment, l'àlbum té estil música country i pop.

Ha fet cançons molt famoses com per exemple: Blank space, All too well, you belong with me i style.

Va néixer a París el 16 de setembre del 1887 i va morir el 22 de d’octubre a l’any 1979. 

Nadia Boulanger és més coneguda com a professora i directora d'orquestra que no pas com a compositora. La seua obra més coneguda és el cicle de melodies Les heures claires (1909-1912), arranjament de poemes de Verhaeren,[3] composta en col·laboració amb el pianista Raoul Pugno (1852-1914). 

Juntament amb Raoul Pugno, Nadia va compondre l'òpera “La ville morte”, amb llibret de Gabriele D'Annunzio; i un cicle de cançons escrites per ella per a Raoul Pugno: “Les heures claires”, un “Allegro” per a orquestra, la cantata “Sirène” i una “Faintaisie variée” per a piano i orquestra.

https://www.youtube.com/watch?v=ghWB5sC2nNE
https://www.youtube.com/watch?v=ghWB5sC2nNE

Canço: https://youtu.be/lWA2pjMjpBs 

Leni Alexander (Breslau, juny de 1924, Santiago de Chile, 2005) va ser una compositora de l'anomenada Nova música, escriptora i guionista de ràdio. 

 

Naixement: Va néixer el 8 de juny de 1924.

Mort: Va morir el 7 d’agost del 2005 amb 81 anys.

La seva vida: Leni Alexander Pollak va néixer a Breslau, Polònia, el 1924.

Encara en la seva primera infància, va viatjar a Hamburg amb els seus pares, ciutat on va cursar l'escola i les primeres lliçons de piano i de música. La seva mare, Ilse Pola, era cantant d'oratoris i òpera. Això li va lliurar un ambient propici per a la formació musical.

Però aquest tranquil passar es va veure interromput pel despertar de l'antisemitisme a Alemanya, que va fer patir Leni, filla única d'una família jueva, les humiliacions i el menyspreu que bategaven al seu entorn. La seva mare, ja separada del seu pare, va entaular una segona relació amb un advocat no jueu, que va ser contrari a l'opressió nazi. Junts van experimentar la Nit de Cristall, aterridora jornada del 9 de novembre de 1938, que va canviar radicalment la seva vida: juntament amb la seva família, es van veure obligats a viure pràcticament tancats. Ateses les circumstàncies, el 1939, just abans que esclatés la guerra, van decidir emigrar a Xile a l'últim vaixell que va aconseguir creuar Amèrica. "La vida és més breu que un dia d'hivern" ("Una vida excepcional", pàg. 41), va comentar alguna vegada, en referència a aquesta època terrible. Ja establerta a Xile, mai no va trencar els seus llaços amb Alemanya.

A Xile, els seus estudis de piano van continuar sota la tutela de Rudi Lehman i Lucila Céspedes. Va continuar aprofundint en els seus estudis musicals, i va tenir classes de composició amb Free Focke, a més d'estudiar violoncel, contrapunt i harmonia. Paral·lelament es va diplomar en el mètode d'ensenyament Montessori, cosa que li va permetre exercir com a professora.

Ha estat guardonada amb:

Després de descartar una carrera com a pianista, Unsuk Chin va estudiar composició a la Universitat Nacional de Seül. El 1985 va rebre una beca per a una universitat alemanya important. Allà va estudiar amb György Ligeti. El 1988 va començar a treballar com a compositora a l'estudi de música electrònica de la Universitat Tècnica de Berlín. La seva primera obra va ser el 1986, i va ser estrenada quatre anys més 🤬 a la l'Orquestra Filharmònica de Bergen. 

Algunes de les seves orquestres són:

I la seva única obra va ser Alice in Wonderland (2004-7).

El seu interès per la música va pel seu pare, que la va animar a cantar quan tenia set anys. Als deu anys va començar la seva formació musical y als diset es va preparar per als estudis superiors al Taller de Músics i a l'Escola Superior de Música de Catalunya,

El primer projecte discogràfic com a solista de Rosalía, titulat “El mal querer”, es va llançar el 2 de novembre de 2018, que aquest gira al voltant d'una relació violenta. El 30 de maig de 2018 va estrenar el primer senzill d'aquest primer disc com a solista, titulat “Malamente”. 

A principis de 2019 va participar als Premis Goya cantant una versió de la cançó “Me quedo contigo” de Los Chunguitos, acompanyada pel Cor Jove de l’Orfeó Català. https://www.youtube.com/watch?v=32d1bq-kG5c

La obra més coneguda de la catalana és “Con altura” una cançó que comparteix amb J Balvin.

https://www.youtube.com/watch?v=p7bfOZek9t4

Els seus professors de música a Veneçuela van incloure Modesta Bor, Alberto Grau, Beatriz Bilbao i Isabel Aretz.Va continuar els seus estudis a París a l'École Martenot i a la universitat de La Sorbona de París. 

Va treballar com a pianista a Veneçuela, tocant amb orquestres i de gira, i es va llicenciar amb una llicenciatura en arts i música a la Universitat Central de Veneçuela.

A la dècada del 1990, es va graduar amb un màster en interpretació de piano i més 🤬 va obtenir un segon màster en teoria i composició musical de la Universitat de Miami.

També té un diploma d'estudis superiors de postgrau en música de la Universitat de Boston.

Va ser guardonada amb el premi Educator of Note 2003 per la Fundació Ethel i W. George Kennedy Family, i el premi ASCAP Plus per a la música de concerts el 2009 i 2010. Exerceix com a directora artística de l'Omorfia Contemporary Ensemble i de la Southeast Composers Chamber Orchestra. Constantinidis ha estat presidenta del Southeast Chapter of NACUSA (Associació Nacional de Compositors dels Estats Units d'Amèrica). 

En 2019 estrenada 3 òperes amb notable èxit a Europa i als EUA : Amaranta, Afrodita i Araminta.

* Constantinidis compon per a orquestra, conjunt de cambra, teatre i bandes sonores de pel·lícules. Entre les obres seleccionades s'hi inclouen:

 

 

 

 

 

 

Pierrot et Colombine, Op. 68, Concert per a violí, marimba i orquestra, 2009.
US PREMIS I RECONEIXEMENTS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Va estudiar també trombó i 🤬, i va continuar actuant com a pianista. El 1967 i 1968 va tocar amb la New York College Music Orchestra, el 1969 amb l'Orquestra de la Universitat de Nova York, i el 1973 amb l'Orquestra Simfònica de Búfalo. 

Tot i aquest èxit immediat com a pianista de concert, León va sentir que el seu temps estava monopolitzat per les extenses hores que dedica a la pràctica de la seva tècnica.

Te 4 álbumes: Con derecho a.., Quién me ha visto…, Cuando el río suena…, El árbol y el bosque i cadascú té 3 cançons. També té un llibre “Cerrando puntos suspensivos”(2018.)

Link: Rozalén - 80 Veces (Videoclip) - YouTube

https://www.youtube.com 

En 1918 quiso dedicar a su hermana mayor el testamento musical Pie Jesu, su última composición.

Gracias al camino de la música tuvo una mentalidad extraordinaria en el mundo artístico.

Lisa Gerrard va néixer en Melbourne, 12 de abril de 1961. És una contralt i compositora australiana. Va ser la cantant de Dead Can Dance des de 1981 a 1998. Més 🤬 va començar la seva carrera en solitari. Va rebre un Globus d'Or per la banda sonora de la pel·lícula Gladiator (Ridley Scott, 2000), en la qual va ser col·laboradora juntament amb el compositor alemany Hans Zimmer, i es convertia així en la primera dona a rebre aquest premi en l'esmentada categoria.
Enllaç música: https://youtu.be/0MYnmRAC64c