Una xarxa tròfica és una representació gràfica en la qual es mostra les relacions alimentàries entre els diferents éssers vius d’un ecosistema. Sempre comencem pels productors. Als herbívors se'ls mengen els carnívors de 1a ordre i els carnívors de 2a ordre mengen herbívors i carnívors de 1a ordre. Els ecosistemes estan en equilibri, i si para estar en equilibri podria afectar en el medi ambient. Exemple: si baixa la població de vaques hi hauria molta més herba.     

Si la xarxa és més gran és més forta i com més forta sigui més probabilitats de supervivència al ésser humà (Biodiversitat).

I si és més baixa més dèbil sarà.

Xarxa tròfica:

És una representació gràfica en la que es mostra les relacions alimentàries entre els éssers vius d’un ecosistema. Ja que si no hi ha tot això no hi ha probabilitats de que els animals puguin sobreviure (Cadena Alimentària).

Hi ha els productors les plantes, algues…

I que se’ls mengen els herbívors com conills o ovelles i després hi han els carnívors que s’alimenten dels herbívors, i també els super depredadors com per exemple un carnívor es pot menja les cries d’un altre depredador. Això se'n diu Ecosistema Equilibrat. 

Ecosistema:

• Conjunts d'éssers vius

• Els ecosistemes grans poden tenir grans canvis

Productors:

• Éssers vius de nutrició autòtrofa

• Els productors se'ls mengen els animals herbívors

Els conills tenen pocs depredadors

-Els productors són aquells éssers vius de nutrició autòtrofa és a dir que són capaços de fàbrica el seu propi aliment.

-Els productors se'ls menja els herbívors i els herbívors se'ls mengen els carnívors i els carnívors també poden estar menjats pels altres carnívors.

-Però és molt important que no desapareix cap animal perquè per exemple si els llops, àligues i guineus desapareixen i aura masses conills, però si no hi ha conllis ni ovelles ni cabirols els carnívors no tindran menjar. O sigui que si desapareix alguna espècie afecta a tots els altres animals.

La xarxa tròfica està constituïda per grups d'éssers vius:

El primer grup són els productors, que són autòtrofs, és a dir que fabriquen el seu propi aliment. Aquest grup, normalment està format per plantes, algues i altres.

El segon grup són els herbívors, són éssers vius que s'alimenten dels productors. Poden ser ovelles, conills, girafes... Entre molts altres.

El penúltim grup són els carnívors de primer ordre, aquests s'alimenten dels herbívors.

L'últim grup, està format pels carnívors de segon ordre o superdepredadors. S'alimenten dels anteriors grups menys els productors. Aquests no tenen depredadors.

Per tant, si disminueix algun animal disminueixen també els altres animals més grans que so mengen. Els carnivors de 2n ordre es menjes als carnivors de 1r ordre i aquests es menjen als hervivors i els hervivors als productors. els ecosistemes sempre van en equilivri.

I si la xarxa es mes gran es mes forta i si es mes petita es mes debil.

els productors que son menjats per els herbívors ,els herbívors,

son devorats per els carnívors. En conclusió els ecosistemes estan majoritàriament equilibrats.

Començant pels productors, que són aquells que es fabriquen el seu propi aliment, és a dir fan les fotosíntesis.

Els productors se'ls mengen els herbívors (conills, ovelles,...)

Als herbívors se'ls mengen els carnívors de 1r ordre (guineu,...)

Als herbívors i carnívors se'ls mengen els carnívors de 2n ordre o els superdepredadors (àguila, llop,...)

Els ecosistemes estan equilibrats.

Sempre comences els productors

Els productors són aquells éssers vius de nutrició autòtrofa, són capaços de produir el seu aliment sols.

Típicament són organismes fotosintètics

(algues, plantes i plàncton)

• Els productors són menjats pels herbívors

• Als herbívors se'ls mengen els carnívors de 1r ordre

• Els carnívors de 2a ordre es mengen als de 1r ordre i als herbívors

Una xarxa tròfica és una representació gràfica en la que es mostra les relacions alimentàries entre diferents éssers vius d'un ecosistema.

La representació gràfica sempre comença pels productors que són menjats pels herbívors, que aquests herbívors se'ls mengen els carnívors de 1r grau (que són les guineus...) i aquests carnívors són devorats pels hipercarnívors (que són els llops, ossos, àguiles...)

En aquesta, hi ha:

PRODUCTORS: Fabriquen el seu propi aliment (com les plantes).

CONSUMIDORS PRIMARIS: S'alimenten dels productors que són herbívors.

CONSUMIDORS SECUNDARIS I TERCIARIS: S'alimenten d'altres animals. (carnívors i omnívors).

DESCOMPONEDORS: Fongs i bacteris.

Una xarxa tròfica és com una representació gràfica que ens mostra quins éssers vius es mengen entre ells en la natura. Ens ajuda a entendre com passen l'energia i el menjar d’un animal o planta a un altre.

Hi ha diferents tipus d'éssers vius que formen aquesta xarxa:

• · ELS PRODUCTORS: són aquells que tenen alimentació autòtrofa, i que, per tant, fan la fotosíntesi (plantes algues i plàncton).

• · ELS HERBÍVORS: són aquells que es mengen als productors (ovella, conill, ocell...).

• · ELS CARNÍVORS DE PRIMER ORDRE: són aquells que s'alimenten dels herbívors (ocells, guineus…).

• · ELS CARNÍVORS SUPERDEPREDADORS: són aquells que es poden alimentar tant d'herbívors com de carnívors (àguila, llop...).

Els ecosistemes que són conjunts d'éssers vius acostumen a estar equilibrats.

EXEMPLE: si la producció de pol·len baixa, les abelles no es poden alimentar i els seus pròxims tampoc.

Això són les xarxes tròfiques !

Ecosistema

Éssers Vius

Alimentació

Productors

Herbívors

Carnívors

Superdepredadors

Equilibri

2- Relacions alimentàries

3- Éssers vius

4- Ecosistema

5- Herbívors

6- Carnívors (1r ordre)

7- Carnívors (2n ordre o superdepredadors)

8- Productors

2- aliments

3-essers vius

4-naturalesa

5-hervivors

6-carnivors

7-productors

1. Cadena alimentària

2. Ecosistema

3. Carnívors

4. Herbívors

5. Representació gràfica

6. Productors

7. Equilibri

8. Alimentació

1- Ecosistemes

2- Relacions alimemtàries

3- Equilibri

4- Un es menja a l'altre

5- Cadena alimentària

6- Productors

7- Herbívors

8- Carnivors 1r orde

9- Super carnivors

Una xarxa tròfica és una representació gràfica de qui es menja a qui.

La xarxa tròfica comença amb els éssers productors, que són els que es fabriquen els seus propis aliments, és a dir, les plantes. Els animals herbívors es mengen les plantes, i els carnívors de 1r ordre es mengen als herbívors. Els carnívors de 2a ordre, es mengen als animals herbívors i als animals carnívors de 1a ordre. Si sorgeix una malaltia pot afectar a l'ecosistema i trencar-se l'equilibri.

És com un mapa que mostra qui menja a qui en un ecosistema. Per exemple, una planta és una font d'energia per a un herbívor, que a la vegada és consumit per un carnívor. Aquesta estructura ajuda a entendre com funciona la transferència d'energia i com es mantenen els equilibris en la natura.

En resum, una xarxa tròfica és una manera de visualitzar i estudiar les relacions de dependència alimentària entre els diferents éssers vius en un medi natural. Espero que aquesta explicació t'hagi estat útil. Una xarxa tròfica és un concepte que s'utilitza per descriure com interactuen diferents organismes en un ecosistema a través de la transferència d'energia i nutrients.

És com un mapa que mostra qui menja a qui en un ecosistema. Per exemple, una planta és una font d'energia per a un herbívor, que a la vegada és consumit per un carnívor. Això ajuda a entendre com funciona l'energia i com es mantenen els equilibris en la natura.

L'ordre alimentari és el següent:

• Els productors: són els éssers vius autòtrofs (plantes).

• Herbívors: s'alimenten dels productors.

• Carnívors: s'alimenten dels herbívors.

• Superdepredadors: s'alimenten dels carnívors.

Quan un dels aliments dels depredadors disminueix com a quantitat de vida, ja no s'alimenten tant d'ells i s'alimenten més d'altres éssers vius, això fa que el sistema és desequilibri i calgui tornar-lo a restaurar.

· Què és una xarxa tròfica?

Una xarxa tròfica és una representació gràfica en la qual es mostren les relacions alimentàries entre els diferents éssers vius.

· Xarxa tròfica:

Els productors es fabriquen el seu propi aliment.

Els herbívors s'alimenten dels productors

Els carnívors de 1r ordre s'alimenten dels herbívors

Els carnívors de 2n ordre o superdepredadors s'alimenten d'herbívors i carnívors de 1r ordre. Són els únics que no tenen depredador.

Una petita protuberància o alternació de la xarxa pot fer-la alternar i disminuir.

• Sempre va de baix a dalt i de més dèbil a més fort.

• les fletxes van de baix a dalt i indican l'aliment de l'animal o ésser viu (per exemple el conill s'alimenta de l'herba)

• És la cadena alimentària de l'ecosistema natural.

• i de tota mena d'animals tant herbívors com carnívors i se solen menjar els productors.

En un ecosistema es poden diferenciar dues categories d'organismes en funció dels seus vincles alimentaris:

• Els productors ocupen la base de la piràmide ecològica i són organismes capaços de transformar la matèria inorgànica en orgànica gràcies a l'energia de la llum del sol o de reaccions d'oxidació. Són els vegetals i alguns bacteris, anomenats organismes autòtrofs. Alguns es poden trobar a la base de cadenes alimentàries totalment independents de la llum solar.

• Els consumidors: són els animals i n'hi ha de tres tipus: Els consumidors primaris o herbívors, que s'alimenten dels productors. Els carnívors primaris que s'alimenten dels herbívors. Els carnívors secundaris o consumidors terciaris que es nodreixen dels carnívors primaris.

de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i l'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.

Es tracta de seqüències a les quals un organisme s'alimenta del precedent i és devorat pel següent, que pertany a un nivell tròfic superior que porten a l'organisme energia i matèria.

En un ecosistema es poden diferenciar dues categories d'organismes en funció dels seus vincles alimentaris:

• Els productors ocupen la base de la piràmide ecològica i són organismes capaços de transformar la matèria inorgànica en orgànica gràcies a l'energia de la llum del sol o de reaccions d'oxidació. Són els vegetals i alguns vacteris, anomenats organismes autòtrofs. Alguns es poden trobar a la base de cadenes alimentàries totalment independents de la llum solar.

• Els consumidors: són els animals i n'hi ha de tres tipus: Els consumidors primaris o herbívors, que s'alimenten dels productors. Els carnívors primaris que s'alimenten dels herbívors. Els carnívors secundaris o consumidors terciaris que es nodreixen dels carnívors primaris.

Es parla de nínxol ecològic (Un nínxol ecològic és la manera com els organismes capten l'energia que necessiten). Quan dues espècies animals habiten el mateix medi i tenen la mateixa dieta.

Ecosistema: conjunt d'espècies d'una àrea determinada que interactuen entre elles i amb el seu ambient abiòtic.

En la xarxa tròfica hi ha diferents tipus de regnes d'éssers vius:

Regne Animal: Menja sovint als animals herbívors.

Regne de les Plantes: Són menjades sovint pels animals herbívors.

Regne dels Fongs.

Regne de les Moneres.

Bàsicament, aquests són diversos regnes, que estan en la xarxa tròfica, seguint el cicle d'ella.

Exemple:

Les plantes són menjades un conill, els conills són menjats per les serps i les serps són menjades per les àguiles.

Productors:

Els productors ocupen la base de la piràmide ecològic

Ecosistemes:

En els ecosistemes hi ha dos tipus: Els terrestres i els aquàtics i dintre dels ecosistemes terrestres hi ha els dels boscos, Les selves, praderies i els deserts i els aquàtics hi ha els d'aigua dolça i els d'aigua salada.

Aquests sistemes d'alimentació no són lineals, sinó que presenten nombroses interconnexions que reflecteixen la diversitat de la vida i la varietat de rutes que l'energia i els nutrients poden prendre a la natura.

La importància de les xarxes tròfiques rau en la seva capacitat per mostrar la complexitat de les relacions alimentàries més enllà d'una cadena alimentària simple, revelant com la transformació de energia solar en matèria orgànica per part dels productors és essencial per a la vida a la Terra.

Aquestes xarxes són fonamentals per a l'estudi de l'ecologia ja que ens permeten entendre com els canvis en una espècie poden influir a tot el ecosistema.

Les xarxes tròfiques es caracteritzen per la seva estructura complexa i dinàmica. Els organismes involucrats en aquestes xarxes es poden classificar en diferents nivells segons el seu rol: productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, consumidors terciaris i descomponedors. Cadascun daquests grups juga un paper crucial en el flux denergia i matèria.

A més, les xarxes tròfiques mostren com els superdepredadors, situats a la cúspide de la piràmide, exerceixen un control descendent que pot afectar l'estructura de tota la comunitat biològica.

• Productors: Organismes que fan la fotosíntesi, com les plantes.

• Consumidors: organismes que consumeixen els productors o altres consumidors.

• Descomponedors: organismes que descomponen la matèria orgànica morta, reciclant nutrients.