La intel·ligència artificial pot arribar a incorporar-se a l'educació. El desenvolupament inicialment, s'ha portat a altres àmbits, però, ja hi ha plantejaments de les possibilitats que pot arribar a tenir la IA i tard o d'hora s'implementarà.

La UNESCO planteja que la IA i el seu desenvolupament en l'educació podrà afavorir la reducció de les desigualtats en l'aspecte d'accés als coneixements, la investigació i la diversitat cultural.

D'altra banda, al congrés de Beijing s'elabora un document amb tots els membres de la UNESCO on s'introdueix possibles polítiques educatives on incorporen la IA per desenvolupar pràctiques d'aprenentatge i ensenyament innovadores. Els objectius principals segons la mateixa entitat ha de ser reorientar el debat per incloure la IA en la millora de les capacitats dels infants i la protecció dels drets humans.

Per abordar la matèria, a continuació es destaca tots els possibles canvis de la IA en l'educació:

Ajuda als docents en tasques de correcció per identificar errors més comuns

Cal esmentar que dintre d'aquestes pràctiques també es considera una millora de la relació entre els docents i els alumnes mitjançant l'obtenció de més informació sobre els mateixos alumnes i els seus possibles comportaments. Tot i que aquest aspecte sembla un avantatge, però aquest aspecte només es pot desenvolupar amb pèrdua de privacitat que pot utilitzar-se potser per millorar l'educació, però també com a una eina de control.

Com a tot, dins de qualsevol àmbit d'estudi, es presenten aspectes beneficiosos i aspectes a millorar. La IA no és una excepció, i menys en l'àmbit de la comunicació –sent la comunicació un dels pilars més importants en la societat-.

Alguns dels beneficis seria la possibilitat de millora amb l'organització de les dades, pel que fa a l'organització i selecció d'informació, documents, dades rellevants. Relacionat amb l'organització de dades, un altre benefici del qual ja podem gaudir avui dia és –en xarxes socials- l'existència d'algoritmes que ens mostren continguts més afins als nostres gustos, per facilitar el consum de contingut que més ens interna. Un tercer benefici és la possibilitat de traducció simultània per facilitar la comunicació intercultural i plural de la societat.

En canvi, quan es parla de riscos dins de la comunicació, considerem apropiat puntualitzar la seguretat –o possible manca d'aquesta-, tenint en compte l'existent realitat de ciberatacs o alteració digital de la informació que afecta, de manera (in)directa a la comunicació. La, cada dia més creixent, dependència de la societat al "núvol" o punt d'emmagatzematge de la informació i el (mal) ús d'aquesta, utilitzant la IA com a eina per saltar i/o evitar les possibles barreres de seguretat per conservar la informació personal de les persones beneficiàries de les xarxes o recursos pertinents.

En relació amb l'educació...

Alguns dels beneficis que considerem importants destacar, i que no només s'apliquen a l'àmbit de l'educació, en general, sinó que es poden extrapolar –ja que ens toca de manera directa, actualment- tant a l'educació en l'àmbit universitari com a l'educació social- serien els d'identificar noves temàtiques d'estudi dins dels camps, la facilitat de realitzar/oferir tutories virtuals per facilitar les interaccions des de qualsevol punt –amb accés a internet-. També cal ressaltar nous materials que promouen l'aprenentatge, de qualsevol àmbit, a un abast més accessible. I, per últim, la possibilitat de predicció de riscos –tant riscos d'exclusió social, com riscos d'abandó escolar-.

Pel que fa als riscos, volem esmentar la creixent preocupació per la protecció de dades i la privadesa d'aquestes. Com s'ha esmentat anteriorment, la IA requereix un punt d'accés a internet del qual no tothom en disposa; i per això, hi ha un neguit relacionat amb la possibilitat d'augmentar l'escletxa digital en la societat i, per tant, no poder garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tothom. A més a més –i relacionat amb la interacció de la IA- hi ha una possibilitat, cada dia més assegurada, que els/les estudiants, i la nostra expectativa generada per la IA, comencin a reemplaçar el personal docent.

Durant la lectura dels articles, com a grup, ens hem arribat a plantejar l'eterna dualitat entre fer de la IA una eina d'ajuda o la possibilitat pervertir-ne l'ús. Arribats a aquest punt, la pregunta no ha sigut "perquè es fa servir la IA?", ja que la seva finalitat va lligada al sentit i/o programació que se l'assigni. La pregunta que ens interessa és, des de quin punt de vista ho enfoquen les forces –persones amb poder de programar-? Quins criteris, ètica o valors dicten quina és la programació o finalitat de la IA i que els impedeix enfocar-ne l'ús cap a altres utilitats –i més, avui dia, tenint en compte la realitat en la qual vivim-.

Sí que és cert que la intel·ligència artificial comença a facilitar la vida humana. Però això serà just? Volem viure en un món on les decisions sobre les nostres vides es basen en lleis estadístiques sensibles al context? És a dir, volem viure en un món on la justícia no s'aplica? Però què passa amb els càlculs?

I, per si no hi hagués prou amb aquests dubtes, després d'intentar respondre'ls ens en van sorgir més: com es pot crear un sistema d'IA potent que facin el que nosaltres volem, sense cap errada o possibilitat de ser hackejats? Com podem mantenir la prosperitat –a través de l'automatització- però sense perdre de vista els recursos i els objectius? Pel que fa a la legislació, com s'hauria d'actualitzar per a fer-la justa i que tingui en compte els riscos de la IA? Amb quins valors s'hauria de basar la IA?