Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep una especial veneració, la qual és visible des de la nau de l'església a través d'una obertura.

Església notable per la seva antiguitat, etc., i que frueix de certs privilegis.

Clos format darrere una porta d'entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.

Lloc destinat a l'administració del baptisme.

Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos braços o més, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.

Element arquitectònic que corona generalment la part superior d'una columna.

Part de l'església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, i és reservada als clergues.

Creu en la qual Jesús fou clavat i mort; anomenada també arbre de la creu.

Seu del confessor per a l'administració del sagrament de la penitència.

que resa o canta l’ofici diví.

Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.

Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de les naus.

Carreu o rengle de carreus, generalment motllurats i més sortints que la paret, sobre els quals descansa un arc o una volta.

Pica col·locada a l’entrada de les esglésies, que conté aigua beneita, amb la qual els fidels se senyen en entrar al temple.