Un altre element, que considero clau i que Sánchez (2021) destaca a través de les aportacions de Arends (2007), és el factor de l’afecte. Vull ser una docent que contempli la dimensió emocional en els processos d’aprenentatge dels meus alumnes, i em vull relacionar amb ells i elles sobre la base del que avui es cataloga com a “pedagogia de l’afecte”. És a dir, d'acord amb un enfocament que valori la interacció, les relacions humanes i el vincle en els processos d’ensenyança i aprenentatge. Una perspectiva, que en cap cas s’ha de confondre amb l’absència de límits, i que tal com assenyala Becerril et al. (2023) resulta essencial en un enfocament pedagògic centrar en l’estudiantat. En el meu imaginari, m’agradaria poder fomentar la conformació d’ambients d’aprenentatge afectius, positius, democràtics i segurs, on els estudiants se sentin valorats. Quelcom no només contribueixi al seu equilibri personal, sinó també al seu desenvolupament cognitiu i al seu benestar general.

En tercer lloc, i tal com es destaca al Programa de gestió d’aula (Generalitat de Catalunya) i a les aportacions de Sánchez (2021), vull destacar el factor de l’entusiasme. M’agradaria ser una docent que, a més de transmetre entusiasme als meus alumnes, reflecteixi un compromís ferm amb l’aprenentatge i el saber. Una docent oberta a qüestionar-me, a fer ús d’aquesta motivació per créixer personal i professionalment durant tota la meva trajectòria. Que, tot i els riscos que assenyalen Teixidó et al. (2012) en relació amb el malestar docent, trobi el camí i el context adequat per adquirir una dinàmica o tendència de millora i superació. Un repte que tal com assenyala Sánchez (2021) pot generar inseguretat, però que estic disposada a assumir. 

Així doncs, en relació amb el mateix estil docent, i tenint en compte els apartats anteriors, considero que convergeixo més amb el model docent amb lideratge adaptatiu. Si bé, considero que un lideratge autoritari no és descartable en tots els contextos, mateixa conclusió a la qual arriba l’estudi de Sánchez (2021) en relació amb la demanda educativa actual, l’educació centrada en la persona considero ha de vetllar per la conformació de ciutadans i ciutadanes amb pensament crític. Quelcom resulta complicat si basem el nostre rol en la imposició, el dictat i la promoció del pensament acrític.

D’entre les seves principals funcions, la primera a destacar radica en el seu coneixement sobre el funcionament del sector professional. El docent en l’especialitat de FOL ha de promoure en el seu alumnat una comprensió transversal de les característiques i requisits del mercat laboral. En gran mesura, també ha de poder contextualitzar aquesta informació, així com guiar a l’estudiant en relació amb les tendències i demandes d’aquest mercat. A més, resulta essencial que també pugui acompanyar a l’alumnat en la comprensió dels seus drets i deures laborals, atorgant un marc normatiu que inclogui els diferents convenis laborals, nòmines, riscos laborals, contractes i lleis associades.

En segon lloc, el docent en l’especialitat de FOL té el paper d’acompanyar a l’alumnat en el seu procés d’autoconeixement, en l’autodescobriment dels seus neguits professionals, interessos, i en la presa de consciència de les seves capacitats i potencialitats. Aquest procés té com a finalitat la construcció d’un pla d'acció formatiu i un itinerari professional personalitzat que doni resposta als objectius i les necessitats de cadascun dels estudiants. A més d’entusiasmar-los i intercedir positivament en la seva autoestima, un aspecte que, segons Becerril, et al. (2023), és fonamental per al seu desenvolupament acadèmic i professional, especialment en els alumnes adolescents i en qüestions d’emprenedoria. 

En tercera instància, destaca el seu paper per al desenvolupament d’eines i competències relatives a les pròpies habilitats socials, comunicatives i productives, habilitats destinades a la seva ocupabilitat. Això inclou donar-los a conèixer els diferents camins, recursos i mètodes per a la pròpia inserció laboral. El docent pot treballar aquests aspectes a través de diferents estratègies que fomentin l'autonomia de l’estudiant, així com una assumpció positiva dels diferents reptes associats a la inserció laboral, com són les entrevistes, els processos de selecció, entre d’altres. 

En conclusió, el paper del docent de l’especialitat de FOL en el sistema actual de la Formació Professional, és en certa forma el d’intermediari entre l’alumne i el món laboral. Les seves funcions, com s’ha esmentat, impliquen formar, acompanyar, guiar i assessorar els alumnes d’FP per a la presa de decisions fonamentada en la seva inserció formativa i laboral. Sempre des d’un enfocament en l’alumne i adaptant-se al context individual de cadascun.

Aquest acompanyament, tal com destaca l’autor a Orientacions curriculars per a docents de Cicles Formatius: Recursos complementaris (2024), es tracta d’un suport personalitzat que no només contempla la situació actual de l’alumnat, sinó que també es projecta en el seu futur. El qual ofereix una perspectiva integral (personal, formativa i laboral) adaptada als interessos i als objectius de cada estudiant. D’aquesta manera, pren sentit la seva nomenclatura “d’itinerari”, ja que adquireix com a finalitat principal establir un camí per facilitar la inserció o reinserció laboral dels estudiants al mercat de treball.

Un element de valor a destacar a més dels ja esmentats, sens dubte és el factor preventiu en relació amb els riscos laborals derivats del mateix exercici professional. En aquest sentit, i tot i es pot considerar que els àmbits a treballar són força lliures quant a metodologia i ordre, Fernández de Blas (2024) concreta l'obligatorietat i responsabilitat tant a nivell d’institució, com a nivell docent, d’impartir Prevenció de Riscos Laborals (R2) prèvia a l’inici de les pràctiques formatives/formació d’empresa dels cicles. Un seguit de competències i continguts que de manera exclusiva es treballen al mòdul d’Itinerari Personal per a l’Ocupabilitat I i que resulten fonamentals i obligatoris a molts nivells.

Així doncs, es pot afirmar que aquests dos itineraris representen els mòduls amb una connexió més directa amb la vida i el futur laboral de l’estudiantat. Tot i la seva fama de poc motivadors, el que és clar és que incorpora un currículum que, en la pràctica, hauria de ser significatiu i posicionar als estudiants en el context en el qual es troben formant-se. A la vegada que es fan conscients sobre la realitat del sector i, en gran part, també sobre si mateixos com a individus, estudiants i com a futurs professionals.

El meu nom és Marina Juncosa, tinc vint-i-nou anys i visc a Barcelona. Soc educadora social, i des de fa més de tres anys treballo com a referent educativa en pisos assistencials per a joves extutelades. La meva tasca se centra principalment a acompanyar a aquestes joves en una part del seu camí cap a la seva emancipació i autonomia personal.

El meu coneixement envers els cicles formatius de formació professional, se centra principalment en la meva pròpia formació i experiència personal. A més d'educadora, en la meva cerca vocacional també he cursat i finalitzat el CFGS d'Higiene Bucodental, quelcom em va proporcionar una percepció d'aquesta opció i via formativa des de la posició d'estudiant. Més enllà d'això, i de les experiències que les joves que acompanyo em transmeten, no compto amb cap altre contacte amb el sector. Tampoc com a docent.

Les meves expectatives envers aquest curs, se centren primerament a poder gaudir del procés d'aprenentatge. En segon lloc, en poder obtenir competències, eines i coneixements que em permetin donar els meus primers passos com a docent. Finalment, també espero que tot el adquirit al llarg del curs pugui nodrir la meva feina com a educadora social. 

Sobre les meves aficions, només voldria destacar el meu amor pels animals i la naturalesa. També la meva afició des de menuda per l’animació japonesa i els videojocs. Quelcom m’ha acompanyat sempre. Igualment, em considero una persona molt polivalent, i gaudeixo de realitzar nombroses activitats, entre elles la interpretació i el teatre social. 

Un plaer començar aquest camí amb tots/es vosaltres! Deixo una fotografia, així ens posem cara! :) Salutacions

Generalitat de Catalunya & Departament d’Ensenyament. (2024). Projecte de convivència. https://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/

Generalitat de Catalunya & Departament d’Ensenyament. (s. d.). Estil docent i gestió de l’aula. Programa Gestió D’aula.

Sánchez, Jessica. (2021) “El lideratge del professorat en el procés d’ensenyament i aprenentatge”. Comunicació Educativa: revista d’ensenyament de les comarques meridionals de Catalunya, no. 34, pp. 159-84, https://raco.cat/index.php/comeduc/article/view/398087.

Teixidó, Joan; Capell, Dolors; Serrats, Laura; Felip, Núria. (2012). Què han de saber fer els mestres?: Vers la identificació i caracterització del saber fer professional dels docents. GROC.

Fernández de Blas, Mònica. (2024). Orientacions curriculars per a docents de Cicles Formatius. Recursos Complementaris, ASSIGNATURA M8.002

Generalitat de Catalunya & Departament d’Educació. (2024). Centres i serveis educatius. https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/

Generalitat de Catalunya & Departament d’Educació. (2024). Com es pot cursar l'FP?. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/professionals/fp/comcursar/

Generalitat de Catalunya & Departament d’Educació. (2024). Model curricular. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/professionals/fp/modelcurricular/

Generalitat de Catalunya & Departament d’Educació. (2024). Projecte de qualitat i millora contínua. El PQiMC. https://projectes.xtec.cat/qualitatfp/pla-pqimc/

Al llarg del desenvolupament de les activitats i de l’ús d’aquesta eina, he pogut constatar una nova manera de compartir i interaccionar dins el context universitari. Lluny de les modalitats habituals. No obstant això, considero que aquesta pràctica també serà d’utilitat en la meva futura praxi docent. L’actualitat és digital, i això es troba representant en tots els àmbits, inclòs el laboral i el formatiu. El que és clar és que com a futurs docents no podem ignorar això, i cal que assumim la tecnologia també com una potencial eina pedagògica. 

En general, considero que aquest portafolis digital pot esdevenir un molt bon testimoni del meu procés d’aprenentatge. Marca un punt de partida i una evolució. Espero poder continuar incorporant-hi nous reptes i, gradualment, adquirir una major autonomia en el seu desenvolupament. El fet de compartir-ho entre els estudiants, considero que també dona lloc a l’aprenentatge, i que resulta útil per a l’autocrítica, l’evolució i la superació.

Finalment, i en relació amb les activitats 2 i 3, considero que han estat essencials per fer una primera immersió als nous itineraris Personals per a l’Ocupabilitat I i II, dels quals desconeixia moltes coses. En la meva experiència com a estudiant d’FP, vaig viure el que aleshores era l’assignatura de Formació i Orientació Laboral (FOL), i en iniciar aquest màster ja portava una certa idea (o anhel) d’innovació. M’alegra que aquesta ja hagi començat, i que el canvi estigui orientat a la realitat i centrat en l’estudiant. Igualment, com a futurs i futures docents d’aquesta especialitat considero que també és el nostre deure continuar amb aquesta perspectiva d’evolució i de millora. No ens podem conformar.