2- A l’hora de parlar, accionar, respondre a un company/a, a l’hora

del patisi es una persona problemàtica, tranquil·la, sensible…

3- d’ulls una mica xinats, cabell llarg, i barba llarga, rostre seriu i nas

allargat.

4- efecte especial utilitzat per modificar la cara de les persones fins a transformar-les en el d'altres. Aquest efecte especial va ser inventat a la dècada de 1990, i va ser utilitzat primer per la indústria del cinema.

5- una obra o part d'ella en la que un personatge parla sol.

6- Es diu que una persona o una cosa ha fet una metamorfosi si ha canviat

molt i és molt diferent de com era abans.

1-La caracteritza el renaixement d’Italia , representa una nova concepció de l' home i de la naturalesa del que s’havia tingut fins a  l' Edat Mitjana. Els dos trets més característics del Renaixement són l’Antropocentrisme per el que  tot s 'estudia amb referència a l' home, L’home és la mesura de totes les coses, i l’ Individualisme en que  l' home es defineix per la seva individualitat enfront de la idea de col·lectivitat de l' Edat Mitjana. El nou ideal humà és l' home complert, harmònicament desenvolupat.

2- La meva art mès caracteristica ès la pintura tot i que també sòc  científic, enginyer, inventor, anatomista, escultor, arquitecte,urbanista,naturalista músic,poeta, filòsof i escriptor .  No solsament vaig obrir camins nous a la pintura, sino que li vaig  donar nous valors a aquest art. Fins llavors les diferents representacions de figures humanes o animals i la mateixa naturalesa formaven un tot artificial i superposat. La pintura és color i és llum, i jo vaig  investigar profundament els efectes de la llum sobre l'ull humà. Un quadre, el mateix que la vida, és un debat entre la llum i les tenebres. Vaig representar com cap fins llavors aquest debat extern i intern entre el clar i el fosc.

3-La meva inquietud científica i artística ja despuntava en els primers anys de la meva vida. La meva habitació era un laboratori on s'acumulaven els més estranys objectes, animalons, pedres i fòssils que trobava en les meves inspeccions campestres. Les meves inquietuds artístiques van ser ràpidament canalitzades pel meu pare, Ser Piero da Vinci, que va deixar la meva custòdia en mans d'un home que encarna l'esperit renaixentista, Andrea del Verrocchio. Serà aquest mestre qui m’iniciï en la pintura, escultura, música, enginyeria i filosofia.

4- Jo era el model de l'home del Renaixement, vaig adoptar una actitud racional davant el món, però sense abandonar la fe religiosa. En la meva època es produeix un procés de secularització. La religió es converteix en assumpte privat, sorgeix la rebel·lió no contra Déu sinó contra els seus representants o intermediaris.

5-He viscut bàsicament a Italia,  vaig nèixer a la Toscana. Ès una de les regions d'Itàlia més importants, pel seu patrimoni artístic, històric, econòmic, cultural i paisatgístic. Amb quaranta-set anys em vaig mudar a Venecia, allà vaig treballarcom a arquitecte i enginyer militar per als venecians que volien construir proteccions a la seva ciutat. Per aquest motiu, vaig elaborar sistemes per a defensar la ciutat d'un possible atac naval dels turcs. Venecia es un conjunt de cent vint illes unides per ponts.  El 1503 vaig tornar a Florència on vaig  omplir les funcions d'arquitecte i d'enginyer hidràulic. Vaig dedicar dos anys (1503-1505) a la preparació i execució de La batalla d'Anghiari, una pintura mural imponent de set metres per disset. Flrència es la capital de la regió de la Toscana, on mès es va dessenvolupar el renaixement. El 1513 vaig anar a Roma el Papa Lleó X em va fer cridar per treballar per a ell. Roma es la capital d’Italia, es a la riba del Tìber. Em trasllado a França al 1516, vaig ser cridat pel rei Francesc l.  França  és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la Unió Europea; a l'Europa occidental.

6-Em sento a gust en aquest indret perquè gràcies a la meva feina he conegut llocs maravellosos.

-Descripció: explicació d'alguna cosa amb detall. Si per exemple fessim la descripció d'una persona, expliqueriem totes les seves característiques: si és alta o baixa, jove o vella....

-Crònica: relat d'un fet històric explicat en l'ordre que va passar.

-Imperi

d'occident:

-Al·andalus: nom que van donar quan els arabs van conquerir andalucia.

-Monestir: és una casa on viuen monjos o monges.

-Medival: persona que pertany a l'edat medieval.

-Comtat: territori governat per un comte.

-Barcelona: ciutat que es situa a la costa mediterrania i es la capital de

Catalunya.

-Element visual: tot aquella cosa que pugui ser vista.

-Vídeo: es latecnologia de la grabació de transmisio d'imatges.

-Programari: conjunt dels programesinformàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.

-Metamorfosi: Es diu que una persona o una cosa ha fet una metamorfosi si ha canviat molt i és molt diferent de com era abans.

-Monòleg: una obra o part d'ella en la que un personatge parla sol.

Ell em va iniciar en la pintura, l'escultura, la música, l'enginyeria i la filosofia. He viscut bàsicament a Italia, vaig nèixer a la Toscana. Amb quaranta-set anys em vaig mudar a Venecia, allà vaig treballarco a arquitecte i enginyer militar per als venecians que volien construir proteccions a la seva ciutat. Per aquest motiu, vaig elaborar sistemes per a defensar la ciutat d'un possible atac naval dels turcs. El 1503 vaig tornar a Florència on vaig asumir les funcions d'arquitecte i d'enginyer hidràulic. Vaig dedicar dos anys (1503-1505) a la preparació i execució de la batalla d'Anghiari , una pintura mural imponent de set metres per disset. Florència es la capital de la regió de la Toscana, on mès es va desenvolupar el renaixement. El 1513 vaig anar a Roma, el Papa Lleó X em va fer cridar per treballar per a ell. Em vaig traslladar a França al 1516, vaig ser cridat pel rei Francesc l. La Gioconda és el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. El vaig pintar entre 1503i 1509 ; és un oli sobre taula d'àlberde 77 × 53 cm, el qual vaig retocar diverses vegades. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern Frànces i està exposat al Museu de Louvre de Paris. La seva fama és deguda, probablement, a les múltiples referències literàries que s'hi han fet, a les diverses interpretacions sobre la protagonista i a l'escandalós robatori del 21 d'agost de l'any 1911. A més a més, es la meva ultima gran obra, si es té en compte que vaig continuar retocant-la fins als seus darrers anys. Quan jo m'en vaig anar a Roma a instàncies del nou papa, la meva vida es va fer monòtona i gens productiva. Després d'acabar el quadre, el vaig portar la meva obra a Roma i després a França, on la conservarè fins a la meva mort. Jo ara soc mort però puc veure el que fan amb la Gioconda passa a mans del rei francès. Francesc l que la vol comprar per un valor de 4.000 escuts d'or,  El rei a mort i l'obra la traslladen a Fontaiebleau, després a Parísi més tard al Palau de Versalles. Està comprovat que el retrat s'ha conservat a les cuygv ol·leccions reials franceses i que, amb la Revolució francesa, ha arribat al Museu del Louvre, Napoleó la'n l'ha retirat per col·locar-la a la seva cambra personal, i més endavant la tindra emmagatzemada al palau de les Tulleries.