La connexió entre la Revolució Industrial i la crisi ambiental rau en la transformació radical dels processos de producció i consum que va tenir lloc durant aquest període històric. La Revolució Industrial va introduir tecnologies com la màquina de vapor i la producció en massa, la qual cosa va portar a un augment significatiu en l'extracció de recursos naturals, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i la contaminació de l'aire, aigua i sòl. Aquests impactes ambientals han contribuït al canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la degradació general del medi ambient, generant desafiaments globals que enfrontem en l'actualitat. La forma en què es van organitzar i desenvolupar les indústries durant la Revolució Industrial va sentar les bases per a molts dels problemes ambientals que enfrontem en l'actualitat.

El clima de la Terra sempre ha canviat o variat de forma natural, però ho ha fet lentament en llargs períodes de temps. Des de la Revolució Industrial (al voltant de l'any 1850), a causa fonamentalment de l'emissió per part de l'activitat humana de grans quantitats de gasos d'efecte hivernacle (diòxid de carboni CO2, metà CH4, òxid nitrós N2O, ...), aquest canvi s'ha accelerat. La major concentració en l'atmosfera dels gasos d'origen humà està augmentant l'efecte hivernacle, que està alterant el clima i provocant l'escalfament global del planeta.

D'aquesta manera, el canvi climàtic s'ha convertit en una de les majors amenaces per a les persones, les societats humanes i la biodiversitat de la Terra. També es coneix com a crisi climàtica.

• 1824: Joseph Fourier descriu l'efecte hivernacle natural de la Terra, assenyalant com l'atmosfera pot augmentar la temperatura al permetre que la llum solar passi però atrapi la calor.

• 1861: John Tyndall mostra que el vapor d'aigua i certs gasos creen l'efecte hivernacle, destacant la importància del vapor d'aigua per a la vida vegetal.

• 1886: Karl Benz presenta el Motorwagen, considerat el primer automòbil.

• 1896: Svante Arrhenius conclou que la combustió del carbó en l'era industrial augmentarà l'efecte hivernacle natural i suggereix que podria ser beneficiós per a futures generacions. Estima l'augment de temperatura a causa de l'hivernacle creat per l'home.

• 1900: Knut Angstrom descobreix que fins i tot petites concentracions de CO2 a l'atmosfera absorbeixen parts de l'espectre infraroig, demostrant que gasos en quantitats petites poden causar l'efecte hivernacle.

L'escalfament global va començar fa 180 anys, molt abans del que fins ara es creia, i es va deure a l'impacte que va tenir en el clima la revolució industrial, segons un estudi internacional publicat per la revista científica "Nature".

1. Inestabilitat econòmica: Els règims dictatorials solen mancar de transparència i estabilitat en les seves polítiques econòmiques.

2. Corrupció: La corrupció és comuna en molts règims dictatorials, on els líders i els seus afins solen enriquir-se a costa del poble.

3. Violació dels drets humans: Això pot portar a la persecució de grups minoritaris, la repressió de la societat civil i l'emigració de professionals qualificats, cosa que afecta negativament la productivitat i la innovació en l'economia.

4. Manca de desenvolupament i desigualtat: Això pot perpetuar la desigualtat de rendes i limitar les oportunitats de mobilitat social, el que al seu torn pot conduir a tensions socials i conflictes que afecten l'estabilitat econòmica regional i global.

5. Sancions internacionals: Aquestes sancions poden afectar negativament el comerç internacional, la inversió estrangera i la cooperació econòmica, la qual cosa pot tenir repercussions en la riquesa global.

• Inestabilitat en els mercats: La manca d'estabilitat política i econòmica en un país sota un règim dictatorial pot generar incertesa en els mercats financers i desencoratjar la inversió estrangera.

• Disminució del comerç internacional: Els règims dictatorials sovint imposen barreres comercials i restriccions que dificulten el comerç internacional i limiten les oportunitats de negoci per a empreses estrangeres.

• Risc d'expropiació: Els règims dictatorials poden expropiar actius estrangers sense compensació adequada, la qual cosa crea un ambient de risc per a les empreses internacionals que operen en aquests països.

• Impacte en els preus dels recursos naturals: Si un país sota un règim dictatorial és ric en recursos naturals com petroli, gas o minerals, les decisions polítiques d'aquest règim poden afectar els preus globals d'aquests recursos i l'estabilitat dels mercats.

• Flux de refugiats i desplaçats: L'opressió i la manca d'oportunitats econòmiques en països amb règims dictatorials poden provocar un flux significatiu de refugiats i desplaçats, la qual cosa, al seu torn, pot generar crisis humanitàries i tensions a les regions veïnes i més enllà.

1. Inestabilitat econòmica: Això pot impactar negativament les guanys de les empreses que operen en aquests països i els mercats financers globals.

2. Corrupció i pràctiques comercials deslleials: Això pot crear un entorn empresarial poc ètic i no competitiu, on les empreses estrangeres poden enfrontar extorsió, suborns o competència deslleial per part d'empreses locals vinculades al règim.

3. Restriccions comercials i aranzels injustos: Això pot limitar les oportunitats de guanys i dificultar la competència justa en el mercat global.

4. Risc d'expropiació:Aquest risc pot dissuadir la inversió estrangera directa i afectar les guanys de les empreses que operen en aquests països.

5. Danys a la reputació empresarial: Operar en un país amb un règim dictatorial pot danyar la reputació d'una empresa a nivell internacional, especialment si s'associa amb pràctiques antiètiques o violacions dels drets humans.

1. Explotació descontrolada: Això pot portar a una extracció descontrolada i no sostenible de recursos, provocant danys ambientals significatius com deforestació, contaminació de l'aigua i pèrdua de biodiversitat.

2. Falta de transparència i corrupció: Això pot donar lloc a contractes opacs i acords favorables a empreses estrangeres o a l'elit governant, en detriment de l'interès públic i la distribució equitativa dels beneficis.

3. Impacte en les comunitats locals: Les poblacions locals poden enfrontar-se a la repressió si protesten contra l'explotació de recursos o exigeixen una compensació justa.

4. Exacerbació de la desigualtat i la pobresa: Això pot agreujar la desigualtat socioeconòmica i perpetuar la pobresa entre les comunitats locals.

5. Impacte en el mercat global de recursos: Això pot tenir implicacions per a les indústries dependents d'aquests recursos en altres països i per a la seguretat alimentària i energètica a nivell mundial.