Ahir arribàrem per fi a la ciutat. Ens hem instal·lat en una xicoteta casa prop de la fàbrica. Sols hi ha dues habitacions: una cuina amb una taula i cadires i el dormitori. En aquest últim hi ha dos llits d'un cos, un de cos i mig i un armari. No tenim quasi roba, així que no el farem servir. 

Avui hem començat el treball a la fàbrica. La mare i jo ens hem alçat abans de que sortira el sol, i hem fet camí cap a la fàbrica, que está uns carrers més enrere que la nostra casa. Hem treballat més de 14 hores, però hem pogut descansar uns tres quarts d'hora per poder dinar. No he menjat molt, tan sols un tros de pa i un got d'aigua. 

Hem tornat a casa ben entrada la nit i ens hem gitat sense sopar. 

Avui m´ha despertat abans de que el gall cantara. Pare ahir va tindre reunió del sindicat a casa i el soroll no em va deixar dormir. Pel to dels homes sabia que estaven molt enfurits. Com que ja estava alçada, he aprofitat per donar de menjar a les gallines i per a preparar a Boris per a llaurar la terra, ja que mare ens va advertir que començava l’època de sembra i com pare treballa a la ciutat tota la setmana, hem de treballar enguany molt més. 

Boris ha acabat molt fatigat, de vegades, pareix que no aguante el pes de l’arada. Jo li done pastanagues de tant en tant per a que agarre força. 

Claudina i jo ens fèiem càrrec de la part del blat, junt amb altres homes i dones que treballen per al senyor. Pensàvem que acabaríem a temps per a poder xarrar amb Ivette, que estava a la zona de la civada, però em acabat massa fatigades. Els pares d’Ivette vivien en una zona més al nord, però van vindre ací per a buscar feina. 

Avui hem acabat totes molt cansades i molt tart, però mare diu que pare ens portarà prompte a treballar a la ciutat. A més, diu que el senyor prompte deixarà descansar a Boris perquè va a comprar una màquina que fa la feina més ràpit. Tant de bo que puga vindre amb nosaltres a Edimburgo, de segur que allí és més feliç.

Espere que demà siga un dia més tranquil. Bona nit diari!