No he sapigut interpretar al 100% la pel·lícula però si que l'he relacionat amb sucesos de la meva vida. Al estar desconectant l'ordinador hall m ha recordat  a quan es va morir el meu besavi d'Alzheimer, com anava oblidant-se de tot i només recordava l'inici de la seva vida, experiències primeres i no l'actualitat.

Les representacions de moviment repetint la figura de la presa són d'alta complexitat mental. Tenien un altre sentit d'entendre el món, realment no som una evolució cap a ser més intel·ligents, sinó que et porta a pensar que abans ho érem més que ara.

Em mereixo la nota màxima.

Crec en la perfecció de la diferència, per mi l'art es basa en aquest concepte.

Tinc passió per aquesta matèria, m'esforço i segueixo els consells donats quan cal, faig el padlet, escolto, observo i actuo. Em considero observador de l'entorn que m'envolta, els altres éssers, com pensen, com veuen el món. En les classes de pintura trobo un moment de pausa, em concentro i connecto amb els quadres que pinto, són extensions de mi. Tinc passió per pintar.

Agraeixo l'espai i les ànimes del meu voltant, però arribo a un punt que només hi soc jo i el paper, és fantàstic, pinto sense pensar amb el cap, penso des del moviment de les mans.

Pintar amb papers grans és realment gratificant, me n'he adonat amb el temps que t'obre un altre punt de vista i t'estén el poder de creació a una magnitud més àmplia.

Com exercici preferit escullo el de l'autoretrat. És on vaig gaudir més i on vaig aprendre i entendre més la pintura. Al tenir llibertat en la creació la vaig aprofitar, durant el procés va ser quan vaig créixer i vaig conèixer més aspectes introspectius que no coneixia.

Per part d'en Victor Pimstein agraeixo les classes diferents, cada classe és distinta a les anteriors, vinc a classe amb ganes de saber que passarà i motivat. El fet de compartir i parlar sobre les nostres obres i les de les companyes és imprescindible, ho valoro positivament.

El treball en equip pel muntatge i recollida de classe és genial, ajuda molt més del que pensem i el considero una part important de cada sessió.

Especial menció a les finestres, el càstig que aprecies amb el temps.

Martí Ecke

"S'anomena verd els colors que es perceben entre el groc i el cian en l'espectre visible"

La paraula verda deriva del llatí virĭdis  'verd, vigorós, viu, jove' - Wikipedia

• Potser per això em considero de color verd, un verd oliva.

Les olives, l’esperança, el camuflatge, els vegans, l’ecologisme, l’enciam, les maragdes, els escarabats, les mantis, els grills, els arbres, les plantes i el raïm de Cap d'Any. 

La pera, la poma, els semàfors, els cocodrils, la menta, el gelat de menta i xocolata, el meló i la síndria per fora.

Els ocells més estrambòtics (l’ibis verd, un dels meus ocells preferits que he tingut la sort de veure de prop).

La col, el cogombre, el bròquil i els espinacs, les granotes, les fulles, els espàrrecs, les tortugues i les algues.

Els peixos de diverses espècies, els llangardaixos i camaleons.

La molsa, la gespa del camp, les aurores boreals, els ulls dels cormorans i dels colors més estranys i bonics als éssers humans.

Els diners, n’hi ha masses i massa pocs, el poder, els llimacs i els caragols, les amanides, els cotxes verds, la pau i la tranquil·litat.

La tendresa, les muntanyes, l’anunci de mudances que tant detesto del metro.

Els tractors, els advocats, el bambú, els cactus, els alienígenes, les serps i les erugues.

Els pins blancs amb les pinyes allargades i primes, els pins negres, amb les pinyes petites i els pins roigs, els meus preferits, amb les pinyes grans i plenes de pinyons.

Els secrets, els vòmits més repugnants, els mocs i els gossos dels països que no he visitat encara.

El meu projecte final parteix d'una passió que tenia un amic meu de la infància, en Guim.

Era un malalt dels ocells i l'aerodinàmica. Em semblava especial i fora del que estava acostumat, el fet d'observar aquests éssers voladors em semblava un món nou. En Guim es va fer gran i va deixar enrere les aus, però jo en segueixo fascinat.

D'altra banda, faig aquest treball en honor a les orenetes del meu pati, vam haver de posar un tendal perquè defecaven sense parar i omplien el pati d'excrements líquids. Venen cada estiu i se'n van quan comença a fer fred. Migren.

Quan miro al cel i veig ocells sempre em pregunto cap a on van, com pensen, com neixen amb instints tan determinats?

I només ho podria saber al 100% havent nascut ocell. Però no ha estat el cas, així que el meu deure com a naturalista és investigar-les.

No he buscat referents a internet per aquest treball, ni en les pintures ni en els dibuixos d'estudi, simplement volia impregnar els pensaments i records que tinc sobre aquestes criatures sense influència de res. Tampoc ho sabria fer d'una altra manera, ja que és un treball molt personal i únic.

OBRA:

AUS MIGRATÒRIES 1

Per aquesta primera obra sabia exactament com realitzar-la. Vaig començar amb un cel blau ''boreàlic'' o un mar costaner. Acabant amb una au majestuosa volant, tranquil·la, sense cap perill imminent, mística. Només ella contra el cel immens. La paleta de blaus envers els blancs i grisos va ser la que vaig atribuir més tard a les altres obres.

Soc molt partidari del blanc i negre, però era necessari el blau cel radiant per aquest projecte

AUS MIGRATÒRIES 2

En la segona obra volia trencar amb tot el que havia fet a la primera. Per començar, un cel d'onades trencades pel vent, mantenint per això la paleta original. Tot seguit una au de presa imponent però a punt de ser trencada, com Ícar caient del cel però preparada per atacar. Incrustada al vent en una escena moguda, amb les seves plomes disparades en aquest revolt de l'au en plena migració transatlàntica.

AUS MIGRATÒRIES 3

La tercera obra, de format horitzontal. Representant un moviment de migració a gran escala d'un núvol d'aus.

Imaginant-me les migracions dels set cims de Roma, pensant en les migracions d'orenetes i falciots del meu entorn. Una per una, construint un moviment massiu.

Dono una mirada de continuïtat i propensa posant a l'espectador dins del circuit d'aus dins del cel marítim.

AUS MIGRATÒRIES 4

Per finalitzar el meu projecte personal he fet aparèixer un ibis verd amb una envergadura excepcional, com un ésser màgic que apareix al mig de la selva.

Vaig tenir la sort de veure'l d'aprop, quan vaig estar a Costa Rica. Em vaig quedar fascinat amb aquesta au, els colors verds metàl·lics reflectits pel sol a l'aigua calmada del pantà. Era com un somni, i així ho he representat.