Dates

Autors

Disciplines artístiques

Obras

Importància de l'obra respecte a altres autors del moment

Arquitectura funerària:

Mastabes

Piràmides escalonades

Piràmides

Hipogeus

Ex. Piràmides de Keops, Kefrén i Mikerinos.

Temples.

Vinculats als complexos funeraris, ja que eren l'espai on es realitzaven les cerimònies pel difunt.

Escultura

Escultures exentes: frontalitat i hieratisme.

Relleus i pintura.

Caràcter narratiu.

Persprectuva frontal i lateral.

Les escenes es complementen amb jeroglífics.

L'art Mesopotàmic (3.500 - 539 a.C.)

Arquitectura

Material predominant: tova.

Construccions més característiques: els zigurats.

Es tracta d'una torre escalonada i piramidal imitant la forma d'una muntanya. Sovint es tracta d'edificis religiosos.

Escultura.

Caracteritzada per: simplicitat i esquematisme, hieratisme; jerarquia en la representació: figures d'ulls grans i redons.

Relleus.

Tenen gran importància, ací trobem la primera representació escrita d'una llei.

Trobem: esteles (sovint commemoratives) i relleus parietals.

L'art de Creta i Micenes (finals III mil·leni)

Art Minoic:

Arquitectura: arquitrabada, la construcció més característica és el palau . Columnes de fusta, troncocòniques, capitell bulbós i sense base.

Escultura: existeixen molt poques mostres, la finalitat era religiosa, com a exemple les sacerdotesses de les serps.

Pintura: pintures murals, caracteritzades pel seu naturalisme, perspectiva frontal i lateral, formes ondulants i colors vius.

Art geomètric i arcàic: període d'experimentació

Període clàssic: moment de màxim esplendor de la civilització grega (entre el s.V-VI)

Art Hel·lenístic: influències orientals.

Arquitectura.

El Mègaron és l'ancestre del temple grec.

Els temples compten amb:

• Pronaos: pòrtic davanter d'entrada.

• Naos o cel·la: estança principal on es trobava la imatge de la divinitat.

• Opistodomos: pòrtic posterior del temple, sovint per al tresor i ofrenes. No sempre el trobem.

Tipologies de temples:

• In antis, consten de dues columnes en la part central del pòrtic.

• Pròstil, té una fila de columnes que abarca tot el pòrtic davanter.

• Perípter, una fila de columnes rodeja tot el perímetre.

• Dípter, dues files de columnes rodejen tot el perímetre.

Segons el nombre de columes del pòrtic: Tetràstil (4); Hexàstil (6); Octàstil (8)...

Ordres:

• Dòric

• Jònic

• Corinti

Escultura.

Trets que la defineixen: antropocentrisme, recerca de l'ordre i la proporció.

Per exemple: contraposto i tècnica dels panys mullats.

Artistes destacats:

• Fidies

• Mirón

• Políclet

  
  

Escultura arquitectònica.

Decora els edificis.

Relleus:

• Timpans

• Fris

Columnes. Poden decorarse amb escultures que substitueixen el fust:

• Si tenen forma femenina: cariàtids.

• Forma masculina: atlants.

Origen.

• Influències gregues i etrusques.

• 3 principis:

  • Solidesa

  • Funcionalitat

  • Bellesa

Arquitectura i urbanisme.

• Arquitectura religiosa:

  • Temple Maison Carrée (s.I d.C. França): maó, marbre.

  • Panteó d'Agripa (s.I d.C., Roma): formigó de cal, marbre i maó,

• Arquitectura civil: de gran importància, vertader camp per a les innovacions romanes.

  • Teatres

  • Amfiteatres

  • Termes

  • Ponts

  • Basíliques

  • Calçades

  • Aqüeductes...

Escultura i relleu.

Trets principals:

• Antropocentrisme

• Tècnica heretada de Grècia

• Realisme

• També té una funció pràctica: propaganda política

Pintura.

Quatre estils han sobreviscut fins als nostres dies a Pompeia:

• Primer estil pompeià, anomenat estil estructural o de la incrustació, abasta el període comprès entre l'època samnita (150 a.C) i l'any 80 a.C.

• El segon estil pompeià, o estil arquitectònic, abasta el període comprès entre l'any 80 a.C i la fi del segle I a.C.

• El tercer estil pompeià, o estil ornamental, des del punt de vista cronològic se sobreposa al segon estil i va arribar fins a mitjan segle I a.C., a l'època de Claudi (anys 41-54).

• El quart estil pompeià, o de la il·lusió de la perspectiva, s'aferma a l'època de Neró i es distingeix dels altres per la inserció d'arquitectures fantàstiques i de gran vistositat (com a la casa dels Vetis a Pompeia i a la Domus Aurea a Roma).

Art Bizantí.

Art prerromàmic (s.VI-X d.C)

Art Islàmic (s. VII-IX d.C)

Renaixement de la espiritualitat.

Arquitectura.

• Esglésies de peregrinació

• Esglésies de conquesta

Escultura.

• Pòrtics: timpà, bracals, arquivoltes...

• Claustres

Pintura.

• Parietals

• Sobre fusta

• Ordre jeràrquic en les representacions

• Allunyat d'una representació "naturalista"

Renaixement urbà: auge econòmic i canvis socials.

Apareixement de la burgesia i les universitats.

Arquitectura.

• Rural: austera, monestirs cistersencs.

• Urbanas: més luxosa, catedrals gòtiques.

  • Canvi elements constructius segons les noves necessitats: més prop dels sentiments humans i la natura que de Déu.

  • Busquem la transcendència espiritual, apropar-se a Déu a través de l'art: arc de mig punt, voltes de creueria, contraforts amb arcbotants, triforis, pilars amb columnes adossades

  • Tot busca la veriticalitat i la llum: vidrieres, pinacles, agulles, gablets...

• Gòtic mediterrani.

• Arquitectura civil: ajuntaments. llotges i cases gremials.

Escultura.

Trets: més realisme i naturalisme, proporcions més "humanes", major dinamisme.

Pintura.

• La pintura mural perd importància, els murs desapareixen a favor de les vidrieres.

• Trasllat a miniatures, retaules i tríptics.

• S'inicia la signatura d'obres per part dels artistes.

• Destaquen: escola sienesa, la florentina i els primitius flamencs.