Teories de la Comunicació by Natàlia Sofia

La visió conductista, que comprenia les persones com a éssers passius, mers conductes, no era compatible amb la ideologia liberal capitalista que s'havia implantat als EUA, que defensava la idea d'una societat amb uns individus lliures i actius. Per això, amb un conductisme obsolet, es produeix el sorgiment d'una nova perspectiva: el funcionalisme, que enten els fets socials com funcions i la societat un conjunt de peces que compleixen cadascuna la seva funció per aconseguir l'equilibri. (Natàlia)

nataliasofia — 2015-10-03 08:51:55 UTC

nataliasofia — 2015-10-05 15:22:34 UTC

Per la perspectiva funcionalista, l'entreteniment és una de les funcions més importants dels mitjans de comunicació (encara que va nèixer més tard, proposada per Ch. R. Wright al 1960). Els funcionalistes l'assenyalen com a imprescindible per a la coagulació dels membres d'una societat. La idea de Mandela d'utilitzar el mundial del 95 per aconseguir la unió entre blancs i negres, després de l'Apartheid, podría ser un molt bon exemple històric que demostra que una activitat de lleure com l'esport, pot arribar a cohesionar, fins i tot, a dos enemics, tal com fan els mitjans de comunicació segons els funcionalistes. El Factor Humano, una novel·la escrita pel periodista John Carlin, ens narra aquest inspirador succès. (Sofia)

Goffman, considerat un interaccionista simbòlic (tot i negar-ho ell mateix), interpretava la vida com una OBRA DE TEATRE on les persones som ACTORS que, depenent de la situació, adoptem un rol o un altre. Aquest individu, però, també té el seu instant de "bambolines", on, entre actuació i actuació, troba el seu lloc de descans, on no actua i mostra la seva veritable faceta: DRAMATÚRGIA SOCIAL. (Natàlia)

nataliasofia — 2015-10-24 09:30:48 UTC

nataliasofia — 2015-11-21 22:07:41 UTC

La visió funcionalista planteja que les persones són peces funcionals d'una societat. Així doncs, els moviments culturals que emergeixen al llarg de la història cobreixen les noves funcions o carències d'altres realitats en el col·lectiu social. Existeix un paral·lelisme, en la seva vessant més extrema, amb el llibre “Un mundo feliz” d’Adolf Huxley, en el què hi ha dos grups socials predeterminats: els gamma i els beta. La societat és feliç perquè cadascun d'aquests compleix el seu rol amb excel·lent efectivitat. (Sofia)

En la perspectiva crítica i l'opinió que defensa envers a la funció d'entreteniment dels mitjans de comunicació, podem dibuixar un paral·lelisme amb una de les teories més bàsiques del marxisme: “la religió és l’opi del poble”. Extrapolant-lo als mitjans de comunicació, en aquest cas serien l’opi, ja que utilitzen l’entreteniment per fer oblidar la població dels problemes reals. La frase equiparable a la de Marx en quant als mitjans de comunicació és la de “divertir-se és estar d’acord”. D’aquesta manera, la societat no es revela, no és plenament conscient dels problemes i de l’opressió que està patint. (Natàlia)

nataliasofia — 2015-11-22 12:35:47 UTC

Teories de la Comunicació

nataliasofia — 2015-11-25 16:47:53 UTC

Aquest és el nostre Padlet, on hem relacionat conceptes de les diferents perspectives de l'assignatura amb idees pròpies, literatura, cinema... que hem considerat interessants i útils per entendre la teoria exposada a classe en el seu conjunt.

Esperem que us agradi.

Sofia Alonso i Natàlia Cuenca