Terme derivado del qualificatiu  humanista,  Que en l'argot universitari dels Segles XV-XVI 

és La Técnica consistente un juxtaposar cuotas o més Línies MELODIQUES Que interactuen en simutaneïtat.

diversos compositors van posar música aïlladament a les diferents parts de l'ordinari de la missa

L'ensalada és un gènere musical polifònic. L'idioma que destaca d'aquesta música és el català. Fou molt important pel Renaixement, especialment el segle XVI.

Una de les cançons més populars d'aquesta era Tiento de Pere Alberc Vila.

El Chanson era conegut com un terme francès. Era una peça musical de polifonia, de l'època del Renaixement. Un del compositors més importants d'aquella època era Josquin Des Prés.

El madrigal pertany a l'anglès. Evidentment, va tenir èxit durant el Renaixament. Va tenir

importància durant el segle XVII. Com he dit abans, el madrigal pertany a l'anglès, també

es podria dir que pertany al italià.

Està basat en una cançó de caràcter popular. El nom provè del castellà ''Villancico''. Una de les seves cançons més conegudes és Guardame las vacas de Luis de Narváez.

És una dansa popular comú entre el segle XVI a Europa, és a dir, al Renaixement. Una de les dances més importants del Renaixament és La Pavana De Alexandre.

Provè del francès ''motete''. És una composició polifònica de cants. Normalment, es basava en la bilblia. Hi havia un compositor molt important anomenat Tomas Luis de Victoria en la qual va crear la cançó de ''Tres Motetes''.