Neix: c. 771 aC

Mort: c. 717 aC

Neix: c. 753 aC

Mort: c. 673 aC

Tul·lus Hostili

Neix: 710 aC

Mort: c. 641 aC

Anc Marci

Neix:c. 675 aC

Mort:c. 616 aC

Tarquini el Vell

Neix:c. 616 aC

Mort:c. 579 aC

Servi Tul·li

Neix.c. 578 aC

Mort:c. 534 aCSisè

Tarquini el Superb

Neix: c. 535 aC

Mort: c. 495 aC

Neix:319 aC

Mort:272 aC

Neix: 247 aC

mort: 183 aC,

Neix: 236 aC

Mort: 183 aC

Neix: 154 aC

Mort: 121 aC

Neix: 111 aC

Mort: 71 aC

Neix: 100 aC

Mort: 44 aC

Neix: 106 aC

Mort: 48 aC

Neix: 115 aC

Mort: 53 aC

Neix: 83 aC

Mort: 30 aC

Neix: c. 89 aC

Mort: c. 12 aC

Primer emperador de Roma; va transformar la República en Imperi i va iniciar la Pax Romana.

Successor designat d’August; govern turbulents amb retir a Capri; conflictes amb el Senat.

Conegut pel seu govern erràtic, excessos i crueltat; assassinat per la Guàrdia Pretoriana.

Va ser el quart emperador romà. El seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54. Pertanyia a la dinastia julioclàudia, formada pels familiars i hereus directes d'August, el fundador de l'imperi.

i mort el 9 de juny del 68 dC.

Últim emperador de la dinastia Juli-Clàudia; conegut per les seves extravagàncies, persecució de cristians i inestabilitat política.

i mort el 23 de juny del 79 dC

Va establir la dinastia Flàvia després de l’Any dels Quatre Emperadors; va iniciar la construcció del Coliseu.

i mort el 13 de setembre del 81 dC

Governà després de Vespasià; va ser benèvol; durant el seu regnat van passar l’incendi de Roma i l’erupció del Vesubi.

Últim emperador de la dinastia Flàvia; règim autoritari i culte a l’emperador; assassinat en conspiració palatina.

i mort el 27 de gener del 98 dC.

Emperador del 96 al 98; reputat com un dels “Bons Emperadors”; va restaurar l’estabilitat després del regnat de Domicià.

8 d’agost del 117 dC.

Un dels emperadors més exitosos; sota el seu comandament l’Imperi va assolir la seva màxima extensió territorial.

Era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Hadrià al que succeí com a emperador romà el 138,^[1] sent un dels anomenats Cinc bons emperadors que van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Emperador romà i filòsof estoic; conegut per la seva obra Meditacions, que reflexiona sobre la virtut i el deure; va governar conjuntament amb Luci Vèr.

31 de desembre del 192 dC.

Fill de Marc Aureli; va governar Roma des del 180 fins al 192; conegut pel seu comportament extravagant i per considerar-se un gladiador, fet que va provocar descontentament i finalment el seu assassinat.

4 de febrer del 211 dC

Fundador de la dinastia Severa; va reforçar l’exèrcit i va centralitzar el poder imperial.

8 d’abril del 217 dC.

Fill de Septimi Sever; famós per la Constitució Antoniniana (212), que va concedir la ciutadania romana a gairebé tots els habitants lliures de l’imperi.

Emperador que va reorganitzar l’Imperi amb la Tetrarquia, reformes administratives i persecució de cristians; es va retirar voluntàriament.

Primer emperador cristià; va reorganitzar l’imperi, va convocar el Concili de Nicea i va fundar Constantinoble.

Últim emperador que va governar l’imperi unit; va establir el cristianisme nicè com a religió oficial.

Arcadi: 377 dC aprox.
Honori: 9 de setembre del 384 dC

Morts

Arcadi: 1 de maig del 408 dC
Honori: 15 d’agost del 423 dC

Germans fills de Teodosi I; Arcadi va governar l’Orient i Honori l’Occident després de la divisió de l’Imperi.

Destronat el 4 de setembre del 476 dC.

Considerat l’últim emperador de l’Imperi Romà d’Occident; la seva deposició marca convencionalment la caiguda de l’imperi.