ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS

·  Dinàmica de treball per grups de 4.

·  Se’ls adjudica un registre: col·loquial, vulgar, cientificotècnic, juridicoadministratiu, literari, estàndard.

·  Fases

1.  recerca d’informació: llibre de text, clickedu (marc sociolingüístic), xarxa...

2.  selecció de la informació i creació del guió de treball.

3.  Confecció d’un document word amb tota la informació teòrica sobre el registre que se’ls ha assignat.

4.  Un cop el “QUÈ” ja està elaborat, escrit i penjat en la vostra finestra del PADLET, cal pensar en el COM. Com es traslladarà aquesta informació als companys de la classe pensant en l’exposició oral.

5.  L’exposició oral ha de tenir:

5.1.  el ppt o prezzy... ha de contenir conclusions.

5.2.  gravació dels membres del grup en què exemplifiqueu de manera creativa, dinàmica... la situació comunicativa que us toca segons el registre. (Pot estar dins el ppt.)

5.3.  Enllaç o enllaços de la xarxa per exemplificar el registre que expliqueu. (Pot estar dins el ppt.)

·  L’avaluació del projecte formarà part de l’examen parcial. Tindrà una nota de grup, una altra individual segons l’exposició oral i el treball a l’aula. També hi haurà una altra part avaluatòria a través de Kahoot.it

Llenguatge estàndard

La llengua estàndard és defineix com a dialecte comú que permet una total comunicació entre els parlant d’aquesta mateixa llengua, és un registre neutre i adequat a les situacions mínimament formals.  Aquesta varietat és la menys marcada per successos històrics, geogràfics o socioculturals. És una varietat dialectal que supera la diversitat i la variació. Es pot dir que és la varietat dialectal de tothom.(Marc)

És molt important saber que l'estàndard no es tracta de la llengua usual, sinó que aquesta mateixa s'inclou dins de l'estàndard. L'estàndard no es calcula a partir de l'índex de la freqüència de les paraules, ja que hi ha paraules molt poc freqüents,  però malgrat això, s'inclouen dins de la llengua estàndard. Té un valor d’ús general i amb un caràcter referencial.(garrell)

La llengua estàndard ha de cumplir dues propietats: la primera és que ha mantenir-se estable i alhora ser prou flexible per admetre modificacións. La segona propietat és que ha de tindre un cert grau d'intel·lectualització, es a dir, que tingui una expressió precisa i rigorosa i que sigui  més precís amb una gramàtica elaborada.(fabi)

CARACTERISTIQUES DEL REGISTRE ESTÀNDARD

Es diferencia tant dels usos vulgars , dels registres especialitzats i del col·loquial perquè té un cert grau de formalitat.

Té una finalitat utilitària. No s’ha d’identificar amb la llengua usual.

El llenguatge estàndard pot tenir un tema general o especialitzat amb un llenguatge especialitzat o no especialitzat.(mateu)

El mode pot tenir un canal oral (espontani o no espontani) o un canal escrit.

Te diferents nivells de formalitat que va del “molt formal” al “molt informal”.

El propòsit o intenció pot ser objectiu o subjectiu.

S’usa  en l’ensenyament i en els mitjans de comunicació.

Cal assenyalar que el procés d'estandardització no és un procés de selecció de formes, sinó, de difusió d'aquestes, una conseqüència de la normalització. Té com objectiu la comprensió més fàcil entre tots els parlants d'una llengua (Joan)