En l'actualitat els perfils laborals que demana el sistema són ben diferents, però el món educatiu es manté estancat donant resposta encara  a una realitat que ja no existeix o és minoritària.

Per començar, el tipus de professions que trobem són prou diferents de com eren fa uns anys. Les empreses d’abans buscaven uns professionals molt ben definits, que s’ajustaven únicament a la seva formació acadèmica o a l’experiència. Fins i tot, podem notar com hi ha empreses que seleccionen els professionals per sexes (personal masculino, administrativa, secretaria, taquimecanògrafa...) fet que avui seria molt criticat i, fins i tot, penalitzat. 

Ara, en canvi, es demana un altre tipus de perfil, més multidisciplinar. Es necessiten professionals responsables de la seva competència i que amb les seves aportacions pugui ajudar a aconseguir els objectius de l’empresa. Persones amb una fàcil adaptació a diferents entorns laborals, que tingui facilitat per treballar en equip i tingui una ment oberta a noves idees. 

Un bon líder o un bon gestor d’equips humans trobarien feina a moltes empreses actuals. Es valora positivament que tingui capacitat d’innovació, adaptabilitat i capacitat de donar respostes ràpides i creatives davant els obstacles; unes bones habilitat comunicatives, saber escoltar, empatia amb els seus companys atès que gairebé en el 100% de les feines s’ha de treballar en equip. 

 

Veiem que els estudis i o el coeficient intel·lectual no és suficient per a aconseguir un bon lloc de treball. Són, potser més decisius, la capacitat de controlar-se a si mateix, la confiança, la iniciativa i la motivació i, és clar, la satisfacció personal. 

Com podem veure la intel·ligència interpersonal i intrapersonal són, sens dubte, decisives per a l’èxit professional actual. 

Aquest és un dels molts motius que tenim per canviar radicalment el sistema educatiu que, com afirmen Ken Robinson i Eduard Punset, és del tot obsolet. 

De fet, seria com publicar les ofertes dels anys 70 en el món actual . Senzillament és, com afirma el documental REDES, un sistema del tot anacrònic. 

En canvi, les ofertes d’ocupació actuals, ja sigui amb estudis o sense,  el perfil dels candidats respon a altres criteris basats en les competències i habilitats que poseeixen  les persones. S’ha deixat de buscar un perfil encasellat, per buscar un personalitzat, “creatiu i motivat”, capaç d’adaptar-se a entorns diferents. De la mateixa manera que el perfil ha canviat, la relació de l’empresa amb el treballador també ho ha fet; ara ja sabem qui hi ha al darrera de l’oferta, sabem com són i què volen del candidat, s’interessen més per la persona i pel que pot aportar aquesta a l’empresa.

Finalment, entre les ofertes del 1970 -1990 i les actuals hi ha hagut una evolució del món laboral, al contrari del sistema educatiu. Aquest es va implementar el segle passat per atendre les exigències de la industralizació, però els canvis operats en els tres eixos definits per Robinson (econòmic, cultural i personal) no han comportat un canvi en el sistema educatiu; de manera el sistema actual no respon a les necesitats del món laboral actual i del futur.

El sistema d'estratificació social actual, comparat amb el de la revolució industrial, no ha variat en comparació a la revolució industrial. Es pot dir que l’educació, es basa, fonamentalment, en donar esperit crític als usuaris d’aquest, però el principal fi del sistema educatiu, no és obtenir alumnes capaços, la finalitat del sistema educatiu és socialitzar als alumnes, i donar-los una mínima capacitat de crítica, segons el seu comportament al sistema d’estratificació social, si et portes bé, el sistema et premiarà. Sinó et castigarà, fins i tot privant-te de llibertat per haver-te saltat aquestes «normes establertes».

Pregunto; nosaltres, en la rutina, estem de manera continua, ensenyant als nostres nens amb unes normes que neguem, i demanem a les escoles, que eduquin, com la societat – no es -?

Demanem als alumnes que pensin què, les coses no és valoren per l’economia què te, sinó per que costa aconseguir-es, el «hemos venido auí a sufrir» de la mentalitat occidental, que en la seva majoria és la judeocristiana.

Amb aquest raonament, estic defensant què un canvi de sistema educatiu és possible, però no ho és si abans no fem una metamorfosi social què no és basi només en la educació.

Una mostra de la presencia d’aquestes competències en els llocs de feina d’avui dia el trobem en la llista de formacions amb més grau d’inserció laboral. En contra de la majoria d’arguments que es citen al document de REDES, la carrera de matemàtiques així com les seves combinacions amb física o dret són les carreres amb més demanda empresarial, ara bé, la realitat és que les característiques que es busquen en aquestes persones no són les seves habilitats amb els números sinó la seva capacitat per resoldre problemes, la seva creativitat buscant noves i diferents solucions, la seva capacitat de sortir-se de la visió ordinària per trobar respostes alternatives. Com podem veure, competències que socialment no vinculem a les matemàtiques.

Així doncs, la demanda actual dista molt del procés de producció en cadena, el que implica la necessitat d’un sistema educatiu diferent, que a títol personal, considero que ja està fent grans canvis en els centres de nova creació a secundaria i que fa anys que ja s’està fent a primària. Són els estudis superiors, els més professionalitzadors, que més disten de la realitat, i que fa què elements que haurien de ser transversals a qualsevol carrera acabin centrant-se en unes poques més innovadores.

Les feines demanden principalment persones que, en el sistema educatiu actual, serien per als alumnes que traurien millor notes. I acabarien treballant a Huawei per 1.000 € bruts! 

En la meva opinió, es fa palès que l'escola i el teixit productiu estan interrelacionats (que ho han d'estar) i es retroalimenten. El problema que veig és que no hi ha altres opcions. El sistema és molt uniformitzador i hi ha una tendència a deixar fora del sistema a persones amb aptituds diferents a les normals (en sentit estadístic). I, en la meva opinió, això va en detriment de la evident diversitat de persones que hi ha en qualsevol societat i que la fa rica i condueix a una precarització dels llocs de treball existents (cada cop hi ha més demanda de feina).

Les característiques més buscades en els anuncis del 1970 són l’experiència i també la joventut dels candidats. Les tasques que el candidat haurà de desenvolupar estan clarament definides, les feines valoren que el treballador realitzi aquestes tasques de manera correcta. És el reflex d’una societat determinada, on les possibilitats d’estudiar no estaven tan diversificades com actualment. Es valoren els coneixements sobre l’àmbit professional demandat que segurament s’assolien en estudis de curta durada (motiu pel qual  es reclama candidats molt joves). És per això que l’experiència en el sector està molt ben valorada, i en definitiva era la que determinava l’aprenentatge en la professió.

20 anys més tard apreciem que en els perfils professionals buscats hi ha molta més demanda de coneixement d’informàtica i idiomes, a part dels coneixements propis de la professió concreta. L’evolució tecnològica i l’obertura del país a l’exterior demana nous perfils professionals, on no només són imprescindibles uns coneixements professionals, si no que es busca gent que s’hagi format en altres disciplines complementàries (informàtica i llengües estrangeres en aquest cas).

Es fa més referència en com es treballarà que en què es treballarà. Es dóna molta importància en la motivació, el treball en equip, i en el fet de formar part d’un projecte. Actualment el sistema educatiu cada vegada s’encamina més en destacar a l’alumne com la part principal del procés d’aprenentatge. La capacitat de treballar en equip, liderar tasques, i l’esforç individual per contribuir a objectius de grup esdevenen fonamentals per motivar els nostres alumnes a aprendre. Lògicament la tecnologia també marca una manera d’aprendre, així com la possibilitat que aquesta ens ofereix d’estar connectada a un món molt més global (d’aquí la importància dels idiomes).