Maniobres que realitzam per apartar a una víctima del perill per traslladar-la cap a un lloc segur quan, degut al seu estat, no poden caminar o necessiten ajuda per fer-ho.

Es necessari valorar el risc que corre la víctima si queda a l'entorn insegur.

Quan es realitza:

• Només de manera excepcional.

• Suposen un sobreesforç físic.

• Poden agreujar les lesions de la víctima.

Podrem realitzar arrossegaments sense material o amb materials de fortuna, com poden ser mantes o un útil per fermar les mans a l'arrossegament del bomber.

les axil·les, ja que és una tècnica

úti l per arrossegar a una personapermet

mantenir el cap de la víctima

protegida entre el nostre cos i els

nostres braços.

En aquest arrossegament, el rescatador es situa darrera la víctima, amb els genolls flexionats i passa les braços per sota de les seves aixelles. Una vegada ben subjecte, sense perdre la flexió dels genolls i l'ergonomia de l'esquena, procedeix a caminar cap enrere fins soritr de la zona de perill.

Tècnica molt útil en casos de pujar o baixar escales.

El rescatador incorpora al lesionat i es posa a la seva esquena mirant els dos en la mateixa direcció. Col·loca els seus genolls sota les aixelles del lesionat, recolçant-lo sobre els quàdriceps, amb la seva esquena sobre el seu pit i empleant les mans i els peus amb moviments alternatius, el transporta desplaçant-se cap enrere fins treure'l de la zona de perill.

Aquest arrossegament s'emplea a llocs tancats, a on existeix poc lloc per movilitzar-se.

La víctima es col·loca en decúbit supí amb el cos alineat, i el rescatador es col·loca a sobre d'ell amb els genolls flexionats, esquena recta i les mans al terra per davant del cap de la víctima.

Si es troba conscient i pot fer-ho, la víctima rodeja el coll del tècnic amb les seves mans i el rescatador avança cap envant mantenguent l'ergonomia inicial.

Si es troba inconscient, podem fermar les mans del pacient pels canells amb un material de fortuna per poder penjar-les del nostre coll i procedir a iniciar la maniobra de rescat.

Si es pot fer entre dues persones, cadascuna agafarà un extrem de la manta para estirar d'ella, sempre als costats del cap. En tot moment, mantindrem l'esquena recta per no patir cap lesió.

Podem aprofitar la manta per cobrir a la víctima, tapant-la, en cas de que fos necessari.

Permet que el seu cap quedi a l'aire de forma que no arrossega pel terra, com passa amb la tècnica d'arrossegament pels peus.

Les mobilitzacions suposen l'activitat laboral que requereix més esforç, i per això hem de mantenir l'ergonomia corporal per reduïr i protegir-nos de lesions físiques, psicològiques i ambientals.

Els tres components a tenir en compte són l'alineació corporal (posició) que dependrà de cada tècnica, l'equilibri (estabilitat) apropant les càrregues cap al cos per mantenir el centre de gravetat i la coordinació (moviments coordinats) per aconseguir la major eficiència i seguretat.

El tècnic es desplaça amb els genolls flexionats i caminant cap enrere, mantenguent l'esquena recta per no patir mal a les lumbars.

Aquesta tècnica permet arrossegar a persones de més grandària i pes que la nostra, ja que molta part del seu pes queda al terra. És la millor opció per víctimes molt corpulentes, ja que aquesta és la tècnica que requereix menys esforç.

No obstant, és la menys recomanable i tan sols es pot utilitzar quan no hi hagi cap altra opció i mai si hi ha desnivells o escales, només en sòls llisos.

En un primer moment, aliniam el cos de la víctima i ens col·locam davant d'ella. Aixecam el tronc, l'agafam de les mans i amb els peus davant el seus per emplear com a fre, estiram cap a nosaltres de forma que aixequem el seu cos.

Aprofitant aquest impuls, ens acotam per carregar a la persona sobre les nostres espatlles, agafant les seves cames per darrera dels genolls.

A continuació, farem la maniobra de Rautek sense control cervical, agafant a la víctima pels avantbraços amb les mans, i estirant d'ella desplaçant-mos cap enrera, ja sigui per arrossegament amb un genoll al terra o aixecant i carregant el seu cos per movilitzar-lo si el pes no és molt diferent del nostre.

Els rescatadors es col·loquen cara a cara i agafen cadascun el seu canell esquerra amb la mà dreta. Després, cadascun amb la mà que li queda lliure, agafa el canell lliure de l'altre, agafant amb fermesa.

El ferid s'asseu a sobre de la cadira formada, i es subjecta per les espatlles dels socorristes.

Amb aquesta tècnica no ens queda cap mà lliure per subjectar l'esquena o alguna extremitat lesionada de la víctima, i

Necessitarem força per part dels camillers i la col·laboració de la víctima per poder realitzar el trasllat.

Els rescatadors creuen els braços per darrera de l'esquena de la víctima, i aquesta, passarà els braços al voltant dell seu coll agafant-lo pels canells.

És molt útil per ajudar a baixar escales a la persona.

1er TES: del cap.

2on TES: un braç per l'esquena i l'altra a la zona dorsal.

3er TES: zona lumbar i per davall els glutis.

4t TES: per genolls i peus.

S'aixeca a la víctima a la veu de 3, dirigit pel 1er TES que és el que controla l'eix cap-columna, i es col·loca damunt el genoll que tendrem aixecat del terra.

A continuació, a la veu de tres de nou, els 4 tècnics s'aixequen a l'hora, agafant al pacient en bloc.

En un darrer moviment, un altre cop a la veu de 3, els tres primers tècnics fan un volteig de la víctima colocant-lo de costat, agafant-lo del tòrax, mentre el 1er TES controla el gir del cap. En aquesta posició ja podrem movilitzar i traslladar al pacient cap a un lloc segur.

Els rescatadors es col·loquen cara a cara, acotats amb els genolls flexionats sense tocar al terra, i agafen al ferid per la cintura, passant els braços per darrera de la seva esquena.

Les mans que queden lliures es passen per davall de les cames del ferit, amb els socorristes enganxats pels seus dits.

Amb aquesta tècnica, podem diexar un sol braç a l'esquena per fer de respatlle, quedant una mà lliure que ens permetrà llevar obstacles o inmoviltzar el membre que estigui lesionat.