Ós, llop, alci, mostela, gat salvatge, esquirol, linx, cérvol, guineu i conill són algunes de les principals espècies que conformen la fauna que fa vida als territoris de clima continental. 

També hi ha una gran varietat d'aus, entre les quals destaquen els mussols i el falcó. Pel que fa a rèptils, abunden les serps, salamandres, granotes i cucs, entre d'altres. 

Els insectes com cucs i papallones també són presents en aquest tipus de clima. És important precisar que moltes espècies animals emigren a zones més càlides durant l'hivern, o hibernar que és l'estat de letargia en què alguns animals es submergeixen durant els mesos d’hivern per poder resistir les baixes temperatures.

 

Les algues s'han especialitzat en viure fora dels entorns aquàtics ja que les condicions d'humitat són favorables. Aquesta seria la Flora del POLAR, ja que no moltes plantes poden sobreviure en aquest entorn. 

Un d’ells és el vent Mestral, aquest vent afecta a les terres del Ebre, i  ve del nord-est. Aquest vent te diferents característiques, és fort i fred, i pot durar bastants dies amb una força de més de 200 km/h.

Després está Tramuntana qué és un dels vents més populars al mediterrani. Aquest vent ve del nord i afecta majoritàriament  a les costes de les Illes Balears i a Catalunya. Com el vent Mestral és un vent fort i fred i pot durar molts dies amb una força de 200 km/h. 

Llevant també afecta a Catalunya i al País Valencià, Illes Balears, mar d’Alboran i l’estret de Gibraltar, és un vent qué vent procedent del mar. Llevant és un vent humit i fred, pero també depèn de la situació en la qué és troben les masses d’aire, perquè poden provocar fortes nevades.

El vent Marinada és més suau qué els anteriors, bufa de mar cap a terra durant el día.

Ponent és un vent qué ve de l’oest i afecta a Catalunya i a la Península Ibérica. Fa unes ventades fortes i moderades, pero a l’estiu és un vent sec.

.

Les precipitacions al clima mediterrani són poques, comparades amb altres climes i són irregulars, irregulars vol dir qué a vegades hi ha pluges i a vegades no. Es concentren a la primavera i la tardor. A l’estiu no acostuma a ploure.  D'altre vanda als mesos d'hivern pot arribar a gelar. 

 

 Aixo és un exemple d’un climograma mediterrani, qué mostra les precipitacions i temperatures d’un any. 

Els rius són en general curts, de poc cabal, i amb moltes èpoques d’estiatge              (és el període d'aigües baixes, qué te a veure amb les poques precipitacions) qué a vegades durant un any. Se li diuen rambles mediterránies.

Paisatges Naturals del Desert:

Els vents del clima oceànic són uns vents de mar cap a terra. Per això, són molt humits i porten moltes pluges, per tant les precipitacions són molt abundants i es produeixen en totes les estacions de l'any.

Un exemple de vent del clima oceànic és: 

El vent més conegut I més constants de tots és el vent Helm: El Vent Helm és un vent que bufa a Cumbria, Anglaterra, un vent de nord-est que bufa pel vessant sud-occidental de la escarpament Cross Fell. És l'únic vent amb nom propi de les Illes Britàniques. Pot ser que el nom derivi de la paraula anglesa helmet, això és, elm o gorra de núvols que es forma per sobre de Cros Fell, conegut com el Helm Bar, des d'una línia de núvols sobre les valls poden predir i acompanyar 1 helm. És un exemple local d'un vent efecte föhn fort que bufa vessant avall en sotavent de barreres muntanya

Rius: 

Els rius dels climes oceànics tenen com a característiques principal que son molt cabalosos és a dir que porten una gran quantitat d'aigua gairebé tot l’any. La segona característica es que tot desembocan en l'oceà atlàntic però neixen en diferents serralades. 

Alguns dels rius que hi ha en el clima oceànic són el Loria: El riu Loira és un llarg riu europeu del vessant atlàntic que discorre únicament per França. Amb una longitud de gairebé 1006 km és el més llarg de país. 

El riu Sena és un curs d'aigua europeu del vessant atlàntic que discorre únicament per França. Amb una longitud de gairebé 776 km és el tercer més ºllarg de país. El Rin:

El riu Rin és un important riu d'Europa, la via fluvial més utilitzada de la Unió Europea. Amb una longitud de 1230 km, és navegable en un tram de 883 km entre Basilea i el seu delta al mar de el Nord. el seu cabal mitjà és de 2.100 m³ / s, i forma un delta comú amb el riu Mosa. Elba:

El riu Elba és un dels principals rius de l'Europa central, el segon més llarg dels que desemboquen al mar de el Nord, després del Rhin. Es troba íntegrament en el territori de la Unió Europea. 

El riu Tàmesi és un riu de el sud d'Anglaterra. Neix al comtat de Gloucestershire, passa per Oxford, Eton i Londres i desemboca al mar de el Nord. La seva longitud es de 346 km. Avui dia és el riu més important d'Anglaterra i la principal font de proveïment d'aigua a Londres.

Els climes oceànics es caracteritzen per tenir importants pluges (que poden estar entre els 1000 i 2000 mm anuals) i aquestes en general es distribueixen al llarg de tot l'any, tot i que el màxim de vegades se situa durant l'hivern.

Subpolar oceànic. És un clima oceànic més fred, que té lloc a llocs propers a les zones polars, amb una oscil·lació anual molt escassa.

- Subpolar oceànic amb hiverns secs. Té menys de quatre mesos a l'any amb temperatura mitjana superior a 10 ° C (la resta dels mesos la mitjana està per sota d'aquest valor) i hiverns amb escasses precipitacions. És un clima poc comú.

- Oceànic mediterrani (estiu suau). La temperatura mitjana del mes més càlid no arriba als 22 ° C, però la mitjana està per sobre de 10 ° C   durant quatre mesos a l'any. És un clima de transició entre el mediterrani i l'oceànic

 Les temperatures sempre són molt altes i constants, la mitjana anual és superior a 25º perquè l’equador és la zona de la Terra on els rajos del sol incideixen amb més força, escalfen més un territori. 

 Com veiem en el gràfic, la temperatura es manté constant al llarg de tot l’any. La temperatura varia molt poc 3ºC amunt o avall.

 PRECIPITACIONS

 Les precipitacions són molt abundants i freqüents, sovint torrencials però de curta durada. Es reuneixen al voltant de 2000 l/mm anuals.

 La causa d’aquestes pluges són les altes temperatures i perquè les masses d’aire emmagatzemen gran quantitat d’humitat. Aquesta humitat elevada fa que quan baixa la temperatura, a la tarda perquè no dona el sol, plogui d’una manera torrencial que a vegades dura uns minuts i d’altres dies sencers. 

 El clima equatorial no té estacions diferenciades, ja hem dit abans que la temperatura es manté constant al llarg de tot l’any.

Debut a la gran quantitat de precipitacions, humitat i hores de sol fa que hi hagi una vegetació molt abundant i exuberant.

 En el clima equatorial el paisatge típic és la selva, espais sempre verds, molt densos i amb arbres de gran alçada. La vegetació s’esglaona en altura, els arbres alts que poden arribar a superar els 40 m d’altura no deixen passar la llum fins a les plantes més petites. La poca llum que arriba al terra explica que hi hagi poques plantes tot i que es poden trobar lianes que viuen sobre les branques i troncs dels arbres.

 Els arbres que viuen a la selva son molt variats. S’ha descobert que hi ha més de 11.000 espècies, que queden 4.000 per descobrir. Els científics diuen que hauran de passar aproximadament 300 anys fins que hagin descobert totes les espècies. Aquest gran nombre de plantes viu en aquest ecosistema perquè hi ha diferents graus d’humitat, que permeten el creixement d’una gran quantitat de plantes.

 La selva més gran del món és la selva Amazónica situada a Amèrica del Sud. La seva extensió arriba a 7.000.000 Km2 repartits entre nous països. Brasil i Perú tenen la major extensió.

 És una de les zones amb major biodiversitat del planeta. És considerada des de l’any 2011 una de les set meravelles del món. Avui dia la selva Amazònica té dos perills bàsics, el canvi climàtic i la desforestació, ja que l’esser humà extreu una gran quantitat dels recursos naturals de la selva.

 A la selva hi ha moltes espècies d’animals però sobretot abunden els ocells, els rèptils i insectes. Els mamífers que abunden solen ser de petit tamany, i això els i dona mobilitat a l'hora d'utilitzar lianes, branques i moure's entre molta vegetació. Com que els mamífers solen ser de petit tamany, no són grans depredadors. Per això a l’Amazones és poden veure aus de vistosos colors perquè no tenen depredadors naturals.

 Algunes espècies han desaparegut o estan en perill d'extinció a causa de l’explotació de boscos per extreure fusta i recursos minerals del sòl, això ha fet que moltes espècies perdin en el seu hàbitat natural. Alguns d’aquests animals en extinció són la granota de vidre, l’ocelot, el zopilot reial, la mona esquirol…

 

 La granota de vidre és un amfibi que es troba sobretot al sud d’Amèrica. La part superior del seu cos és de color verd i la part de l’abdomen és transparent. S’alimenta d’insectes petits com mosques o mosquits.

 

L’ocelot es una espècie de mamífer carnívor. Es troba majoritàriament a Amèrica, principalment en llocs tropicals.

El zopilot reial és una au carronyera que és molt important perquè fa neteja de l’ambient ja que és un au carronyaire que s’alimenta dels animals morts de la selva.

 La mona esquirol és un mamífer que viu a la selva amazònica.

Les precipitacions totals durant tot l'any són de 658 mm. Per això diem que són escasses, ja que es consideren així a aquestes quan no superen els 700mm al llarg de l'any. A trobar-se entre els 53-56ºN, aquest lloc està sota la influència dels anticiclons que fan que el temps sigui sec durant tot l'any.

A l’hivern es gelen els rius.

Les temperatures són generalment fredes, ja que el lloc parlem es troba entre 53-56ºlatidud N i a una altitud de 324M, que fa que no li arribi la influència de les brises marines. Les màximes es donen al juny, juliol i agost i les mínimes al desembre, gener i febrer, l'amplitud tèrmica que es dóna en aquest lugas és aproximadament d'uns 25ºC.