L'atur és total quan el treballador perd la seva feina de forma temporal o definitiva i, per tant, queda privat del seu sou. L'atur és parcial quan el treballador veu reduïda temporalment la seva jornada ordinària de treball com a mínim en una tercera part, amb la corresponent reducció proporcional de sou.

Cas real del 12/11/2020:                   En el meu cas només he cobrat l'ajuda de 18 bressoles i una seguida de 11 mesos estic aturat de llarga durada i en procés de sol·licitud d'una prestació x minusvalidesa. He estat intervingut 5 vegades de la columna i la meva situació és cada dia pitjor a més tinc dona i una filla menor de 26 anys desocupada que ajuda podria sol·licitar fins que s'analitzi la meva situació mèdica.

El subsidi SED ha substituït dues ajudes que van estar vigents fins el 30 d'abril de 2018 i que ja no es poden sol·licitar: el Pla Prepara i el Programa d'Activació per a l'Ocupació (PAE).
La realitat és que al desaparèixer aquestes dues ajudes (PREPARA i PAE) a Espanya s'ha reduït la protecció als desocupats de llarga durada.

A cada treballador li correspon cobrar quatre mesos d'atur per cada any treballat, fins a un límit màxim de dos anys. Per realitzar aquesta operació, l'estat agrupa els mesos de sis en sis.
 Ho trobo molt injust, ja que si tu has cotitzat 20 anys i et quedes al carrer aquest maxim de 2 anys no es proporciona amb els anys treballats i no es el mateix una persona que ha treballat 10 anys que 20, per tant jo penso que es molt relatiu.
Degut al coronavirus la cuantitat de gent a l'atur a pujat un 52%, molta gent que està parada te una casa fills etc. I amb la cuantitat que paguen no es suficient a més de que es injust ja que ningú s'esperava la situació que estem vivint actualment , a més que es una crisi mundial.

A més, com a màxim l’atur es pot cobrar durant dos anys, i només si has treballat com a mínim 6 anys. Aquestes condicions poden fer de l’atur una cosa irrellevant, ja que, en algunes situacions, l’ajut econòmic que aporta es mínim, i per tant, moltes famílies segueixen en condicions pèssimes econòmicament. Cal afegir que el no poder mantenir la teva pròpia família pot tenir seqüeles emocionals i psicològiques, i com seria en el cas de molts, aquestes persones desocupades deixarien de buscar feina ja que estarien desanimats.

L’atur juvenil és un gran problema a Espanya; avui en dia el 40% de les persones actives menors de 25 anys són a l’atur. Podem assumir que almenys un 22% (ja que quasi un 18% dels joves han deixat els estudis) no ha abandonat els estudis, això significa que no han començat a treballar fins els 22 anys, que és quan la majoria acaba d’estudiar la carrera. És a dir, la majoria de joves que són a l’atur no han tingut l’oportunitat de treballar durant més de 3 anys, això comporta que no cobraran ni 2 anys aquesta prestació, i tinguent en compte que estem en una pandemia mundial que ha provocat una crisi important que pot durar uns quants anys, la majoria de joves que es troben a l’atur no tindran gaire per sortir endavant en el futur, i l'estat és qui ha d'impedir aquest tipus de situació. 
Resumidament, molta gent no és capaç de trobar una feina estable per culpa del covid i amb el que cobren de l'atur amb prou feines poden cobrir les seves necessitats, per tant deixen de consumir de les empreses, les quals reben menys ingressos, això provoca que hagin d'acomiadar a altres treballadors, i al final, és converteix en un procés cíclic.

En conclusió, l’atur hauria de ser de més durada i de més quantitat. Al cap i a la fi, tenir ingressos és una necessitat bàsica en la societat d’avui en dia i l’estat s’ha d’encarregar de garantir el benestar dels ciutadans.