L'obra materialitza característiques de la Comèdia Nova en tant que presenta una ruptura de la regla de la unitat del temps, de l'espai i de l'acció, és polimètrica, utilitza un decoro expressiu i una estereotipació dels personatges, unifica la cosa còmica amb la cosa tràgica, es redueix a tres actes, presenta divergència d'estrofes i l'amor i l'honra com a temes essencials.

En addició, Lope incorpora elements lírics en la seva activitat dramaturga i no tendeix a dicotomies barroques, sinó que es manté com a un punt d'inflexió entre el Renaixement i el Barroc, amb elements idiosincràtics tals com una dinàmica comunicativa senzilla i natural. Això no obstant, la Dama Boba es tracta d'una notable decantació per figures literàries pertinents a l'expressió barroca.

Quant a la teoria neoplatònica de l'amor plasmada a l'obra en al·lusió, es contempla reflectida com a la potència dipositada en l'amor per apropar l'ànima humana cap a la veritat, cap a la virtut, per refinar l'esperit i enlluernar la intel·ligència, en contexts com el de la transformació de la boba Finea en un subjecte ingeniós, ardent i de sòlida voluntat. La teoria precedentment exposada, presentada a El Cortesano per Baltasar de Castiglione el 1528, està basada en la idea de Platò, constituïda a partir de les premisses que contemplen l'amor material com a via de contemplació de la bellesa de les idees per assolir l'amor diví de quelcom Bell en essència. Això no obstant, Lope de Vega no al·lega la validesa de la teoria en la seva totalitat, sinó que adhereix conceptes extrets d'Ètica a Nicòmac d'Aristòtil, on es defensa la virtut com a interludi, ja que, segons l'auto,r qualsevol extrem és susceptible de conseqüenciar-se al vici. Per tant, el dramaturg instrueix i expressa la voluntat de representar, a partir de la peça teatral, una versió que destaca aspectes eròtics, relatius al desig i a la sexualitat que són refutats, primigèniament, per la teoria neoplatònica, precedentment mencionada.

D'altra banda, és de notable interès destacar La dama boba com a exemplificació i plasmació del concepte, per part de Lope de Vega, respecte a la figura femenina, presentant-la, no només com a subjecte contenidor de bellesa, requisit indispensable, des d'una referència social, per a la validació del gènere en qüestió, sinó que també diposita l'expectativa d'expressions d'intel·ligència, per part d'aquesta. És en el context en el qual la protagonista assoleix la plenitud mitjançant la potenciació del seu intel·lecte, impulsada per l'amor, i la seva ulterior inquietud tant sexoafectiva com relativa als estímuls intel·lectuals. D'aquesta manera, existeix un posicionament sociopolític que situa a l'autor com a defensor ideològic d'Erasmo de Totterdam i Luis Vives, en relació amb les seves declaracions que consideren als subjectes del sexe femení com a dignes de la recepció d'una instrucció intel·lectual, i del reconeixement d'una igualtat de condicions i de reconeixement respecte al sexe masculí. No obstant, consideren que les aptituds reconegudes han d'estar enfocades al desenvolupament i optimització dels interessos i posicionament familiar. Per tant, els possibles aspectes feministes de Lope de Vega estan supeditats al matrimoni com a punt àlgid de l'emancipació femenina. No obstant, cal tenir en compte el marc de referència sociocultural que engloba la perspectiva de gènere de l'autor i de l'època en qüestió.

En referència a les fonts que fan viatjar la comèdia a la contemporaneïtat, es tracten del primigeni manuscrit, de la peça (en un paper de qualitat excepcional, cosa que denota una especial predilecció pel text analitzat), datat en un 28 d'abril de 1613 a Madrid, el qual es va publicar, defectuosament, el 1617 a Madrid a la Parte IV, dedicada al ducat de Sessa.

Va ser Jerónima de Burgos la posseïdora del manuscrit, i és a partir d'aquest fet i del fet que va ser la representant del personatge de Nise, a causa de la voluntat de l'artista per donar-li protagonisme (malgrat que no es presentava com a l'actriu que exercia com a tal), que existeix la hipòtesi d'una possible relació romàntica i/o sexual entre els implicats, posicionant La dama boba com a un obsequi de Lope destinat a Jerónima de Burgos.