Apol·lo és fill de Zeus, déu del firmament, i de la titànide Leto. És el déu de la música, la medicina, el tir amb arc i les profecies. Per consagrar l’oracle de Delfos va haver de derrotar a l’enorme serp Pitó, que des de llavors és el seu enemic i, al llarg de la seva vida, ha anat inventant molts instruments musicals, com la lira, que l’hi és consagrada.

Va néixer a Delos, una illa flotant, junt amb la seva germana bessona Artemis, deessa de la caça. La seva mare, la titànide Leto, va haver d’infantar-los a tots dos a l’únic lloc on se li va permetre, Delos, per culpa d’una maledicció imposada per Hera, deessa de la maternitat.

Apol·lo va tenir diversos fills, tant semidéus com deus, i uns dels més coneguts són Asclepi, tot i que és més conegut pel nom d’ Escolapi, els seu equivalent romà, déu dels metges i conegut per haver inventat la poció per reviure els morts, i Higea, deessa de la higiene. 

Els seus símbols sagrats principals són l’arc i les fletxes, la lira, i el número 7, el seu número sagrat.

El seu equivalent romà és Febus, nom que li ve de la seva tieta, la titànide Febe, que és la titànide de la profecia.

Hefest era el déu del foc, del treball dels metalls, de la pedreria, de l'escultura i la forja, protector dels ferrers, els artesans, els escultors, els metalls i la metal·lúrgia. Per aixó és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga amb l'enclusa i el martell i envoltat pels seus ajudants els Ciclops.

La seva recidència era el Mont Olimp. En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes, construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus, i tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sinó també els que vivien a la terra i a la mar.

Es diu que Hera el va engendrar tota sola perquè estava gelosa de Zeus perquè havia portat al món Atena sense intervenció de cap dona.

 Hefest és un déu coix i aquest defecte s'explica de diverses formes. La més comuna s'explica a la Ilíada, on diu que Hera i Zeus es van barallar a propòsit d'Hèracles, i Hefest va defensar la seva mare. Zeus el va llançar de l'Olimp agafant-lo d'un peu i es va estavellar a l'illa de Lemnos. Quan el van recollir els sintis, habitants de l'illa, Hefest gairebé no respirava. El van reanimar però el déu va quedar coix per sempre. Una altra versió diu que Hefest havia nascut coix, i que la seva mare, avergonyida, ho volia dissimular als ulls de les altres divinitats. Però a la fi el va fer fora de l'Olimp. El seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos durant nou anys, en una cova submarina. En aquest temps, el déu els va forjar i modelar una gran quantitat de joies, i sempre els va estar agraït per la bondat que havien tingut amb ell.