Allí, també forma un grup de teatre. Estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona i des d'aleshores viu a la capitaldel Barcelonès. També passa dos anys a Berlín (1988-1990), admès com a alumne convidat a l’Escola superior d'art.

De tornada a Barcelona, abandona poc a poc la plàstica per concentrar-se i dedicar-se a les lletres. Publica per primer cop a Proa el recull de contes Show (1999) i treballa de professor de plàstica i dibuix tècnic a diferents escoles de la ciutat.
Àngel Burgas alterna la literatura per a adults i per a joves. Actualment pertany al consell de redacció de la revista Faristol i compagina l'escriptura amb l'ensenyament.

La meva passió va començar de ben petita. Sovint provo d’esbrinar quan va començar la meva “passió  aeronàutica”, que diu el pare. Recordo haver vist una pel·li a la tele, un dissabte a la tarda. Aeroport 77, es deia. Em va impressionar. Tot el món estava concentrat en aquell aparell que volava i que patia un accident i que s’enfonsava a les aigües de l’oceà. Dins l’espai reduït d’aquell avió convivien els éssers més valents i els més detestables, les millors i les pitjors persones. Els més tendres i els més malvats. Per a mi, en el moment i l’edat en que vaig veure la pel·lícula, allò va ser revelador i em va marcar per sempre.

La Martina es va endur l'original de l’Anticlub a classe, ja que va pensar, que si formava un club gairebé igual que el de la seva germana era millor que els socis del club el llegissin abans, tot i que no tenia clar quins serien els membres. A l'escola va deixar llegir l'Anticlub a unes quantes persones, un d'ells va ser en Tom, un company de classe. El noi volia llegir aquell escrit el més aviat possible i per això a classe de mates el va començar a llegir, tot va acabar així: el director volia parlar amb la Martina per resoldre tot allò que havia passat amb el seu llibre a classe de mates.

El dia després de parlar amb el director la Martina i els meus amics va preparar la primera reunió del club a casa de la protagonista però no va acabar molt bé, ja que l'Enric i l'Àlex es van barallar. La segona reunió del grup va ser a la casa del bessons, la Martina va proposar de que s'hauria de buscar un nou membre noia, ja que no li agradava estar sola amb tants nois.

La primera missió del club va ser la següent: l'Enric va tirar-li papers a en Lluis a classe i en Lluis es va cansar tant que va tornar-li la jugada. Tant mala sort va tenir en Lluis que la professora va enganxar-lo a ell tirant el paper i per això li va ordenar que li portes per al dia següent una redacció. El dia següent els del club li van canviar la redacció que portava per una altra que ho explicava tot, però es van equivocar i finalment en Lluis va entregar-li una redacció a la mestra sobre l'amistat sense ell saber-ho.

La següent missió del club afectava a un dels membres, a en Harry Porker. Es veu que l'Enric i els seus amics l'assetjaven per tal de que en Harry els dones diners, així que en Harry va acabar demanant diners als desconeguts del carrer per tal de que l'Enric i els de la seva colla no el peguessin. Quant els del grup se'n van assabentar van decidir resoldre-ho i finalment li van retornar tots els diners que l'hi havien pres.

El setè sentit de l'lker havia arribat molt lluny, tant que quant els membres del grup se' van entera que la Vane, una companya seva de classe, tenia una avia que tenia el mateix problema de l'Iker no s'ho van pensar dues vegades per anar a parlar amb la dona. Malauradament aquella tarda amb l'avia de la Vanesa no va solucionar res, és més, quant els pares de l'Iker se'n van enterar de que el seu fill havia recitat unes paraules de màgia negra el van castigar sense mòbil i play. Els trucs de l'avia Paquita de la Vane havien fet més mal que bo a l'Iker però d'altra banda la Martina s'estava enamorat d' en Pau tant com en Pau s'havia enamorat d'ella.

Les coses a la Martina li anaven cada vegada pitjor, primer tenia que anar a l'aniversari d'unes noies que no li queien bé i després els de l'ESO se'n havien adonat que la Martina feia de Verge Maria al pessebre de primària. Ella no ho va poden aguantar més i va decidir desfer el club igualment com ella l'havia format.

- Tom i Jerri: (són bessons, no es diuen realment així), els mestres els criden pel cognom perquè no els diferencien, aquest any van a primer d'ESO.

- Iker: veu morts, ferits i sagnant; cursa el mateix curs que la Martina, 1r d'ESO.

- Harry Porker: el seu nom real és Adrià, el criden així perquè s'apareix a en Harry Potter però en versió porc. Té 12 o 13 anys, ja que va a primer d'ESO i es l'única persona del grup que es assetjada per l'Enric Mitjà i la seva colla.

- Pau: és un nen de 2n, és l'única persona de l'anticlub que té diferenta edat de la resta, ell vol que ella i la Martina siguin més que amics, ell és la persona que actua junt amb la Martina al pessebre vivent dels nens de primària.

- Álex: és el millor amic de la Martina, es coneixen des de petits; va quedar marcat per la pel-lícula "Tiburón" i també és l'amor platònic de la pajarica.

- Enric: és molt popular, totes les noies de l'institut van detràs d'ell i li agrada molestar i riure's de tothom. Aquest al igual que en pau cursa 2n d'ESO.

Moltes persones també es poden sentir identificades per alguns dels personatges del llibre, i això fa que la lectura sigui més interessant i que sigui més fàcil posar-te a la carn de cada un d'ells.

Una cosa que m'ha desagradat del llibre és que tot i que sigui una continuació del llibre l'Anticlub no tenia que ser exactament igual. Vull dir, al primer llibre d'aquesta col·lecció el tema era que uns nois i noies lluitaven contra les injustícies i intentaven solucionar tots els problemes que siguessin del seu abast.

Jo almenys no he trobar cap diferencia d'aquest exemplar amb el anterior, l'únic que podria marcar la diferència seria el nom dels personatges, tant físic com psicològic.