Si alguna cosa diferencia la ciència-ficció soviètica de la nord-americana, és la forma d'entendre certes temàtiques. Quan a un individu occidental se li parla de temes com la telepatia i la telequinesis, aquest els accepta, però com a ciència-ficció; en canvi un ciutadà rus és capaç d'acceptar-los com a veritat.
Està dins el folklore i diverses creences russes l'habilitat de desenvolupar poders més enllà de les nostres capacitats mentals conegudes. No obstant això, està va ser una concepció que va xocar amb els principis del marxisme, que pregonava la creença en un món tangible i concret. Així, avui dia el rus mitjana creu en tot el que no el van deixar creure durant els setanta anys de dictadura soviètica. Emperò, aquest règim no va desaprofitar l'oportunitat que oferia l'experimentació amb el potencial del cervell humà.
A partir d'aquest criteri va ser que es va desenvolupar la història de Wolf Messing, telèpata, hipnotista i vident d'origen polonès. Mentre va residir a Berlín hauria conegut a Albert Einstein i Sigmund Freud, qui haurien testejat seus suposats poders psíquics. Els resultats d'aquestes dinàmiques no van ser publicades, i només se sap el que va comptar Messing en la seva autobiografia.