Però lo que va passar fou que quan Diego va tornar a Terol amb els diners, Isabel estava a punt de casar-se amb altre home, i Diego desesperat pel seu amor i lleialtat va procedir a besar-la. Va ser un bes d’amor molt llarg, però al besar a Isabel Diego va morir d’emoció, i així es va despedir de la forma més bonica del seu amor per a sempre. I això és tot sobre la llegenda dels amants de Terol 

Zhu Yingtai estava decidida a seguir el seu somni, per això va haver de disfressar-se d’home i ingressar a l’escola. Pel camí es va aturar en un lloc amb oínbra per descansar perquè la temperatura era massa alta. Allà va conèixer a Liang Shanbo , que era molt intel·ligent i maco. I era de la mateixa escola , així que van començar a xerrat i van descobrir tenien molt de terrenty en comú. Tots dos es van fer molt bans amics a l’escola , es van animar mútuanlement i gradualment van desenvolupar una relació profunda. Durant tres anys, tots dos van compartir habitació a l’escola . Liang Shanbo va tenir cura de Zhu Yingtai va descobrir que s’enamorava de Liang Shanbo. Però no va gosar revelar el secret que era una nena perquè tenia por de perdre l’amistat. 

Però Liang Shanbo no va sentir mai l’amor de Zhu Yingtai i només la considerava una bona amiga. Quan Zhu Yingtai finalment va decidir explicar el seu secret i confessar el seu amor a Liag Shanbo ,els pares de Zhu Yingtai es van oposar fermament a la seva relació i Zhu Yingtai es va veure obligat a casar-se amb una altre persona. Liang Shanbo es va sentir desesperat i trist. Al final, Liang Shanbo va morir d’excessiva tristesa, deixant Zhu Yingtai només per suportar el dolor i la tristesa. 

Elmateixa dia del cosament de Zhu Yingtai, es va assabentar de la mort de Liang Shanbo perquè va veure ela tomba de Liang Shanbo. Va anar a la tomba i li va expressar qunat l’estimava i quant l’estrayava. Després, en un llarg plor, una noia va maleir el destí que la tocava. L’ únic que volia a la seva vida era estar con Liang Shanbo per sempre. En aquell moment , un llamp va caure sobre la tomba, doblegant-la en doc meitads, va salatar sense pensar, i van sortir dues papallones blaves i per fi podrien estar junts per sempre. 

Un dia va arribar a la ciutat una forastera. Una jove tan bella que tant homes com dones no podien evitar mirar-la quan passejava coqueta pels carrers. Diana que aixi es deia, es va convertir es poques setmanes en la sensacio, i com no, el jove faldiller es va fixar en ella. 

Embalod pels seus me que evidents encants, el jove va decidir parlar amb la donzella per a portar-la al seu terreny i aconseguir una nova conquesta. La millor de les conquestes, la mes cobejada de la ciutat. Diana, que era ximple, es va adonar de les intencions del jove. Es per aixo que una vegada i una altra ho rebutjava sense mirament. El joveno es donava per vençut. Cada dia intentava noves argucies per la conquistar-la. No obstant aixo, el resultat sempre semblava ser una rotunda negativa. 

Un mati, en la vespra de tots els Sants quan el jove havia arribat al cim de la desesperacio, va rebre una carta de la seua estimada Diana en la qual el citava a la porta de l’Ermita de les Angoixes. En eixa carta la jove assegurava que seria seua en la nit dels difunts en eixe mateix lloc. 

Eixa nit, el nostre galant no podia estar mes emocionat. Per fi anava a culminar el seu tortuos cami de conquesta. Aixi doncs, malgrat que va començar a ploure i tronra, el jove es va presentar rapidament al lloc en la qual la xica l’havia citat 

Quan va arribar va trobar a Diana vestida amb le mes belles peces. El jove va embugir de passio. Va començar a besar cada centimetre de la seua blanca pell fins que finalment, pres per la luxuria, va intentar arrancar part de la seua vestimenta. Els trons continuaven assotant Conca quan la jove va alcar la seua falda i el jove va començar a descordar les seus sabates altes. Just en eixe moment un raig va il.luminar la fosca nit i els peus de Diana es van convertir en peu les. El xic va mirar terroritzat a la seua estimada, la qual s’havia convertit en el mateix diable el qual no cessava de soltar estrepitoses riallades. 

• Explica la llegenda que molt abans de l’arriba dels espanyols una princesa hereva el tron de l’imperi inca estava molt malament de salut. Els bruixots, 

els remeiers van intentar guarir‑la amb tota mena tractaments sense tenir cap resultats i els sacrificis fet al seus déus tampoc millacioraven la situaci ó. La princesa estava entre la vida i la mort i davant d’avant d’aquesta situció els savis del regne van suggerir al al manarca que l’unica possibilitat per salvar la seva filla era traslladar-la fins a un vessant, amb aigües sanadores,que es trova en un lloc llungá al Sud. Així va ser que esva preparar un grup de valents gerrers ia caravana van partir desde Qosqo cap al Sud. Van trigar molt temps en arribar als alts cims i perfi van poder observar que a l’altra banda d’una profunda falla, per la qual passava un temoestauós viu, brollaven amb força les aigües termals. 

Peró tot va tenir una solució. L'amor i la devoció dels uns als altres. Llavors es van començar a abraçar elsuns al altres per formar un pont de perones.Ell passá, quan ell es va girar per donar les grácies va vaure que s’estaven convertit en pedra i es van acabar convertit en un pont de pedra. Actualment s’usa per creurar a l’aconcagua a Mendoza i tots els de la zona t’expliquen la llegenda quan var. Fi

Llavors va començar la guerra i Timir va ser assassinat . Aigul estava molt molesta i va anar a la muntnya a demanar la vida pel seu fill. Peu nola va veure un petit Larix que semblavan el seu fill petit. Despres va plantar aquest larix a la seva tomba, i aquest arbre va començar a anomenarse “Arbre de la Deesa Aigul”