• Entre els circuits globals més importants hi ha: el tràfic de dones (prostitució/treball regular), les exportacions organitzades de dones cuidadores, infermeres i assistentes del servei domèstic i les remeses enviades als seus països d'origen. Obtenció d'ingressos amb un denominador comú: IL·LEGALITAT.
• Les migracions femenines, doncs, es deuen a una gran multiplicitat de factors, entre els quals hi ha les circumstàncies en les que es troben en el seu país d'origen.
• Simultàniament al procés de globalització neoliberal, el diferencial de desenvolupament i de qualitat de vida entre els paísos més rics i la resta no només s'ha mantingut, sinó que en molt països empobrits no ha fet més que agreujar-se.
• la crisi econòmica desencadenada a finals del 2007 ha posat de manifest la fragilitat i les esquerdes d'un sistema basat enl'especulació financera i el creixement quantitatiu a tot cost, així com la seva insostenibilitat a llarg termini.
• El fet migratori femení té a veure amb l'envelliment de la població del lloc de destí, el canvi de les estructures familiars, la transformació del rol social i econòmic de la dona i, finalment, amb la generalització de la família de dos salaris.
• Fins que no hi hagi unes polítiques equitatives de cooperació i codesenvolupament que permetin dibuixar un futur possible als principals països emissors, tot intent de frenar i regular els fluxos migratoris no servirà per a res.

• HETEROGÈNIES.
• Persones amb condicions de vida desfavorables.
  
• Les característiques personals que incideixen en les trajectòries laborals de les dones migrades:

* El nivell educatiu i l'experiència profesional en el país d'origen.

* El tipus de projecte migratori i les estratègies familiars i personals.

* L'esfera reproductiva. * El capital social: la influència de les xarxes socials.

• Estan considerades en el seu país destí com a analfabetes, ignorants i pobres (estereotips).

• Sovint abandonen el seu país d'origen perquè no se'ls reconeixen els drets ni les llibertats (motius polítics) o perquè viuen molta precarietat (motius econòmics).
• Explotades laboralment.
  

1. GÈNERE: la societat atribueix a les dones la cura dels fills i les tasques de la llar, a la vegada que legitimen que les estructures del mercat de treball les discrimini dins el món laboral, ja sigui limitant el seu accés i promoció, o bé relegant-les a determinats segments laborals.
2. LA CATEGORIA IMMIGRANT COM A ATRIBUT SOCIAL: L'estrangeria com estatus jurídic és generadora de menors drets laborals, socials i polítics per a determinades nacionalitats i especialment per aquells que resideixen en un país en situació irregular. Aquesta situació genera representacions socials que legitimen que aquests col·lectius ocupin posicions econòmiques i socials inferiors.
3. PREJUDICIS I ESTEREOTIPS DE BASE ÈTNICA, RACIAL, CULTURAL, NACIONAL,RELIGIOSA, LINGÜÍSTICA... Aquestes catergories interaccionen amb el gènere i la classe social i creen jerarquies socials generadores de marcades desigualtats.

Heim, D. (1997). Globalització, gènere i exclusió social. Les dones migrants en el treball sexual. El cas de Barcelona. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Freixanet,M. (2010). Dones migrades treballadores. Anàlisi i experiències locals contra la desigualtat.
Subirós, P. (2010). Ser immigrant a Catalunya. Barcelona: Edicions 62.

Roque, M.A. (1999). Dona i migració a la Mediterrània Occidental. Barcelona: Proa (la mirada social).

Parella, S. (2003). Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona: Antrophos.

Vega Solís, Cristina (2004).

Lind, Amy y Jill Williams (2008): “Afianzando los derechos de las mujeres: militarización fronteriza, seguridad nacional y violencia contra las mujeres en la frontera México-Estados Unidos”, a Mercedes Prieto compiladora, Mujeres y escenarios ciudadanos. FLACSO Ecuador- Ministerio de Cultura, Quito.

09. Parte 1. Afianzando los Derechos... Amy Lind, Jill Williams.pdf (989.98 KB) Aparicio Gómez, Rosa (2003): "Mujeres inmigrantes: prisioneras del género" Publicado en Aula Intercultural. http://www.aulaintercultural.org/IMG/article_PDF/article_a1768.pdf

Pilar Montañés i Manuel Moyano. "Violencia de género sobre inmigrantes en España. Un análisis psicosocial." Universidad de Granada.

Heim, Daniela. Les dones migrants en el treball sexual. El cas de Barcelona. Globalització, gènere i exclusió social. UOC.

Mujeres inmigrantes. Víctimas de violencia de género. Amnistía internacional.

Mujeres inmigrantes. Factores de Exclusión e Inserción en una sociedad multiétnica.

Pérez Grande, María Dolores. "Mujeres inmigrantes: realidades, estereotipos y perspectivas educativas". Revista Española de Educación Comparada, 14 (2008) 137-175

Coixet, Isabel (2008): Cartas a Nora (Curt que forma part de “Invisibles”, un documental produit per Javier Bardem amb la col.laboració de Metges Sense Fronteres).

ACULTURACIÓ: el contacte directe i continu entre grups socials que tenen cultures diferents pot donar lloc al fenòmen de l’aculturació, entenent com a tal els canvis produïts en la cultura originària d’un dels grups o en tots dos. El contacte i l’intercanvi afecten contínuament els que en participen. Totes les cultures estan en canvi continu: se’n perden trets específics i se’n creen de nous tant endògenament com per efecte dels contactes amb l’exterior. L’aculturació és un procés permanent i global. El canvi, l’adaptació i l’aprenentatge constitueixen l’essència dels éssers humans i de les cultures que creen.

ASSIMILACIÓ: La idea d’assimilació ha predominat durant molt de temps en l’anàlisi del contacte entre cultures. Implica necessàriament l’existència d’una cultura dominant que elimina les diferències que presenten unes persones que pertanyen a unes cultures quan, en un determinat moment, hi entren en contacte. Ser assimilat, equival a integrar-se, fondre’s, fer desaparèixer el que és distintiu i específic. Se sol associar també a un sentiment de pèrdua i a processos d’homogeneïtzació. L’assimilació és el procés idealitzat del que es considera superior. És com si els que creuen que la seva cultura és superior no puguin entendre perquè no deixen de banda la cultura inferior tenint en compte les qualitats de la superior. Seria sinònim del procés d’homogeneïtzació.

PARADIGMA DEL PLURALISME: admet les diferències culturals i les valora positivament. Implica el reconeixement i el dret a la diferència, i també, en teoria, la igualtat de tots els membres d’una determinada societat encara que pertanyin a cultures diferents. La diferència com a dreta afecta tota mena de grup social amb una determinada identitat distintiva que es mobilitza entorn d’aquesta identitat per tal de reivindicar-ne el reconeixement.

MELTING POT: El resultat final del procés que s’anomenava “melting pot” era la pèrdua de la cultura prèvia d’origen i la creació d’una de nova que seria homogènia.

MULTICULTURALITAT: reconeix la diversitat cultural però tendeix a mantenir les cultures separades i aïllades. Les limitacions i els perills del multiculturalisme, amb la seva tendència a naturalitzar i essencialitzar les cultures, a considerar el món com una aglomeració de cultures separades i diverses, han donat lloc al desenvolupament d’un nou paradigma: la interculturalitat.

INTERCULTURALITAT: posa l’accent en la interrelació, el dinamisme, el canvi i la reciprocitat. Aquest model propugna la igualtat de tots els grups diferenciats que, per mitjà del diàleg en condició d’igualtat i el consens, construeixen la societat i la cultura. L’objectiu és la comunicació, la comprensió dels altres, sense imposar-los els nostres valors ni identificar-nos necessàriament amb els d’ells. La interculturalitat interpreta la relació entre cultures posant l’èmfasi en l’intercanvi, la coexistència i la convivència, sense exloure’n el conflicte. Les cultures no són ens aïllats, purs i homogenis. La novetat de la interculturalitat és la reelaboració i posada al dia de polèmiques anteriors per mitjà de la introducció de variables noves, especialment les que estan connectades amb les relacions de poder i de dominació. La societat és plural. La interculturalitat ha de consistir, doncs, en el contacte i el descobriment de bases i fonaments de cultures diferents a partir d’un horitzó comú. La interculturalitat es manifesta en l’existència d’integració en la qual tots els individus o grups que conviuen en una societat determinada són posseïdors de drets cívics i hi participen activament. És, en definitiva, la institucionalització de la convivència damunt una base que exclou la imposició i el poder. Comporta una relació oberta a les cultures i una actitud negociadora. El seu objectiu és la revalorització de la diferència tractant de superar les relacions de poder desiguals prèvies per a crear les bases d’una nova societat més respectuosa amb l’ideal d’igualtat.

INTEGRACIÓ: És considerada la solució per a la convivència entre diferents grups socioculturals de manera que s’eviti l’assimilació o la pèrdua unidireccional de la identitat de cadascun davant altres grups dominats.

MESTISSATGE: el terme tradicional per a descriure la barreja de cultures en contacte ha estat el mestissatge, que consisteix en el resultat creatiu d’aportacions de diferents tradicions culturals.

SINCRETISME: fins a cert punt equival a mestissatge i implica l’aparició de formes culturals noves com a conseqüència del contacte intercultural.

CULTURA DE DIÀSPORA: fa referència als processos de transacionalització a la manera en què els emigrants internacionals ni s’assimilen del tot a la cultura dominant del lloc en el qual s’estableixen, ni tampoc no acaben de trencar els lligams amb els pobles d’origen.

OBJECTIU: La comunicació, el diàleg i l'intercanvi entre persones que són portadores de diferents cultures en condicions d'igualtat.

És la REVALORTIZACIÓ DE LA DIFERÈNCIA tractant de superar les relacions de poder desiguals prèvies per a crear les bases d'una nova SOCIETAT MÉS RESPECTUOSA AMB L'IDEAL DE IGUALTAT.

Així doncs, conforma una nova manera d'entendre les relacions entre cultures posant èmfasi en el respecte i el dret a la diferència i denunciant les visions essencialistes que recolzant-se en la cultura justifiquen la xenofòbia, el racisme, la marginació i l'exclusió social.

Una de les claus és reconèixer la contribució dels immigrants i també el potencial de la que podrien fer si es trobessin en igualtat de condicions amb nosaltres. I aquí l'educació hi té molt a fer.

CONTRASENTIT: es tracta d'una activitat al·legal perquè no està reconeguda com a activitat laboral però no es considerada il·lícita ja que la seva pràctica pròpiament dita no està criminal·litzada.

Programes pro integradors en les polítiques locals per defensar els drets de les persones que exerceixen la prostitució.