Per interpretar una cançó podem utilitzar diferents recursos, com per exemple:

     - Recursos didàctics: Guies, mètodes, quaderns, etc.

     - Recursos de les noves tecnologies: equips informàtics amb programes per a enregistraments, edicions de partitures; connexions a Internet; links diversos.

4) Desenvolupament emocional:

La música és emoció, «el moviment i impuls» de l'ésser humà. Les emocions ens posicionen en el nostre entorn i són els pilars bàsics sobre els quals forgem la nostra personalitat. Les emocions i la música comparteixen la mateixa regió del cervell, ambdues es troben situades en el còrtex prefrontal, per la qual cosa la música és capaç de provocar tota mena de sentiments.

Afavoreix l’aprenentatge i el sentit crític.

Hem de ser conscients que els nens van assimilant aquesta música sense ser plenament conscients del que escolten.

Són molts els beneficis que es poden obtenir d'escoltar música: relaxar o estimular, millorar la psicomotricitat, desenvolupar aptituds cognitives, augmentar la capacitat de concentració i la memòria, etc. Avui en dia, queda demostrat que la música és de vital importància, fins i tot, en el món de la medicina, amb resultats molt positius. Per tot això, volem recordar que la música és una eina fonamental per a pares i educadors en general, ja que és el millor vehicle per transmetre qualsevol tipus d'aprenentatge de forma lúdica.

Què són les emocions?

Les emocions són el reflex/reacció d'alguna cosa exterior i són les 6 següents:

ALEGRIA, TRISTESA, REPUGNANCIA, RABIA/IRA, POR, SORPRESA.

Són involuntàries, si són desagradables com la por o el estar enfadada ens diuen que alguna cosa no funciona, ens alerten de falta d'harmonia. Hi ha dos factors que fan que siguin desagradables, el temps de durada i les representacions d'aquestes.

COGNITIVA:

Com es relacionen les emocions amb altres dimensions psicològiques (corporal i cognitiva)? 

Gràcies a l'empatia les emocions alerten d'allò que sentim als que tenim més a prop, ja que, aquestes s'expressen a través del cos. Per això mateix és fonamental tenir present els signes corporals que ens permetran identificar-les i diferenciar-les dels gestos fisiològics o de les unes amb les altres. El signe corporal més important és l'expressió facial. (vegeu figura 3), però també hem de mirar la posició del cos (tensa, relaxada, inclinada cap endavant, cap endarrere...), la posició de les cames i dels braços (creuats tancant/tapant el cos, oberts...) i la posició i els moviments de les mans i els peus (si es freguen, si s'amaguen...)

D’altra banda, podem enriquir aquesta contribució treballant la cançó en diferents idiomes, si ho fem podrem veure que hi han canvis a l’hora de entonar les onomatopeïes i sobretot en el nom del protagonista : en Frère Jacques en francès, Bruder Jakob en alemany, Brother John en anglès… Tenim doncs l’oportunitat de treballar la diversitat lingüística i descobrir que el mateix nom pot ser diferent en funció de l’idioma que parlem.

És una cançó popular del segle XVIII d’orígen francès. L’objectiu de la canço és ajudar a dormir als nens i bebés. La cançó fa referència als “maitines”, el primer servei religiós del dia. A primera hora del mató, els frares han de tocar les campanes per anunciar que la nit s’ha acabat i comença un nou dia. Per tant, les “maitines” és l’hora més primerenca del dia, és una hora de pregària i litúrgia a l'església catòlica i ortodoxa. Aquesta cançó, explica que el frare que ha de tocar les campanes que anuncien l’inici del dia, s’ha adormit.

Variants textuals:

Aquesta cançó està traduida a molts idiomes, ja que és reconeguida arreu del món. Ha estat traduida al alemany, chinès, japonès, etc. 

classica: 

1) Bruder Martin de Gustav Mahler

Pop: 

2) Zazie, album 

 3)Paperback Writer de John Lennon i George Harrison 

Rock n roll:

4) Serafino Campanaro de Mina Mazzini

Funk:

5) overtura i tancament de la canço Underdog de Sly and the family Stone

cançó original: 4 parts