Les substàncies amb què aconseguim això s'anomenen aliments, i el procés de prendre'ls, alimentació.

Els aliments estan formats pels nutrients, unes substàncies més senzilles que són incorporades a les cèl·lules.

Tràquees:son tubs ramificats que arriben a tots els òrgans de l’animal, s’obren a l’exterior per uns orificis els estigmes, situats al llarg de la superfície del cos, per on entra i surt l’aire. Les tràquees en ramificar-se es van disminuint igual que les parets se’ls fan primes així arriba a la directament a les cèl·lules, on es fa l’intercanvi de gasos, de manera que no cal disposar d’un complex aparell circulatori

Pulmons: són unes cavitats internes de parets molt fines i humides de vasos sanguinis.

Tipus de respiració pulmonar:

-Inspiració

-Expiració

Amfibis: Els pulmons són simples bosses buides amb una superfície reduïda.

Rèptils: Els pulmons tenen avants o estan plegats interiorment ,representa una superfície d’intercanvi de gasos.

Ocells: La superfície d’intercanvi es mes gran i tenen sacs aeris.

Mamífers: Tenen una gran superfície d’intercanvi gasos, ja que tenen sacs disminuïts alvèols pulmonars.

inorgàniques( diòxid de carboni, aigua i sals minerals)

Els organismes unicel·lulars fotosintètics:prenen directament del medi per la membrana plasmàtic, els nutrients que necessiten.

Les algues i molses: viuen en ambients aquàtics o humits, no tenen òrgans especialitzats en l’absorció i el transport de nutrients, de la seva superfície.

Les plantes tenen:

minerals des del sòl fins a l’interior de l’arrel, te lloc en els nombrosos pèls absorbents: unes ramificacions que hi ha les arrels.

L’aigua penetra directament a les arrels, el conjunt de nutrients absorbits per la planta contribueix la saba bruta, que serveix de matèria primera per la fotosíntesi.

Després de que la saba bruta hagi penetrat a les arrels entra en uns vasos el xilema: estan formats per files de cèl·lules les mortes, allargades i cilíndriques, els vasos recorren l’interior de la tija i transporten la saba bruta a les fulles i a altres parts, on es fa la fotosíntesis.

L’ascens de la saba es per els fenòmens:

-Capil·laritat, transformació de les fulles i pressió de l’aigua a l’arrel.

Tenen digestió extracel·lular que pot ser interna, com a la cas dels insectes o externa com al cas dels aràcnids. Els insectes l'Aparell digestiu comença a la boca (bucal apèndix) Després esòfag amb una dilatació anomenada pap, on és barregen amb saliva, Abans d'arribar al pedrer on és trituren. Després intestí a els absorbeixen nutrients i finalment anus.

L'Aparell digestiu són diferents segons l'aliment. En general, consten de boca, es tritura i és barreja amb saliva. Faringe, esòfag i estómac, fa la digestió.

Intestí prim-->es finalitza la digestió i a els absorbeix nutrients.

 Intestí gros--> on és fa la gestió .

Al tub digestiu hi han glàndules annexes com salivals, el fetge, el pàncrees. Totes s’agrupen en enzims Ies altres substàncies que col·laborin en la digestió.

branquial, traqueal pulmonar.

L’intercanvi de gasos es fa a través de la superfície corporal, els animals tenen la pell molt fina i humida amb uns vasos sanguinis pròxims a la superfície, que facilita l’intercanvi.

L’intercanvi de gasos es fa amb les brànquies, que són unes fines prolongacions laminars de la superfície del cos envoltada de vasos sanguinis. Poden se externes o internes.

interior dels vasos. Presenta uns vasos relativament llargs, que surten del cor coren tot el cos, i hi tornen.

Hi ha dos tipus d’ aparell circulatori tancat: El senzill i el doble..

La sang passa una vegada per el cor en un recorregut complet.

La circulació menor, que s’

estableix entre el cor i els pulmons i la circulació major entre el cors i altres òrgans.