Se sap que Peronella va ser enterrada en l'antiga catedral romànica, en la qual es va construir entre els segles XIII i XV l'actual catedral gòtica de Barcelona.

Renúncia al Tron: Ramir II, que havia estat monjo abans de convertir-se en rei, va decidir retirar-se a un monestir després d'assegurar la continuïtat de la dinastia a través del matrimoni de la seva filla Peronella amb Ramon Berenguer IV.

Ramon Berenguer IV va rebre el títol de "Príncep d'Aragó" i es va convertir en el governant de facto del regne. Aquest títol reflectia el seu paper com a consort de Peronella i la seva autoritat en el govern del regne.

Els reis francs posaven comtes per governar, però tots depenien de l’imperi.

Els francs van portar el feudalisme, un sistema on els nobles donaven terres als cavallers perquè els protegissin.

A poc a poc, aquests comtes es van anar fent més independents.

Els comtes eren designats pel rei franc, i el territori tenia un paper de frontera defensiva contra els musulmans d’Al-Àndalus.

Es va introduir el feudalisme carolingi, amb la concessió de terres a cavallers i nobles a canvi de suport militar.

La influència franca es va notar en l’arquitectura, la cultura i l’organització política.

Els comtats catalans no formaven un únic país, sinó que cada comte governava el seu territori.

La Marca Hispànica no era un regne unificat, sinó una xarxa de comtats semiautònoms sota domini franc.

El nom "Marca Hispànica" vol dir “frontera d’Hispània” i servia per separar els francs dels musulmans.

Els francs van construir moltes fortaleses, i algunes encara es poden visitar avui, com el Castell de Cardona.

A diferència d’altres llocs de l’imperi franc, aquí els comtes no tenien tant poder, ja que depenien directament del rei de França.

878: Guifré el Pilós es converteix en comte de Barcelona i inicia una dinastia familiar.

897: Guifré mor i els seus fills hereten el comtat, trencant amb la norma de nomenament franc.

985: Barcelona és atacada i saquejada per Almansor, líder musulmà.

988: El comte Borrell II es nega a seguir obeint el rei franc després de l’atac, i Catalunya es comença a governar sola.

Barcelona es converteix en el centre polític i econòmic dels comtats catalans.

Els comtes de Barcelona es fan cada cop més poderosos i deixen de dependre de França.

Es comença a construir una societat feudal, on els senyors nobles tenen terres i els camperols treballen per a ells a canvi de protecció.

La llegenda diu que la senyera catalana va néixer quan el rei franc va mullar els dits a la sang de Guifré i va dibuixar quatre barres vermelles sobre un escut daurat.

L’atac d’Almansor va ser tan brutal que Barcelona va trigar dècades a recuperar-se.

Tot i que Borrell II va deixar de seguir França, Catalunya no era oficialment independent encara.

1035: Ramon Berenguer I uneix diversos comtats i converteix Barcelona en la capital dels comtats catalans.

1137: Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó, unint Catalunya i Aragó i creant la Corona d’Aragó.

Segle XII: Els comtes catalans conquereixen Tarragona, Lleida i Tortosa als musulmans.

Catalunya i Aragó s’uneixen i junts comencen a expandir-se pel Mediterrani.

Els comtes de Barcelona ja no són només comtes, sinó també prínceps d’Aragó.

Peronella d’Aragó només tenia 1 any quan es va prometre amb Ramon Berenguer IV.

Els comtes catalans tenien també títols a França, com el Ducat de Provença.

La Corona d’Aragó va ser una de les potències més fortes del Mediterrani.

1283: El rei Pere II el Gran crea les Corts Catalanes, una assemblea on els nobles, el clergat i els burgesos poden aprovar lleis.

1359: Es funda la Generalitat de Catalunya per gestionar els impostos i les lleis aprovades per les Corts.

1412: Amb el Compromís de Casp, Ferran I de Trastàmara es converteix en rei d’Aragó i Catalunya, però ha de respectar les seves institucions.

Catalunya té un dels sistemes polítics més avançats d’Europa, on el rei no podia fer el que volia sense permís de les Corts.

La Generalitat es converteix en una institució important per administrar el país.

La Generalitat no era un govern modern, però ja gestionava lleis i impostos.

Les Corts Catalanes van ser de les primeres institucions parlamentàries d’Europa.

El rei no podia aprovar nous impostos sense permís de les Corts.