aquella història que ara dorm 

tranquil·la en algun lloc del món.

Oblidaré cadascun d'aquells mots 

que dibuixaven els teus ulls 

quan em miraves des de lluny.

Intentaré abraçar que de vegades 

un amor que et fa volar, 

acaba en res, 

acaba mort.

Que vingui el Llamp 

al bell mig del jardí

i m'ompli les mans dels petons 

que mai van arribar al meu port.

I els ocells volen davant meu,

i els camins s'obren davant meu

amb una llum que ja no veus.

Sé que mentre dormo a poc a poc

la Lluna ve i se m'emporta la pena

que tinc a dins.

Ella pot salvar la soledat 

i suportar el saber que des

d'aquell desembre m'has mentit.

Podries escriure la veritat 

però no comptaves que els 

meus ulls ho veuen tot

ho saben tot.

Cremo tots els versos,

m'allibero

i sento que la cendra em porta

novament tots els colors.

I els ocells volen davant meu,

i els camins s'obren davant meu

I els ocells volen davant meu,

i els camins s'obren davant meu

amb una llum que ja no veus.

I els ocells volen davant meu,

i els camins s'obren davant meu

I els ocells volen davant meu,

i els camins s'obren davant meu

amb una llum que ja no veus.