El territori de la diòcesis de Lleida fins l'any 1998 s'estenia a cavall de Catalunya i Aragó i ocupava part de la Franja de Ponent. A les 125 parròquies la persecució religiosa fou especialment nombrosa i cruel. dos de cada tres capellans van ser assassinats, fins a un total de 270. Les matances en les comunitats religioses també van ser molt importants (...)

EL bisbe de Lleida, Salvi Huix i Mialpeix, originari de Vic, havia arribat a la ciutat el 5 de maig de 1935 (...)

El dimarts 21 al migdia, era ja evident que el palau episcopal seria ocupat pels milicians. Aleshores, els més propers al bisbe el van convèncer perquè l'abandonés i li van facilitar una cèdula d'identitat falsa, que va refusar , al·legant que mai no negaria la sevacondició de bisbe. De primer es va refugiar en una masia del germà del porter del palau episcopal, a uns deu minuts caminant. El dijous, el cap de família, atemorit, li va manifestar que no podia romandre a casa seva per més temps.

El bisbe Huix va marxar aquell mateix vespre tot pensant de refugiar-se en alguna població veÏna. Tanmateix, en passar prop d'un control dels afores de la ciutat i observar-hi la presència de la Guàrdia Civil, va optar per lliurar-s'hi. D'allà fou conduÏt per guàrdies d'assalt a la presó, on va arribar-hi abans de mitjanit. La seva estada es va perllongar durant quinze dies. EL 5 d'agost li van comunicar que seria traslladat a Barcelona, en companyia de vint-i-un presos més. L'ordre, que procedia del govern de la Generalitat, havia estat mal rebuda pel comitè de Salut Pública, que es resistia a complir-la. La realitat fou que, de matinada, van iniciar el viatge acompanyats d'un petit destacament de la Guàrdia Civil, però, només arribar a l'altur i van afusellar tots els detinguts. El bisbe va sol·licitar ser el darrer per poder auxiliar els seus companys de presidi en el moment de la mort.