Mitjançant aquesta primera idea s’estableix una comparació amb les aules i l’educació a partir de la qual s’extreu la reflexió que molts alumnes fracassen a les aules a causa de què reben un ensenyament que s’ajusta a la mitjana i no a les necessitats individuals. Aquest aspecte és la realitat de moltes aules, ja que des d’aquestes no es fomenta un aprenentatge que s’adapti al que cada infant necessita aprendre. Per això, molts han perdut la motivació i l’interès d’aprendre i s’avorreixen. En conseqüència, són molts els alumnes que fracassen a nivell escolar. Considero que les dades evidencien l’existència d’un problema que s’ha de resoldre per evitar que el nombre d’infants que fracassen escolarment deixi d’existir o almenys disminueixi. En aquest sentit, el principal problema que existeix és que el sistema educatiu no facilita un aprenentatge que proporcioni als infants experiències diverses que potenciïn les habilitats personals de cadascú sinó que educa segons el que es creu que s’ha d’ensenyar a cada edat i, això és un gran error perquè cada infant es troba en un moment maduratiu diferent i, per tant, no tots estan preparats o necessiten aprendre el mateix, ja que hi ha molts que ja hauran assolit aquest aprenentatge i d’altres que potser no han arribat encara a fer-lo.Per aquest motiu, penso que la solució està, com en el cas de la cabina dels avions, en el disseny. És aquí on, com a futurs docents, hem de prendre consciència sobre la manera com eduquem als nostres alumnes tindrà conseqüències en el seu futur. Considero, per tant, que la solució al problema està a les nostres mans, que som nosaltres els que podem fer possible un canvi que fomenti la creativitat, l’experimentació i l’autonomia a les aules. En definitiva, un aprenentatge que s’adapti a les necessitats de cada infants i que potenciï les intel·ligències de cadascú. 

El sistema educatiu, hauria d’ésser basat en marges, un sistema que s’adeqüés a tots i a cada un dels alumnes, i que augmentés, conseqüentment, el seu potencial individual. Cada estudiant necessita un tipus d’aprenentatge específic, perquè no tots els alumnes tenen les mateixes fortaleses o febleses i si treballem amb llibres de text dissenyats per la mitjana, impedim desenvolupar el seu potencial i destruïm el seu talent. 

Amb la tecnologia podem adequar-nos a les múltiples intel·ligències de l’alumnat i aconseguir incrementar el seu potencial, el seu talent i el seu rendiment.

Actualment, hi ha una alta tassa d’abandonament i de fracàs escolar i això es deu al fet que el sistema no està enfocat a la diversitat de l’alumnat. Cal treballar a l’aula des de la individualitat i promovent un aprenentatge significatiu i alhora, cal destruir el concepte de mitjana, perquè a l’aula hi ha molta diversitat, cap alumne és igual i tots mereixen superar-se, créixer, desenvolupar-se i aprendre. I això és molt fàcil d’aconseguir si hi ha un aprenentatge individualitzat que consideri les febleses i les fortaleses i afavoreixi el seu potencial.

La tasa de abandono escolar es cada vez más alta. ¿Y a què se debe este abandono escolar? Alumnos que son fruto de un sistema educativo basado en medianas, ven limitado su potencial en lo que realmente les gusta y deciden dejar de estudiar. Este sistema está creado de tal manera que para llegar lejos tienes que ser bueno en absolutamente todo para sacar una mediana lo más alta posible olvidando que hay alumnos que pueden ser un genios en matemáticas y pésimos en literatura, y viceversa. El sistema educativo debe cambiar, entendiendo que existen las inteligencias múltiples y se tiene que adaptar a cada una de ellas, de esta manera ningún alumno se verá excluido y dejará de estudiar. Un sistema que aumente tanto el potencial como el rendimiento de los alumnos. 

 

En les nostres mans està el fet d’intentar vetllar per la igualtat d’oportunitats i apostar per l’equitat, en comptes de promoure un aprenentatge merament transmissor de coneixement i que té com a base el llibre de text. Com a futurs/es mestres haurem (hem) d’ésser capaços d’atendre als nostres alumnes considerant les individualitats de cadascun d’ells i, per tant, adequant-nos a les seves necessitats. 

 

Avui en dia, en la gran majoria de centres educatius es continua apostant per una metodologia tradicional basada en l’ús del llibre de text i la proposta de les editorials; però, si ens hi parem a pensar... No hi ha ningú que conegui millor els nostres alumnes que nosaltres mateixos! I per aquest motiu cal trencar amb aquests entorns d’aprenentatge fonamentats en una ‘suposada mitjana’ i promoure de nous que s’adeqüin al nostre grup-classe i, per conseqüent, a cadascun dels infants que tenim a l’aula. És cert que en ocasions ens costarà arribar a tots i totes, de fet segurament ens hem de resignar i saber que no sempre podrem arribar a tots els nostres alumnes però això és normal, perquè cada infant té les seves capacitats, habilitats i especificitats pròpies i mai aconseguirem generar un entorn d’aprenentatge que atengui per igual a tots i totes les nostres alumnes.

 

Finalment, fent una breu reflexió sobre l’ús de la tecnologia als centres educatius, és cert que les noves tecnologies ens poden ajudar i ens ajuden diàriament a créixer i desenvolupar-nos en una societat del coneixement com la nostra. És cert, també, que en l’àmbit educatiu ens permeten treballar en un entorn d’aprenentatge molt més flexible i alhora més proper als i les infants. Però més enllà de tenir una pissarra digital, un ordinador o una tablet per alumne, el que ens ajudarà a marcar la diferència i millorar la qualitat de la nostra educació serà l’ús que en fem d’aquesta tecnologia i, en aquest sentit, encara queda molta formació per endavant –per descomptat, nostra que encara ens trobem a la universitat– però sobretot d’una gran majoria que dia a dia en l’actualitat es troba a l’aula, davant de 25 infants, i no saben anar més enllà del PowerPoint o el vídeo de YouTube.

Nosaltres tenim l’oportunitat d’augmentar el rendiment individual i crear plans individualitzats per a cada alumne adaptant les seves febleses i fortaleses, per tal de beneficiar tant als propis alumnes per al seu futur com a la societat en què conviuen.

Com bé es diu a la conferència, encara estem dissenyant entorns d’aprenentatge basats en els llibres de text pensats per a la mitjana d’estudiants. Però com pot això funcionar si l’estudiant té mil i una possibilitats d’aprendre i maneres de fer-ho? Creant aquest entorn d’aprenentatge, on no som conscients que cada alumne és diferent i té unes necessitats úniques, mai podrem arribar a aconseguir el principal i fonamental objectiu que ens marquem: que cada alumne sigui capaç d’augmentar el seu potencial individual i utilitzar-lo per afrontar tota mena d’obstacles o reptes.

Ens hem acomodat, pensem que la tecnologia és la nostra arma més virtuosa i que ella ens ho dóna tot fet. Però si no fos així i nosaltres haguéssim de començar a utilitzar-la per tal de millorar la vida acadèmica dels nostres alumnes? Cal canviar aquest enfocament didàctic, començar a utilitzar aquestes joies digitals que poden arribar a trencar les barreres d’aprenentatge que tenen molts alumnes.

En definitiva, penso que a vegades caldria individualitzar aquest procés d’ensenyament, ja no tan sols perquè l’alumne augmentés el seu potencial individual, sinó perquè treballar cooperativament té molts inconvenients, com pot ser el conformisme i la reducció de judicis crítics per no ser exclòs al expressar idees oposades o que no s’acceptin, la reducció de l’esforç individual, no ajustar-se als ritmes d’aprenentatge que cada alumne pot tenir, sinó que s’ajusta al ritme de la resta d’integrants del grup, etc.

Com a futurs mestres, tenim aquest repte en les nostres mans, ara depèn de nosaltres prendre’l o no. Canviem metodologies, trenquem amb aquesta idea d’estereotipar els alumnes i oferir una educació homogènia per tots. Coneguem les seves necessitats personals, necessitats molt diferents entre uns i els altres. Adaptem-nos als seus ritmes d’aprenentatge, a les seves fortaleses i debilitats. Creguem en ells i en la seva capacitat, donem-los confiança en el seu potencial i ajudem-los a arribar fins allà on es proposin.