sang a teixits actius. És el sucre que circula en

sang.
• Glucogen (complexa): S’emmagatzema al

fetge i múscul. Les reserves de HC en fetge i músculs estan limitades a menys de 2000Kcal

• Han d'aportar entre un 10% i un 20% de les calories de la dieta. Aproximadament 1,6-2g/Kg

• Aminoàcids.
• Tenen funcions metabòliques i reguladores:

Assimilació de nutrients, transport d'oxigen i greixos a la sang,... I són els elements que defineixen la identitat de cada ésser viu, perquè constitueixen la base de l'estructura del codi genètic o ADN.

Múscul esquelètic adult comprèn proporcions aproximadament equivalents de fibres musculars lentes (Tipus I) i ràpides (Tipus II) (Saltin i Gollnick, 1983). Les fibres lentes exhibeixen una capacitat de flux sanguini relativament alta, una alta densitat capil·lar i un alt contingut mitocondrial. Aquest tipus de fibra és impressionantment resistent a la fatiga, mentre el flux sanguini sigui suficient.

Mitocondris
Una adaptació bioquímica fonamental induïda per l'exercici és un increment en el contingut mitocondrial al llarg de les fibres musculars entrenades (Holloszy, 1967). Aquest major contingut mitocondrial incrementa la capacitat de provisió d'energia aeròbica des dels àcids grassos i l'oxidació de carbohidrats, i pot trobar-se tant en fibres lentes com ràpides quan elles estan llestes per a l'adaptació a el programa d'exercici.

Capil·laritatMuscular
L'entrenament incrementa el nombre de capil·lars que envolten les fibres musculars individuals. En efecte, quan una fibra és reclutada, aquesta es torna més efectiva a l'ésser "banyada" pel flux de sang distribuït cap al múscul. Si bé l'increment de la capil·laritat és majorment observat en les regions de fibres de baixa oxidació (tipus IIb) on la densitat capil·lar és normalment la mínima, aquest desenvolupament de nous capil·lars pot ocórrer en tots els tipus de fibres

Capacitat de Flux Sanguini
la capacitat de flux sanguini del múscul esquelètic normal és excepcionalment elevada; és tan alta, de fet, que el volum minut cardíac no pot incrementar-se prou per "banyar" a tots els vasos sanguinis en la nostra massa muscular, encara si ells estiguessin dilatats a l'màxim

Metabolisme
L'increment en el contingut mitocondrial dels músculs entrenats hauria de tenir una sèrie d'efectes metabòlics que serveixen per millorar la performance, a el menys durant l'exercici prolongat. Primer, l'increment de les mitocòndries hauria de possibilitar una major taxa d'oxidació d'àcids grassos després de l'entrenament, tot i que la concentració d'àcids grassos circulants disponibles per al múscul no sigui elevada. Segon, un increment en el contingut mitocondrial en la fibra muscular altera els senyals bioquímiques que controlen el metabolisme d'energia durant l'exercici submàxim, les fibres musculars entrenades que acceleren el metabolisme durant l'exercici estan atenuades, reduint així la taxa de ruptura de carbohidrats i contribuint probablement a l'estalvi de glicogen muscular observat en subjectes entrenats

-Els esforços màxims de durada 6 s.
-Imponen la part mes important de les seves demandes a la descomposició i resíntesi d'ATP i PC.
-Aquest tipus d'entrenament augmentés el rendiment a l'millorar la força
-Producira poc o cap millora en l'alliberament d'energia d'ATP i PC
-El entrenament anaerobi incrementa les activitats d'enzims glicolítics i oxidatives clau. * Sèries de 30 s
-Fosfofructocinas
-El llindar de lactat és un marcador fisiològic molt relacionat amb el rendiment aeròbic de fons.
-A mesura que un està més entrenat, la concentració de lactat en sang és menor amb el mateix ritme de treball.