És la part més petita d'un element que té totes les propietats químiques d'aquest element i que no es pot dividir per processos químics.

Al llarg de la història el concepte d'àtom ha anat evolucionant, des dels grecs fins als nostres dies, en què els avenços tecnològics han permès un coneixement ampli de la seva estructura.

Filòsof grec presocràtic que va escriure més de 70 obres sobre ètica, física, matemàtiques, tècnica i música.

Va ser el primer a parlar del concepte d'àtom, que en grec significa “indivisible”.

Totes les substàncies estan compostes per unes partícules diminutes i indivisibles anomenades àtoms.

Cada element té un tipus d'àtom, i es diferencien entre ells per la forma, la mida, l'ordre i la posició.

Naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg britànic.

El 1808 va exposar la seva teoria atòmica. També va idear una escala de símbols químics.

El 1826 se li va concedir la Medalla d'Or de la Royal Society de Londres, i de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.
La matèria és discreta i està formada per partícules molt petites, indivisibles i indestructibles anomenades àtoms.

Els àtoms d'un mateix element són iguals i tenen les mateixes propietats.

Els àtoms d'elements diferents són també diferents i tenen propietats diferents.

Els compostos (molècules) es formen quan àtoms de diferents elements es combinen entre si, en una relació numèrica simple de nombres enters.

Descobridor de l'electró pels seus experiments amb rajos catòdics.

El 1906 va ser Premi Nobel per les seves investigacions en la conducció de l'electricitat generada per gasos.

Descobridor dels isòtops i inventor de l'espectrògraf de masses.

Thomson amb tubs de raigs catòdics van mostrar que tots els àtoms contenen petites partícules subatòmiques amb càrrega negativa, anomenades electrons.

L'àtom està compost per electrons de càrrega negativa incrustats en una esfera de matèria carregada positivament, com les panses en un púding. La càrrega negativa dels electrons compensa la càrrega positiva perquè l'àtom sigui neutre.

Físic estatunidenc que va estudiar la radioactivitat de l'urani i les radiacions ultravirolades.

Premi Nobel de Física el 1923 per la determinació de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

La càrrega de l'electró és de 1,602·10-¹⁹ coulomb i la massa de 9,109·10-³¹ kg.

El protó i l'electró tenen la mateixa càrrega, però la del protó és positiva i la de l'electró negativa.

L'objectiu de l'experiència era la determinació de la quantitat de càrrega d'una gota d'oli. Va deduir que sempre era múltiple d'una càrrega elemental, la de l'electró.

Físic i químic britànic, nascut a Nova Zelanda.

Va classificar les emisions radioactives en alfa, beta i gamma. Descobreix el protó.

Premi Nobel de Química al 1908 per demostrar que la radioactivitat va acompanyada d'una desintegració dels elements.

L'àtom està format per un nucli on es concentra quasi tota la massa de l'àtom i té càrrega positiva, on es troben els protons i els neutrons, al voltant del qual giren unes partícules negatives, els electrons, descrivint òrbites i formant l'escorça que constitueix un espai de l'àtom pràcticament buit. Model semblant als planetes girant al voltant del Sol.

Físic danès que va contribuir a la comprensió de l'estructura de l'àtom i la mecànica quàntica.

Premi Nobel de Física el 1922 pels seus treballs en l'estructura atòmica i la radiació.

Va participar en el “Projecte Manhattan” de desenvolupament d'armes nuclears.

En finalitzar la guerra mundial, el 1958 va rebre el premi “Àtoms per a la pau” en reconeixement dels seus estudis pel control de l'energia nuclear i les seves utilitzacions pacífiques.

L'àtom està format per un nucli on es concentra quasi tota la massa de l'àtom i que té càrrega positiva (deguda als protons), al seu voltant giren els electrons (de càrrega negativa) descrivint òrbites circulars.

Els electrons es distribueixen en nivells d'energia determinats, no totes les òrbites estan permeses, només hi ha un nombre finit d'elles.

Els salts dels electrons d'un nivell d'energia a un altre suposen l'emissió o l'absorció d'energia electromagnètica (fotons de llum).

Físic austríac, nacionalitzat irlandès.

Va fer importants contribucions a la mecànica quàntica i la termodinàmica.

Premi Nobel de Física el 1933 pel desenvolupament de la seva equació sobre l'evolució temporal d'una partícula.

Els electrons no són esferes diminutes, sinó que són una funció d'ona amb una probabilitat de presència en una regió delimitada de l'espai anomenada orbital.