Objectius principals de l'aplicació tècnica del SVB:

• Proporcionar oxigen al cor, al cervell i a altres òrgans vitals de la víctima.

• Restablir la funció circulatòria mitjançant l'ús del DEA.

• Reduir la mortalitat de les aturades cardiorespiratori y les obstruccions d eles vies aèries per un cos estrany.

Tècnica que permet substituir la funció cardíaca.

L'obstrucció de la via aèria per un cos estrany és el que es coneix com una ennuegada, que generalment sol ser per aliments o qualsevol objecte sòlid i en nens també pot ser per petites peces de joguines.

Aquest aliment o objecte impacta en l'encreuament de la faringe i la laringe de la víctima provocant asfixia, la qual si no es resol en pocs minuts pot arribar a provocar una hipòxia greu donant lloc a la inconsciència seguida d'una parada cardiorespiratòria y mort cerebral.

Esta integrat per representants de:

• ERC: Consell Europeu de Reanimació

• AHA: Associació Americana del Cor

• ANZCOR: Comitè de Reanimació d'Austràlia i Nova Zelanda

• IAHF: Fundació interamericana del Cor

• HSFC: Fundació del cor i Accident Vascular Cerebral de Canadà

Objectius principals dels primers auxilis:

• Conserva la vida de la víctima.

• Evitar possibles complicacions o agreujament de les lesions.

• Responsable: Qualsevol persona que presencia un accident.

• Moment: Des de que es troba la víctima fins l'arribada dels professional sanitaris.

• Coneixements: Bàsics de primers auxilis.

• Recursos: Materials que es te abast en el moment.

• Objectius: Mantenir la vida de la víctima i evitar complicacions.

Atenció professional:

• Responsable: Professional sanitari

• Moment: Quan arriba al lloc de l'accident i rep la víctima.

• Coneixements: Tots els coneixements com a professional d'assistència sanitària.

• Recursos: Recursos adequats.

• Objectius: Atenció completa.

És un algoritme d'actuació que cal seguir davant d'una situació en la que s'hagui de prestar una atenció de primers auxilis, per tant, constitueix les actuacions que s'han de realitzar en qualsevol intervenció.

• Socorrista: Hem d'evitar la "visió tunel", la qual consisteix en focalitzar-nos només en la víctima sense tenir en compte el nostre entorn. Per tant, no hem de focalitzar-nos només en la víctima sinó que també em d'observar el nostre entorn ja que pot ser perillós per nosaltres.

• Víctima: Col·locar la víctima en un lloc seguir, en cas de que estigui en risc.

• Entorn: Assegurar la zona del accident per evitar empitjoraments.

• Què?: Informar del succés.

• On?: Donar l'adreça més exacta possible.

• Quan?: En quin moment ha passat.

• A qui?: Informar sobre el número de víctimes, l'estat y les característiques especials.

• Com es troben?: Lesions, signes vitals, etc.

• Suports necessaris?: Si necessitem bombers, etc.

L'operador del 112 te un paper molt important en el diagnostic precoç que l'aturada cardíaca, la realització de la RCP amb l'ajuda telefònica i la localització i disponibilitat del DEA.

S'ha de realitzar 4 accions, les tres primeres s'ha d'aplicar pels testimonis sense qualificació sanitària i la quarta ha de ser aplicada pels professionals sanitaris.

• Si els reanimadors son formats en RCP, hauran de fer les compressions torasiques i les ventilacions.

• SI el reanimador no s'ha format en RCP, l'operador telefònic d'emergències mediques haurà d'instruir-lo per fer la RCP, només amb contraccions toràciques, mentre espera l'arribada de l'ajuda professional.

A diferencia del SVB, aquest només pot ser realitzar pels professionals sanitari i es realitzar amb el maneig de la via aèria, fàrmacs i correcció dels factors causals.

Aquestes funcions son:

• Funció neurològica: Permet captar tota la informació del medi extern i del nostre propi cos, interpretar-la i elaborar una resposta.

• Funció respiratòria: Permet obtenir del medi extern l'oxigen necessari per les cèl·lules i eliminar tots aquells productes de rebuig cap a l'exterior.

• Funció circulatòria: permet transportar l'oxigen i les altres substancies nutritives cap a les cèl·ules, i recollir les substancies de rebuig per produir la seva eliminació.

• O: Què li ocórrer i com

• P: Antecedents del pacient

• U: Última ingesta realitzada

• M: Medicació habitual

• A: Al·lèrgies de qualsevo, tipus

Les seves sigles signifiquen:

• A: Alerta

• V: Verbal

• D: Dolor

• N: No contesta

Es mou?

• Si: Valoració secundària

• No: Estimul verbal

Es troba bé?

• Si: Valoració secundària

• No: Estimul de dolor

Respon a l'estimul de dolor?

• Si: Valoració secundària

• No: No contesta, víctima inconscient.

Les sigles signifiquen:

• V: Veure (Si s'eleva i s'abaixa el tòrax)

• E: Escoltar (L'aire surt i entra per la boca i el nas)

• S: Sentir (A la nostre galta l'aire)

Fem sevir la maniobra front-mentó si no es traumàtic, i la maniobra de tracció mandibular si no es traumàtic.

• Traumatic: No moure, trucar al 112 i començar valoració secundària.

• No traumatic: Posició lateral de seguretat (PLS), trucar al 112 i començar valoració secundària.

No respira: Trucar al 112 i RCP

Si la víctima no respon: Avaluar la respiració

Aquest procediment és com el VES.

• Col·locar la base de la mà al centre del pit, a l'altura dels mugrons de la víctima, amb l'altra mà damunt. Entrellaçant els dits.

• Posició correcta del cos. Col·locar el seu cos de manera que les seves espatlles estiguin directament sobre les seves mans.

• Comprimir el tòrax a una profunditat aproximada de 5 cm.

• Amb una freqüència de 100 a 120 compressions per minut, amb el menor número d'interrupcions possibles.

• El tòrax s'ha de tornar a expandí completament després de cada compressió.

Aquestes s'han de realitzar d ela següent manera:

1. Comprimir el tòrax a uns 5cm de profunditat.

2. Realitzar les compressions amb una freqüència de 100 - 120 compressions per minut.

3. Despres de cada compressió hem de deixar que el tòrax es reexpandeixi, ja que sinó no serà eficaç.

4. En cas de que el reanimador estigui format de primers auxilis, es poden combinar les 30 compressions amb 2 ventilacions. Les ventilacions es faran col·locant els llavis amb la boca de la víctima i tapar-li el nas amb els dits.

5. En cas de que el reanimador no estigui format de primers auxilis, només es faran les 30 compressions sense insuflacions.

• Col·locar el cap de la víctima en hiperextensió, segellar els llavis de la víctima i pinça-li el nas amb els dits, bufarem de manera continuada fins que el pit s'elevi.

• Deixarem temps entre cada insuflació perquè el pit baixi de nou.

IMPORTANT: Les 2 insuflacions només es realitzaran si el reanimador està entrenat i preparat.

L'hem de fer servir de la següent manera:

• Seguir les instruccions verbals o visuals.

• Enganxar un pegat sota l'aixella i l'altre sota la clavícula prop de l'estèrnum.

• Si hi han 2 reanimadors, intentar no interrompre la RCP.

1. Veure si hi ha un moviment toràcic.

2. Escoltar si hi ha sons respiratoris.

3. Sentir l'aire a la galta.

1. Si veiem un cos estrany a la via aèria, l'hem d'extreure amb cura amb els dits.

2. Fer 5 insuflacions inicials tapant amb la boca el nas i la boca de l'infant.

3. Mentre fem les insuflacions hem de comprovar si hi han moviments toràcics.

4. Repetira la mateixa seqüencia 5 cops fins que respiri amb normalitat.

1. Comencem els compressions toràciques.

2. Coordinar les 15 compressions amb les 2 insuflacions.

3. Continuar amb les compressions i insuflacions fins que hi haguin signes vitals.

Hem de col·locar els pegats pediàtrics, si no disposem d'ells, hem de col·locar els pegats d'adults un al pit i l'altre a l'esquena

Quan la tos esta deixant de funcionar, hem de demana ajuda immediatament i comprovar la consciencia de l'infant.