<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>Epitafis il·lustrats by </title>
      <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2</link>
      <description>Ets un redactor/a del diari de Londres The Spectator. Aquest diari va tenir un paper fonamemntal en fer difusió de les idees de la Il·lustració.</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2024-09-29 19:09:56 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2025-11-30 17:34:02 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url>https://padlet.net/icons/8.0/png/270d.png</url>
      </image>
      <item>
         <title>COM FER L&#39;EPITAFI?</title>
         <author>anavega31</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3144741086</link>
         <description><![CDATA[<p>A la làpida s'ha de veure molt clar:</p><ul><li><p>el nom i els anys de naixement i mort</p></li><li><p>una foto </p></li><li><p>una breu biografia</p></li><li><p>algunes de les obres que va escriure </p></li><li><p>alguna cita bonica i l'explicació</p></li><li><p>una frase pel seu epitafi inspirant-te en allò que va defensar</p></li><li><p>una pregunta perquè els companys i companyes puguin fer una reflexió a partir del teu personatge</p></li><li><p>el teu nom</p></li></ul><p><br></p><p>Quan acabis el teu epitafi, no oblidis de respondre tres preguntes que hagin fet tres companys/es.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://elvis.padletcdn.com/1/fetch/e_in/hive-data-prod-cdn.thehive.ai/image_generation%2F44162%2F0cec0d60-7e98-11ef-bb81-c5315494bf74%2Fimage0_1024_1024.png?Expires=1743189698&amp;Policy=eyJTdGF0ZW1lbnQiOlt7IlJlc291cmNlIjoiaHR0cHM6Ly9oaXZlLWRhdGEtcHJvZC1jZG4udGhlaGl2ZS5haS9pbWFnZV9nZW5lcmF0aW9uJTJGNDQxNjIlMkYwY2VjMGQ2MC03ZTk4LTExZWYtYmI4MS1jNTMxNTQ5NGJmNzQlMkZpbWFnZTBfMTAyNF8xMDI0LnBuZyIsIkNvbmRpdGlvbiI6eyJEYXRlTGVzc1RoYW4iOnsiQVdTOkVwb2NoVGltZSI6MTc0MzE4OTY5OH19fV19&amp;Signature=hJpyJe9JDGdLDg3Kuzwzcs1iWLUEmpIh3XkkRmZin~UqVb1Ti6QmrXXJCp04R~Dv-HLIabSxmZKZDS-cXmzRky~xRubvcID7KFWn0QuiG-F-CAYHvJg0-n17YT-6eSBzdqq95EUpYvVzQ2SPYtL3n7oMUPUCjrzR8oe2iIkKtE52WW76si9AIPI7i4SL3n8Hw9AFOMwwF5Pv7UjGV1O8ns0xiZ-hqaNVtiDSyTck1ThSHoQwv6wPp~og3TlQGc7wM0Kzszbvsi1EATsNx66e647aN52P~rBvYe1x7Rv5vBU7EUVspK53-jg-D4bWskB6fy1k4KoolVrK8xNGfsTOKQ__&amp;Key-Pair-Id=APKAIWMTNWCLWHZZ525A" />
         <pubDate>2024-09-29 19:22:23 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3144741086</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Jean-Jacques Rousseau </title>
         <author>anavega31</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3144754264</link>
         <description><![CDATA[<ol><li><p><strong>Jean-Jacques Rousseau </strong>(1712-1778)</p></li><li><p><strong>Breu biografia</strong></p><p>Va ser un influent filòsof, escriptor i compositor suís d'origen francès, considerat una de les figures clau de la Il·lustració i un dels precursors del pensament revolucionari a Europa. Rousseau va proposar que l'ésser humà és fonamentalment bo per naturalesa, però que la societat moderna i les seves institucions corruptes deformen la seva essència. Aquesta idea es resumeix en el concepte del <em>"bon salvatge"</em>, és a dir, l'humà en el seu estat natural, no contaminat per les desigualtats i vicis socials.</p></li><li><p><strong>Obres principals</strong></p><p>1. Discurs sobre les ciències i les arts (1750)</p><p>2. Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes (1755)</p><p>3. El contracte social (1762)</p><p>4. Emili, o de l'educació (1762)</p><p>5. La nova Eloïsa (1761)</p><p>6. Confessions (1770, publicat pòstumament el 1782)</p></li><li><p><strong>Cita </strong></p><p><em>"L'home neix lliure, però arreu es troba encadenat."</em><br>– <em>El contracte social</em> (1762)</p><p>Aquesta frase emblemàtica resumeix la seva crítica a la societat moderna, que, segons ell, corromp la llibertat natural dels individus. Rousseau creia que els humans eren lliures per naturalesa, però les institucions socials, les lleis i la propietat privada els sotmetien a desigualtats i opressions que els allunyaven d'aquesta llibertat original.</p></li><li><p><strong>Epitafi:</strong></p><p><em>"Va somiar amb un món just, on les persones fossin lliure tal com van néixer."</em></p></li><li><p><strong>Pregunta per a reflexionar:</strong></p><p><em>"Si l'ésser humà neix lliure i bo per naturalesa, com diu Rousseau, per què creieu que la societat moderna crea tantes desigualtats i injustícies?</em></p></li><li><p><strong><em>Escrit </em></strong><em>per Ana Vega</em></p></li></ol>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1530667757/18aa8f7a5b72dc292e155f27b0575fb3/rousseau_jean_jacques.jpg" />
         <pubDate>2024-09-29 19:36:30 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3144754264</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Rousseau</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3597876479</link>
         <description><![CDATA[<p>Jean-Jacques rousseau (1712-1778)</p><p><br/></p><ol><li><p>BREU BIOGRAFIA</p><p>Va ser un filosof/escriptor suis d'origen frances. considera una de les figuerees mes importants de la il·lustracio i uns  dels precursors del pensament revoluconaria a europa.</p></li><li><p> Obres principals </p><ol><li><p>discurs sobre les cencies i les arts</p></li><li><p>discurs sobre l'origen de la desigualtat</p></li><li><p>El contracte social</p></li><li><p>l'educacio o emili</p></li><li><p>cnfessions</p></li><li><p>la nova eloïsa</p></li></ol></li><li><p>CITA</p><p><em>L'home neix lliure, però arreu es troba encadenat."</em><br>– <em>El contracte social</em> (1762)</p><p>Aquesta frase emblemàtica resumeix la seva crítica a la societat moderna, que, segons ell, corromp la llibertat natural dels individus. Rousseau creia que els humans eren lliures per naturalesa, però les institucions socials, les lleis i la propietat privada els sotmetien a desigualtats i opressions que els allunyaven d'aquesta llibertat original.</p></li><li><p>EPITAFI</p><p><em>"Va somiar amb un món just, on les persones fossin lliure tal com van néixer."</em></p></li><li><p><em> fet per leo</em></p><p><br/></p></li></ol><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4421012729/e2f3987c21edbb949272087b0f738b6f/Diseno_sin_titulo_2.jpg" />
         <pubDate>2025-09-22 15:47:25 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3597876479</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Baruch Spinoza (1632 – 1677)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603527884</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong><br>Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam el 1632 en una família jueva d’origen portuguès. Filòsof racionalista, va ser expulsat de la comunitat jueva per les seves idees crítiques i la seva defensa de la llibertat de pensament. Va viure amb senzillesa, treballant com a polidor de lents, i dedicant la seva vida a la filosofia. Morí el 1677 a l’edat de 44 anys.</p><p><strong>Obres principals</strong></p><ul><li><p><em>Ètica demostrada segons l’ordre geomètric</em></p></li><li><p><em>Tractat teològic-polític</em></p></li><li><p><em>Tractat polític</em></p></li></ul><p><strong>Cita destacada</strong><br><em>"L’home lliure en res pensa menys que en la mort, i la seva saviesa és una meditació sobre la vida."</em><br>👉 Aquesta cita mostra la seva defensa de viure plenament i amb llibertat, sense por ni supersticions.</p><p><strong>Epitafi</strong><br><em>"Aquí descansa Baruch Spinoza, que va ensenyar-nos que la llibertat de pensar és el camí cap a la felicitat."</em></p><p><strong>Pregunta per a la reflexió</strong><br>Creus que avui dia gaudim realment de llibertat per pensar i expressar-nos, tal com defensava Spinoza?</p><p><br></p><p>Ariadnna Muñoz.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4441186296/50989831ec14d51ce23642e841298a8c/Baruch_Spinoza__1632___1677_.webp" />
         <pubDate>2025-09-25 07:57:27 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603527884</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Cesare Beccaria</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603534307</link>
         <description><![CDATA[<ul><li><p><strong>Cesare Beccaria</strong> (1738-1794)</p></li><li><p><strong>Breu biografia</strong></p><p>Cesare Beccaria va ser un filòsof i jurista italià del segle XVIII, considerat un dels pares de la criminologia moderna. És conegut principalment per la seva obra <em>Dei delitti e delle pene</em> (1764), on critica les tortures i les penes desproporcionades, i defensa la reforma del sistema penal basant-se en la raó, la justícia i la proporcionalitat. Va influir molt en el desenvolupament dels drets humans i de les lleis modernes.</p></li><li><p><strong>Obres principals</strong></p><p><em>Dei delitti e delle pene</em> (1764)</p><p>Escrits sobre economia i dret penal (diversos assaigs i articles)</p></li><li><p><strong>Cita</strong></p><p><em>"És millor prevenir els delictes que castigar-los."</em><br>Aquesta frase destaca la seva idea que les lleis han d’estar pensades per evitar el crim, no només per castigar-lo després. La prevenció i la justícia justa són els pilars per a una societat en pau.</p></li><li><p><strong>Epitafi</strong></p><p>"La justícia no és venjança, sinó la protecció de la llibertat."</p></li><li><p><strong>Pregunta per reflexionar</strong></p><p>Com podem garantir que la justícia sigui justa per a tothom i no es converteixi en una eina d’opressió?</p></li><li><p><strong>Escrit</strong> per <em>Iris Lavín García</em></p></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4441197634/aa48a003a1169204a694c79a78b8ddc3/baixa.jpg" />
         <pubDate>2025-09-25 08:01:54 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603534307</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Caterina II “la Gran” (1729 – 1796)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603539833</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong><br>Nascuda com a Sofia Frederica Augusta d’Anhalt-Zerbst a Stettin (actual Polònia), va arribar a Rússia amb només 14 anys per casar-se amb el gran duc Pere, futur Pere III. Després d’un cop d’estat el 1762, es convertí en emperadriu de Rússia i governà fins a la seva mort el 1796. Fou una de les figures més emblemàtiques de l’absolutisme il·lustrat, combinant poder autocràtic amb reformes inspirades en les idees de la Il·lustració: modernitzà l’administració, impulsà l’educació i fomentà l’art i la cultura. </p><p><br/></p><p><strong>Algunes de les seves obres i projectes</strong></p><ul><li><p><em>Nakaz</em> (o “Instrucció”, 1767), un text programàtic per reformar les lleis russes amb principis racionals.</p></li><li><p>Correspondència amb filòsofs com <strong>Voltaire</strong> i <strong>Diderot</strong>, que reflecteix la seva fascinació per les idees il·lustrades.</p><p><br/></p></li></ul><p><strong>Cita significativa</strong></p><p>“El poder sense la confiança del poble és un edifici sense fonament.” </p><p>Aquesta frase resumeix la seva convicció que el poder autocràtic només pot sostenir-se si el poble percep que el governant treballa pel bé comú.</p><p><br/></p><p><strong>Epitafi</strong><br>“Va regnar amb mà ferma i ment il·lustrada: la seva corona fou el saber i el seu regne, el progrés.”</p><p><br/></p><p><strong>Pregunta per a la reflexió</strong><br>Creus que és possible aplicar ideals de llibertat i raó, propis de la Il·lustració, en un govern absolutista? Per què?</p><p><br/></p><p>Naia Hernández.</p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4441222812/e6c7316ccdd7b508112e307699268a1a/image.png" />
         <pubDate>2025-09-25 08:05:36 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603539833</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Marqués de Condorcet</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603542340</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia  </strong>                                                 Nicolas de Condorcet va ser un filòsof, matemàtic i polític francès, considerat un dels grans pensadors de la Il·lustració. Va defensar la raó, la llibertat, l’educació universal i la igualtat entre homes i dones. La seva vida va acabar tràgicament durant la Revolució Francesa, quan va ser empresonat i va morir en circumstàncies misterioses. </p><p><br/></p><p><strong>Obres principals </strong></p><ul><li><p>Esquisse d’un tableau historique des progrès de l’esprit humain (1794) </p></li><li><p>Escrits sobre educació i drets de les dones</p></li><li><p>Articles sobre matemàtiques i política</p><p><br/></p></li></ul><p><strong>Cita </strong></p><p>"La perfecció de l’home és il·limitada." Aquesta frase expressa la seva fe en el progrés i en la capacitat humana de millorar sempre a través del coneixement i la raó.</p><p><br/></p><p><strong>Epitafi</strong></p><p>"Aquí reposa Condorcet, qui va creure en un futur on la raó i la igualtat farien lliures tots els éssers humans."</p><p><br/></p><p><strong>Pregunta de reflexió</strong></p><p>Creus que la humanitat encara avança cap a aquest progrés i igualtat que defensava Condorcet?</p><p>                                 <em>Gabriela Ivanova.</em></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4441189008/001de4b92bda0e5dbe91e7cee5533c39/condorcet.jpg" />
         <pubDate>2025-09-25 08:07:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3603542340</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Olympe de Gouges</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3605930838</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia:</strong><br>Olympe de Gouges (1748–1793), nascuda Marie Gouze a Montauban, França, va ser escriptora i activista política. Va defensar els drets de les dones, la igualtat jurídica i l’abolició de l’esclavitud durant la Revolució Francesa. Va escriure textos influents com la <em>Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana</em> i va ser guillotinada el 1793 pel seu pensament crític i progressista.</p><p><br/></p><p><strong>Obres principals:</strong></p><ol><li><p><em>Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana</em> (1791)</p></li><li><p><em>Zamore et Mirza, ou l’Heureux naufrage</em> (1789)</p></li><li><p><em>L’Esclavage des Noirs</em> (1788)</p><p><br/></p><p><strong>Cita destacada:</strong><br><em>"La dona nascuda lliure i amb igualtat de drets ha de continuar essent ciutadana activa en tot allò que li concerneix."</em></p></li></ol><p><strong>Epitafi:</strong><br><em>"Va parlar per les que no podien, va lluitar per la igualtat, i va morir exigint justícia."</em></p><p><br/></p><p><strong>Pregunta per a la reflexió:</strong><br>Si Olympe de Gouges hagués viscut avui, quins drets creus que encara hauria volgut defensar amb força?</p><p><br/></p><p>Justin Jarek Meneses</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4441184753/ed6ea334032dab01c4e4211ce4e0ef93/olympe.jpg" />
         <pubDate>2025-09-26 13:59:01 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3605930838</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Gotthold Ephraim Lessing</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3606674996</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong></p><p>Considerat el <strong><em>pare de la Il·lustració alemanya</em></strong>, Lessing va ser dramaturg, filòsof i crític d’art. Va defensar la llibertat de pensament, la tolerància religiosa i la raó com a camí del progrés humà. A través del teatre i l’assaig va combatre la rigidesa dogmàtica i va obrir la porta a una cultura més oberta i universal</p><p><br/></p><p><strong>Algunes de les seves obres més destacades van ser:</strong></p><ul><li><p><em>Laocoon</em> (1766)</p></li><li><p><em>Minna von Barnhelm</em> (1767)</p></li><li><p><em>Nathan der Weise</em> (<em>Natan el savi</em>, 1779)</p></li><li><p><em>Hamburgische Dramaturgie</em> </p><p>(1767–1769)</p></li></ul><p><br/></p><p><strong>Una cita memorable com aquesta:</strong></p><p>“L’home ha de ser capaç de viure amb dubtes, perquè només en la recerca constant s’acosta a la veritat.”</p><p><br/></p><p>Aquesta idea resumeix la seva fe en la <strong><em>recerca oberta i crítica</em></strong>, més valuosa que qualsevol veritat imposada</p><p><br/></p><p><strong>Epitafi:</strong></p><p><em>Aquí reposa Gotthold Ephraim Lessing, qui va ensenyar que la veritable fe no és posseir la veritat, sinó cercar-la amb llibertat i tolerància.</em></p><p><br/></p><p><strong>Pregunta</strong></p><p>És més important arribar a la veritat o viure amb la voluntat de buscar-la?</p><p><br/></p><p><em>Guillermo Rey</em></p>]]></description>
         <enclosure url="https://www.google.com/url?sa=i&amp;url=https%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FGotthold_Ephraim_Lessing&amp;psig=AOvVaw1f7SP0CNAetMJYxVolPyOH&amp;ust=1759047808730000&amp;source=images&amp;cd=vfe&amp;opi=89978449&amp;ved=0CBUQjRxqFwoTCMib5fnB-I8DFQAAAAAdAAAAABAE" />
         <pubDate>2025-09-27 08:30:43 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3606674996</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Isaac Newton</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3607556989</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong><br>Isaac Newton va néixer a Woolsthorpe, Anglaterra, el 1643. Fou un físic, matemàtic, astrònom i filòsof que esdevingué una de les figures més influents de la història de la ciència. Va formular les lleis del moviment i de la gravetat universal, establint les bases de la física moderna. També va contribuir de manera decisiva a les matemàtiques amb el desenvolupament del càlcul infinitesimal i va estudiar la natura de la llum i els colors. Va morir a Londres l’any 1727.</p><p><strong>Obres principals</strong></p><ul><li><p><em>Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica</em> (1687)</p></li><li><p><em>Opticks</em> (1704)</p></li><li><p>Escrits sobre càlcul, astronomia i alquímia</p></li></ul><p><strong>Cita</strong><br><em>"If I have seen further, it is by standing on the shoulders of giants."</em><br>("Si he pogut veure més lluny, és perquè he pujat a les espatlles de gegants").<br> Aquesta cita mostra la seva humilitat i reconeixement cap a tots els pensadors que el van precedir, i alhora destaca la importància del coneixement col·lectiu en el progrés humà.</p><p><strong>Epitafi</strong><br><em>"Va il·luminar les lleis de la natura i va mostrar al món l’ordre ocult de l’univers."</em></p><p><strong>Pregunta per a la reflexió</strong><br>Creus que la ciència i la raó, com defensava Newton, són suficients per entendre tot el que ens envolta, o encara hi ha límits que només la filosofia o la fe poden explicar?</p><p>Salma Bifrgane          </p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4458314340/ea7580a5652eb8aecaecde553f53af0a/Portrait_of_Sir_Isaac_Newton__1689.jpg" />
         <pubDate>2025-09-28 11:39:05 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3607556989</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Thomas Paine (1737-1809)</title>
         <author>adrianaalvarezramirez</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3607868750</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong>:<br>Thomas Paine va ser un pamfletista, filòsof polític i un dels grans defensors de la llibertat i els drets humans durant la Il·lustració. Nascut a Anglaterra, va emigrar a Amèrica on es va convertir en una veu clau de la Revolució Americana i, més tard, també de la Revolució Francesa. La seva escriptura clara i directa buscava fer arribar les idees de la raó i la justícia a tothom, no només a les elits.</p><p><br/></p><p><strong>Obres principals</strong>:</p><ul><li><p><em>Common Sense</em> (1776), que va impulsar la independència americana.</p></li><li><p><em>The Rights of Man</em> (1791), en defensa de la Revolució Francesa i dels drets polítics.</p></li><li><p><em>The Age of Reason</em> (1794-1807), crítica a les institucions religioses i defensa de la raó.</p></li></ul><p><br/></p><p><strong>Cita bonica i explicació</strong>:<br><em>"My country is the world, and my religion is to do good."</em><br>(Paine defensava que la seva pàtria era la humanitat sencera i que l’única religió vertadera era fer el bé. Una cita que reflecteix la universalitat de les seves idees i el compromís amb la justícia i la fraternitat.)</p><p><br/></p><p><strong>Frase d’epitafi</strong>:<br><em>"Aquí descansa Thomas Paine, amic de la llibertat i de la humanitat."</em></p><p><br/></p><p><strong>Pregunta de reflexió</strong>:<br>Per què Thomas Paine volia que tots fossin lliures?</p><p><br/></p><p>Adriana Álvarez</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4459871299/439e96d7a2a193b75d39f313f3da26aa/Thomas_Paine_rev1.jpg" />
         <pubDate>2025-09-28 17:57:26 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3607868750</guid>
      </item>
      <item>
         <title>yjf7</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609124837</link>
         <description><![CDATA[<p> kiuouh</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2025-09-29 11:59:24 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609124837</guid>
      </item>
      <item>
         <title>JOHN LOCKE</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609143769</link>
         <description><![CDATA[<p>Nom i anys</p><p><strong>John Locke (1632 – 1704)</strong></p><p><br/></p><p>Breu biografia</p><p>John Locke va ser un filòsof anglès considerat el pare del liberalisme i un dels pensadors més influents de la Il·lustració. Va defensar la llibertat individual, la tolerància religiosa i el govern basat en el consentiment dels governats. Les seves idees van influir profundament en la Revolució Gloriosa anglesa, la Declaració d’Independència dels Estats Units i en la teoria moderna de la democràcia.</p><p><br/></p><p>Obres que va escriure</p><ul><li><p><em>Assaig sobre l’enteniment humà</em> (1689)</p></li><li><p><em>Dos tractats sobre el govern civil</em> (1689)</p></li><li><p><em>Carta sobre la tolerància</em> (1689)</p></li></ul><p><br/></p><p>Una cita bonica i la seva explicació</p><p><strong>“All men are by nature free, equal and independent.”</strong><br>(“Tots els homes són per naturalesa lliures, iguals i independents.”)<br>Aquesta cita reflecteix la seva defensa de la llibertat i la igualtat com a drets naturals, una idea revolucionària en un temps en què encara hi havia monarquies absolutes.</p><p><br/></p><p>Frase per al seu epitafi</p><p><strong>“Aquí reposa qui va defensar que la llibertat i la raó són la llum de la humanitat.”</strong></p><p><br/></p><p>Pregunta per a la reflexió</p><p>Creus que avui dia realment gaudim de la llibertat i la igualtat que Locke defensava, o encara ens queda camí per recórrer?</p><p><br/></p><p>Autor del treball</p><p><em>Matias Bermudez</em></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464901162/d0741a0ac626d3712d804e5ce5660df5/image.png" />
         <pubDate>2025-09-29 12:11:17 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609143769</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Adam Smith</title>
         <author>adriancobolopez</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609155158</link>
         <description><![CDATA[<ol><li><p>Adam Smith (1723-1790)</p></li><li><p>Adam Smith va ser un filòsof i economista escocès, considerat el “pare de l’economia moderna”. Va néixer en un petit poble i, des de jove, es va interessar per comprendre com viuen i prosperen les persones. La seva obra més famosa, <em>La riquesa de les nacions</em> (1776), explica com l’intercanvi i la cooperació poden beneficiar tota la societat. Tot i la seva fama, va portar una vida senzilla i reservada, dedicant-se a pensar i a escriure.</p></li><li><p>Obres principals</p><p><em>La teoria dels sentiments morals</em> (1759)</p><p><em>La riquesa de les nacions</em> (1776)</p></li><li><p><strong>Cita:</strong></p><p> “Per més egoista que es suposi l’home, hi ha en la seva naturalesa certs principis que el fan interessar-se per la sort dels altres. -&gt; Smith vol dir que, encara que les persones solem pensar en nosaltres mateixos, també tenim una part que ens fa preocupar-nos pels altres. Aquesta empatia és natural i molt important perquè la societat pugui funcionar bé.</p></li><li><p>Epitafi: “Va ensenyar que l’interès propi i la compassió poden caminar junts per fer créixer la llibertat i el benestar de tothom.”</p></li><li><p>Pregunta reflexiva: Si cadascú de nosaltres pensa sobretot en el seu propi interès, com podem aconseguir que la societat sigui justa i beneficiosa per a tothom?</p></li><li><p>Escrit per ADRIÁN COBO LOPEZ</p></li></ol>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464853376/cad703afd1117b7541329ae01ae78835/baixa.jpg" />
         <pubDate>2025-09-29 12:18:25 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609155158</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Mary Wollstonecraft</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609155322</link>
         <description><![CDATA[<p>Mary Wollstonecraft (1759 – 1797)</p><p><br/></p><p><strong>Breu biografia</strong></p><p>Mary Wollstonecraft va ser una escriptora, filòsofa i defensora dels drets de les dones, considerada una de les pioneres del feminisme modern. I va créixer en una família amb dificultats econòmiques i un pare violent. També va treballar com a institutriu, mestra i escriptora professional, cosa poc habitual en les dones del seu temps.</p><p><br/></p><p><strong>Obres principals</strong></p><ul><li><p><em>Thoughts on the Education of Daughters</em> (1787)</p></li><li><p><em>Mary: A Fiction</em> (1788) – novel·la</p></li><li><p><em>Original Stories from Real Life</em> (1788) – contes moralitzadors per a joves</p></li><li><p><em>A Vindication of the Rights of Men</em> (1790)  defensa de la Revolució Francesa</p></li><li><p><em>A Vindication of the Rights of Woman</em> (1792) – la seva obra més influent, clàssic del pensament feminista</p></li><li><p><em>An Historical and Moral View of the French Revolution</em> (1794)</p></li></ul><p><br/></p><p>  <strong>  Cita</strong></p><p><br/></p><p><strong> “I do not wish them [women] to have power over men; but over themselves.”</strong><br>(<em>“No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes.”</em>)</p><p><strong>Explicació:</strong></p><p>Mary Wollstonecraft volia que les dones fossin <strong>lliures per decidir per elles mateixes</strong>. No demanava que manessin als homes, sinó que poguessin <strong>pensar, triar i ser les protagonistes de la seva vida</strong>.</p><p><br/></p><p><strong>Epitafi</strong>:</p><p><em>“Aquí descansa qui va lluitar perquè cada dona fos lliure per pensar, triar i viure la seva pròpia vida.”</em></p><p><br/></p><p><strong>Pregunta per a reflexionar:</strong></p><p>Si Mary Wollstonecraft visqués avui, què creus que diria sobre les oportunitats i drets de les dones al món actual?</p><p><br/></p><p><strong>Escrit per: Kiara Nuñez</strong></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464884193/3b091f072dbe934d5ff60b22594d7e58/Mary_Wollstonecraft_by_John_Opie__c__1797___1_.jpg" />
         <pubDate>2025-09-29 12:18:30 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609155322</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Jonathan swift (1667-1745)</title>
         <author>jesusduartemartinez</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609155738</link>
         <description><![CDATA[<p>Jonathan Swift va ser un escriptor, poeta i satíric irlandès, conegut per la seva crítica afilada a la societat i la política del seu temps. Va ser una de les figures més importants del segle XVIII i va fer servir la sàtira per posar en evidència les injustícies que hi havia al seu voltant.</p><p>Entre les seves obres més conegudes hi ha <em>Els viatges de Gulliver</em>, <em>Una modesta proposició</em> i <em>El conte d’un bufó</em>.</p><p>“La raó per escriure sàtira no és només entretenir, sinó també fer pensar i millorar la societat.”</p><p>— Aquesta frase mostra clarament com Swift volia, a través de la ironia, despertar la consciència de la gent i fomentar el canvi social.</p><p>Aquí descansa Swift, que amb la seva ploma valenta i crítica va lluitar contra la injustícia, recordant-nos que l’enginy i l’humor poden ser les millors eines per transformar el món.</p><p><strong>Reflexió:</strong><br>Com podem fer servir avui dia l’humor i la crítica per fer una societat millor i plantar cara a les injustícies?</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4425491818/df823896c4c4861b7fb956000b440daa/swift_jonathan.webp" />
         <pubDate>2025-09-29 12:18:46 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609155738</guid>
      </item>
      <item>
         <title>daniel dafone</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609160644</link>
         <description><![CDATA[<p><br/></p><p><br/></p><p> Breu biografia</p><p><strong>Daniel Defoe fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya. Nascut amb el nom Daniel Foe, va afegir-hi posteriorment l'aristocràtic</strong></p><p><br/></p><p><strong>3 obers pricipals</strong></p><ul><li><p><strong><em>Robinson Crusoe</em> (1719)</strong></p></li><li><p><strong><em>El capità Singleton</em> (1720)</strong></p></li><li><p><strong><em>Moll Flanders</em> (1722)</strong></p></li><li><p><strong><em>Un diari de l’any de la pesta</em> (1722)</strong></p></li><li><p><strong><em>Roxana</em> (1724)</strong></p></li></ul><p><br/></p><p><strong>4 Cita</strong></p><p><strong><em>No hi ha ningú tan solitari com l’home que ha perdut l’esperança.</em><br> <em>Robinson Crusoe</em> (1719 </strong></p><p><strong>Aquesta frase reflecteix la importància de l’esperança i la resiliència enfront de l’adversitat. En les seves obres, Defoe sovint mostra com l’enginy, la fe i la perseverança poden ajudar l’ésser humà a sobreviure i superar les dificultats.</strong></p><p><br/></p><p><strong>5. Epitafi</strong></p><p><strong>Va donar veu a l’aventura i a la supervivència humana, mostrant que la força interior pot transformar fins i tot la solitud en esperança.</strong></p><p><br/></p><p><strong>6. Pregunta per a reflexionar</strong></p><p><strong>Si et trobessis completament sol en una illa deserta, com creus que aconseguiries sobreviure? Quins valors o habilitats serien els més importants?</strong></p><p><br/></p><p><strong>7.  escit per Malak el khassal lijiro</strong></p><p><br/></p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464858724/a1813798502c3362dfefe00fa486fd39/h.jpg" />
         <pubDate>2025-09-29 12:21:42 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609160644</guid>
      </item>
      <item>
         <title>José Caldaso</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609160930</link>
         <description><![CDATA[<ol start="2"><li><p><em>Va ser escriptor i militar d’Espanya. Va viatjar per molts països i va aprendre idiomes. Als seus llibres parlava dels problemes de la societat. Va morir jove a la guerra de Gibraltar.</em></p></li><li><p><strong>Obres</strong></p><p><em>Cartas Marruecas </em></p><p><em>Noches lúgubres.</em> </p></li><li><p><strong>Cita</strong></p><p><em>“La verdadera patria del hombre es donde vive feliz.”<br></em>Vol dir que el més important no és on neixes, sinó on ets feliç.</p></li><li><p><strong>Epitafi</strong></p><p><em>Va escriure i va lluitar per un món millor</em>.</p></li><li><p><strong>Pregunta</strong></p><p><em>Què pots fer tu per ajudar els altres?</em></p><p><br/></p><p><br/></p><p><br/></p></li></ol>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464897588/6b3670509c5ef685fa23e1917e121b07/image.png" />
         <pubDate>2025-09-29 12:21:53 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609160930</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Francesco de Miranda</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609164577</link>
         <description><![CDATA[<p>1. Francesco de Miranda (1750-1816)</p><p><br/></p><ol start="2"><li><p><strong> Breu biografia:</strong></p><p>Fou un militar i revolucionari veneçolà, precursor de la independència de l’Amèrica Llatina. Va participar en la Guerra d’Independència dels Estats Units i en la Revolució Francesa abans de tornar a Veneçuela, on el 1811 va signar l’Acta d’Independència i va dirigir l’exèrcit republicà.</p><p>El seu projecte era crear una gran nació lliure anomenada “Colombeia”, però les derrotes militars i divisions internes van provocar la caiguda de la Primera República. Capturat i lliurat als espanyols, va morir empresonat a Cadis el 1816. És recordat com un visionari i pioner de la llibertat americana.</p></li><li><p><strong>Obres principals:</strong></p><p>· Archiu del general <strong>Miranda</strong>. <strong>Miranda</strong>, <strong>Francisco</strong> de.</p><p>· Diari de viatjes y escrits polítics. <strong>Miranda</strong>, <strong>Francisco</strong> de.</p><p>· Documents fundamentals. <strong>Miranda</strong>, <strong>Francisco</strong> de.</p><p><strong>· Francisco de Miranda</strong> 1750-1816. <strong>Miranda</strong>, <strong>Francisco</strong> de.</p><p>· Textos sobre la independencia. ...</p><p><strong>· Obra</strong> selecta. ...</p><p>· América espera. ...</p><p>· El sitio de Melilla 1774-1775.</p></li><li><p> <strong>Cita Bonica:</strong></p><p><strong>Cita:</strong><br><em>"La llibertat és el més preuat de tots els tresors."</em> — Francisco de Miranda</p><p><strong>Explicació:</strong><br>Aquesta frase reflecteix el pensament il·lustrat i humanista de Miranda, que va dedicar la seva vida a lluitar per la independència de les colònies americanes. En dir que la llibertat és el tresor més valuós, destaca que cap riquesa material, poder o possessió pot igualar el valor d’una vida lliure, on els individus poden decidir el seu propi destí. Per a Miranda, la llibertat era no només un ideal polític, sinó també una condició essencial per a la dignitat humana i el progrés dels pobles.</p></li><li><p><strong>Epitafi:</strong></p><p><em>"va lluitar per la llibertat i l'independencia pero el van frenar cuan més a prop estaba"</em></p></li><li><p><strong>Pregunta per reflexionar:</strong></p><p>" Perque mentre algunes persones lluiten amb la seva vida per la nostra llibertat, uns altres ens treuen les dos coses?"</p></li><li><p><strong>Resposta a les preguntes dels companys:</strong></p><p> <em>-Com podem garantir que la justicia sigui justa per a tothom i no es converteixi en una eina d'opressió?</em> Podem garantir-lo amb gent especialitzada i inculcant-li que aixo no esta bé.</p><p><em> -Creus que avui en dia gaudim realment de llibertat per pensar i expressar-nos, tal com defensava Spinoza? </em>Crec que gaudim molt perque hi ha moltes lleis que recolzen aquest dret.</p><p><strong>ESCRIT PER: </strong>Pol Vila Valls</p></li></ol>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464856159/0f7387d507fc53bd703e69e55db86a2e/image.png" />
         <pubDate>2025-09-29 12:23:57 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609164577</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Denis Diderot</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609164921</link>
         <description><![CDATA[<p>1.- <strong>Denis Diderot </strong>(1713 - 1784)</p><p>2.-<strong>Breu biografia:</strong></p><p>Denis Diderot va ser un filòsof, escriptor i enciclopedista francès nascut a Langres el 1713. Va ser un dels pensadors més importants de la Il·lustració i és conegut sobretot per ser un dels impulsors i directors de <em>L’Encyclopédie</em>, una obra monumental que buscava recopilar i difondre tot el coneixement del seu temps. Va defensar la llibertat de pensament, la raó i l’esperit crític davant la intolerància i la ignorància. Va morir a París el 1784.</p><p>3.-<strong>Obres principals:</strong></p><ul><li><p><em>Pensées philosophiques</em> (1746)</p></li><li><p><em>La Religieuse</em> (1796, pòstuma)</p></li><li><p><em>Jacques le fataliste et son maître </em>(1796)</p></li><li><p><em>Le Neveu de Rameau</em> (1805, pòstuma)</p></li><li><p><em>L’Encyclopédie</em> (1751-1772)</p></li></ul><p>4.-<strong>Cita:</strong></p><p>“Ens empassem de pressa les mentides que ens afalaguen, i bevem gota a gota la veritat que ens amarga.”</p><p><br/></p><p>-Vol dir que a la gent li agrada creure les mentides que els fan sentir bé i, en canvi, accepten molt a poc a poc les veritats que no els agraden.</p><p>5.-<strong>Epitafi:</strong></p><p>Aquí descansa Denis Diderot, que volia que tothom pogués aprendre i pensar per si mateix.</p><p>6.-<strong>Preguta per reflexionar:</strong></p><p>Com canviaria el món si tothom tingués accés lliure i complet al coneixement?</p><p>7.-<strong>Escrit </strong>per Aya Ajaji Ayadi</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464840443/eade9a4ed8082320eb12e69ec3f7b354/Captura_de_pantalla_2025_09_29_135609.png" />
         <pubDate>2025-09-29 12:24:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609164921</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Nícolas de Condorcet</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609167231</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Nícolas de Condorcet</strong> fue un pensador francés muy importante de la Ilustración. Fue filósofo, matemático y político, y defendía ideas como la razón, la libertad, la educación para todos y la igualdad entre hombres y mujeres. Por sus ideas progresistas, terminó encarcelado durante la Revolución Francesa y murió en circunstancias extrañas.</p><p>Entre sus obras más destacadas están escritos sobre el progreso humano, la educación, los derechos de las mujeres, y también sobre matemáticas y política.</p><p>Creía profundamente en el poder del conocimiento para mejorar la humanidad. Una de sus frases más conocida es:</p><p>"La perfecció de l’home és il·limitada."<br> (La perfección del ser humano no tiene límites.)</p><p>En su epitafio imaginario se dice que soñaba con un futuro donde la razón y la igualdad hicieran libres a todos los seres humanos.</p><p><strong>Nícolas de Condorcet</strong> fue un filósofo y político francés de la Ilustración. Defendió la razón, la libertad, la educación para todos y la igualdad entre hombres y mujeres. Murió en prisión durante la Revolución Francesa.</p><p>Escribió sobre el progreso humano, los derechos de las mujeres y las matemáticas. Creía que el conocimiento podía mejorar sin límite al ser humano.</p><p>Soñaba con un futuro en el que la razón y la igualdad hicieran libres a todos.</p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464918098/88772cd8b1f5ef011842da6989020ccd/gyhfyuyi.webp" />
         <pubDate>2025-09-29 12:25:29 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609167231</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Immanuel Swedenborg</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609167722</link>
         <description><![CDATA[<ol><li><p><strong>Immanuel Swedenborg</strong> (1688-1772)</p></li><li><p><strong>Breu biografia</strong></p><p>Emanuel Swedenborg va ser un científic, filòsof i teòleg suec. En la primera part de la seva vida va destacar per les seves investigacions en física, química i enginyeria. Més tard, va dedicar-se a escriure sobre filosofia espiritual i religió, amb la idea que la ciència i la fe es poden complementar. Va viure durant un temps a Londres i va deixar un llegat que va influir en pensadors i moviments religiosos posteriors.</p></li><li><p><strong>Obres principals </strong></p><p>1. L'inventor del nord o alguns experiments nous en Matemàtiques i Física (1716–1718)</p><p> 2. Principis de Química (1721)  </p><p>3. Treballs filosòfics i minerològics (1734)   </p><p>4. L'infinit i la causa final de la creació (1734)  </p><p>5. El regne animal (1744–1745)</p><p>6. El culte i l'amor de Déu (1745)</p><p>7. Misteris celestials (1749–1756)</p></li><li><p><strong>Cita </strong></p><p>"La veritable pau es troba en l'acceptació i el perdó, no pas en la venjança i el ressentiment."</p><p>- La pau interior arriba quan acceptem les coses i perdonem. Buscar venjança només ens fa sentir malament, mentre que perdonar ens ajuda a estar tranquils i contents.</p></li><li><p><strong>Epitafi </strong></p><p>"UN GRAN INVENTOR FILÒSOF DE LA IL·LUSTRACIÓ"</p></li><li><p><strong>Pregunta per a reflexionar</strong></p><p>Com creus que perdonar a algú pot canviar la manera com et sents i com actues cada dia?</p></li><li><p><strong>Escrit </strong>per Mariam Taybi El Moussaoui</p></li></ol>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464862697/0873077459753368b9ddeb4e3952101a/image.png" />
         <pubDate>2025-09-29 12:25:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609167722</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Jean le Rond d&#39;Alembert
</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609168224</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Biografia breu:</strong><br>Jean le Rond d’Alembert va neixer al 1717 i va morir al 1783 a l'edat de 66 anys. Va ser un matemàtic i pensador francès. Quan va néixer, els seus pares el van abandonar a l’església de Saint-Jean-le-Rond, i d’aquí li ve el nom. Tot i començar amb dificultats, va arribar a ser molt important al seu temps.</p><p><br/></p><p><strong>Obres més importants:</strong></p><p>- Tractat de dinàmica (1743), on explica el seu famós principi de d’Alembert.</p><p><br/></p><p>- Discurs preliminar de l’Enciclopèdia (1751), on defensava que tothom hauria de poder aprendre i conèixer coses noves.</p><p><br/></p><p><strong>Cita bonica:</strong><br>"El dubte és el principi de la saviesa."<br>Això vol dir que preguntar-se coses i no acceptar tot sense pensar ajuda a aprendre millor.</p><p><br/></p><p><strong>Frase per l’epitafi:</strong><br>"Va lluitar per la raó i el coneixement per fer les persones més lliures."</p><p><br/></p><p><strong>Pregunta per reflexionar:</strong><br>Creus que avui encara és important tenir gent que ens ajudi a pensar i qüestionar les coses?</p><p><br/></p><p><strong>Aitor Torrubia Sierra</strong></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464867898/e21a6c5e66512f72007122e45ec8da7b/rturhyjhtrhjm.jpeg" />
         <pubDate>2025-09-29 12:26:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609168224</guid>
      </item>
      <item>
         <title>David Hume</title>
         <author>mohamedelkhassalmalek</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609168813</link>
         <description><![CDATA[<p>David Hume (1711-1776)</p><p><strong><em>Qui va ser?</em></strong></p><p>Va ser un filòsof d’Escòcia molt important de la Il·lustració. Ell pensava que el coneixement surt sobretot de l’experiència i no només de la raó. Va escriure llibres com Tractat de la naturalesa humana, i les seves idees han influït molt en la filosofia moderna,va néixer a Edimburg el 1711. Va viure a Escòcia, a França i també a Londres com a secretari i diplomàtic. Va morir a Edimburg el 1776</p><p><strong><em>Obres principals:</em></strong></p><p>-Investigació sobre els principis de la moral</p><p>-Investigació sobre l’enteniment humà</p><p>- Tractat de la naturalesa humana</p><p><strong><em>Una cita de David Hume:</em></strong></p><p>“La raó és l’esclava de les passions.”</p><p>Vol dir que per molt que pensem i raonem, al final qui ens guia realment són els sentiments i desitjos</p><p><strong><em>Frase pel seu epitafi:</em></strong></p><p>“La raó és, i només ha de ser, l’esclava de les passions i no pot pretendre més que servir-les i obeir-les.”</p><p>-Mohamed El Khassal</p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464878495/ba4a090defb8cc5705badde36f1fcaff/Allan_Ramsay___David_Hume__1711___1776__Historian_and_philosopher___Google_Art_Project.jpg" />
         <pubDate>2025-09-29 12:26:32 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609168813</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Thomas Paine</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609170516</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>1.Thomas Paine </strong>(1737-1809)</p><p><br/></p><p><strong>2.Breu biografia</strong></p><ul><li><p>Thomas Paine va ser un intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà. És conegut pel seu compromís durant la Revolució americana a favor de la independència de les tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord.</p></li></ul><p><br/></p><p><strong>3.Obres principals</strong></p><ul><li><p>Common Sense (1776)</p></li><li><p>The American Crisis (1776–1783)</p></li><li><p>Rights of Man (1791–1792)</p></li><li><p>The Age of Reason (1794–1807)</p></li><li><p>Agrarian Justice (1797)</p></li></ul><p><strong>4.Cita</strong></p><ul><li><p><em>"Aquests són els temps que posen a prova les ànimes dels homes.”</em></p><p><em>-La crisi americana (1776–1783)</em></p><p>Aquesta frase obria el primer pamflet i es va convertir en una manera d’animar els revolucionaris americans. Paine volia dir que tot era molt difícil, però que valia la pena ser valent i lluitar per la llibertat. </p></li></ul><p><strong>5.Epitafi</strong></p><ul><li><p><em>"El món és el meu país, tota la humanitat és la meva germandat, i fer el bé és la meva religió."</em></p></li></ul><p><strong>6.Pregunta per a reflexionar</strong></p><ul><li><p>“Si tots els humans som iguals per naturalesa, està bé que les lleis o les institucions facin que alguns tinguin molt i altres gairebé res?”</p><p><br/></p></li></ul><p><strong>7.Escrit</strong> per Kawtar Aghbal Taybi</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464871895/679b1586c44b2e5a94008f270e7d09cc/k.webp" />
         <pubDate>2025-09-29 12:27:40 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609170516</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Charles Dickens</title>
         <author>bautistamartinez1_1</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609170820</link>
         <description><![CDATA[<p> 1. Charles Dickens(1812-1870)</p><p> 2. Breu biografia </p><p>va ser un escriptor anglès en llengua    anglesa, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular. Durant la seva carrera, va escriure moltes novel·les que van ser molt populars</p><p> 3. Obres principals </p><p>Canço de nadal(1873)</p><p>Oliver Twist(1838)</p><p>Grans Esperances(1861)</p><p>David Copperfield(1850)</p><p>El Casalot(1853)</p><p>  4. Cita</p><p> “El hombre nunca sabe de lo que es capaz hasta que lo intenta.”</p><p>  5. Epitafi</p><p>"Va ser un simpatitzant dels pobres, dels qui pateixen i dels oprimits;<br>i amb la seva mort, el món ha perdut un dels més grans escriptors d’Anglaterra."</p><p>7. Bautista Martinez</p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464868956/e1f62fa17e32048f38ad343546c6ecfa/Charles_Dikens.webp" />
         <pubDate>2025-09-29 12:27:53 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609170820</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Madame de Staël</title>
         <author>anavega31</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609171901</link>
         <description><![CDATA[<p>on germany (de manuel )</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/1530667757/b1bffa04241eadb5849cc9a4c9e58c6b/Madame_de_Sta_l.jfif" />
         <pubDate>2025-09-29 12:28:34 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609171901</guid>
      </item>
      <item>
         <title>David Hume (1711 – 1776)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609284306</link>
         <description><![CDATA[<p><br/></p><p>Biografia:</p><p>David Hume va ser un filòsof, historiador i assagista escocès, considerat un dels pensadors més influents de la Il·lustració. Nascut a Edimburg, va destacar pel seu escepticisme i per defensar que el coneixement humà prové sobretot de l’experiència i de les percepcions sensorials. Va escriure també sobre política, religió i economia, i la seva manera de pensar va inspirar molts filòsofs posteriors, com Kant. Tot i que la seva obra va ser criticada en vida per alguns sectors religiosos, avui és reconegut com un dels grans noms de la filosofia moderna.</p><p><br/></p><p>Algunes de les seves obres:</p><p><em>A Treatise of Human Nature</em> (1739–40) – La seva obra principal, sobre la naturalesa del coneixement i les passions.</p><p><em>An Enquiry Concerning Human Understanding</em> (1748) – On explica la seva teoria de la causalitat i la crítica als miracles.</p><p><br/></p><p>Una cita bonica i explicació</p><p><em>“La bellesa de les coses existeix en l’esperit de qui les contempla.”</em></p><p>Aquesta cita mostra la seva visió que el valor i la bellesa no són qualitats objectives de les coses, sinó que depenen de la percepció i el sentiment de cada persona. És una defensa de la subjectivitat i de la importància de la sensibilitat humana.</p><p><br/></p><p> Una frase d’epitafi inspirada en el seu pensament:</p><p><em>"Aquí descansa un esperit que va dubtar per comprendre millor, i que va confiar en l’experiència per acostar-se a la veritat."</em></p><p><br/></p><p>Pregunta de reflexió :</p><p>Si tot el que coneixem prové de la nostra experiència, com podem estar segurs que el que pensem sobre el món és realment veritat?</p><p>David González Verdejo</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4465428306/228c82a646c0f8bf409b79160ae2ccb1/da.jpeg" />
         <pubDate>2025-09-29 13:25:16 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609284306</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Madame Geoffrin Marieel</title>
         <author>condegonzalessilvana</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609584362</link>
         <description><![CDATA[<p>2.una breu biografia:  </p><p><br></p><p>Va ser una de les dones més influents de la Il·lustració a França. Filla d'un burgès parisenc, es va casar jove amb un empresari acomodat, cosa que li va permetre dedicar-se a la vida cultural. Es va fer cèlebre per organitzar salons a casa seva a París, on va reunir intel·lectuals, filòsofs, escriptors i artistes com Diderot, Voltaire o Montesquieu. En aquestes trobades es debatien idees sobre art, literatura, ciència i política i esdevenien un centre d'intercanvi cultural. Va ser protectora de les arts i una gran defensora de leducació i la llibertat de pensament.</p><p><br></p><p>3.Obres escrites:</p><p><br></p><p>Madame Geoffrin no va escriure llibres, però la seva aportació més gran va ser organitzar i finançar salons il·lustrats en què es debatien les obres de filòsofs i artistes del seu temps, com L'Enciclopèdia de Diderot i d'Alembert, a la qual va recolzar .</p><p><br></p><p>4 . cita:</p><p><br></p><p> "L'educació és la clau que obre les portes de la llibertat." </p><p>Aquesta frase representa el coneixement i el pensament crític eren la base perquè les persones poguessin ser més lliures, justes i iguals. Encara que no en sigui una cita literal, reflecteix perfectament el paper que va tenir com a protectora de filòsofs i artistes il·lustrats.</p><p><br></p><p>5.epitafi :</p><p>Aquí descansa Madame Geoffrin, que va obrir les portes de casa seva per obrir també les portes del pensament i la llibertat.”</p><p><br></p><p>6 pregunta per a reflexionar :</p><p> ¿Creus que, igual que Madame Geoffrin a la Il·lustració, avui dia encara necessitem espais on les persones puguin reunir-se per compartir idees i aprendre les unes de les altres?</p><p><br></p><p>7 . silvana CG</p><p><br></p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/3766876599/31cab768de880c4d43fce2fb7aca4029/Jean_Marc_Nattier___Madame_Geoffrin.jpg" />
         <pubDate>2025-09-29 15:50:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609584362</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Olympe</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609713034</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Olympe de Gouges</strong></p><p><br/></p><p><strong>Breu biografia:</strong><br>Olympe de Gouges (1748–1793), nascuda Marie Gouze a Montauban, França, va ser escriptora i activista política. Va defensar els drets de les dones, la igualtat jurídica i l’abolició de l’esclavitud durant la Revolució Francesa. Va escriure textos influents com la <em>Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana</em> i va ser guillotinada el 1793 pel seu pensament crític i progressista.</p><p><br/></p><p><strong>Obres principals:</strong></p><ol><li><p><em>Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana</em> (1791)</p></li><li><p><em>Zamore et Mirza, ou l’Heureux naufrage</em> (1789)</p></li><li><p><em>L’Esclavage des Noirs</em> (1788)</p><p><br/></p><p><strong>Cita destacada:</strong><br><em>"La dona nascuda lliure i amb igualtat de drets ha de continuar essent ciutadana activa en tot allò que li concerneix."</em></p></li></ol><p><strong>Epitafi:</strong><br><em>"Va parlar per les que no podien, va lluitar per la igualtat, i va morir exigint justícia."</em></p><p><br/></p><p><strong>Pregunta per a la reflexió:</strong><br>Si Olympe de Gouges hagués viscut avui, quins drets creus que encara hauria volgut defensar amb força?</p><p><br/></p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4466856743/2217d8c4386fb7b7b728d50a0438e029/Olympe_de_Gouges_1024x479.jpg" />
         <pubDate>2025-09-29 17:02:58 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609713034</guid>
      </item>
      <item>
         <title>François-Marie Arouet (Voltaire)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609795705</link>
         <description><![CDATA[<p>-<strong><em>Voltaire (1694 – 1778)</em></strong></p><p>-<strong><em>Breu biografia:</em></strong></p><p>Voltaire fou un escriptor i pensador francès. Es va fer conegut perquè defensava la llibertat d’expressió i la tolerància entre les persones, i criticava la injustícia i els abusos de poder. Va escriure moltes obres, com Càndid o el Diccionari filosòfic, on explicava les seves idees. Els seus pensaments van ser molt importants a la Il·lustració i van ajudar a canviar la manera de veure la societat. </p><p><strong><em>-Obres principals:</em></strong></p><p>      -Càndid</p><p>      -Tractat sobre la tolerància</p><p>      -Diccionari filosòfic</p><p><strong><em>-Cita:</em></strong></p><p><em>"No penso com tu, però defensaré el teu dret a parlar."  </em></p><p>Vol dir que encara que no estiguem d’acord, cadascú té dret a dir la seva opinió.</p><p><strong><em>-Epitafi:</em></strong></p><p><em>“Aquí descansa un home que va defensar la llibertat de parlar.”</em></p><p><strong><em>-Pregunta per reflexionar:</em></strong></p><p>Tenim avui realment llibertat d’expressió, Podem dir el que pensem sense por?</p><p><br/></p><p><strong><em>-Escrit </em></strong>per Bruno Cubo</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4467330337/48746e0f16c4307d2f64b9038efb2626/volll.webp" />
         <pubDate>2025-09-29 17:53:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3609795705</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3610013690</link>
         <description><![CDATA[<p>Breu biografia</p><p>Gaspar Melchor de Jovellanos va ser un escriptor, jurista, polític i pensador il·lustrat asturià. Defensor de les idees de la Il·lustració, va impulsar reformes en l’educació, l’agricultura i l’administració, amb la intenció de modernitzar Espanya. Va patir períodes d’exili i presó per les seves idees reformistes, però sempre va mantenir el compromís amb el progrés, la llibertat i la justícia.</p><p><br/></p><p><br/></p><p>Algunes de les seves obres:</p><ul><li><p><em>Informe sobre la Ley Agraria</em> (1795)</p></li><li><p><em>Memoria sobre educación pública</em></p></li><li><p><em>Elogio de Carlos III</em></p></li><li><p>Diverses poesies i textos morals</p></li></ul><p><br/></p><p><br/></p><p>Una cita i la seva explicació:</p><blockquote><p><em>“La libertad es el primero de los bienes, el más conforme a la naturaleza y el más propio del hombre.”</em></p></blockquote><p>Aquesta frase reflecteix la seva visió humanista i il·lustrada: la llibertat no és un privilegi, sinó un dret natural i essencial per al desenvolupament ple de les persones.</p><p><br/></p><p><br/></p><p>Frase per al seu epitafi:</p><p><em>"Aquí reposa Jovellanos, que va defensar la llibertat i l’educació com a camins cap a un futur més just."</em></p><p><br/></p><p><br/></p><p>Pregunta per a la reflexió</p><p>Creus que avui dia l’educació segueix sent la clau principal per aconseguir una societat més lliure i justa, tal com defensava Jovellanos?</p><p><br/></p><p><br/></p><p>Sebastian Perez Rincon</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4468326122/599b4d57e65bd96c462b4861979ed493/Francisco_de_Goya_y_Lucientes___Gaspar_Melchor_de_Jovellanos.jpg" />
         <pubDate>2025-09-29 20:41:57 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3610013690</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Caterina la Gran(1729-1796)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3610029382</link>
         <description><![CDATA[<ol><li><p>Caterina la Gran(1729-1796)</p></li><li><p>Breu biografia</p><p>Nascuda el 1729 com a Sofia d'Anhalt-Zerbst, aquesta princesa alemanya va arribar a Rússia per casar-se amb Pere III. El 1762, va liderar un cop d'estat per enderrocar-lo i es va proclamar emperadriu, regnant fins al 1796. Intel·ligent i carismàtica, va expandir Rússia annexant Crimea i parts de Polònia, consolidant-la com a potència. Va promoure la Il·lustració, fundant escoles i donant suport a les arts, però va mantenir la servitud camperola. Va morir als 67 anys, recordada com una governant poderosa i visionària.</p></li><li><p>Cita</p><p>Caterina, mare de Leonardo da Vinci: esclava caucàsica, capturada als 15 anys, va donar a llum Leonardo (1452). Va influir en la seva curiositat científica. Sense cites directes; novel·la de Vecce: “El meu fill serà lliure”.</p></li><li><p>Epitafi:</p></li></ol><p>   <strong>  Caterina, llavor de llibertat, mare d'un geni immortal.</strong></p><p>   5.Pregunta reflexió</p><p>   Si Caterina la Gran va transformar un imperi amb determinació malgrat els seus orígens humils, què t’impedeix aprofitar les teves circumstàncies per deixar una empremta única al món?</p><p><br></p><p>6.Escrit per Mingyang Fu</p><p>    </p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4464903517/915c55e9ed2e3b19f41f819925c77ff3/Captura_de_pantalla_2025_09_29_140058.png" />
         <pubDate>2025-09-29 20:59:12 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3610029382</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Daniel Defoe</title>
         <author>guillermofernandez16</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3610913851</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Nom i anys</strong><br>Daniel Defoe (1660 – 1731)</p><p><strong>Breu biografia</strong><br>Daniel Defoe va ser un escriptor, comerciant i periodista anglès. Fill d’una família burgesa, va viure en un temps de grans canvis polítics i econòmics. Va ser perseguit per les seves idees polítiques i religioses, però es va fer famós com a autor d’una de les primeres novel·les modernes.</p><p><strong>Obres principals</strong></p><ul><li><p>Robinson Crusoe (1719)</p></li><li><p>Moll Flanders (1722)</p></li><li><p>Diario del año de la peste (1722)</p></li></ul><p><strong>Cita</strong><br>“Nunca es demasiado tarde para ser sabio.”<br>Aquesta frase mostra la importància que Defoe donava a aprendre i millorar en qualsevol moment de la vida.</p><p><strong>Epitafi</strong><br>“Va ensenyar que amb fe i treball es pot començar de nou i construir un món millor.”</p><p><strong>Pregunta per a la reflexió</strong><br>Avui dia, en una societat tan diferent, creus que encara es pot sobreviure i créixer només amb esforç personal?</p><p><strong>Nom</strong><br>Guille Fernandez</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/1887803074/41d13e92d40bab3963c417fe32637b03/image.png" />
         <pubDate>2025-09-30 07:55:06 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3610913851</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Jean le Rond d&#39;Alembert</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611144421</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Jean le Rond d'Alembert (1717 - 1783)</strong></p><p><strong>Biografia:</strong> Nascut a París, va ser un matemàtic, físic, filòsof i enciclopedista francès. Fill il·legítim abandonat als peus de l'església de Saint-Jean-le-Rond, que li va donar el nom, va ser criat per una família modesta. Malgrat això, la seva intel·ligència el va portar a destacar aviat. Va ser membre de l'Acadèmia de les Ciències i de l'Acadèmia Francesa. Juntament amb Denis Diderot, va ser coeditor de l'<em>Encyclopédie</em>, l'obra monumental que va definir la Il·lustració.</p><p><strong>Obres destacades:</strong></p><ul><li><p><em>Traité de dynamique</em> (1743)</p></li><li><p><em>Recherches sur les cordes vibrantes</em> (1747)</p></li><li><p><em>Discours préliminaire de l'Encyclopédie</em> (1751)</p></li></ul><p><strong>Cita:</strong> <em>"La veritat no sempre és probable."</em><br>Aquesta frase ens recorda que el coneixement veritable sovint desafia les nostres intuïcions i prejudicis. Ens crida a confiar en la raó i el mètode científic per desvetllar les realitats més sorprenents.</p><p><strong>Epitafi:</strong><br><em>La Raó és la seva llum, l'Encyclopédie el seu llegat. Va lluitar contra les tenebres de la ignorància.</em></p><p><strong>Pregunta per reflexionar:</strong><br>Avui, amb Internet, ¿com podem saber quina informació és veritable i quina no?</p><p><strong><em>Escrit </em></strong><em>per Lukas</em></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472359346/ad9c4e7f35258bfc0bc053a63dff148f/image.png" />
         <pubDate>2025-09-30 10:46:22 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611144421</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Isaac Newton</title>
         <author>salmabifrganebenelmouden</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611159381</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong><br>Isaac Newton va néixer a Woolsthorpe, Anglaterra, el 1643. Fou un físic, matemàtic, astrònom i filòsof que esdevingué una de les figures més influents de la història de la ciència. Va formular les lleis del moviment i de la gravetat universal, establint les bases de la física moderna. També va contribuir de manera decisiva a les matemàtiques amb el desenvolupament del càlcul infinitesimal i va estudiar la natura de la llum i els colors. Va morir a Londres l’any 1727.</p><p><strong>Obres principals</strong></p><ul><li><p><em>Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica</em> (1687)</p></li><li><p><em>Opticks</em> (1704)</p></li><li><p>Escrits sobre càlcul, astronomia i alquímia</p></li></ul><p><strong>Cita</strong><br><em>"If I have seen further, it is by standing on the shoulders of giants."</em><br>("Si he pogut veure més lluny, és perquè he pujat a les espatlles de gegants").<br>Aquesta cita mostra la seva humilitat i reconeixement cap a tots els pensadors que el van precedir, i alhora destaca la importància del coneixement col·lectiu en el progrés humà.</p><p><strong>Epitafi</strong><br><em>"Va il·luminar les lleis de la natura i va mostrar al món l’ordre ocult de l’univers."</em></p><p><strong>Pregunta per a la reflexió</strong><br>Creus que el descobriment de la gravetat és important per entendre el món on vivim?</p><p>Salma Bifrgane</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472406232/3f29dd4fd0a759768acb3478093d6f34/Portrait_of_Sir_Isaac_Newton__1689.jpg" />
         <pubDate>2025-09-30 10:57:37 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611159381</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Montesquieu</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611168143</link>
         <description><![CDATA[<ol><li><p>Charles de Montesquieu (1689-1755)</p></li><li><p> Breu biografia:</p><p>Alhora filòsof, escriptor i precursor de la sociologia, Montesquieu va ser un pensador polític amb passió per la ciència. Va desenvolupar el pensament polític sobre la distribució de les funcions de l'Estat i la separació de poders.</p></li><li><p>Algune obres:</p><p>Història romana, 1705. Observacions sobre la història natural, 1719-1721. Cartes perses, 1721. El temple de Gnido, 1725.</p></li><li><p>Cita:</p><p>Perquè no es pugui abusar del poder, cal que el poder aturi el poder</p></li><li><p>Frase pel seu epitafi:<br>La llei ha de ser com la mort, que no exceptua ningú</p></li><li><p>Pregunta per a reflexionar:</p><p>Seria possible viure en una societat sense lleis? per què?</p></li><li><p>Escrit per:</p><p>Alba Soria</p></li></ol>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472409717/7f50c16131150a7aa788c38dca93e2a1/montesquieu.jpg" />
         <pubDate>2025-09-30 11:04:09 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611168143</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Caterina II “la Gran” (1729 – 1796)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611169386</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong><br>Nascuda com a Sofia Frederica Augusta d’Anhalt-Zerbst a Stettin (actual Polònia), va arribar a Rússia amb només 14 anys per casar-se amb el gran duc Pere, futur Pere III. Després d’un cop d’estat el 1762, es convertí en emperadriu de Rússia i governà fins a la seva mort el 1796. Fou una de les figures més emblemàtiques de l’absolutisme il·lustrat, combinant poder autocràtic amb reformes inspirades en les idees de la Il·lustració: modernitzà l’administració, impulsà l’educació i fomentà l’art i la cultura.</p><p><br></p><p><strong>Algunes de les seves obres i projectes</strong></p><ul><li><p><em>Nakaz</em> (o “Instrucció”, 1767), un text programàtic per reformar les lleis russes amb principis racionals.</p></li><li><p>Correspondència amb filòsofs com <strong>Voltaire</strong> i <strong>Diderot</strong>, que reflecteix la seva fascinació per les idees il·lustrades.</p><p><br></p></li></ul><p><strong>Cita significativa</strong></p><p>“El poder sense la confiança del poble és un edifici sense fonament.”</p><p>Aquesta frase resumeix la seva convicció que el poder autocràtic només pot sostenir-se si el poble percep que el governant treballa pel bé comú.</p><p><br></p><p><strong>Epitafi</strong><br>“Va regnar amb mà ferma i ment il·lustrada: la seva corona fou el saber i el seu regne, el progrés.”</p><p><br></p><p><strong>Pregunta per a la reflexió</strong><br>Caterina la Gran admirava les idees de llibertat i raó de la Il·lustració, però alhora mantenia un poder absolut. Si haguessis estat al seu lloc, hauries sigut capaç de renunciar a part del teu poder per aplicar de veritat aquests ideals?</p><p><br></p><p>Naia Hernández.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472408577/8df5406bf5358726dc4258748d74a597/image.webp" />
         <pubDate>2025-09-30 11:05:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611169386</guid>
      </item>
      <item>
         <title>John Locke</title>
         <author>umacandelariomasimo</author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611180816</link>
         <description><![CDATA[<p>Biografia</p><p>John Locke nacio en 1632 en Inglaterra y murio en 1704. Fue un filosofo muy importante y se le conoce como el padre del liberalismo. El pensaba que el conocimiento viene de la experiencia y no de ideas que ya nacen con nosotros. Tambien hablo mucho sobre la libertad, la tolerancia y como deberia funcionar el gobierno. Sus ideas influyeron en la Ilustracion y en muchas constituciones, como la de Estados Unidos.</p><p><strong>Obras Principales</strong></p><p>1-Ensayo sobre el entendimiento humano <strong>(1690)</strong>: explica como conocemos las cosas a partir de la experiencia.</p><p>2-Dos tratados sobre el gobierno civil (1690): habla de los derechos de las personas como la vida, la libertad y la propiedad, y que el gobierno debe tener el consentimiento del pueblo.</p><p><strong>3-</strong>Carta sobre la tolerancia (1689): defiende que debe haber libertad religiosa y que la iglesia no debe controlar al estado.</p><p><strong>Cita</strong></p><p>"Donde no hay ley, no hay libertad"</p><p>Locke queria decir que la libertad no significa hacer lo que uno quiera sin reglas, sino vivir bajo leyes justas.</p><p><strong>Epitafio</strong></p><p>“Aquí yace John Locke (1632–1704),<br>amigo de la razón y de la libertad,<br>quien enseñó que todo conocimiento<br>nace de la experiencia<br>y que los hombres son iguales por derecho natural.”</p><p>Pregunta para reflexionar</p><p>Si todos nacemos con iguales derechos naturales a la vida, la libertad y la propiedad, ¿qué justifica que unos hombres gobiernen sobre otros?</p><p>Autora:</p><p>Uma Candelario Masimo</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472413454/02b1b5ab709e08059941bd3f84242ec3/image.png" />
         <pubDate>2025-09-30 11:14:32 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611180816</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Immanuel Swedenborg</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611188478</link>
         <description><![CDATA[<ol><li><p><strong>Immanuel Swedenborg </strong>(1688-1772)</p></li><li><p><strong>Biografia breu</strong></p><p>Va ser un científic, filòsof i teòleg suec. Inicialment, va destacar com a científic, treballant en geologia, física i metal·lúrgia, així com desenvolupant projectes d’enginyeria i mecanismes complexos. A mitjans del segle XVIII, va afirmar tenir experiències espirituals i visions del món celestial, cosa que el va portar a escriure extensament sobre teologia, el significat de la Bíblia i la vida després de la mort. Les seves obres van influir en moviments religiosos i filosòfics, i encara avui és recordat tant per la seva contribució científica com per les seves idees espirituals.</p><p><br/></p></li><li><p><strong>Obres principals</strong></p><ul><li><p>Arcana Coelestia 1749‑1756</p></li><li><p>Heaven and Hell 1758</p></li><li><p>Divine Love and Wisdom 1763</p></li><li><p>True Christian Religion 1771</p></li></ul></li><li><p><strong>Cita</strong></p><p>“La veritable caritat és el desig de ser útil als altres sense pensar en recompensa.”<br><em>Heaven and Hell</em> (1758)</p></li><li><p><strong>Epitafi</strong></p><p><em>"</em>Mirava més enllà, sentia més endins.<em>"</em></p></li><li><p><strong>Pregunta per a reflexionar</strong></p><p><em>Com creus que visions com les que va tenir Swedenborg poden afectar la capacitat de pensar de manera racional? Creus que podem separar la raó de les experiències espirituals?</em></p><p><br/></p></li><li><p><strong>Escrit</strong> per Ana Tadeo </p></li></ol>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472348001/a2e8bd53b08ffd6fc118ca5fce2d1a53/image.png" />
         <pubDate>2025-09-30 11:20:52 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611188478</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Denis Diderot </title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611192300</link>
         <description><![CDATA[<p>Denis Diderot fue un filósofo, escritor y enciclopedista francés nacido en <strong>Langres</strong>, una pequeña ciudad situada en la región de <strong>Champaña-Ardenas</strong>, en el noreste de Francia. Langres está en la meseta de Langres, una zona elevada que forma parte de la cuenca del río Sena.</p><p>Más tarde, Diderot se trasladó a <strong>París</strong>, la capital de Francia, que es el centro cultural, intelectual y político donde desarrolló gran parte de su trabajo, incluyendo la famosa <strong>Enciclop.....  LAS OBRAS....."Jacques el fatalista y su amo"</strong> (<em>Jacques le fataliste et son maître</em>) — Una novela que explora el destino y la libertad a través de una narrativa innovadora y filosófica.</p><ul><li><p><strong>"El sobrino de Rameau"</strong> (<em>Le Neveu de Rameau</em>) — Un diálogo crítico y satírico sobre la moral y la sociedad.</p></li><li><p><strong>"La monja"</strong> (<em>La Religieuse</em>) — Una novela que denuncia la opresión y el sufrimiento dentro de los conventos.   CITA....<strong>Cita:</strong><br><em>"El hombre será libre el día en que pueda pensar en voz alta."</em></p><p><strong>Explicación:</strong><br>Denis Diderot fue un filósofo, escritor y enciclopedista francés del siglo XVIII, una figura central de la Ilustración. Esta frase refleja su compromiso con la libertad de pensamiento y la importancia de expresar ideas sin miedo a la censura o la represión. Para Diderot, el pensamiento crítico y la comunicación abierta eran esenciales para el progreso humano y la emancipación individual frente a la ignorancia y la opresión. Fue uno de los grandes defensores del conocimiento libre y compartido, algo que plasmó en la famosa <em>Enciclopedia</em>.  Frases.... <strong>.</strong><br><em>"Aquí descansa un ànima que va lluitar perquè la raó il·luminés la foscor de la ignorància."</em></p><p><strong>2.</strong><br><em>"Va viure per la llibertat de pensar i va morir sabent que el coneixement és la clau de la llibertat."</em></p></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="https://www.google.com/url?sa=i&amp;url=https%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FDenis_Diderot&amp;psig=AOvVaw2TQdPMZjsdY-GhjrY3b9ul&amp;ust=1759316260198000&amp;source=images&amp;cd=vfe&amp;opi=89978449&amp;ved=0CBEQjRxqFwoTCLD-kf2pgJADFQAAAAAdAAAAABAE" />
         <pubDate>2025-09-30 11:24:08 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611192300</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Rosseau</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611192388</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Jean-Jacques Rousseau</strong> (<a rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ginebra">Ginebra</a>,&nbsp;<a rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/28_de_juny">28 de juny</a> de <a rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1712">1712</a>&nbsp;- <a rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermenonville">Ermenonville</a>,&nbsp;<a rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/2_de_juliol">2 de juliol</a> de <a rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1778">1778</a>) fou un dels principals filòsofs del <a rel="noopener noreferrer nofollow" class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_de_les_llums">segle de les llums</a> en llengua <a rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Franc%C3%A8s">francesa</a>, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472436443/dc159f8915d1ef6af9058d6787295a36/s.jpg" />
         <pubDate>2025-09-30 11:24:12 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611192388</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Diderot</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611193389</link>
         <description><![CDATA[<ul><li><p><strong>Naixement:</strong> 5 d’octubre de 1713, a Langres (França).<br><br></p></li><li><p><strong>Mort:</strong> 31 de juliol de 1784, a París (França).<br><br></p></li></ul><p><br/></p><p><br/></p><p><strong>&nbsp;Breu biografia</strong></p><p>Denis Diderot va ser un filòsof, escriptor i enciclopedista francès del segle XVIII. És considerat una de les figures més rellevants de la <strong>Il·lustració</strong>. Va estudiar filosofia i teologia, però aviat es va apartar dels estudis religiosos per dedicar-se a l’escriptura i a la crítica.</p><p>Diderot és especialment conegut per ser <strong>cofundador i director de l’“Encyclopédie”</strong>, un projecte monumental que pretenia recopilar i difondre el conjunt dels coneixements humans de l’època, amb la col·laboració de grans pensadors com Voltaire, Rousseau i d’Alembert. Les seves obres sovint qüestionaven les institucions tradicionals i defensaven la raó, la ciència i la llibertat de pensament.</p><p><br/></p><p><br/></p><p><strong>&nbsp;Algunes de les seves obres</strong></p><ul><li><p><strong>“L’Encyclopédie”</strong> (1751-1772, amb d’Alembert).<br><br></p></li><li><p><strong>“Pensées philosophiques”</strong> (1746).<br><br></p></li><li><p><strong>“Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient”</strong> (1749).<br><br></p></li><li><p><strong>“Le Neveu de Rameau”</strong> (El nebot de Rameau) (escrita cap al 1761-1777, publicada pòstumament).<br><br></p></li><li><p><strong>“Jacques le fataliste et son maître”</strong> (Jaume el fatalista i el seu amo) (1796, pòstuma).<br><br></p></li><li><p><strong>“La Religieuse”</strong> (La religiosa) (1796, pòstuma).</p></li></ul><p><strong>Cita de Denis Diderot</strong></p><p>“L’home no serà lliure fins que el darrer rei sigui estrangulat amb les entranyes del darrer sacerdot.”</p><p>&nbsp;<strong>Explicació:<br></strong> Aquesta frase (que li és atribuïda sovint) no és literal seva, però resumeix l’esperit de moltes de les seves idees: la defensa de la raó, el pensament crític i la llibertat davant del dogma religiós i l’autoritat política arbitrària. Diderot creia que el coneixement i l’educació eren l’eina per alliberar les persones de l’opressió i la ignorància.</p><p><br/></p><p><br/></p><p><strong>Epitafi</strong></p><p><em>“Aquí reposa qui va creure que la raó i el coneixement farien lliures els pobles.</em></p><p><strong>Pregunta per reflexionar</strong></p><p><em>Quin tipus de coneixement et fa sentir més lliure avui?</em></p><p><br>Escrit per Laia Solà</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4472521471/9a46dc6b584b2307b9c34c09becee15a/diderot.PNG" />
         <pubDate>2025-09-30 11:24:55 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611193389</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Mary Wollstonecraft
</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611744516</link>
         <description><![CDATA[<p>1. Mary Wollstonecraft (1759 – 1797)</p><p>2. Breu biografia: Mary Wollstonecraft (1759–1797) va ser una escriptora i filòsofa britànica pionera del feminisme. És coneguda per la seva obra "Vindicació dels drets de la dona", on va defensar la igualtat educativa i social entre homes i dones. La seva vida va estar marcada per la seva independència, viatges i una intensa lluita contra les normes patriarcals de la seva època.</p><p>3.Vindicació dels drets de la dona" (1792)</p><p> Vindicació dels drets de l'home (1790)</p><p> Cita: "No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre si mateixes."</p><p>Epitafi: "Aquí descansa la dona que va lluitar contra els drets de les dones"</p><p>Pregunta per reflexionar: Què creus que volia Mary Wollstonecraft quan demanava igualtat per a les dones?</p><p>Escrit per: Luis Alberto</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4474453744/996ea55d11fd6ecdbae3a40c101c3c30/images.webp" />
         <pubDate>2025-09-30 16:22:47 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3611744516</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Baruch Spinoza</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3613583378</link>
         <description><![CDATA[<p><strong>Breu biografia</strong><br>Baruch Spinoza va ser un filòsof jueu neerlandès, fill d’una família sefardita expulsada d’Espanya. Va ser un pensador lliure que va defensar la raó i la llibertat de pensament per sobre de la religió dogmàtica. Per les seves idees va ser excomunicat de la comunitat jueva d’Amsterdam. Malgrat viure amb pocs recursos com a polidor de lents, va deixar una obra filosòfica fonamental que va influir en la Il·lustració i en la filosofia moderna.</p><p><strong>Obres</strong></p><ul><li><p><em>Ètica demostrada segons l’ordre geomètric</em> (publicada pòstumament, 1677)</p></li><li><p><em>Tractat teològico-polític</em> (1670)</p></li><li><p><em>Tractat polític</em> (inacabat, 1677)</p></li></ul><p><strong>Cita</strong><br><em>"La pau no és l’absència de guerra, sinó una virtut nascuda de la força de l’ànima."</em><br>Aquesta cita reflecteix la seva idea que la veritable llibertat i felicitat neixen de la raó i de viure d’acord amb la natura i no sota la por.</p><p><strong>Epitafi</strong><br><em>"Aquí descansa qui va veure Déu en la natura i la llibertat en la raó."</em></p><p><strong>Pregunta per a reflexionar</strong><br>Creus que avui dia la llibertat de pensament està més protegida que en temps de Spinoza?</p><p><strong>Escrit per </strong>Mario Mendoza</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads-usc1.storage.googleapis.com/4481531616/bf023cb907bd4d636ae651f1ccbe769e/Captura_de_pantalla_2025_10_01_163247.png" />
         <pubDate>2025-10-01 14:37:07 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/anavega31/fw5d0zn77hqx6ba2/wish/3613583378</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
