Por de repetir experiències passades en que s’ha activat el protocol, s’ha portat l’Infant a l’hospital, i finalment aquest torna a casa. Torna a casa però la impressió és que enlloc de protegir el menor, l’has desprotegit.

Analitzar tota la info recollida sense presses.

Concretar qui serà la persona que gestionarà el cas i , si són vàries, determinar qui farà què, quan, com i establir quins seran els canals de comunicació.

Crec que falta més treball compartit amb la referent de violències de SSTT. En el meu cas concret no s'ha posat en contacte amb mi en cap ocasió des que va començar, ni s'han realitzat les reunions de coordinació que ens va dir que tindríem. Potser li han canviat les directrius però no ens ho ha traslladat.

En el meu cas concret, no tinc dubtes en l'aplicació del protocol ni en la forma de derivar a Barnahus però si en la intervenció educativa amb qui exerceix i qui pateix violència i les seves famílies (entenc que ho abordarem en la segona sessió).

Considero que cal que es tingui més present en alguns aspectes de l'atenció integrada a la figura de la TS d'EAP ja que sovint som qui fem el primer assessorament, acompanyament en l'aplicació del protocol i inclús acompanyament a l'hospital de referència si convé. Recentment es va fer un webinar pels centres (bé, al final no es va fer crec) i penso que hi hauríem d'haver sigut convidades (com a oients) ja que hem de poder assessorar en coherència amb el què expliqueu als centres.

Finalment, crec que hauríem de poder tenir accés al REVA. Entenc el què heu dit "Ho han de saber les mínimes persones indispensables que tenen el rol d’acompanyar", però nosaltres tenim precisament aquest encàrrec. Per tant, proposo que valoreu que la direcció del centre ens pugui donar accés en alguns casos com ho pot fer amb la COCOBE.

1. El no poder accedir al REVA dificulta poder fer un bon acompanyament al centre.

2. La intervenció de diferents figures amb funcions semblants fa que els centres es saturin i els provoca mes angoixa i dubtes. Algun cop al nostre assessorament es mes proper, per que estem a territori i tenim coneixement dels recursos, i des de altres llocs es mes general.

3. El ser sols una figura d'assessorament i no prendre decisions, fa que de vegades la intervenció no es faci com realment tu com a Tècnic del món social la faries.

També ser molt curos amb l'acollida de l'alumne.

Però, per mi es molt important el poder fer una bona entrevista amb la família/tutors i una correcta derivació als serveis que pertoqui.