1. Establir ponts durant el procés d’ensenyament-aprenentatge per tal que els alumnes construeixin nous significats de forma compartida mitjançant estratègies d’intervenció docent. No buscar la resolució d’un aspecte comunicatiu a curt termini renunciant a la llengua d’aprenentatge.

2. Que els alumnes percebin que aprendre la llengua té SENTIT si també es té en compte la seva percepció subjectiva de l’aprenentatge col·lectiu i es negocien significats oralment.

3. Reconèixer lingüísticament i cultural els alumnes per generar AFECTE envers l’aprenentatge a través de la llengua d’aprenentatge. Aquest afecte pot comportar una motivació per a fer servir la llengua a través de tasques significatives que permetin la consecució d’objectius.

4. Partir de la idea que cal ensenyar la llengua com a instrument de socialització. Ensenyar la llengua és ensenyar a fer coses amb la llengua (actituds lingüístiques, construcció compartida, vessant emocional de l’aprenentatge, sentit,...).

5. Conèixer les estratègies docents per gestionar la interacció de converses entre iguals i acompanyar l’alumnat amb valoracions positives que possibilitin l‘aprenentatge de la  llengua amb una avaluació formativa que afavoreixi el feedback i converses amb objectius clars.

6. “S’han d’afegir més elements per a garantir que l’alumnat vulgui aprendre la llengua de l’escola”: l’aprenentatge de la llengua i el vincle afectiu ha de poder anar més enllà de l’espai formal de l’aula, i de la tradicional relació entre alumne-docent.

1. Poder llegir de forma explícita certes afirmacions que sempre han quedat en el món de les pressuposicions: “la mestra, la qual reconeix les seves produccions, no els diu que estan malament, no les corregeix, etc. Al contrari, les “accepta” tal com són pronunciades i el que fa és ampliar-les, modificar-les... de manera senzilla i comprensible amb un interès especial perquè mai es trenqui la situació comunicativa. La mestra ensenya la llengua des dels usos lingüístics que fa l’alumnat”. 

2. Que els docents novells no tinguin coneixement del sistema i la metodologia amb la qual es treballa la llengua catalana dins el sistema educatiu de Catalunya.

"Ensenyar la llengua és ensenyar a fer coses amb la llengua".

1. El/la docent ha de saber aprofitar tots els moments de producció oral per posar consciència a l'ús de la llengua dels alumnes com a font d'aprenentatge.

2. Donar contextos d'ús real, amb sentit a fi que els exponents lingüístics s'integrin per poder-los transferir.

• La bidireccionalitat del missatge per construir significats.

• Encara que no es conegui la llengua és important continuar comunicant-te amb l'alumnat amb la llengua del docent.

• Actitud lingüística de l'alumne que ha de ser receptiu a l'aprenentatge.

• Parlarà en català sempre que faci coses interessants en aquesta llengua.

  
  

• Incorporació d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge de segones llengües en les noves metodologies globalitzadores.

• Planificació de la Intervenció docent en les interaccions entre iguals en el treball col·laboratiu que faciliti la construcció de significats.

• Aplicació d’estratègies i bastides per millorar les interaccions entre l’alumnat per tal d’assegurar l’aprenentatge de llengua i contingut.

• Treball sistemàtic i reflexiu dels aspectes formals de la llengua (consciència fonològica, aspectes gramaticals, lèxic, ...) en totes les etapes.

• Pràctica reflexiva dels docents en totes les etapes educatives.

En aquesta conversa, en cap moment es demana directament als alumnes que s’expressin en català, però la conversa flueix bàsicament en català gràcies a la conducció de la mestra. La mestra s’encarrega de fer avançar la conversa sense fer correccions directes ni interrupcions, sinó que fa correccions subtils o amplia les frases, les aportacions dels alumnes s’accepten amb les expressions en altres llengües que facin servir. En aquest sentit podem dir que la conversa no és en si bilingüe sinó que s'hi accepten expressions en castellà, en aquest cas, per a després fer-ne la correcció subtil.

Era importància qu'a non corregir en tot díder qu'ei mau dit aquerò qu'es escolans prononcien o diden mau, senon en tot aufrir un modèu corrècte ena lengua deth docent.

Era importància dera bidireccionalitat entà bastir eth significat e demostrar as escolans qu'apréner ua naua lengua a sentit, motivar-les entà qu'ac volguen hèr des der afècte e non des dera imposicion.

Apropar-mos as familhes entà que tanben volguen formar part dera nòsta societat e que non se senten isolades per non conéisher era nòsta lengua e es nòstes costums e tradicions, en tot respectar lo sòn mostrant interès per apropar-les as escòles.

Aguesta manèra de hèr s'aurie d'amiar pendent tota era escolaritat dera mainadèra (EI-ESO) pr'amor qu'en quin moment que sigue dera escolaritat pòden arribar ath nòste sistèma educatiu.

Balhar estrategies d'E-A de L2 non ei cap dificil damb es naues metodologies, ne exclusiu der airau de lengua.

• L'adquisició del llenguatge és el resultat de l’activitat conjunta que adults i criatures fan des del començament de la vida, en què mai està present la idea (en la ment dels adults) de deixar de fer coses perquè no m’entenen (Vila, 1999).

• Aquesta és la premissa que sempre ha guiat l’educació bilingüe, en la qual el progrés lingüístic s’entén com un destil·lat d’allò que es fa i es diu a l’aula i, per això, la seva preocupació ha estat sistematitzar les estratègies comunicatives que utilitza el professorat per garantir que independentment del coneixement de la llengua de l’escola tothom entengui el que es diu i es fa a l’aula (Coelho, 2005).

• Com és, doncs, que no es dona sempre així a l'AO i a l'AA?

Em fan pensar en la tolerància a l'error tan poc desenvolupada pels docents. En aquest cas per afavorir la producció, els usos lingüístics. Limitar la intromissió del docent per afavorir la producció en qualsevol llengua, L1 o L2, que produeixin.